COMPRENSIÓ ORAL
Objectius generals
Comprendre el sentit general, la informació essencial i informació específica clara de textos orals breus, ben estructurats, articulats clarament i amb pauses suficients per a assimilar-ne el significat. La llengua serà estàndard amb una variació formal i informal. Les condicions acústiques hauran de ser òptimes i la comunicació directa. Els textos versaran principalment sobre l'àmbit personal i assumptes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat, i podran ser transmesos de viva veu o per mitjans tècnics (telèfon, megafonia, televisió, etc.).
Objectius específics
1. Comprendre allò essencial d'instruccions i indicacions breus i senzilles amb una articulació molt clara.
2. Comprendre allò essencial del que es diu en transaccions i gestions quotidianes bàsiques cara a cara sempre que es puga demanar confirmació i repetició.
3. Comprendre la informació essencial del que es diu en conversacions breus en què es participa, sempre que puga demanar confirmació i repetició i l'interlocutor parle amb claredat. Aquestes conversacions versaran principalment sobre l'àmbit personal i assumptes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat.
4. Comprendre el sentit general, la informació essencial i la informació especifica senzilla de conversacions breus i clares que tenen lloc en la seua presència. Aquestes conversacions versaran principalment sobre l'àmbit personal i assumptes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat.
5. Identificar el tema i comprendre informació específica molt senzilla d'extractes breus de televisió o audiovisuals, quan els comentaris compten amb suport de la imatge, i tracten sobre assumptes quotidians.
6. Utilitzar el context lingüístic i extralingüístic com a mitja per a incrementar la comprensió.
7. Comprendre de manera apropiada els matisos més bàsics de l'entonació, pronunciació, ritme i accent.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORAL
Objectius generals
Produir textos orals breus i bàsics des del punt de vista gramatical i lèxic, en llengua estàndard i en comunicació cara a cara; els textos tractaran sobre aspectes personals i quotidians. Comunicar-se de forma bàsica però comprensible, encara que siga necessari utilitzar ben sovint mitjans no verbals per a mantindre la comunicació, així com moltes pauses per a buscar expressions, i la repetició i cooperació dels interlocutors.
Objectius específics
1. Fer un comunicat breu i prèviament assajat (presentar-se a si mateix o a una altra persona).
2. Parlar breument d'un mateix i dels aspectes més rellevants de la seua experiència (família, vida quotidiana, etc.) i descriure de forma bàsica els aspectes més rellevants del seu entorn (família, casa, etc.) i experiència (activitats habituals, el que plau o desplau, allò essencial de vivències i esdeveniments, etc.).
3. Respondre a preguntes breus i senzilles referides a aspectes personals o situacions quotidianes, demanant aclariment o repetició quan siga necessari.
4. Desimboldre's de manera molt bàsica en transaccions i gestions senzilles que tinguen a veure amb informació personal, nombres, quantitats, preus, dates i horaris, així com en la comunicació essencial de béns i serveis quotidians (per exemple, els restaurants, els transports, etc.).
5. Participar en intercanvis socials breus i bàsics (salutacions i comiats; agraïments i disculpes; invitacions i respostes; interessar-se per l'estat dels altres i reaccionar de manera apropiada), així com en conversacions breus en què s'intercanvia informació molt bàsica sobre aspectes personals, assumptes quotidians o d'immediata necessitat, i s'expressen opinions i sentiments molt senzills, sempre que es compte amb la repetició i la cooperació dels interlocutors.
6. Reproduir de manera apropiada els matisos més bàsics de l’entonació, pronunciació, ritme i accent.
7. Utilitzar estratègies comunicatives bàsiques, tant lingüístiques com extralingüístiques.
COMPRENSIÓ LECTORA
Objectius generals
Comprendre, sempre que es puga rellegir quan siga necessari, el sentit general, els punts principals i la informació específica, de textos breus d'estructura simple i molt clara. El vocabulari haurà de ser d'ús molt freqüent i la gramàtica, senzilla. Els textos aniran preferiblement acompanyats d'imatges o il·lustracions i es referiran a la vida quotidiana.
