Especialistes reivindiquen una major col·laboració entre les institucions per a generar eines fiables i comparables de seguiment de la inserció laboral de la comunitat universitària

21/02/2018 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  observatoris-ocupacio Observatoris_Ocupacio_Universitaria_18DLL75_in

    FOTO: Damián Llorens

El Menador espai cultural de la Universitat Jaume I ha sigut punt de trobada de serveis i unitats de seguiment i anàlisi de la inserció laboral de les persones amb títol universitari en la setena edició de les Jornades d'Observatoris d'Ocupació Universitària de les universitats espanyoles.

L’acte d’inauguració ha comptat amb la presència de la vicerectora d’Estudiants, Ocupació i Innovació Educativa de l’UJI, Pilar García Agustín; el director general de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva, Salvador Palazón; la vicerectora d’Estudiants i Ocupació de la Universitat d’Alacant i responsable del Grup d’Ocupació de CRUE-Assumptes Estudiantils, Nuria Grané, i la vicealcaldessa de l’Ajuntament de Castelló, Ali Brancal.

García Agustín ha assenyalat que les universitats «tenim la missió de generar informació fiable i oportuna per al disseny de mesures que milloren l’ocupabilitat i l’ocupació dels universitaris a Espanya». En aquest sentit, ha afirmat que és fonamental generar una informació homogènia comparable entre estudis i comunitats autònomes i fomentar la col·laboració entre les administracions públiques, els organismes d’ocupació i d’educació i els instituts que proveeixen informació sobre ocupació per a donar suport a la presa de decisió del futur estudiantat, persones titulades així com d’ocupadors i gestors universitaris.

En aquesta línia, Nuria Grané ha assenyalat que no és suficient millorar l’ocupabilitat amb un treball de millora de les competències en estudiantat i persones titulades, sinó que es necessiten eines fiables i comparables per a fer un seguiment sobre la inserció laboral «per a la qual cosa necessitem urgentment la col·laboració de les institucions». D’altra banda, ha apuntat que l’ocupabilitat de la comunitat universitària és major, però cal analitzar la idoneïtat dels llocs de treball atès que moltes persones titulades estan exercint treballs per als quals estan sobrequalificades i al mateix temps els ocupadors demanden perfils més adequats. «No crec que els perfils que es generen a la universitat no siguen adequats, sinó que hi ha una falta de connexió i comunicació entre la demanda i l’oferta i per això hem de millorar la qualitat i accessibilitat de la informació sobre el mercat laboral», ha afirmat.

Per la seua part, el director de l’AVAP també ha apuntat que «el tema de l’ocupabilitat també ha de servir per a replantejar-se si és possible mantenir taxes d’ingrés tan elevades en alguns títols», una qüestió que ha relacionat amb el sistema de finançament de les universitats públiques perquè «mentre el finançament estiga plantejat des de la perspectiva del nombre d’estudiantat matriculat difícilment es podrà abordar que les titulacions amb molt d’ingrés reduïsquen les places per a adaptar-les a les necessitats de la societat», ha apuntat. Així mateix, també ha fet referència a l’alt grau d’especialització en graus que haurien de ser més generalistes, una qüestió que pot comportar també un risc per a l’ocupabilitat.

A continuació, el director de la divisió d’avaluació d’ensenyaments i institucions de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), Miguel Ángel Sastre, ha fet un repàs dels indicadors que fan referència a la inserció laboral en els diferents programes de verificació i acreditació dels títols.

Sastre ha explicat que es té en compte que la universitat realitze estudis metodològics, anàlisi dels valors d’inserció laboral en funció del títol, anàlisi de la percepció de l’estudiantat i les persones titulades sobre les seues competències per a l’ocupabilitat o la percepció dels ocupadors, entre altres aspectes. En aquest sentit, ha assenyalat que la tendència per part de l’ANECA ha sigut cap a una major flexibilitat on es tenen més en compte les accions que es realitzen i el seguiment dels diferents processos que l’aspecte quantitatiu, atès que no hi ha indicadors únics i estandarditzats.

Per la seua part, el gestor de projecte d’estudis i informes de l’ANECA, José María Nyssen, ha plantejat un marc d’autoavaluació per a la millora de les actuacions de les universitats en matèria d’ocupació i ocupabilitat que constaria de cinc fases: identificació d’actuacions crítiques de les universitats per a aquesta millora; elaboració d’una guia preliminar d’autoavaluació; realització d’un pilot d’autoavaluació; elaboració d’un informe de conclusions de la fase pilot i un document final de guia; i difusió d’aquests resultats.

A més, ha plantejat que es podria crear algun tipus de marca de reconeixement extern per part d’una agència de qualitat a manera de segell en matèria d’ocupabilitat, la qual cosa contribuiria al fet que les universitats milloraren els seus processos i també aportaria una major informació a l’estudiantat, ocupadors i societat.

Les jornades estan organitzades per l'Oficina d'Inserció Professional i Estades en Pràctiques (OIPEP) de l'UJI i la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), amb la col·laboració de l'Ajuntament de Castelló.

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions