Professorat dels departaments de Dret Privat i Dret del Treball, de la Seguretat Social i Eclesiàstic de l'Estat de la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat Autònoma de Madrid han publicat La familia política ante el ordenamiento jurídico, una novetat editorial en la qual s'expliquen i argumenten els avantatges i desavantatges legals del parentesc d'afinitat (sogres, cunyats, gendres, nores, padrastres, fillastres, etc.).

Iciar Cordero, Juan Andrés Recalde, María Arantzazu Vicente i Caty Vidales, com a autors i autores, i Germán Orón, com a editor, han publicat aquest text amb el propòsit d'incidir en un tema que no ha estat abordat fins avui de forma transversal o interdisciplinària, a causa de la complexitat i la multitud d'àmbits judicials que abasta (civil, penal, tributari, laboral, mercantil o funció pública), i per no existir un criteri clar per a determinar l'abast dels graus de parentesc, entre altres raons.

El text té una importància vital perquè mostra com els familiars afins en supòsits legalment previstos són subjectes de discriminacions, de vegades de forma negativa i unes altres de forma positiva, i són especialment rellevants en matèria civil (casos d'adopcions); en matèria fiscal pels beneficis fiscals o presumpcions tributàries de les quals poden ser objecte; en matèria mercantil per condicionar contractes, obligacions i actuacions de societats o persones parents de determinats socis; laboralment per condicionar contractes i permisos en determinades circumstàncies o prestacions socials, i en la funció pública tant per aquests permisos com per erigir-se en circumstàncies d'incompatibilitat, abstenció o recusació, que també afecten algunes professions.

El parentesc per afinitat, no regulat en el Codi Civil, és el que crea un vincle entre un cònjuge i els parents consanguinis de l'altre, amb la qual cosa queda en mans dels tribunals la interpretació de si aquest vincle s'extingeix o no amb la dissolució de matrimoni. La resposta pot ser diferent si la causa és la defunció del cònjuge que va donar lloc al vincle o el divorci. No existeix un criteri clar i homogeni per a determinar l'abast dels graus de parentesc afectats, perquè de vegades només abasta el primer i altres vegades abasta fins al quart. Existeix fins i tot algun cas en què resulta enigmàtica la raó per la qual la condició parental ha estat contemplada com un avantatge per a l'afectat, i no com un inconvenient, o al contrari. A més, cada vegada hi ha més casos en què aquest tipus de discriminació afecta les famílies de les parelles amb una relació similar d'afectivitat a la conjugal.