Eduardo Peris, catedràtic de Química Inorgànica de l’UJI, va reflexionar sobre el sentiment de rebuig que té la societat cap a la química en la darrera sessió de Diàlegs a la Llotja, moderada per Joaquim Gual, director de l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, i titulada «Mites i realitats sobre la química: per què és important la investigació química?».
Segons el catedràtic, en la societat existeix una «quimifòbia», un terme encunyat fa una dècada i que es defineix com la por irracional a les substàncies sintètiques, a causa de les «afirmacions exagerades sobre els perills de la química que prevalen als mitjans de comunicació». Quant a això, Peris va citar algunes de les possibles causes d’aquest sentiment de rebuig, com ara els efectes dels insecticides de diclorodifeniltricloroetà (DDT) o les armes químiques com ara el gas mostassa o l’agent taronja.
No obstant això, Peris va afirmar que «hi ha una falsa percepció que allò que és natural és bo i tot allò que és químic, sintètic o artificial és roí». En aquest sentit, va assenyalar que el fet que una molècula siga natural o sintètica no aporta informació sobre les incidències en la salut. Com a exemples, va citar la molècula de cafeïna com a producte 100% natural, però que com a reactiu presenta una toxicitat aguda i provoca irritacions de la pell, ulls i òrgans vitals. En el cas de les molècules 100% artificials va fer referència a l’aspirina, que té molts beneficis més enllà de la seua efectivitat com a analgèsic. Així mateix, va explicar que en el cas de la vitamina C no hi ha cap diferència entre que siga natural o sintètica: «no és més sa prendre’s una taronja per la seua vitamina C que prendre una cullerada d’aquesta vitamina dissolta en aigua».
D’altra banda, va fer referència als productes d’alimentació o els cosmètics que també contribueixen a alimentar el sentiment quimifòbic. «Hi ha productes, com ara els gels, que afirmen en la seua publicitat que tenen 0% reactius químics, però si s’analitza la composició en l’etiqueta, tan sols dos dels components es poden trobar únicament a la naturalesa, i la resta són artificials», va apuntar. En aquesta línia, va assenyalar que els productes d’agricultura ecològica també són químics per naturalesa, ja que un plàtan o una poma tenen etilè com a agent de maduració.
Finalment, Eduardo Peris va assenyalar alguns dels principals punts pels quals considera que la investigació en química és important. En primer lloc va citar l’increment de l’esperança de vida, amb una duplicació en els últims 100 anys en els països desenvolupats, i la millora de la qualitat de vida. A més, va afegir que contràriament a la percepció pública, la química pot fer que el món siga molt més sostenible. «És quasi impossible concebre actualment un món sense química, la química són medicines, bateries, vacunes, plàstics, nanotecnologia, roba o pasta de dents: tot és química», va concloure.