COMPRENSIÓ ORAL
Objectius generals
Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals clarament estructurats i en llengua estàndard, articulats a velocitat relativament lenta o mitjana i transmesos de viva veu o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguen raonablement bones o es puga tornar a escoltar el que s'ha dit.
Objectius específics
1. Deduir pel context el significat d'algunes paraules desconegudes i entendre el significat de la frase, si es coneix el tema.
2. Seguir conversacions quotidianes sempre que els interlocutors eviten un ús molt idiomàtic i pronuncien amb claredat, encara que en una situació real haja de demanar de tant en tant que se li repetisquen algunes paraules i frases concretes.
3. Entendre informació senzilla sobre fets relacionats amb temes quotidians o amb el treball, identificant tant els missatges generals com els detalls específics, sempre que es parle amb claredat i amb un accent que li resulte conegut.
4. Entendre les idees principals d'un discurs clar en llengua estàndard sobre qüestions familiars i que ocorren habitualment.
5. Entendre el contingut de quasi tot el material d'àudio gravat o retransmès sobre temes quotidians, si el discurs és lent i clar.
6. Captar les idees principals de programes retransmesos sobre temes coneguts o d'interès personal, si el discurs és lent i clar.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL
Objectius generals
Produir textos orals ben organitzats i adequats a l'interlocutor i propòsit comunicatiu. Moure's amb una correcció, fluïdesa i espontaneïtat que permeten mantindre la interacció, sent capaç de reaccionar, qüestionar o repetir allò que s'ha enunciat per a garantir la comprensió mútua. A vegades resultaran evidents l'accent estranger, les pauses per a planificar el discurs o corregir errors i caldrà una certa cooperació per part dels interlocutors.
Objectius específics
1. Poder participar en conversacions amb intercanvi d'informació sobre fets concrets o en què es donen instruccions o solucions a problemes pràctics, encara que a vegades resulte difícil entendre'l quan intenta expressar el que vol dir.
2. Dur a terme, amb raonable fluïdesa, una descripció senzilla d'una varietat de temes que siguen del seu interès, presentant-los com una seqüència lineal d'elements.
3. Realitzar amb raonable fluïdesa narracions i descripcions senzilles seguint una seqüència lineal d'elements.
4. Relatar arguments de llibres o pel·lícules i descriure reaccions a estos.
5. Formular sons, esperances i ambicions, fets reals o imaginats .
6. Narrar històries senzilles.
7. Fer breus declaracions assajades sobre un tema pertinent dins de la seua especialitat que són clarament intel·ligibles, a pesar d'anar acompanyades d'un accent i entonació inconfusiblement estrangers.
COMPRENSIÓ LECTORA
Objectius generals
Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls més rellevants en textos escrits clars i ben organitzats en llengua estàndard i sobre temes generals, actuals, relacionats amb la pròpia especialitat, o en els quals té un interès especial.
Objectius específics
1. Entendre textos clars sobre temes relacionats amb els seus camps d'interès.
2. Trobar i entendre la informació general necessària en materials quotidians, com cartes, fullets i documents oficials breus.
3. Reconèixer els punts més importants en articles clars de periòdics que tracten sobre temes familiars.
4. Entendre instruccions senzilles i escrites amb claredat sobre el maneig d'un aparell.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA
Objectius generals
Escriure textos senzills i cohesionats, de caràcter públic o privat, sobre temes quotidians o en els quals es té un interès personal, i en què es demana o transmet informació; es narren històries; es descriuen experiències o esdeveniments, siguen estos reals o imaginats, sentiments, reaccions, desitjos i aspiracions; es justifiquen breument opinions i s'expliquen plans.
Objectius específics
1. Escriure informes molt breus per a transmetre informació sobre fets quotidians i indicar els motius d'una actuació determinada.
