Ens ha deixat el professor Teófilo Sanfeliu Montolio. A ell li dec els seus valuosos consells que m'han permès dedicar-me a l'ensenyament universitari, des de la tesi doctoral fins al lloc que ocupe en l'actualitat. Al costat d'ell he après moltes coses, però el major tresor que m'ha transmès ha sigut tenir fe, ser pacient i perseverant i que el treball dur i ben fet és importantíssim en tots els aspectes de la vida.

Tot i que encara impactat per la trista notícia, permeteu-me que compartisca amb els lectors la pena que sentim tots els seus amics i els membres de la comunitat universitària per la pèrdua del nostre amic Teo. Desitjaria que dediqueu uns minuts a recordar els bons moments que hem compartit amb ell. Ens arriben a la memòria un munt d'anècdotes, el seu somriure, les seues ganes de fer coses, la seua energia, en definitiva la seua especial «forma de ser» que no oblidarem. Quedem-nos amb la seua actitud positiva davant la vida a pesar, o potser per això, de tots els problemes que en massa ocasions va haver d'afrontar.

L'admirable obra docent i científica del professor Sanfeliu quedarà per sempre com a bon geòleg que va estimar la seua terra i va gaudir amb el seu treball.

El meu més sincer condol als seus sers estimats, amics i col·legues de professió i, especialment, a la seua esposa Mª Ángeles i els seus fills Juan Antonio i Mª Ángeles. Descanse en pau.

Manuel Miguel Jordán Vidal
Professor del Departament d'Agroquímica i Medi Ambient de la Universitat Miguel Hernández