Investigadors i investigadores del consorci INTOMED (Innovative Tools to Combat Crop Pest in the Mediterranean), del qual forma part la Universitat Jaume I i que té com a objectiu desenvolupar eines innovadores basades en l'ús de microorganismes beneficiosos per a protegir els cultius més rellevants del Mediterrani, i de la Xarxa Espanyola d'Interacció Planta Fitòfag, es van reunir a l'octubre en la universitat pública de Castelló.
La jornada tenia tres objectius principals: la posada en comú dels últims avanços en la investigació del control de plagues mitjançant l'ús d'organismes beneficiosos, tant microorganismes com enemics naturals d'insectes; posar en contacte diferents consorcis d'investigadors per a compartir detalls experimentals i treballar dades i resultats amb crítiques constructives, i explorar futures vies de finançament que permeten una continuïtat en les investigacions sobre el control biològic i coneixement fonamental de les interaccions planta-insecte.
En la trobada es van donar cita més de 40 experts en control biològic, entomòlegs especialitzats en plagues agrícoles, especialistes en nematologia, fitopatòlegs, fisiòlegs vegetals i experts en bioquímica i biologia molecular de plantes. Concretament, va comptar amb investigadors nacionals i internacionals pertanyents a l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (GVA), Estació Experimental El Zaidín (CSIC), Centre d'Investigacions Biològiques (CSIC), Centre de Biotecnologia i Genòmica de Plantes (UPM-INIA), Institut d'Hortofruticultura Subtropical i Mediterrània «La Majora» (UMA-CSIC), Missió Biològica de Galícia (CSIC), Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Salamanca (CSIC), Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Castella-La Manxa, Universitat Jaume I i Universitat de València.
Com a resultat de la trobada s'han traçat diversos plans d'acció per a donar visibilitat al grup i també s'han identificat tres vies diferents de finançament que en cas de ser obtingut permetrà continuar una experimentació conjunta entre els diferents grups d'investigació i un avanç molt productiu de tècniques de protecció de cultius més sostenibles.
Part de les troballes compartides en les jornades versen entorn de l'ús d'insectes entomofitòfags, és a dir, insectes que mengen altres insectes, plagues en aquest cas, però que també piquen a la planta. Alguns d'aquests insectes pertanyents a la família dels mírids s'han mostrat molt eficaços controlant plagues de Tuta absoluta (arna de la tomaca) i de mosca blanca. A més, els experiments han posat de manifest que l'ús d'aquests enemics naturals podria ser compatible amb l'ús de microorganismes beneficiosos. Així mateix, s'estan duent a terme assajos per a investigar la compatibilitat de l'ús de micorrizes (microorganismes beneficiosos) i depredadors d'aranya roja.
També s'han trobat canvis en les plantes exposades a entomofitòfags. Aquestes plantes es comporten de manera més resistent a les plagues, per exemple, canvien la composició de les seues fulles i dels tricomes, que són formacions piloses de les fulles que serveixen de defensa a la planta. A més, s'ha comprovat que existeixen canvis d'olor en aquestes plantes de manera que són menys atractives per a les plagues i així eviten ser atacades.
D'altra banda, fruit d'aquest grup de treball, s'estan duent a terme experiments en els quals s'observen els efectes dels zoofitòfags sobre la presència de nematodes, una plaga de molt difícil control.
Com a conclusió de les jornades, destaca que la major part dels assajos que s'estan desenvolupant en els diferents centres d'investigació mostren resultats molt prometedors que, a curt termini, permetran millorar el control de plagues mitjançant tècniques sostenibles basades en el coneixement de les respostes immunes de les plantes juntament amb el comportament dels enemics naturals i els microorganismes beneficiosos.
Les jornades han comptat amb la col·laboració de la Fundació PRIMA i el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i la Diputació de Castelló.