L’estrès és un terme àmpliament utilitzat en la nostra societat i molt debatut entre els acadèmics. Mentre que Claude Bernard considerava que el més rellevant de l’estrès era la situació o l’estímul estressant, Walter Cannon afirmava que el més característic n’és la resposta fisiològica o conductual del subjecte. Actualment, es tenen en compte les reaccions fisiològiques, l’estressor, els esdeveniments vitals, el context i els valors personals: tots aquests elements són determinants de la sensació d'estrès.

La universitat és un espai que genera nivells d’estrès alts, bé per suposar un canvi o bé per la càrrega de treball que comporta. Isabel Martín Monzón, de la Universitat de Sevilla, evidencia que durant l’època d’exàmens es produeix un desajust en la salut de l’estudiantat, caracteritzat principalment per un augment de l’estrès —tot i que aquest no assoleix nivells alarmants—, el qual va lligat a diferències individuals pel que fa a la personalitat dels estudiants o al suport social que reben.

Així mateix, l’etapa d’exàmens també comporta un augment del consum de cafeïna i begudes energètiques. Els principals efectes de la cafeïna són l’augment de l’estat d’alerta, la reducció de la sensació de fatiga, el manteniment de l’estat de vigília i eixamplament de la capacitat per a mantenir un esforç intel·lectual, així com la millora de la capacitat respiratòria i l’elevació de la pressió arterial. Ara bé, presenta efectes adversos com són palpitacions, taquicàrdia, tremolor, nerviosisme, molèsties gàstriques i insomni; un consum crònic de cafeïna pot comportar conseqüències físiques com un augment de les malalties coronàries, i psicològiques, d’entre les quals destaquen l’angoixa, l’abstinència, la dependència i l’alteració de la son. Pel que fa a les begudes energètiques, aquestes combinen la cafeïna amb altres substàncies estimulants, fet que maximitza els efectes negatius, aplegant a augmentar el risc de patir hipertensió, diabetis tipus II i fins i tot danys hepàtics. Al seu torn, la cafeïna fa descendir la qualitat del son, cosa que produeix somnolència, baixa concentració i memòria, pèrdua de vitalitat i energia, fatiga, labilitat emocional i, per tant, un descens en el rendiment acadèmic.

En resum, els períodes d’estrès augmenten el consum de cafeïna, el que fa empitjorar la qualitat del son i el rendiment acadèmic. Per tal d’optimitzar el temps d’estudi i reduir aquests efectes adversos, és important establir horaris d’estudi que s’adapten al seu torn a horaris de son regulars, així com evitar les substàncies estimulants i seguir unes pautes d’higiene del son, com són les que es presenten a continuació:

- Segueix una dieta equilibrada i evita menjars pesats i picants per a sopar.

- Realitza exercici físic regular durant el dia.

- No consumisques cafeïna des de diverses hores abans de ficar-te al llit.

- Evita l'excés d'alcohol.

- Mantingues la temperatura de l'habitació ni excessivament alta ni baixa.

- Alça’t a la mateixa hora cada dia, encara que hages dormit malament.

- No et fiques al llit amb fam.

- Dorm el necessari però no en excés.

- No consumisques hipnòtics!

- No t'obsessiones a adormir-te.

- Si penses que el teu cicle de son-vigília està alterat, acudeix directament a l'especialista.