La Fundació Isonomia va organitzar el passat 19 de maig un debat sobre les polítiques de igualtat i polítiques socials en l’àmbit europeu en el que van participar representants dels diferents partits polítics.  En el debat, moderat pel rector de l’UJI Vicent Climent, va participar Mónica Álvaro, de Compromís Primavera Europea; Asensio García Machí, d’Esquerra Unida País Valencià; Marta Martín Llaguno, d’Unió Progrés i Democràcia; Carmen Querol, del Partit Popular, i  Susana Ros, del Partit Socialista.

Mónica Álvaro va iniciar el torn d’intervencions destacant la necessitat d’una regulació en l’àmbit europeu de les condicions i drets laborals de les dones, incidint especialment en la bretxa salarial. Al respecte va aportar dades de l’Institut Nacional d’Ocupació que estimen una bretxa del 23% a Espanya. D’altra banda va mostrar el rebuig de Primavera Europea cap a la nova llei d’avortament. «La nova llei ens situa en drets socials pel que fa a l’avortament a la cua d’Europa. Solament tenen lleis més restrictives Malta i el Vaticà» va assenyalar.

Per la seua part, Asensio García Machí va centrar el seu discurs en l’increment de les desigualtats a causa de la crisi. «Amb la crisi, la desigualtat ha augmentat no sols a l’estat espanyol sinó a tota Europa. Un procés que considerem un ‘austericidi’ per les retallades que estan aplicant les polítiques neoliberals» va afirmar. Al respecte, va advocar per una intervenció directa en l’economia i una fiscalitat justa i progressiva que grave més als bancs i a les grans empreses per a detindre el procés d’empobriment dels  ciutadans. Així mateix, en la línia de la representant de Primavera Europea, García Machí va qualificar de barbaritat la reforma de la llei de l’avortament. «És retrocedir aquest país 50 anys enrere, és tornar a les pràctiques obscurantistes i a posar en perill la salut de les dones» va apuntar.

En el seu torn, Marta Martín Llaguno va apostar per la valorització de la cultura de la cura no sols en termes de drets sinó com una oportunitat de revitalització de l’economia. En relació a la igualtat va incidir en tres punts fonamentals: la igualtat laboral a través de programes homologats comuns a tots els estats; l’augment dels drets reproductius i sexuals de les dones mitjançant l’impuls de directives comunes que garantisquen l’accés a aquests serveis i l’eradicació de la violència de gènere. A més, en l’àmbit de la discapacitat va reivindicar l’acta europea d’accessibilitat i quotes de reserva obligatòries per a persones dependents o amb discapacitat en les contractacions.

Per la seua part, Carmen Querol va insistir en la necessitat d’una estabilitat econòmica per a garantir l’estat del benestar. «Estabilitzar els comptes és la primera premissa per a garantir les polítiques socials d’igualtat de gènere o de discapacitat, en definitiva, totes les polítiques que precisen de recursos públics» va afirmar. En aquesta línia va posar de relleu que l’ocupació i el creixement són els valors principals sobre els quals sostindre aquestes polítiques. Segons Querol, la política social europea parteix de la creació de llocs de treballs i l’equilibri dels mercats laborals i és fonamental partir de les solucions en matèria econòmica per a abordar el debat social.

Finalment, Susana Ros va mostrar el seu rebuig cap a la reforma laboral afirmant que «ha destruït la negociació col·lectiva i influeix directament sobre les dones perquè ens ha llevat dret que ja teníem reconeguts». En aquesta línia va fer referencia a la ja esmentada bretxa salarial. «Una dona ha de treballar 84 dies més que un home per a cobrar el mateix salari i 7 anys més per a rebre la mateixa pensió perquè la de les dones és un 40% inferior» va assenyalar. Així mateix, es va sumar a les crítiques sobre la reforma de l’avortament defenent el ple reconeixement en l’àmbit europeu del dret de les dones a decidir sobre la seua salut sexual i reproductiva. «Sols hi ha una persona que pot decidir sobre la maternitat d’una dona, ella mateixa», va concloure.