2. Relatar les seues experiències, descrivint els seus sentiments i reaccions en un text cohesionat senzill.
3. Descriure detalls bàsics de successos imprevisibles com per exemple un accident.
4. Formular somnis, esperances i ambicions.
5. Prendre notes sobre problemes, peticions d'informació.
6. Exposar breument les raons i donar explicacions sobre les seues opinions, plans i accions.
2.1.COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES B1.1
1. L’ORACIÓ SIMPLE
1.1. Tipus d’oració, elements constituents i posició
1.1.1. Oració declarativa
1.1.1.1. Expressió de la negació amb mica
1.1.2. Oració imperativa
1.1.2.1. Directa
1.1.2.1.1. Amb verb (p.e. Portami il caffé, per favore!)
1.1.2.1.2. El·líptiques (p.e. Via!, Fuori di qui!)
1.1.2.2. Indirecta
1.2. Fenòmens de concordança
1.2.1. Si impersonal + V 3a p.s.+ Atr. pl.
2. L’ORACIÓ COMPOSTA
2.1. Expressió de relacions lògiques
2.1.1. Coordinació
2.1.1.1. Conjunció: pure; inoltre; né; neppure; nemmeno
2.1.1.2. Disjunció: oppure; altrimenti; in caso contrario
2.1.1.3.Correlació: e ... e (...e), o ... o, né ... né, sia ... sia, sia ... che, sia ... o, tanto ... / quanto, non solo ... ma anche, così... come
2.1.1.4. Oposició
2.1.1.4.1. Connectors: invece (di), tuttavia, eppure, piuttosto (di/che)
2.1.1.5. Declaració o explicació: cioè, vale a dire, infatti, in effetti, ossia
2.1.1.6. Conclusió o conseqüència: dunque, quindi, perciò, per tanto, allora,
2.1.2. Subordinació
2.1.2.1. Concessió
2.1.2.1.1. Connectors: benché, sebbene, malgrado, nonostante; anche se (Repàs i ampliació)
2.1.2.2. Condició: el període hipotètic
2.1.2.2.1. Període hipotètic de la realitat: se + V Pres Ind / Fut Ind + V Pres Ind / Fut Ind / Imperatiu
2.1.2.2.2. Període hipotètic de la possibilitat: se + V Imperf Subj + V Cond Pres / Imperatiu
2.1.2.2.3. Conjuncions: se. Repàs i ampliació
2.1.2.4. Causa
2.1.2.4.1. Connectors: dato che, visto che, dal momento che, poiché, siccome, per il fatto che, per
2.1.2.5. Finalitat
2.1.2.5.1. Connectors: per, perché, affinché, a
2.1.2.8. Relacions temporals
2.1.2.8.1. Simultaneïtat
2.1.2.8.1.1. Connectors: ogni volta che, tutte le volte che
2.1.2.8.2. Anterioritat
2.1.2.8.2.1. Connectors: dopo che
2.1.2.8.2.2. Formes no personals del verb: dopo + Inf. Pass.
2.1.2.8.3. Posterioritat
2.1.2.8.3.1. Connectors: prima che
2.1.2.8.3.2. Formes no personals del verb: (dopo + Inf. Pass.)
3. EL SINTAGMA NOMINAL
3.1. Nucli
3.1.1. Substantiu
3.1.1.1. Gènere: amb oposició (-e / -a, -essa; -tore / -tora, -trice; -sore / -trice; -ina; formes no previsibles, formes
amb radical diferent, gènere comú (substantius d’ús habitual).
3.1.1.2. Nombre.
3.1.1.2.1. Noms invariables en pl. (vocal tònica, -i, noms d’origen estranger, acurtaments, -ie, noms monosíl·labs, altres casos). Repàs i ampliació.
3.1.1.2.2. Plurals particulars (-i- àtona i tònica; -co/-go en s. > -ci/-gi i -chi/-ghi). Noms amb una sola forma singular però amb variació de gènere en plural (pianista). Repàs i ampliació.
3.1.1.3. Grau positiu relatiu: diminutiu (-ino/a, -etto/a, -ello/a), augmentatiu (-one/a) i despectiu (-accio/a)
3.1.2. Pronoms
3.1.2.1. Personals
3.1.2.1.1. Àtons: Locatiu ci amb funció de CR i partitiu-genitiu ne
3.1.2.2. Combinació de pronoms directes, indirectes, reflexius i ne
3.1.2.3. Demostratius: amb oposició en gènere i nombre (stesso), i forma invariable (ciò)
3.1.2.4. Indefinits: amb oposició en gènere i nombre (parecchio, diverso, altro); amb oposició en gènere (ognuno/a, qualcuno/qualcuna, ciascuno/a, uno/a, certi/e); amb oposició en nombre (tale); sense oposició (qualsiasi, qualunque).
