La Universitat Jaume I ha commemorat el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 amb diverses activitats organitzades pel grup d’investigació en Drets Humans de l’UJI en coordinació amb la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i l’Ajuntament de Castelló.
La primera de les taules redones, sota el títol «Els drets humans en la societat: comunicació, experiències i organitzacions no governamentals» ha estat moderada per la investigadora Giulia Carceller i ha comptat amb la participació de Nuria Loriente, del Programa Sol·licitants d’Asil, Refugiats i Immigrants de Creu Roja; Maria Chiara, professora de Dret Internacional Privat; i Javier Bauluz, fotoperiodista i director de Periodismohumano.
En la primera intervenció, Nuria Loriente de Cruz Roja ha explicat els programes amb què compta aquest moviment humanitari en la recepció i acolliment dels migrants i refugiats. D'una banda, Creu Roja treballa amb les persones sol·licitants d’asil en un programa ministerial d’acollida i integració i d'altra banda, amb la ciutadana per a desterrar falsos mites respecte a la població migrant.
Loriente ha afirmat que un dels principals problemes és la gestió dels temps que necessita l’administració per a regularitzar la situació de les persones que demanen asil, perquè els tràmits, depenent de la província, s’allarguen almenys un any, i, obliguen, en alguns casos, a canviar d’ubicació, sotmetent-los a una «doble migració».
La representant de Creu Roja ha indicat que, en contra d’una opinió generalitzada, no és Europa la major receptora de persones migrants, sinó països com Turquia, Paquistan o Líbia i que, per això «no cal ser alarmista» i ha criticat la postura europea de traslladar el problema de la migració a les fronteres com la marroquina o la turca, i per incomplir les quotes d’acollida a la qual ens van comprometre.
En la segona intervenció, la professora Maria Chiara ha plantejat el concepte d’«esclavitud moderna» (tràfic de persones, venda d’òrgans, prostitució o treballs forçats) i ha parlat de les empreses transnacionals, que, en molts casos, tenen major poder que els mateixos estats amb el domini de sectors estratègics com el de l’alimentació, i als quals és difícil supervisar per la manca de normativa específica.
Chiara ha explicat que la cadena de subministrament o producció pot ser «una oportunitat per al desenvolupament social i econòmic, però a la vegada, pot ser també una forma d’esclavitud». Per això, ha reclamat una norma vinculada per a sancionar aquelles empreses transnacionals que vulneren els drets humans en els països en els quals estan establertes.
El fotoperiodista i director de Periodismohumano, Javier Bauluz, ha assegurat que «des de l’arribada del primer migrant a les costes espanyoles fa trenta anys, no hem après res i continuem tractant-los com si no foren persones». Bauluz ha descrit, mitjançant algunes de les seues fotografies, la situació inhumana que suporten els migrants quan arriben a les costes espanyoles en els mal anomenats «centres d’acollida».
Bauluz, qui va acompanyar als migrants en el seu èxode per vuit països europeus en 2015, i va veure com s’anaven tancant les fronteres ha assegurat que «amb el tema dels refugiats i els migrants ens estem jugant els nostres drets humans», perquè anem «cap a una Europa d’un nou feixisme sinò protegim els drets humans».
Exposició «Drets humans: imatges per al 70 aniversari»
La Galeria Octubre de l’Àgora universitària acull fins al 5 de desembre de 2018 l’exposició «Drets humans: imatges per al 70 aniversari» de la Declaració Universal dels Drets Humans realitzada per diversos artistes i personal investigador.
La mostra ha estat inaugurada per la rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, acompanyada pel director general de Reformes Democràtiques i Accés a la Justícia, José García Añón; i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Verónica Ruiz, així com professorat de l’Àrea de Filosofia del Dret de l’UJI, representants de Creu Roja i Amnistía Internacional.
Durant la seua intervenció, la rectora ha indicat que «la universalitat dels drets és un dels reptes més crucials del nostre temps, però 70 anys després, no podem dir encara que aquests drets s’hagen realment globalitzat. Queda molt per fer. Arreu del món i en moltes societats, fins i tot en les que pensem més avançades. I aquesta mostra gràfica, en imatges, així ens ho demostra».
«Així ho hem fet a la Universitat Jaume I, ha comentat Alcón, trencant estereotips, rebel·lant-nos contra el que s’ha fet sempre i reivindicant la dignitat de totes les persones, independentment de qualsevol condició, com es recull al preàmbul de la Declaració Universal de Drets Humans. I pel seu compliment efectiu i la seua extensió real continuarem treballant sempre».