El 23 d'abril és el Dia Internacional del Llibre, una data en la qual, a més de commemorar els aniversaris de les morts de dos escriptors insignes —Miguel de Cervantes i William Shakespeare—, es tracta de fomentar la lectura, una activitat molt important per a desenvolupar i obrir la ment dels éssers humans a nous horitzons tant reals com fantàstics. Amb aquest propòsit s’organitzen fires del llibre i altres actes arreu de les ciutats, en els quals estan presents els autors i autores més populars per a signar exemplars de les seues obres a les lectores i lectors que així els ho demanen. Aquests esdeveniments també haurien de ser una bona oportunitat perquè les escriptores i els escriptors novells es donaren a conèixer, i als quals tingueren accés les persones amb més dificultats per a promocionar les seues obres, com són les que manifesten alguna diversitat funcional, fet que no passa habitualment. En comptades ocasions se’ls convida a debats literaris i, si les entrevisten per a promocionar les seues obres, les tracten com si fóra un miracle que pogueren escriure un llibre.

En una recerca ràpida a Internet els autors que solen aparèixer són Homer i Jorge Luis Borges (amb discapacitat visual), el mateix Cervantes (amputat a la batalla de Lepant) i Christy Brown, afectat de paràlisi cerebral que escrivia amb el peu esquerre. Les escriptores amb diversitat funcional més habituals en els resultats d’aquestes recerques són Virginia Woolf, afectada de trastorn bipolar, i Hellen Keller, activista i professora sordcega, que va escriure la història de la seua vida. Però indagant més a fons sí que es troben més autores i autors amb alguna discapacitat reconeguda que han publicat, o publiquen llibres, ja siguen de narrativa o de temàtica didàctica. També ací, com sol succeir en tots els àmbits, el nombre d’homes és més nombrós que el de dones.

Un altre aspecte que tenir en compte és la distinció entre qui escriu narrativa de diferents estils i qui se centra a escriure la seua autobiografia, o basa els seus llibres en les seues experiències vitals mediatitzades per la seua discapacitat. Aquests darrers casos solen ser freqüents i d’aquests sí que es fan ressò sovint els mitjans de comunicació. A l’Estat espanyol hi ha dos bons exemples: Pablo Pineda, primer titulat universitari europeu amb síndrome de Down, guanyador d’una Concha de Plata al millor actor en el Festival de Cinema de Sant Sebastià, que ha publicat dos llibres; i Juan Manuel Montilla «Langui», actor i cantant de rap afectat de paràlisi cerebral, premiat amb dos premis Goya (un al millor actor revelació i un altre per la millor cançó), que ja té tres llibres editats.

Per a tancar aquest article, volem esmentar les col·laboradores i col·laboradors del Grup de Treball sobre Discapacitat Isonomia que, relatant les seues experiències vitals, van donar forma a les publicacions Relatos sobre discapacidad y economías de a pie (2013) i También tenemos sexo (2015) editades per la Fundació Isonomia, i a la nostra companya Marta Senent, doctora per la Universitat Jaume I, que ha publicat dos llibres: Arte y discapacidad. Otra visión del arte i Ana te presta su espejo. A banda d’això, Marta —afectada de paràlisi cerebral i tot un referent a la província de Castelló— té un altre lligam personal amb el món de la literatura, ja que des de 2010 és directora d’ACEN Editorial fundada per ella mateixa.