L'ambaixador Marcos Pinta Gama, Secretari Adjunt Iberoamericà, ha reivindicat el paper d'Iberoamèrica com a «espai de diàleg i cooperació davant de les intoleràncies» i ha animat a estrènyer els llaços entre les poblacions dels 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, els 19 d'Amèrica Llatina de llengua castellana i portuguesa, i els de la península ibèrica, Espanya, Portugal i Andorra.
Pinta Gama ha participat aquest matí a Benicàssim (Castelló) en el curs d'estiu «L'espai iberoamericà del coneixement. Contribucions de la universitat a una economia avançada i sostenible a la regió». Durant la seua intervenció en el curs que han organitzat conjuntament CRUE Universidades Españolas, la Fundació CyD i la Universitat Jaume I de Castelló, l'ambaixador ha animat les universitats iberoamericanes a afavorir la mobilitat entre les seues comunitats acadèmiques, ja que «Iberoamèrica és el passaport al món globalitzat» i ha assenyalat la necessitat d'incrementar l'aposta per una educació de qualitat i inclusiva com a garantia per a aconseguir una societat més justa i avançada. Aquesta proposta de promoure la mobilitat iberoamericana és similar a la recollida en les conclusions del curs, en les quals s'ha apuntat que igual que el programa Erasmus és el que major identitat europea ha generat, un programa de mobilitat entre universitats iberoamericanes afavoriria una identitat comuna entre els 22 països que conformen aquesta regió.
L'ambaixador ha destacat els assoliments aconseguits en les dues últimes dècades, en les quals s'ha duplicat el percentatge de la població amb estudis universitaris a Iberoamèrica, que ha passat del 6% en 1990 al 14% en 2010. Així mateix, Pinta ha assenyalat que s'ha de continuar avançant en la formació universitària, de manera que aquesta arribe definitivament a tota la població i no deixe ningú enrere.
Per al Secretari Adjunt Iberoamericà, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) han de ser el full de ruta de les universitats per a aprofitar l'educació per a conformar una societat millor en els 22 països iberoamericans i «ajudar-los a assolir un futur cada vegada més complex». Sobre aquest punt, Pinta ha assenyalat que el 60% dels llocs de treball dels pròxims anys encara no estan creats, per la qual cosa les universitats han de promoure en els seus estudiants «les habilitats emocionals i l'aprenentatge al llarg de la vida». En la seua opinió, «vivim en una economia en constant canvi per al qual hem d'adaptar els estudiants a través d'una educació constant i de la mobilitat acadèmica».
Durant el curs d'estiu, la rectora de l'UJI, Eva Alcón, ha instat les universitats a liderar el procés de consolidació de l'Espai Iberoamericà del Coneixement. En la seua opinió, l'objectiu de crear un espai de cooperació acadèmica i d'investigació entre els 22 països d'Amèrica i Europa és molt complex, però «és una oportunitat única que no hauríem de desaprofitar, ja que ens juguem molt com a societat i com a cultura».
En aquest sentit, la rectora de l'UJI ha sol·licitat establir marcs legislatius comuns que afavorisquen la convalidació d'estudis, així com avançar en programes conjunts de formació universitària, sobretot pel que fa al postgrau. Sobre aquest punt, ha indicat que «el primer depèn en gran part dels governs, però el segon és un àmbit en el qual les universitats podem avançar per nosaltres mateixes. I hi ha molts altres espais on podem fer-ho: investigació, mobilitat acadèmica –inclosa la virtual–, transferència, etc.».
En la clausura han participat el vicepresident de CRUE Universidades Españolas, Juan Juliá; el vicepresident de la Fundació CyD, Francesc Solá; la vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I, Carmen Lázaro, i el vicerector d'Internacionalització i Cooperació de la Universitat Jaume I, Joan Antoni Martín, que han resumit les principals aportacions del curs.
Transferència de coneixement: ecosistema col·laboratiu entre la investigació acadèmica, el sector empresarial, les administracions públiques i la ciutadania
La segona i última jornada del curs «L’espai iberoamericà del coneixement. Contribucions de la universitat a una economia avançada i sostenible en la regió» s’ha iniciat amb una taula redona sobre «La transferència del coneixement i els ecosistemes d’innovació i emprenedoria universitaris» moderada per Salustiano Mato de la Iglesia, president del Comitè Assessor del Camp de Transferència del Coneixement de l’ANECA i vicepresident adjunt de la CRUE, amb la participació de Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona i Darcy Fuenzalida, rector de la Universitat Tècnica Federico Santa María a Xile.