Objectius específics
1. Comprendre indicacions bàsiques per a omplir fitxes i impresos.
2. Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques, breus i habituals, contingudes en rètols i cartells en carrers, botigues, restaurants, mitjans de transport i altres serveis i llocs públics.
3. Comprendre, en notes personals i anuncis públics, el sentit essencial de missatges breus, de gramàtica senzilla i lèxic freqüent, i que continguen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.
4. Comprendre la informació essencial de correspondència personal breu, amb gramàtica senzilla i vocabulari freqüent (postals, correus electrònics, missatges de text).
5. Formar-se una idea clara del contingut general i localitzar informació especifica senzilla en material informatiu comú i d'ús quotidià (horaris, menús, mapes, directoris, guies telefòniques i pàgines web d'estructura clara i tema familiar), preferentment acompanyat d'il·lustracions o imatges.
6. Comprendre el sentit general i la informació específica senzilla en articles breus d'estructura simple i clara, gramàtica senzilla, lèxic freqüent, i referits a temes habituals.
EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA
Objectius generals
Escriure textos senzills i breus, en llengua estàndard i utilitzant adequadament les convencions ortogràfiques i de puntuació més elementals, així com un repertori limitat de recursos de cohesió, paraules i estructures. Els textos es referiran principalment a assumptes quotidians o d'immediata rellevància per a l'alumnat.
Objectius específics
1. Omplir amb informació personal impresos i formularis senzills.
2. Escriure anuncis i notes amb informació, instruccions i indicacions bàsiques relacionades amb activitats quotidianes o d'immediata necessitat.
3. Escriure correspondència personal molt senzilla, per exemple, postals o missatges electrònics en què es parla d'aspectes elementals d'un mateix o del seu entorn (per exemple informació personal, activitats i hàbits quotidians, família, gustos, etc.).
4. Redactar instruccions senzilles, relatives a aspectes quotidians, com ara una recepta, o les indicacions necessàries per a arribar a un lloc.
5. Narrar, de forma breu i elemental, històries imaginades o activitats i experiències personals passades utilitzant, de manera senzilla però correcta i coherent, els recursos lèxics i estructurals bàsics per a articular la narració.
2.1. CONTINGUTS LINGÜÍSITCS
1. L’ORACIÓ SIMPLE
1.1. Tipologia. Elements constituents i posició.
1.1.2. Oració declarativa. Elements (Subjecte, OD, OI, V, atribut i CC) i posició (inicial, subjecte el·líptic).
1.1.3. Oració negativa. Elements per a expressar la negació i col·locació en la frase (no, non, mai, nessuno, più, niente/nulla).
1.1.4. Oració interrogativa. Elements interrogatius en posició inicial.
1.1.5. Oració exclamativa. Elements exclamatius en posició inicial.
1.1.6. Proformes oracionals (sì, no, mai, veramente, etc).
1.2. Concordança entre les parts de l’oració.
2. L’ORACIÓ COMPOSTA
2.1. Expressió de les relacions lògiques.
2.1.1. Conjunció copulativa e.
2.1.2. Disjunció. Conjuncions disjuntives o, oppure.
2.1.3. Oposició. Conjuncions adversatives ma, però.
2.1.4. Concessió. Locució conjuntiva anche se.
2.1.5. Comparació: come (introducció al període hipotètic en present).
2.1.6. Condició. Conjunció condicional se.
2.1.7. Causa. Conjunció causal perché.
2.1.8. Finalitat. Conjunció final per + inf.
2.1.9. Temporalitat.
2.1.9.1. Relació de simultaneïtat: quando, mentre.
2.1.9.2. Relació de posterioritat: prima di + inf.
3. EL SINTAGMA NOMINAL
3.1. Nucli del sintagma.
3.1.1. Substantiu.
3.1.1.1. Classes: comuns (comptables i no comptables) i propis.
3.1.1.2. Gènere amb oposició i sense oposició.
3.1.1.3. Nombre amb oposició i sense oposició.
3.1.1.4. Grau positiu.
3.1.2. Pronoms.
3.1.2.1. Personals: tònics (Subjecte, OD, OI) i àtons (Subjecte, OD, OI).
3.1.2.1.1. Concordança OD amb temps compostos.
3.1.2.1.2. Reflexius àtons.
3.1.2.2. Partícula ci valors adverbial (locatiu) i pronominal (OD, OI i reflexiu). Modificació lèxica (esserci, volerci).