3.2. Modificació del nucli
3.2.1. Determinants
3.2.1.1. Demostratius: stesso
3.2.1.2. Quantificadors: Numerals fraccionaris i duals (entrambi/e, tutti e due); adjectius indefinits amb oposició en gènere i nombre (altro, diverso, parecchio); amb oposició en gènere (ciascuno/a); amb oposició en nombre (tale); formes invariables (qualsiasi, qualunque)
3.2.2. Frase de relatiu explícita
3.2.2.1. Nexes amb antecedent: il/la quale, i/le quali
3.2.2.2. Nexes sense antecedent: quanti, quanto, dove
3.3. Posició dels elements del sintagma. Repàs i ampliació
3.4. Funcions sintàctiques del sintagma: Subj, OD, Atr, aposició
4. EL SINTAGMA ADJECTIVAL
4.1 Nucli: Adjectiu
4.1.1. Grau
4.1.1.1. Positiu relatiu: diminutiu (-ino, -etto, -ello), augmentatiu (-one) i despectiu (-accio/a)
4.1.1.2. Superlatiu absolut. Repàs i ampliació
4.1.1.3. Superlatiu relatiu. Repàs i ampliació
4.1.2. Formes negatives amb el prefix in- (casos més usuals)
4.1.3. Formació de adjectius amb el sufix –bile (casos més usuals)
4.1.4. Numerals col·lectius: coppia, paio, decina, dozzina, centinaio, migliaio, etc.
4.2. Modificació del nucli: per mitjà de SAdv restrictiu (proprio, così, solo); SAdj; SN; SPrep o oració
4.3. Posició dels elements del sintagma i fenòmens de concordança.
4.4. Funcions sintàctiques del sintagma: Atr., aposició
5. EL SINTAGMA VERBAL
5.1. Nucli del sintagma: Verb
5.1.1. Classes
5.1.1.1.Transitius i intransitius.
5.1.1.2. Reflexius: directes (lavarsi), recíprocs (salutarsi), i indirectes (lavarsi le mani).
5.1.1.3. Verbs pronominals amb canvi de significat (cavarsela, smetterla, sentirci, vederci, farcela, prendersela)
5.1.1.4. Impersonals (piovere, bastare).
5.2. Temps
5.2.1. Expressió del passat. Indicatiu: Repàs i ampliació de Pass. Pross., Imperf., Trapass. Pross.; Pass. Rem.
5.2.2. Expressió del futur. Indicatiu: Fut. Sempl., Fut. Comp., Cond. Sempl.
5.2.3. Concordança dels temps d’indicatiu
5.3. Aspecte
5.3.1. Habitual: Indicatiu Pres., Imperf., Fut. Sempl.
5.3.3. Incoatiu: perífrasis incoatives/ingressives: Stare per /essere sul punto di / mettersi a + Inf., cominciare a + Inf.
5.3.4. Iteratiu: V + Adv (di nuovo, ancora)
5.3.5. Puntual: Indicatiu Pres; Pass. Pross.; Pass. Rem.; Trapass. Pross.
5.3.6. Terminatiu: finire di / terminare di / smettere di / cessare di + Inf.
5.4. Modalitat
5.4.1. Necessitat: Occorrere, esserci bisogno + Congiuntivo Pres. e Imperf., esserci bisogno di + infinit.
5.4.2. Factualitat: Indicatiu Pres., Pass. Pross., Pass. Rem.; Imperf.; Fut.; Trapass. Pross.
5.4.3. Obligació: Indicatiu Fut. Sempl.
5.4.4. Capacitat: Essere in grado di, essere bravo a + Inf
5.4.5. Possibilitat: Indicatiu Fut. Sempl.
5.4.6. Prohibició: Proibire di, essere vietato + Inf.; Neg + Indicatiu Fut. Sempl.
5.4.7. Intenció: Cond. Sempl., Fut. Sempl.
5.4.8. Hipòtesi: Període Hipotètic de la Realitat i de la Possibilitat, repàs i ampliació. Congiuntiu Imperf., Cond. Sempl.