En la primera intervenció, Mato ha explicat com s’ha desenvolupat des de la CRUE el procés del nou model de transferència de coneixement, un molinet que il·lustra la relació entre les entitats beneficiàries o receptores del coneixement i el seu origen, els centres d’investigació i les universitats. En concret, el coneixement aporta ciència excel·lent a les empreses; millora la competitivitat del mercat i les polítiques públiques i afegeix valor social als moviments socials, culturals i civils de la societat. El vicepresident de la CRUE ha assegurat que «és fonamental per al desenvolupament de la societat el paper de les universitats com a motor que fa funcionar l’ecosistema de la transferència de coneixement».
La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margarita Arboix, ha explicat el model aplicat per aquesta universitat catalana en la transferència de coneixement. Arboix ha assegurat que la transferència «requereix la col·laboració i la co-creació entre els seus membres, amb diverses natures i diferents interessos, que necessita d’una gestió important administrativa i del coneixement perquè és un sistema de relacions molt complexes».
A banda de l’ús de les noves tecnologies per afavorir la participació de tots els membres de l’ecosistema, la rectora de la UAB ha defensat la necessitat d’establir relacions personals, cara a cara com laboratoris, livinglabs, co-workings, incubadores o acceleradores que permetan «compartir, interaccionar i co-crear» ha explicat. A més, ha enunciat algunes de les premisses que serien necessàries perquè l’ecosistema de transferència funcione eficaçment com la col·laboració entre els agents del sistema d’innovació (en el cas de les patents); el compromís de l’Administració per implementar polítiques amb recursos que afavoreixen la innovació; un sector empresarial que entenga i gestione el risc que comporta la innovació i una societat que es senta corresponsable del procés i participe comentant les seues necessitats.
En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona s’ha creat un ecosistema entre els laboratoris i centres d’investigació universitaris i institucions locals i comarcals; empreses de l’entorn i altres centres sanitaris o de recerca de la zona per la realització conjunta de programes d’investigació en temes com l’aigua o els residus que presenten a la Unió Europea per demanar finançament.
El parc tecnològic de la universitat actua com a coordinador i ajuda als centres, grups, empreses i instituts que treballen en el seu entorn amb la gestió de projectes, patents i doctorats industrials amb les empreses. «El nostre avantatge -ha comentat- és que estem situats prop d’un pol industrial al voltant de l’AP7 considerat el cinquè d’Europa, on hi ha més de sis mil empreses i un milió d’habitants». L’ecosistema d’aquesta universitat no està centrat en si mateixa sinó que col·labora també amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona i en l’últim any ha comptat amb la participació de 195 empreses, 240 membres del personal investigador universitari, 53 ajuntaments, 89 entitats i 21 hospitals.
Per la seua banda, el rector de la Universitat Tècnica Federico Santa María de Xile, Darcy Fuenzalida, ha indicat que «les universitats han d’afrontar urgentment alguns dels reptes inclosos dins dels objectius de desenvolupament sostenible com la disponibilitat d’aigua, l’accés a energia i infraestructures sostenibles, modalitats alternatives de consum o mesures per detenir el canvi climàtic» i que aquests reptes «només seran resolts amb investigació, innovació i desenvolupament, de forma multidisciplinària i amb emprenedoria, perquè necessitem noves formes o models de negoci als que actualment tenim».
Fuenzalida ha comentat que en el seu país, Xile, encara s’inverteix poc en aquests temes (no fa més d’un any que s’ha creat un ministeri de ciència per desenvolupar una estructura organitzativa), i que és, per tant, una tasca pendent, així com que el 90 percent de la investigació es realitza en les universitats del Consell Rector, format per set centres universitaris, entre ells, la Universitat Tècnica Federico Santa María.
L’ecosistema creat en el seu centre universitari ha potenciat la xarxa de contactes en els últims vint anys amb el propòsit d’afrontar les noves problemàtiques que presenta el sector empresarial o la transferència tecnològica mitjançant el doctorat en enginyeria aplicada. En la seua opinió, «la universitat ha d’evolucionar perquè els desafiaments són diferents, i cal passar d’una investigació clàssica a desenvolupar equips creatius, canviant les formes d’entendre i treballar del personal docent i investigador».