3.1.2.3. Partícula ne valors adverbial (locatiu) i pronominal (partitiu).
3.1.2.4. Possessius. Formes (singular i plural, un i diversos posseïdors) i usos. Ús amb substantius de parentesc precedits de possessius.
3.1.2.5. Demostratius. Formes de proximitat i llunyania. Reforç amb adverbis locatius qui/qua, lì/là.
3.1.2.6. Interrogatius i exclamatius: variables en gènere o nombre i invariables: chi, che (cosa) quanto, quale, etc.
3.2. Modificació del nucli.
3.2.1. Determinants.
3.2.1.1. Articles: determinat, indeterminat, partitiu.
3.2.1.2. Demostratius. Formes de proximitat i llunyania.
3.2.1.3. Possessius: formes i usos.
3.2.1.4. Quantificadors: numerals (cardinals i ordinals), indefinits (alcuni/e, molto/a/i/e, poco/a, pochi/e, qualche, ogni, troppo/a/i/e).
3.2.2. Aposició.
3.2.3. Modificació per mitjà de S.Adj., S.Prep. i frase de relatiu amb che i dove.
3.3. Posició dels elements: (Det.+) N (+S.Adj.) (+S.Prep.) (+frase de relatiu).
3.4. La concordança Det.+N.
3.5. Funcions sintàctiques del sintagma: Subj., Atrib., OD.
4. EL SINTAGMA ADJECTIVAL
4.1. Nucli: adjectiu.
4.1.1. Gènere amb oposició i sense oposició.
4.1.2. Nombre amb oposició i sense oposició.
4.1.3. Grau: positiu i superlatiu (sufix –issimo).
4.2. Modificació del nucli per mitjà de S.Adv. i S.Prep.
4.3. Posició dels elements del sintagma: (S.Adv.+) N+ (S.Prep.).
4.4. Funcions sintàctiques del sintagma: Atribut, Subjecte i OD.
5. EL SINTAGMA VERBAL
5.1. Nucli: verb.
5.1.1. Temps.
5.1.1.1. Expressió del present: present d’indicatiu. Si impersonal
5.1.1.2. Expressió del passat: passato prossimo (auxiliars essere i avere, concordança).
5.1.1.3. Expressió del futur: futuro semplice i locucions amb valor de futur: pensare di, avere intenzione/voglia di + infinito, volere + infinito.