5.4.9. Opinió i valoració: credere / pensare / ritenere / sembrare + che + Congiuntiu Pres., Pass., Imperf.(subjectes diferents); + di + Inf. (mateix subjecte); essere + Adj./Adv. + che + Congiuntiu
5.4.10. Desig, voluntat i estats d’ànim: volere / desiderare / preferire / essere contento, felice, etc + Inf. (mateix subjecte); + che + Congiuntiu (subjectes diferents)
5.5. Veu passiva
5.5.1. Construcció passiva: formes i estructures. Auxiliar: essere, venire
5.6. Modificació del nucli
5.7. Posició dels elements del sintagma i fenòmens de concordança
5. 8. Funcions sintàctiques del sintagma: V, Subj, OD, CR, i CC
6. EL SINTAGMA ADVERBIAL
6.1. Nucli del sintagma: adverbi i locucions adverbials.
6.1.1. Classes. Repàs i ampliació.
6.1.2. Grau: Positiu relatiu
6.1.2.1. Diminutiu (-ino, -uccio)
6.1.2.2. Augmentatiu (-one)
6.2. Modificació del nucli: per mitjà de SPrep, SAdv (Non)
6.3. Posició dels elements del sintagma
6.4. Funcions sintàctiques: CC
7. SINTAGMA PREPOSICIONAL
7.1. Nucli: preposicions i locucions preposicionals. Repàs i ampliació
7.1.1. Classes: preposicions impròpies (davanti a, dietro, senza, etc.)
7.2. Modificació del nucli
7.3. Posició dels elements del sintagma
7.4. Funcions sintàctiques del sintagma: CC, CR, OI, OD, C Ag.
CONTINGUTS FONÈTICS, FONOLÒGICS I ORTOGRÀFICS
1. FONÈTICA I FONOLOGÍA
1.1. Sons i fonemes vocàlics i les seues combinacions: diftongs i hiats. Repàs i ampliació
1.2. Sons i fonemes consonàntics i les seues combinacions. Repàs i ampliació
1.2.1. Consonants intenses i geminades. Repàs i ampliació
1.3. Processos fonològics
1.3.1. Elisió: adjectius bell’, sant’, etc.
1.4. Accent fònic / tonal dels elements lèxics aïllats
1.4.1. Tendència a paraules planes
1.4.2. Desplaçament accentual de les formes verbals (Present i Passato Prossimo)
1.5. Accent i atonicitat / patrons tonals en el sintagma
2. ORTOGRAFÍA
2.1. L’alfabet / els caràcters. Repàs i ampliació
2.2. Representació gràfica de fonemes i sons. Repàs i ampliació
2.2.1. Representació gràfica de les consonants intenses i geminades. Repàs i ampliació
2.3. Ortografia de paraules estrangeres. Repàs i ampliació
2.4. Signes ortogràfics: accent, apòstrof, repàs i ampliació. Guió, cometes, parèntesis, punts suspensius, asterisc, barra.
2.5. Divisió de paraules a final de línia. Estructura sil·làbica. Repàs
2.6. Estructura sil·làbica: escassetat de paraules agudes i accent gràfic obligatori sobre estes.
2.2. COMPETÈNCIES LEXICOSEMÁNTIQUES
TEMES
S'han assenyalat els aspectes que l'alumne ha de ser capaç de comprendre o produir (bàsics i derivats, concrets i abstractes) dels temes generals següents. Estes àrees temàtiques hauran de ser tingudes en compte per a futurs desenrotllaments curriculars, així com per a la programació dels departaments didàctics. A més a més del lèxic descrit al nivell bàsic, l’alumne haurà de conèixer :
a) Identificació personal:
Lèxic relacionat amb la informació personal. Dades personals necessàries per a moure's en els àmbits personal i públic en situacions quotidianes, amb amics i coneguts, i en visites turístiques a països estrangers, passaport, carnet d'estudiant, abonament de transport i documents identificatius.
Lèxic relacionat amb el caràcter, les emocions, les habilitats i la descripció física i psíquica de les persones, lèxic relacionat amb la vestimenta i els accessoris.
b)Habitatge, llar i entorn:
L'habitatge: ampliació de tipus, ubicació, parts i distribució; lèxic propi del mobiliari, objectes i utensilis de l'habitatge: ampliació relacionada amb les distintes parts de les casa; la ciutat: situar-se en plànols, distingir les distintes parts; el camp: vida rural.
c) Activitats de la vida diària:
Lèxic relacionat amb la rutina diària i les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars en la ciutat i en el camp. Horaris.
d) Temps lliure i oci:
Lèxic relacionat amb les activitats de temps lliure i oci: esports, jocs, activitats culturals, excursions, música, lectura; llocs d'oci: lèxic relacionat amb elements d'un teatre, un museu, la platja, el cine, espectacles, etc. la ràdio i la televisió, premsa escrita, Internet i les noves tecnologies: aficions i interessos; festes.
