La Universitat Jaume I s'ha sumat a la celebració de la Setmana pel Corredor Mediterrani, impulsada per la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i les universitats públiques valencianes, amb l'organització d'una jornada tècnica per a reivindicar la necessitat d'aquesta infraestructura.
La inauguració d'aquesta jornada ha sigut a càrrec del catedràtic de Comercialització i Recerca de Mercats de l’UJI, Miguel Ángel Moliner; la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador; i la rectora de la Jaume I, Eva Alcón, els qui han coincidit a destacar «la importància i la necessitat històrica d'un eix de comunicacions del que depèn, en gran manera, el desenvolupament econòmic del nostre territori i també la seua vertebració social». Així mateix, tant Moliner, com Salvador i Alcón, han coincidit a explicar que les dades parlen per si soles: «El territori per on passarà el Corredor Mediterrani concentra el 50% de la població espanyola, el 45% del PIB, el 41% del teixit productiu, el 46% de l'ocupació, el 51% de les exportacions, el 63% del trànsit de mercaderies i el 50% del turisme internacional».
Miguel Ángel Moliner ha explicat que, malgrat aquestes dades, és necessari continuar reivindicant aquesta infraestructura, «i en aquesta línia, aquesta jornada aportarà una visió acadèmica, econòmica i empresarial sobre el corredor, i visibilitzarà l'ampli suport social que té».
María José Salvador ha explicat que «la falta d'aquesta infraestructura és perjudicial per al nostre territori i per a les persones, ja que és incomprensible que viatjar de València a Barcelona coste més del doble de temps que fer-ho de Barcelona a Madrid, a pesar que la distància és similar». La consellera ha recordat que per al Govern del Botànic, la reivindicació del Corredor ha sigut fonamental, així com la necessitat de dotar nous serveis de rodalia entre Castelló i Vinaròs, que en uns dies serà una realitat, i ha conclòs que «els valencians no podem deixar de lluitar, hem d'aconseguir un tracte just i millorar les nostres infraestructures i serveis».
Per a finalitzar, Eva Alcón, ha explicat que «des de 1990 es parla del Corredor Mediterrani i s'ha demostrat en infinitat d'estudis els importants beneficis econòmics, socials i mediambientals que pot representar. No obstant això, a hores d'ara, encara no és una realitat tangible i hem de continuar reclamant-ho amb actes com a aquest, que mantenen viva la flama de la reivindicació social d'aquesta infraestructura».
La jornada també ha inclòs tres conferències a càrrec de Ferran Arasa, professor d'arqueologia de la Universitat de València, qui ha exposat la importància històrica d'aquesta via de comunicació; Pedro Coca, president de l'Associació d'Empreses Ferroviàries Privades (AEFP), qui ha aportat dades sobre la previsió de trànsit per al Corredor Mediterrani; i Ricardo Insa, professor de la Universitat Politècnica de València, qui ha abordat els aspectes tècnics del transport per ferrocarril i l'impacte mediambiental.
LA COMPLEXITAT TÈCNICA
El professor Ricardo Insa Franco, del Departament d’Enginyeria i Infraestructura dels Transports de la Universitat Politècnica de València, ha assegurat que existeix una gran complexitat tècnica en l’execució del Corredor perquè «cal tenir en compte aspectes com les instal·lacions de seguretat o els diferents desgastes perquè no hi ha simetria, però cal abordar-la amb decisió» i perquè els majors problemes es produeixen «en els desviaments i les estacions, no en el mateix trajecte».
Insa ha afirmat que «el Corredor és fonamental però no cal descartar altres opcions» com per exemple les diferents eixides de comunicació amb França. En la seua opinió, cal plantejar-se també una solució definitiva per al transport de viatgers.