La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Publica de la Universitat de València, Dolores Corella, ha impartit la ponència «Ciències òmiques i salut: cap a la prevenció de precisió» dins del Cicle de Conferències de la Càtedra Ciutat de Castelló de l'UJI.

La professora Corella, Premi Rei Jaume I 2018 d'Investigació Mèdica, ha presentat els últims avanços en la genòmica per a detectar la susceptibilitat genètica a les diferents malalties i com es pot actuar sobre els factors ambientals i les variables de l'estil de vida per a neutralitzar els riscos genètics en les principals malalties cardiometabòliques com l'obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, introduint el concepte de «prevenció de precisió» en el nou marc de la medicina de precisió.

La investigadora, que és cap de grup en el CIBER Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició des de 2006 i directora de la Unitat de Recerca d'Epidemiologia Genètica i Molecular en la Universitat de València, ha començat mostrant el Projecte Genoma Humà i com l'evolució de la tecnologia ha abaratit la investigació i poder avançar en el coneixement del risc genètic de les malalties. Així, quant a l'evolució de la tecnologia, Corella ha comentat que en poc de temps «es podrà demanar, per 100 €, la seqüència completa del nostre genoma», però, com destacava, la interpretació de totes eixes dades serà cara i, per tant, hi haurà molt de treball en un futur per als informàtics o bioinformàtics.

Dolores Corella ha destacat que el determinisme genètic (no poder fer res davant una malaltia genètica) té lloc en molt poques ocasions i que «el model d'interacció gen-ambient ens diu que el genoma ens marcarà un risc, però que hi ha factors ambientals (fàrmacs, dieta, tabac, operacions quirúrgiques, etc.) que poden influir positivament sobre l'evolució d'una malaltia». Així, han sorgit noves disciplines com la nutrigenòmica per a estudiar la relació entre la nutrició i la genètica. I dins d'aquesta es troba la nutrició de precisió per a «estudiar la millor dieta per a cada gen, que és molt complex». La professora ha mostrat diversos exemples per a concloure que «amb els factors ambientals podem contrarestar la susceptibilitat genètica, però hem de ser constants en el temps». 

La catedràtica també ha presentat els últims avanços en altres ciències òmiques, fonamentalment en l'epigenòmica, mostrant els marcadors òmics associats amb l'obesitat, per exemple, així com les estratègies per a modificar aquests marcadors epigenètics i la seua integració en la prevenció de precisió.

El Cicle de Conferències 2018 de la Càtedra Ciutat de Castelló finalitza amb aquesta conferència, i ha aconseguit portar a Castelló nou ponents del més alt nivell acadèmic i científic, entre ells quatre dels premiats Rei Jaume I en l'edició de 2018.