e) Mitjans de comunicació:
Ràdio, televisió, internet, premsa, telefonia
f) Viatges:
Lèxic relacionat amb el turisme i l'emigració, mitjans de transport, vacacions: naturalesa, turisme rural, platja, balnearis, muntanya, esports, viatges alternatius: vacacions amb una ONG, camps de treball, allotjament: tipus.
g) Relacions humanes i socials:
Lèxic relacionat amb els membres d'una família: ampliació; lèxic relacionat amb l'amistat, els sentiments, relacions amoroses; lèxic relacionat amb el món laboral, escolar i d'oci; convencions i tabús del comportament i de les conversacions; correspondència privada (família, amics); correspondència comercial senzilla (banc, publicitat, factures, etc.); correspondència formal senzilla (reclamacions, sol·licitud d'informació, de treball)
h) Salut i cures físiques:
Parts del cos (ampliació); estat físic i anímic; símptomes i malalties comunes, tractaments i consells (ampliació); lèxic relacionat amb el món sanitari: malalties, consultes; estètica; higiene personal; consulta mèdica, accidents i urgències.
i) Educació i formació:
Lèxic relacionat amb l'educació: distints nivells educatius, assignatures, informació i matrícula, qualificacions, certificats; lèxic relacionat amb les activitats de l'aula i material escolar; lèxic relacionat amb el món universitari i les seues distintes opcions; estudis en l'estranger: intercanvis, beques, programes europeus, allotjament.; la importància de conèixer altres llengües estrangeres.
j) Compres i activitats comercials:
Noms d'objectes d'ús personal (ampliació del lèxic de la roba i accessoris, menjar, objectes per a la llar i de neteja, objectes d'oci, regals, etc); selecció i comparació de productes; lèxic per a descriure estos objectes d'ús personal (color, grandària); establiments i operacions comercials i bancàries bàsiques; preu, monedes, formes de pagament, targetes; correu comercial (banc, publicitat, factures, etc.)
k) Alimentació:
Hàbits alimentaris en el país objecte d'estudi: menjar, plats i productes típics; lèxic relacionat amb els aliments, tipus d'envasos i porcions.; quantitats, pesos i mesures; preparació de menjars; establiments de restauració; tipus d'alimentació, avantatges i inconvenients: dietes, menjars típics, menjar sa, menjar fem.
l) Béns i servicis:
Servicis privats i públics: bancs, correus, arreplegada de fem, policia, hospitals, etc.
m) Llengua i comunicació:
Lèxic relacionat amb l'aprenentatge d'un idioma; metallenguatge; diferents idiomes del món; mitjans de comunicació aplicats a la formació; llenguatge usat en l'entorn de l'aula; El llenguatge gestual; el llenguatge juvenil
n) Medi físic i clima:
Medi físic: accidents geogràfics; fenòmens atmosfèrics i climàtics; lèxic relacionat amb la flora i la fauna; lèxic relacionat amb la protecció del medi ambient (Reciclatge, energies alternatives, etc.); el canvi climàtic
o) Ciència i tecnologia:
Lèxic bàsic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics: instruccions d'ús bàsiques; lèxic bàsic relacionat amb el món científic i tecnològic (ordinadors, televisió, Internet).
p) Política i societat:
Sistema polític del país (Institucions més conegudes, partits polítics i govern); entitats regionals i autonòmiques; administració i institucions públiques; altres organitzacions públiques i privades; religió.
B ASPECTES LEXICOSEMÀNTICS
• Agrupacions semàntiques (temes i àrees lèxiques, parts d'un tot, exemples d'una categoria, etc.)
• Combinacions freqüents de paraules.
• Sinònims, antònims i paraules polisèmiques.
• Formació de paraules: prefixos i sufixos; composició i derivació de paraules.
• Expressions idiomàtiques comunes: proverbis i modismes.
• Modificació i transformació lexicó-semàntica per mitjà de partícules i derivació per mitjà de sufixació/prefixació.
• Gramàtica del vocabulari (reconèixer la classe de paraula, i les seues normes gramaticals d'ús com a part integrant del seu significat).
• Diferències bàsiques de registre.
• Paraules comunes de significat pròxim o fàcilment confusible.
• Paraules transparents (de significat idèntic o pròxim) i falsos amics comuns (de distint significat), semblants a termes de les llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
• Xenismes d'ús freqüent en les llengües cooficials.
