Vivim en una societat en la qual Internet i les xarxes socials s’han convertit en aspectes fonamentals en les nostres vides. Actualment, resulta difícil per a moltes persones no estar connectats o compartir les seues vides a les xarxes socials. Les diferents generacions, nascudes o no en l’era digital, en són un exemple. Per a molts joves i adolescents, les xarxes socials s’han convertit en una forma més de relacionar-se.

L’avanç tecnològic i l’aclaparadora quantitat d’informació disponible a la xarxa han contribuït a la propagació del coneixement i de l’actualitat de gran part del món, però també han generat nous sentiments negatius relacionats amb la dependència d’Internet. Un exemple d’això és la síndrome coneguda com FOMO (fear of missing out) o «por a perdre’s alguna cosa». Aquesta síndrome es caracteritza per la necessitat d’estar connectat/da a les xarxes socials contínuament per a no perdre’s absolutament res. Fotos, vídeos, experiències… tot aquest material ha de ser visualitzat per la persona amb FOMO. En cas contrari, sorgeix la por a ser exclòs/osa del seu grup d’iguals. La persona que sofreix aquesta síndrome també pot generar contingut a les xarxes socials per a sentir-se aprovada i sentir que la seua vida és tan extraordinària com la dels altres. I és que el teatre de les xarxes socials ens exigeix estar a l’altura.

En aquests temps, en què els xiquets i xiquetes no naixen amb pa, sinó amb Instagram, hem d’intentar prevenir aquest tipus de patologies des d’edats primerenques, augmentant els recursos cognitius i emocionals dels més joves per a aconseguir que entenguen les xarxes socials com una eina més de socialització, però no com l’única o la principal. En definitiva, és important ensenyar els més joves a viure també en una realitat fora de les xarxes socials, en la qual la gent no sempre riu ni mostra com vol ser, on es tracte amb persones reals.