Data: dijous 8 de juny
Acte: Conferència
Títol: Hi ha sempre evidència en Ciències de la Salut? L'ús de psicofàrmacs per al tractament de trastorns de la conducta
Lloc: Aula MD2012AA, planta baixa del mòdul 2 de la FCS
Hora: 12:00h
Entitat: Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló
Sinopsi: En aquesta conferència es tractarà un dels temes més preocupants de la farmacologia moderna: l'ús de psicoestimulants (p.e. metilfenidato, MF) en xiquets per a tractar el trastorn per dèficit d'atenció (TDA). És un tractament crònic (en moltes ocasions es manté durant anys) amb un inhibidor de la recaptació de dopamina, un fàrmac anfetamínic, a un xiquet/al cervell del qual està en ple desenvolupament. S'ha calibrat bé l'impacte que això pot tenir en el seu neurodesenvolupament? Per a començar, el nostre ponent relatarà la història dels primers psicofàrmacs, els neurolèptics o antipsicòtics, els efectes terapèutics dels quals són tan inexplicables com els del MF. A continuació, parlarà dels estudis sobre l'efecte deleteri, constatable i demostrat, del tractament continuat amb MF en models animals. També referirà algun estudi prospectiu de cohorts infantils que revelen una eficàcia limitada del MF en el tractament del TDA. Finalment, analitzarà el TDA com a entitat i la validesa (o no) de les eines diagnòstiques utilitzades (el sacrosant DSM). I acabarà amb un al·legat a favor del mètode científic en les Ciències de la Salut, proposant canviar de mètode diagnòstic.
Ponent i breu descripció: Ferran Martínez Garcia, Catedràtic de Biologia Cel·lular de la UP de Medicina de la UJI.
El professor Martínez, en les seues pròpies paraules, es defineix així:
"Soc un biòleg heterodox, format successivament en Bioquímica, Biologia Cel·lular, Neurociència, Zoologia (neuroanatomia comparada) i Fisiologia, però des de fa 25 anys investigue sobretot en les bases neurals de la conducta, la Psicobiologia. Aquest perfil peculiar em dona una perspectiva singular que m'ha fet inconformista enfront de la realitat del món i més específicament la de la ciència actual. O potser és que em faig vell. Vaig dirigir el Laboratori de Neuroanatomia Funcional Comparada de la UV des de 1992 fins a 2014, i després em vaig venir a l'UJI per a continuar la meua tasca contra vent i marea, fundant ací NeuroFun. A part de la meua pròpia, compte amb 12 tesis doctorals dirigides, i m'avalen més d'un centenar d'articles i capítols de llibre.
La meua trobada amb la Medicina no ha sigut fàcil, i ara repetisc l'experiència amb altres Graus. Els qui em coneixen saben que intente motivar als meus alumnes i doctorands, i transmetre'ls el meu entusiasme per la ciència. Si bé aquest està cada vegada més marcit, almenys no he abandonat el meu inconformisme. I d'això va aquesta xarrada, que entronca amb la meua relació amb ASMI, l'Associació per a la Salut Mental Infantil (branca espanyola de WAIMH, associada a la Global Alliance for Maternal Mental Health). La Neurociència al servei de la salut mental infantil i maternal. Contra vent i marea."