El Grau en Criminologia i Seguretat de la Universitat Jaume I ha celebrat una jornada sobre investigació criminal en la qual Luis Moya, professor del departament de Psicobiologia de la Universitat de València, ha abordat la importància de la neurocriminologia per al diagnòstic, intervenció i prevenció de la violència.

Moya ha incidit en la manca de formació dels especialistes en violència en aspectes neurocriminològics. Així, ha explicat la diversitat d’indicadors neurobiològics que poden influir en els comportaments violents i, per tant, la importància de què els criminòlegs i les criminòlogues tinguen un coneixement base sobre el funcionament cerebral i els marcadors que regulen el comportament. «Sabem molt i s’està aplicant molt poc» ha afirmat. No obstant això, ha incidit en què no es pot defendre un determinisme biològic sinó que és un factor més que influeix en la predisposició a la violència juntament amb altres factors de tipus social i psicològic.

Pel que fa als indicadors neurobiològics, ha fet referència a lesions cerebrals, anomalies en l’electroencefalograma o diferències en la resposta cerebral front a estímuls elèctrics, entre d'altres. En aquesta línia, ha apuntat que la neuroimatge ha permès comprovar que no hi ha grans diferències de tipus estructural en el cervell sinó funcional amb una activació distinta del circuit cerebral.

Així mateix, ha abordat les diferències neuroquímiques o hormonals, en les quals es troben variacions en els nivells de substàncies com la serotonina, testosterona o cortisol. No obstant això, el professor ha recalcat que «tindre un cert nivell no implica que la persona siga violenta, és tan sols una predisposició». De la mateixa manera, també es troben diferències genètiques encara que no es tracta d’un «gen de la violència» sinó que es regeix per polimorfismes genètics que regulen el comportament violent i que, en funció dels factors socials i psicològics, s’activaran o no.

Finalment, ha fet un repàs de les aplicacions de la neurocriminologia en el diagnòstic, a través de l’estudi de l’activitat cerebral, la genètica, la detecció de tumors o el mesurament dels nivells químics; en la intervenció, amb programes psicoterapèutics, fàrmacs, control hormonal o psicocirurgia; i en la prevenció, a través de campanyes contra la violència o el foment de la educació en empatia.

La jornada també ha comptat amb la presència del criminòleg i psicòleg Vicente Garrido el Genovés que ha parlat sobre el perfil i l'informe criminològic.

Fotografies