• Paraules d'ús habitual procedents d'altres llengües (préstecs): sesta, quimono.
• Introducció a les diferències lexicó-semàntiques bàsiques en les varietats més comunes de l'idioma.
2.3. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES
Un enfocament centrat en l’ús de l’idioma implica necessàriament la seua dimensió social. Els alumnes hauran d’adquirir les competències sociolingüístiques que els permeten comunicar-se amb efectivitat en ell nivell especificat.
a)Relacions socials
Ús i elecció de salutacions: en aplegar a un lloc, presentacions, acomiadaments, ús i elecció de les formes de tractament; realitzacions lingüístiques per a formes de salutació segons el moment del dia, fórmules de salutació per al retrobament després de molt de temps; recursos per a parlar de la salut, convencions gràfiques en la correspondència personal i formal, convencions per als torns de paraula; recursos per a parlar del temps climàtic; recursos per a concertar una cita de manera formal i informal; fórmules de pagament; realitzacions lingüístiques per a cridar l’atenció d’algú; ús i elecció d’interjeccions i frases interjectives .
b) Normes de cortesia
Fórmules de cortesia per a sol·licitar permís, ajuda, un servici, un producte; fórmules per a expressar agraïment, fórmules per a disculpar-se; fórmules per a fer compliments; expressions per a reaccionar davant de situacions inesperades, agradables…fórmules de felicitació; fórmules per a expressar acord i desacord, convencions i tabús relatius al llenguatge, i expressar admiració, afectes, gratitud; expressar penediment i disculpes; descortesia deliberada: queixa, ira...etc; utilització d’enunciats evasius.
c) Expressions de saviesa popular
Refranys, proverbis més comuns; valors, creences i supersticions més comunes.
d) Registre estàndard
Registre estàndard en situacions formals i informals
e) Dialecte i accent
Variacions diatòpiques més comunes .
2.4. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES
La competència pragmàtica és la relació entre els parlants i el context social en que ocorre la comunicació. És a dir, la competència pragmàtica és saber usar la llengua per a realitzar una activitat com pot ser la de demanar alguna cosa o fer una cridada telefònica. També inclou l’habilitat de triar entre algunes opcions o formes diferents d’expressar alguna cosa per a usar la més adient a la situació. La competència pragmàtica inclou, per exemple, les funcions de demanar, ser cortès, fer bromes, expressar agraïment. A més a més inclou saber triar quan és adient demanar o fer compliments, o mostrar cortesia o bromejar i saber com fer-ho.
La competència en el manejament del discurs és saber expressar-se en una conversa, és més que dir frases o paraules soltes, és l’habilitat de combinar frases per a comunicar-se. Algú que ha assolit el nivell de competència discursiva pot expressar-se organitzadament i de manera eficaç i les persones amb les quals parla, l’entenen fàcilment.
A) COMPETÈNCIA FUNCIONAL
En el Nivell Intermedi, el mínim de funcions que l’alumne haurà de saber expressar, a més de les ja assenyalades en el Nivell Bàsic són:
1 Actes assertius (funcions relacionades amb l’expressió del coneixement, l’opinió, la creença i la conjectura).
Afirmar, anunciar, assentir, dissentir, classificar, descriure, expressar acord/desacord, expressar desconeixement, expressar una opinió, formular una hipòtesi, identificar-se, presentar-se, informar, predir, rectificar, recordar alguna cosa a algú i expressar dubtes.
Inclou funcions com: descriure persones, objectes i llocs; repetir o transmetre informació en la mateixa situació o una altra; fer hipòtesis i graus de probabilitat, comparar idees, persones, llocs, situacions i accions.
2 Actes compromissaris (funcions relacionades amb l’expressió d’oferiment, intenció, voluntat i decisió).
Expressar la intencionalitat, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, oferir alguna cosa (també ajuda), oferir-se a fer alguna cosa o un oferiment, rebutjar fer alguna cosa o un oferiment; accedir a un prec, una petició, una proposta, una amenaça, negar-se a un prec, una petició, una proposta, una amenaça i expressar decisió de fer alguna cosa; titubejar.
3 Actes expressius (funcions amb les quals s’expressen actituds i sentiments davant de determinades situacions)
Expressar alegria/felicitat, estima/simpatia, enuig, decepció, interès, desinterès, avorriment, incredulitat, resignació, esperances, preferències, satisfacció, sorpresa, temor, disgust, dolor i tristesa.