5.1.2. Aspecte.
5.1.2.1. Contrast duratiu/habitual: stare + gerundio, avere l’abitudine di + infinito, present d’indicatiu.
5.1.2.2. Contrast incoatiu/terminatiu: perífrasis cominciare a / finire di + infinito; passato prossimo.
5.1.3. Modalitat.
5.1.3.1. Factualitat: indicatiu
5.1.3.2. Necessitat: avere bisogno di + nome/infinto, dovere + infinito, essere necessario/importante + infinito.
5.1.3.3. Obligació: dovere + infinito
5.1.3.4. Capacitat: potere, essere capace di, sapere + infinito.
5.1.3.5. Permís: potere + infinito.
5.1.3.6. Possibilitat: potere, dovere + infinito, essere sicuro che + indicatiu.
5.1.3.7. Prohibició: negació de fórmules de permís.
5.1.3.8. Intenció: avere intenzione/voglia di, pensare di + infinito, volere.
5.1.3.9. Cortesia: vorrei / volevo, mi piacerebbe
5.1.3.10. Certesa: essere sicuro che + indicatiu.
5.1.4. Veu activa.
5.2. Modificació del nucli per mitjà de negació.
5.3. Posició dels elements: (Neg.+) N (+ Neg.).
5.4. Funcions sintàctiques del sintagma verbal: V, Subj., OD i CC.
6. EL SINTAGMA ADVERBIAL
6.1. Nucli.
6.1.1. Adverbi i locucions adverbials.
6.1.1.1. Quantitat: poco, molto, abbastanza, troppo, niente, nulla, tanto, un po’.
6.1.1.2. Temps: ieri, oggi, domani, dopo, poi, adesso, ora, in questo momento, allora, etc.
6.1.1.3. Freqüència: sempre, spesso, a volte, raramente, mai, quasi mai, etc.
6.1.1.4. Lloc: qui/qua, lì/là, sopra, sotto, dentro, fuori, vicino, lontano, su, giù, di fianco, di fronte, a destra, a sinistra, al centro, in alto, in basso, in mezzo, accanto a, etc.
6.1.1.5. Mode: bene, male, così così, adverbis en –mente.
6.1.1.6. Interrogatiu: come, dove, quando, perché, quanto.
6.1.1.7. Opinió: certo, certamente, davvero, veramente, forse.
6.1.1.8. Delimitació de validesa: generalmente, in genere, solitamente, di solito.
6.1.1.9. Afirmació i negació: Sì, no, anche, neanche.
6.2. Modificació del nucli per mitjà de S.Adv.
6.3. Posició dels elements (S.Adv.+) N.
6.4. Funcions sintàctiques del S.Adv.: CC i Atrib.
7. EL SINTAGMA PREPOSICIONAL
7.1. Nucli.
7.1.1. Preposicions: simples i articulades.
7.1.2. Locucions preposicionals: lloc i temps.
7.2. Modificació del sintagma per mitjà de S.Adv.
7.3. Posició dels elements: (S.Adv.+) Prep. + Termini.
7.4. Funcions sintàctiques del S.Prep.: OI, Atrib, CR, CC.
8. CONTINGUTS FONÈTICS I FONOLÒGICS
8.1. Sons i fonemes vocàlics.
8.1.1. Monoftongs anteriors, centrals i posteriors.
8.1.2. Semivocals anteriors i posteriors.
8.1.3. Diftongs, triftongs i hiats.
8.2. Sons i fonemes consonàntics:
8.2.1. Sistema consonàntic.
8.2.2. Seqüència de dos o tres consonants. Intenses o geminades.
8.3. Modificacions fonològiques:
8.3.1. Elisió.
8.3.2. Apòcope vocàlica i consonàntica, casos més freqüents.
8.3.3. Accent dels elements lèxics aïllats.
8.3.4. Patrons tonals en el sintagma i en l’oració. Entonació: enunciativa, interrogativa i exclamativa.
9. ORTOGRAFIA
9.1. Sistema d’escriptura: l’alfabet.
9.2. Representació gràfica dels fonemes i sons.
9.2.1. Correspondències unívoques: dígrafs i trígrafs.
9.3. Ortografia de les paraules estrangeres de major freqüència d’ús.
9.4. Ús de les majúscules a l’inici d’oració i amb els noms propis.
9.5. Signes ortogràfics.
9.5.1. Accent (greu i agut) i apòstrof.
9.6. Divisió de paraules al final de línia. L’estructura sil·làbica.
9.6.1. Síl·labes obertes i tancades: simples i compostes.
9.6.2. Divisió de vocals i consonants individuals i de les seues combinacions.
2.2. COMPETÈNCIES LEXICOSEMÀNTIQUES
TEMES
a) Identificació personal
Lèxic bàsic relacionat amb la informació personal: nom, cognom, edat, professió, sexe, estat civil, nacionalitat, adreça, adreça electrònica, dates i llocs de naixement, estudis, família, religió. Lèxic propi dels documents més habituals de la informació personal: passaport, documents identificatius. Els nombres. L'alfabet. Lèxic bàsic relacionat amb el caràcter, les habilitats i la descripció física de les persones. Lèxic relacionat amb la vestimenta i els accessoris.
