Una sentència peculiar

12/07/2019 | Ramón Jesús Pérez Julián
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El fet de ser pares comporta unes obligacions que van més enllà de les normals. Aquestes obligacions són les d'acostumar els seus fills perquè tinguen les seues pròpies rutines i horaris, una cosa que resulta molt òbvia, i que ho és, fins que apareix un cas estrany.

Una sentència de l'Audiència Nacional, Sala Penal número 4, de Jaén, ha condemnat un matrimoni a sis mesos de presó per permetre que la seua filla faltara a classe sis-centes vegades seguides, algunes d’aquestes a un curs superior. La menor té catorze anys, per la qual cosa es dedueix que els seus pares tindran una edat mitjana.

No es tracta de la típica parella de vint anys amb problemes de drogues o alcoholisme. Atesa l'edat mitjana, se'ls pressuposa amb suficient coneixement per a educar la seua filla i portar-la pel camí del bé, però hi ha persones i persones.

Es pot donar el cas d'una parella de la mateixa edat, però de baix nivell cultural, que abandonen les seues filles i fills. Això és crear delinqüents perquè els joves no poden estar al carrer, i ací sí que s'ha de sancionar els pares.

Aquesta sentència sembla «estranya», però té el seu fonament. Potser amb mesures similars, mesures contra l'abandó familiar, es podrien evitar les absències injustificades a les aules. Tot depèn de la predisposició dels pares.

Això es deurà a l'educació dels progenitors, a la cura que aquests tinguen amb les seues filles i fills, als valors ètics que els transmeten… Sempre s'ha dit que en la família naixen els valors de la societat, encara que sone molt tradicional. Ara hi ha moltes classes de famílies, però així i tot, els principis d'una persona naixen al si familiar.

La base que tinga una persona menor d'edat és molt important en el seu comportament amb els altres, i això han de ser tasca dels pares: vigilar sempre on estan les seues filles i fills, si estan en el lloc adequat a les seues hores i no al carrer, ensenyar-los els deures de comportament i aconseguir unes pautes quotidianes, de tal forma que els menors adquirisquen bons hàbits de conducta, que els seran necessaris durant tota la seua vida. Això és molt útil per a seguir les nobles pautes de la societat, per a ser unes persones respectuoses i responsables.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions