La Universitat Jaume I va acollir ahir la jornada Mirades sobre el trauma: abordatge de l'abús sexual en la infància, una iniciativa d'INTEGRA, un grup de professionals de l'àmbit de la sanitat que inclou professionals mèdics i professors de l’UJI. Es tractava de la primera d'un cicle de jornades que té com a objectiu aprofundir en l'experiència traumàtica que suposen els abusos en menors i adolescents tractant el tema des d'un enfocament integral. La Fundació Universitat Jaume I-Empresa ha col·laborat en l'organització d'aquesta trobada, que va comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castelló i del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló.

La cloenda de l'esdeveniment va estar a càrrec del compositor James Rhodes, pianista de fama internacional i escriptor, que va exposar la seua experiència, una vida d'abús sexual, suïcidis fallits, drogues i bogeria. Amb referències als recents escàndols d'abusos sexuals en l'ONG Oxfam com a teló de fons, Rhodes va relatar durant quasi dues hores les seues experiències davant un Paranimf desbordat per l'assistència massiva de públic. 

«Sembla que per fi en 2018 comencem a veure l'extensió real del problema dels abusos sexuals a menors, però no crec que hagen augmentat el nombre de casos, només que ara és més visible que es produeixen en totes les àrees, en tots els nivells de la societat», va afirmar el reconegut pianista, qui va explicar que «la més difícil de les addiccions és l'autolesió. És el resultat d'odiar-se profundament, i és trist admetre-ho, però realment funciona, és molt additiu», va relatar. En aquest sentit, va afegir que «dels tres sentiments que pateixen les víctimes d'abusos, ràbia, culpa i vergonya, sens dubte la vergonya és el més devastador». 

El músic va plantejar algunes qüestions fonamentals davant l'auditori i es va preguntar «com és possible que no siga delicte no informar d'un abús a un menor». «La societat té molt a millorar, la societat és responsable. Hauria d'haver-hi una política de tolerància zero amb els abusos sexuals i els sistemes judicials no estan a l'altura. No és lògic que els delictes sexuals prescriguen perquè mai prescriu el trauma de les persones que els han patit», va prosseguir. 

James Rodhes també va analitzar la importància de la música en el desenvolupament infantil: «La música sempre és una bona solució. Per a mi la música és la solució perfecta a tot. La música, en realitat qualsevol activitat creativa, és extraordinària, és la millor teràpia. Té efectes positius fins i tot sobre persones sota forta medicació» i va aconsellar utilitzar l'humor com a aliat a l'hora d'enfrontar-se al trauma. 

Finalment, va parlar de l'obsessió actual per perseguir la felicitat coste el que coste, i va assegurar que «no té cap sentit. La felicitat no està en les coses materials, en coses externes. Per a mi la felicitat és sentir-me segur. No passa res per sentir-se malament, trist, enfadat. Això cal ensenyar-li-ho als xiquets des de molt xicotets. Les xarxes socials no ajuden. Tots semblen tenir vides perfectes, i això no és real. És important saber admetre que la vida és complicada, desordenada». En aquest sentit, va afirmar que «el millor que podem fer pels xiquets és escoltar-los. És el més important que pot fer un adult per a assegurar una infància sana». 

Als seus 40 anys, Rhodes s'ha convertit en un dels principals divulgadors de la música clàssica en el món, gràcies a les seues gires i concerts en tot tipus de festivals i sales, i diversos documentals sobre la seua figura. Va passar d'artista a fenomen social amb Instrumental, el llibre en què explicava (cridava) les seues vivències traumàtiques. Rhodes ha dirigit la seua fama a visibilitzar i fomentar el debat al voltant de les violacions a xiquets, les malalties mentals o el suïcidi, oferint xarrades TED i conferències en actes de Save the Children.