b) L'habitatge, la llar i l'entorn
L’habitatge: tipus, ubicació, parts i distribució. Mobiliari, objectes i utensilis bàsics. La ciutat: situació, parts, carrers, edificis, espais verds i monuments, mobiliari urbà.
c) Activitats de la vida diària
Lèxic relacionat amb les fraccions del temps: anys, mesos, setmanes, dies, parts del dia i l'hora. Lèxic bàsic relacionat amb les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars i en la ciutat.
d) Temps lliure i oci
Lèxic bàsic relacionat amb les activitats: esports, activitats culturals. Llocs d'oci: teatre, museu, platja, cine. Aficions i interessos. Festes.
e) Mitjans de comunicació
Ràdio, televisió, internet, premsa.
f) Viatges
Lèxic relacionat amb els mitjans de transport més comuns, preus dels trajectes, allotjament. Vacances.
g) Relacions humanes i socials
Lèxic relacionat amb els membres d'una família, amistats i coneguts. Lèxic relacionat amb el món laboral, escolar i d'oci.
h) Salut i cures físiques
Parts del cos. Estat físic i anímic. Lèxic relacionat amb el món sanitari. Higiene personal.
i) Educació
Lèxic relacionat amb l’educació: centres educatius, assignatures. Lèxic relacionat amb les activitats de l'aula i el material escolar.
j) Compres i activitats comercials
Noms d'objectes d'ús personal més habituals (roba i accessoris, menjar, objectes de neteja, objectes d'oci). Establiments i operacions comercials bàsiques. Preu, monedes, formes de pagament.
k) Alimentació
Noms de les diferents menjades del dia. Noms d'utensilis relacionats amb el menjar. Preparació de menjars. Establiments de restauració.
l) Béns i serveis
Serveis privats i públics: bancs, correus, telèfons.
m) Llengua i comunicació
Lèxic bàsic relacionat amb l'aprenentatge d'un idioma. Diferents idiomes del món. Llenguatge usat en l'entorn de l'aula.
n) Medi físic i clima
Medi físic: accidents geogràfics i els punts cardinals. Fenòmens atmosfèrics i climàtics. Les estacions de l’any. Lèxic bàsic relacionat amb la flora i la fauna.
o) Ciència i tecnologia
Lèxic relacionat amb aparells elèctrics i electrònics més comuns i el seu ús bàsic.
2.3. COMPETÈNCIES SOCIOLINGÜÍSTIQUES
Assolir el coneixement i les destreses necessàries per a abordar la dimensió social de l’ús de la llengua, especialment pel que fa a les convencions pròpies del tractament, al registre de llengua adequat, als diferents accents i dialectes, i a la capacitat d’interpretar referències culturals. Són continguts sociolingüístics els marcadors lingüístics de relacions socials, les normes de cortesia, els estereotips i modismes populars, els registres, els dialectes, els accents. En el nivell bàsic els objectius sociolingüístics són:
a) Conèixer els aspectes socioculturals i les convencions socials que incideixen en la vida diària, així com aquells que es refereixen al propi àmbit, per a plasmar-los en el seu comportament i en la seua comunicació.
b) Reconèixer i utilitzar les formes de salutació, de cortesia i de tractament més habituals.
c) Utilitzar, en general, un registre de llengua estàndard, de formalitat i informalitat, bàsic però acurat. Reconèixer algunes expressions col·loquials molt freqüents, així com referències culturals elementals relacionades amb la vida quotidiana.
d) Comprendre gestos, comportaments i valors diferents als propis que hi ha darrere dels aspectes socioculturals més quotidians i evidents.
2.4. COMPETÈNCIES PRAGMÀTIQUES
La competència pragmàtica és la capacitat d’adequar les activitats comunicatives d’interacció i comprensió i expressió en les situacions concretes de comunicació i és també la capacitat de transmetre les intencions i funcions comunicatives desitjades (competència funcional) per mitjà de “textos” estructurats, coherents i cohesionats (competència discursiva).
