L'Institut de Tecnologia Ceràmica de la Universitat Jaume I (ITC) treballa des de fa anys en la tecnologia d'impressió 3D ceràmica, tant en línies pròpies com en col·laboració amb altres organismes, ressaltant, per exemple, la col·laboració d'anys anteriors amb la Universitat d'Harvard en el projecte Ceramic Morphologies.
Actualment, un equip d'investigació del ITC es troba immers en el desenvolupament del projecte «3D RestaurAM: Implementació de tecnologies de fabricació additiva (Additive manufacturing) o impressió 3D a la promoció i restauració del patrimoni valencià» i compta amb la col·laboració de l'Àrea d'Expressió Gràfica Arquitectònica de l'UJI, amb l'objectiu d'oferir una solució global a la restauració de peces úniques de gran riquesa patrimonial i cultural que inclou tècniques d'escanejat, modelatge i fabricació de prototips. Un aspecte prioritari del projecte se centra en la recerca i desenvolupament de materials ceràmics i/o inorgànics per a la implementació de les diferents tècniques de fabricació additiva que s'estudiaran.
La doctora María Pilar Gómez, investigadora principal d'aquest projecte en el ITC, explica: «la Comunitat Valenciana compta amb una gran varietat d'elements històric-artístics, tant arquitectònics com esculturals. Durant els últims anys s'ha realitzat un gran esforç de posada en valor, registre i preservació del patrimoni arquitectònic valencià. No obstant això, el nombre d'actuacions s'ha vist limitat pel cost associat a materials i mà d'obra qualificada».
Afegeix, que quan es va plantejar aquest projecte, que es durà a terme gràcies al suport de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) a través dels Fons europeus FEDER de Desenvolupament Regional, es va pensar en la transferència, adaptació i aplicació de les noves tecnologies de fabricació a aquest sector, el que pot suposar un gran avanç en la promoció i restauració del patrimoni valencià. Això és pel fet que les noves tecnologies de fabricació additiva permeten una gran flexibilitat en la fabricació de peces úniques, la qual cosa les fa especialment atractives en l'aplicació en aquest sector, on es realitzen actuacions sobre peces úniques i, per tant, amb un alt cost econòmic.
Així i tot, des del ITC reconeixen que les tècniques actuals d'impressió 3D resolen parcialment les necessitats detectades quan es pretenen realitzar peces de naturalesa ceràmica, d'elevada resistència mecànica, o peces de gran grandària amb geometries complexes.