Inclou funcions com: interessar-se per algú o alguna cosa; compartir sentiments; expressar una queixa o una reclamació, disculpar/-se i acceptar disculpes.
4 Actes directius (funcions que tenen com a finalitat que el destinatari faça o no faça alguna cosa, tant si és un acte verbal com una acció d’una altra índole)
Alertar/advertir, donar instruccions, donar permís; demanar alguna cosa/ajuda, confirmació, informació, instruccions, opinió, permís, que algú faça alguna cosa;
Prohibir o rebutjar, proposar o sol·licitar, recordar alguna cosa a algú, aconsellar, suggerir.
Inclou funcions com: demanar amb caràcter immediat i amb cortesia; declinar o rebutjar justificant; aconsellar, animar i persuadir a algú per a fer una cosa; suggerir activitats i reaccionar davant de suggeriments; planificar una activitat.
5 Actes fàctics i solidaris (funcions que es fan per a mantindre el contacte social i expressar actituds de respecte cap als altres)
Invitar, acceptar o declinar una invitació; agrair, atraure l’atenció; donar la benvinguda; saludar i despedir-se utilitzant diversos registres; expressar aprovació; felicitar; interessar-se per algú/alguna cosa; lamentar, demanar disculpes; expressar condolences, lamentar; dirigir-se a algú correctament; reaccionar adequadament quan es dirigeixen a un mateix; cedir la paraula; indicar que alguna cosa no s`ha comprés, reaccionar al telèfon; mantindre el buit amb paraules buides (mm, aha..); finalitzar adequadament les converses o les cartes; mediar.
Inclou funcions com: demanar, prendre i donar la paraula; reaccionar i cooperar en la interacció d’acord amb la situació; anunciar el tancament d’un discurs i tancar-lo; enumerar, exemplificar, aclarir aspectes, contrastar, emfatitzar, canviar de tema, resumir.
B) COMPETÈNCIA DISCURSIVA
Un enfocament centrat en l’ús de l’idioma suposa considerar el text com la unitat mínima de comunicació. Per tal que un text siga comunicativament vàlid, haurà de ser coherent amb el context en què es produeix la comunicació o s’interpreta la comunicació i ha de presentar una cohesió i organització interna que facilite la seua comprensió i que reflectisca, així mateix, la dinàmica de comunicació en què es desenrotlla.
Els alumnes hauran d’adquirir, per tant, les competències discursives que els permeten produir i comprendre textos atenent, la coherència i la cohesió adients a cada nivell.
2.5. GRAMÀTICA TEXTUAL: PROPIETATS DEL TEXT
a) Adequació al propòsit funcional
• Intencionalitat comunicativa.
• Context, cotext i situació.
• Registre i nivell de llengua.
• Mitjà: llenguatge oral i escrit.
b) Coherència textual
• Tipus i format de text: narratius, descriptius, dialogats, expositius i argumentatius (orals i escrits).
• Esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral (en situacions convencionals com comprar menjar o reservar una habitació en un hotel).
• Quantitat, qualitat, rellevància, orde i claredat de la informació.
• Tema: enfocament i contingut.
• Selecció: lèxic, estructures sintàctiques i contingut rellevant.
• Contingut espacio-temporal.
• Referència espacial : ús d’adverbis i expressions espacials.
• Referència temporal : ús dels temps verbals, adverbis i expressions temporals
c) Cohesió textual
• La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit .Ús del signes de puntuació
• Recursos de cohesió del text oral: entonació, pauses, mitjans para lingüístics.
• Ús de marcadors del discurs
• Marcadors espacials (d’ubicació).
• Marcadors temporals ( per a expressar accions successives)
• Marcadors o connectors textuals entre oracions coordinades i subordinades.
• Marcadors o connectors textuals de enllaç i relació lògica entre oracions i paràgrafs.
• Marcadors per a mantindre el discurs.
• Estructuració del discurs, divisió en parts:
• Inici del discurs. Initziadors. Introducció del tema. Tematització i focalització: orde de paraules, ús de partícules etc. Enumeració.
• Desenrotllament del discurs. Desenrotllament temàtic. Manteniment del tema: referència, substitució, repetició. Sinonímia, camps semàntics. Expansió temàtica : exemplificació, reforç, contrast i introducció de subtemes. Canvi de tema.