A) COMPETÈNCIA FUNCIONAL
En el nivell bàsic, el mínim de funcions que l’alumne ha de poder expressar és:
1. Actes assertius (donar i sol·licitar informació general, opinió, creença i conjectura)
Afirmar, anunciar, assentir, classificar, descriure, expressar acord i desacord, expressar desconeixement, expressar una opinió, formular hipòtesis, identificar-se, presentar-se, informar, rectificar i expressar dubtes. Inclou funcions com: demanar/donar informació sobre persones i llocs, descriure accions habituals, parlar del clima, localitzar i situar en l’espai, enumerar en una explicació, descriure persones de forma bàsica, referir-se a accions habituals, o del món present, referir-se a accions i situacions del passat, parlar d’accions futures i possibles, mostrar acord total o parcial.
2. Actes compromissoris (expressar oferiment, intenció, voluntat i decisió)
Expressar la intenció, el desig o la voluntat de fer alguna cosa, invitar, oferir alguna cosa, oferir-se a fer alguna cosa, demanar i oferir ajuda; acceptar-la i rebutjar-la, demanar i donar informació sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa.
Inclou funcions com: demanar i oferir ajuda, acceptar-la i rebutjar-la; demanar i donar informació sobre la intenció, la voluntat o la decisió de fer alguna cosa, invitar a fer alguna cosa, acceptar o rebutjar una invitació.
3. Actes expressius (expressar sentiments davant de certes situacions)
Expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció, interès, desinterès, esperança, preferència, satisfacció i tristesa.
Inclou funcions com: expressar preferència, expressar estat de salut/d’ànim i relacionar els sentiments dels altres.
4. Actes directius (persuadir, convèncer, propòsit d’acció)
Alertar, donar instruccions, donar permís, demanar alguna cosa, demanar ajuda, confirmació, informació, opinió, permís, que algú faci alguna cosa, prohibir o denegar, proposar o sol·licitar i recordar alguna cosa a algú.
Inclou funcions com sol·licitar/donar instruccions per a arribar a un lloc, preguntar i expressar el significat o la traducció d’una paraula o expressió; sol·licitar que es lletrege una paraula; animar algú a fer una cosa, sol·licitar una repetició o que es parle més lentament.
5. Actes fàctics i solidaris (socialitzar, establir o mantindre el contacte social)
Invitar, acceptar o rebutjar una invitació, agrair, atraure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressar aprovació, felicitar, interessar-se per algú, alguna cosa, lamentar, demanar disculpes, refusar i saludar.
Inclou funcions com: dirigir-se a algú, saludar, respondre a una salutació i acomiadar-se, atraure l’atenció, demanar la paraula, intervindre breument en un debat, reaccionar i cooperar en la interacció.
Iniciar, organitzar, emfatitzar i tancar el discurs de forma senzilla, brindar.
(B) COMPETÈNCIA DISCURSIVA
Un enfocament centrat en l’ús de l'idioma suposa considerar el text com la unitat mínima de comunicació. Perquè un text siga comunicativament vàlid, ha de ser coherent respecte al context en què es produeix o s'interpreta i ha de presentar una cohesió o organització interna que facilite la seua comprensió i que reflectisca així mateix la dinàmica de comunicació en què es desenvolupa.
2.5. GRAMÀTICA TEXTUAL: PROPIETATS DEL TEXT
a) Adequació al propòsit funcional
Intencionalitat comunicativa, context, situació, registre i nivell de llengua, mitjà: llenguatge oral i escrit.
b) Coherència textual
Tipus i format de text, varietat de llengua, registre: esquemes d’interacció i transacció del llenguatge oral, quantitat, qualitat, rellevància, ordre i claredat de la informació, enfocament i contingut, selecció lèxica i d’estructures sintàctiques.
c) Cohesió textual
Estructuració del discurs, divisió en parts: inici del discurs, desenvolupament del discurs i conclusió del discurs; la puntuació com a recurs de cohesió del text escrit; l'entonació com a recurs de cohesió del text oral; l'ús de marcadors del discurs: marcadors espacials, marcadors temporals, connectors textuals entre oracions coordinades i subordinades, marcadors o connectors textuals d’enllaç i relació lògica entre oracions o paràgrafs i marcadors per a mantindre el discurs oral, paraules crossa, etc.