• Manteniment i seguiment del discurs oral. Presa, manteniment i cessió del torn de paraula. Recolzament, demostració de comprensió, petició d’aclariment. etc.
• Conclusió del discurs. Resum i recapitulació. Indicació de tancament textual. Tancament Textual.
FORMATS DE TEXT
A continuació es presenten els tipus de text orals i escrits que estan relacionats amb els aspectes més habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. El seu grau de complexitat estarà referit als objectius del nivell intermedi.
1) TEXTOS ORALS
a. En interacció
Intercanvis socials habituals (salutacions, acomiadaments, presentacions, disculpes, agraïments, permís, excuses, propostes d’activitats, benvingudes, i en ocasions especials (enhorabona, brindis, condolences, elogis i compliments).
Converses informals amb intercanvi d’informació, experiències i punts de vista.
Converses formals en situacions habituals.
Comentaris, opinions i justificacions al voltant de temes coneguts de cultura o actualitat.
Debats preparats.
Transaccions per a demanar i oferir informació, béns i servicis i resoldre problemes concrets com tràmits administratius i comercials senzills.
Converses telefòniques.
Repetició i transmissió de missatges.
Aclaracions, explicacions, resumens o traduccions de missatges breus.
b. Comprensió com a oient
- Missatges i explicacions relacionats amb els àmbits coneguts (personal, estudis, treball, oci)
- Instruccions, consells i indicacions..
- Presentacions, descripcions i narracions contextualitzades.
- Anuncis publicitaris amb poca distorsió.
- Lletres de cançons senzilles clarament articulades.
- Notícies de temes sobre els quals es tenen referents.
- Informacions meteorològiques en TV.
- Passatges curts sobre temes generals.
- Sèries i pel·lícules no complexes.
- Relats, entrevistes, conversacions sobre temes generals.
c. Producció
- Descripció i comparació de persones, objectes, activitats, llocs, condicions de vida, sentiments i aspectes socioculturals.
- Relats detallats d’esdeveniments, experiències o projectes futurs.
- Narracions d’històries.
- Resum i valoració de llibres i pel·lícules.
- Presentacions i argumentacions assajades sobre temes coneguts.
- Explicació, justificació d’idees i d’activitats.
2) TEXTOS ESCRITS
a) Interacció
- Missatges i cartes de caràcter personal (SMS, correus electrònics, xat, cartes) per a intercanviar informació, interessos, experiències, reaccions i sentiments.
- Cartes formals bàsiques.
- Qüestionaris sobre temes generals.
- Notes i missatges relacionats amb temes de treball, servicis, estudi i oci.
- Informes breus de caràcter informatiu i explicatiu.
- Missatges en fòrums virtuals sobre temes coneguts.
b) Comprensió
- Llistes (telèfon, agendes, guies d’oci, horaris, catàlegs, diccionaris bilingües i monolingües)
- Llibres de text i materials de treball del nivell.
- Documents “autèntics”: bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plans.
- Pàgines web i blocs o semblants.
- Fullets turístics i comercials. Prospectes.
- Receptes.
- Instruccions i normes bàsiques.
- Anuncis de treball. Anuncis publicitaris.
- Periòdics i revistes amb referents coneguts, articles no especialitzats, reportatges, entrevistes, articles d’opinió, cartes al director.
- Còmics en registre estàndard o poc idiomàtic.
- Lletres de cançons i poemes senzills.
- Horòscops o semblants.
- Biografies.
- Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell)
c) Producció
- Narració d’experiències, esdeveniments, històries, fets reals i imaginaris.
- Descripcions breus sobre persones, objectes, activitats, servicis i llocs.
- Descripció de plans i projectes. Compromisos i normes.
- Presentació d’informació i opinions.
- Argumentació sobre qüestions conegudes.
- Receptes. Instruccions.
- Biografies.
- Sol·licituds de treball. Currículum vitae.
- Escrits creatius. Diari
a. Descripció de la prova
La prova consta de les següents parts
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.
Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa depenent del nivell.
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)
EXPRESSIÓ ORAL
Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa entre dos estudiants o amb l'examinador).
b. Criteris d’avaluació
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
40 punts
EXPRESSIÓ ESCRITA
Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:
Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.
20 punts
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
20 punts
EXPRESSIÓ ORAL
En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:
Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.
20 punts
Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.