FORMATS DE TEXT
A continuació es presenten els tipus de textos orals i escrits que estan relacionats amb els aspectes més habituals dels àmbits personal, públic, acadèmic i laboral. El seu grau de complexitat estarà referit als objectius del nivell bàsic.
1) TEXTOS ORALS
a) En interacció
- Contactes socials quotidians (salutació, acomiadaments, disculpes, agraïment) i en ocasions especials (elogis i compliments).
- Felicitacions, invitacions, expressió de desig.
- Intercanvis d’informació personal al voltant de llocs, quantitats, preus, dates, hores, gustos, interessos, opinions i activitats.
- Transaccions fàcils per demanar i oferir informació, béns i serveis i resoldre problemes concrets.
- Converses cara a cara, de caràcter informal, i interaccions de caràcter formal en les situacions quotidianes.
- Aclariments o traduccions d’una paraula o missatge a un company o companya.
b) Comprensió com a oient
- Missatges relacionats amb els àmbits coneguts (personal, estudis, treball, oci).
- Instruccions, consells i indicacions senzilles.
- Presentacions, descripcions i narracions breus i contextualitzades.
- Textos publicitaris amb suport de la imatge, sense implicacions culturals, i expressats amb claredat.
- Lletres de cançons senzilles enregistrades de les quals es discriminen paraules i expressions.
- Notícies al voltant de temes coneguts.
- Informació meteorològica en televisió.
- Passatges curts al voltant d’aspectes familiars.
c) Producció
- Presentació i descripció breu de persones, del lloc de residència, treball, activitats diàries, gustos, interessos, salut i estat d’ànim.
- Relat breu d’activitats freqüents, presents i passades.
- Formulació d’intencions i projectes.
- Presentacions breus i assajades al voltant de temes coneguts.
2) TEXTOS ESCRITS
a) Interacció
- Missatges de caràcter personal (SMS, correus electrònics, cartes…).
- Qüestionaris senzills.
- Notes i missatges relacionats amb les seues activitats quotidianes de treball, estudi i oci.
- Textos socials breus tipificats (per a felicitar, convidar, acceptar/rebutjar, agrair, demanar un servei, demanar disculpes, etc.).
b) Comprensió
- Senyals i rètols habituals.
- Llistes (telèfon, agenda, guies d’oci, horaris, catàlegs, diccionaris).
- Llibres de text i materials de treball del nivell.
- Documents “autèntics”: bitllets, entrades, cartes de restaurant, factures, etiquetes, plànols.
- Pàgines web i blogs senzills.
- Fullets turístics i comercials.
- Receptes.
- Instruccions i normes bàsiques.
- Anuncis de treball.
- Diaris i revistes de caràcter escolar: titulars de premsa, notícies, anuncis.
- Còmics fàcils de llegir.
- Lletres de cançons. Poemes senzills.
- Horòscops.
- Contes i novel·les curtes (graduades per al nivell).
c) Producció
- Còpia de models escrits o orals.
- Impresos senzills.
- Descripcions breus al voltant de persones i aspectes del seu entorn.
- Relats breus d’activitats.
- Receptes senzilles. Instruccions.
- Anuncis breus.
- Notes biogràfiques.
- Sol·licituds de treball. Currículum vitae.
- Escrits creatius.
- Diaris de classe (seguint un model) i Portfolio.
a. Descripció de la prova
La prova consta de les següents parts:
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. En aquesta part, les persones examinandes han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.
Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Les persones examinandes han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa, depenent del nivell.
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Les persones examinandes han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.).
EXPRESSIÓ ORAL
Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema, mantindre una conversa amb un examinand o examinanda o un examinador o examinadora).
b. Criteris d’avaluació
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
40 punts
EXPRESSIÓ ESCRITA
Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:
Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.
20 punts
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades poden restar.
20 punts
EXPRESSIÓ ORAL
En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:
Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i si l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat o candidata demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.
20 punts
Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50 % en cada àrea i un 60 % del total de la prova.