1. Objectius generals
a) Comprendre la informació general, les idees principals i els detalls més rellevants en textos orals estructurats amb claredat, produïts en llengua estàndard i articulats a velocitat pausada emperò natural. Aquests textos poden ser transmesos directament o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguen adequades i es puga tornar a escoltar el que s’ha dit.
b) Fer-se comprendre i mantenir la interacció encara que resulten evidents els errors, l’accent estranger i les pauses, vacil·lacions i interrupcions, per planejar el discurs o corregir errors. En aquest nivell és necessari un esforç de cooperació per part dels interlocutors.
c) Comprendre el sentit general, la informació essencial, les idees principals i els detalls més rellevants que es troben en textos escrits clars i ben organitzats, produïts en llengua estàndard i sobre temes generals, temes actuals o d’altres menys rutinaris relacionats amb les àrees d’especialitat dels aprenents.
d) Escriure textos senzills i cohesionats sobre temes generals i quotidians, o d’altres menys rutinaris d’interès personal en els quals es demana o transmet informació; es narren històries; es descriuen experiències, esdeveniments (reals o imaginats), sentiments, desitjos, aspiracions i intencions o s’expressen opinions de manera senzilla.
e) Desenvolupar el procés de reflexió sobre els elements morfosintàctics, lèxics i fonètics del nou idioma.
f) Consolidar gradualment l’actitud oberta i positiva que s’ha de mantenir davant una realitat plurilingüe i pluricultural que fomente la tolerància i el respecte mutu i que facilite la mobilitat i la cooperació internacionals.
g) Ampliar els coneixements sobre les singularitats pròpies de la societat i la cultura de la llengua estudiada amb la finalitat de continuar desenvolupant la competència comunicativa i la consciència intercultural.
h) Ampliar les estratègies de treball personal i desenvolupar l’aprenentatge autònom, utilitzant tots els recursos a l’abast que permeten l’aprenentatge al llarg de la vida. Mostrar habilitat per analitzar les pròpies necessitats comunicatives, desenvolupar el control del propi procés d’aprenentatge de la llengua per tal de millorar les tasques plantejades i assolir els objectius establerts.
i) Ampliar les estratègies de comunicació que faciliten la comprensió, expressió, interacció i mediació.
j) Ampliar el repertori lèxic i adquirir un vocabulari suficient per expressar-se sobre temes relatius a la vida quotidiana, com ara la família, el temps lliure, els sentiments i d’altres temes inclosos en el present nivell, encara que es necessite l’ajuda de pauses, reformulacions i repeticions. L’aprenent ha de mostrar un bon domini del vocabulari elemental, però pot cometre errors quan expressa pensaments més complexos i aborda temes i situacions poc habituals.
k) Mantenir un domini gramatical prou correcte perquè s’entenga el discurs. S’han de corregir les confusions de temps verbals o d ‘expressions que poden donar lloc a un malentès, sempre que algú indique que hi ha un problema.
l) Utilitzar la puntuació i l’ortografia de forma prou correcta, encara que es poden cometre errors sistemàtics referits a algun aspecte concret.
m) Utilitzar un nombre limitat de mecanismes de cohesió per enllaçar enunciats i crear un discurs clar i coherent, encara que l’aprenent d’aquest nivell faça servir freqüentment frases d’estructura simple.
n) Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com mitjà per incrementar la comprensió.
o) Identificar la funció i tipologia dels textos i documents de treball, tant orals com escrits (procedència, emissor, finalitat, etc.).
p) Adquirir gradualment la capacitat de percepció dels estats d’ànim de les persones que parlen.
q) Utilitzar eficaçment diccionaris, llibres i altres materials de consulta.
r) Identificar les característiques de la llengua objecte d’aprenentatge per contrast i comparació amb la llengua materna o altres llengües, quan siga necessari.
s) Apreciar el valor de la llengua estrangera com mitjà de comunicació amb persones que pertanyen a una cultura diferent i com element afavoridor de les relacions socials i interpersonals, a més de desenvolupar actituds de respecte cap a altres llengües i els seus parlants.
Al finalitzar aquest nivell encara cal esperar errors morfosintàctics, així com la utilització de pauses, reformulacions i repeticions, sobretot quan es parla de forma poc controlada. La pronunciació ha de ser intel·ligible encara que es produïsquen errors d’accentuació i entonació S’espera també que l’aprenent utilitze les estratègies adients per evitar que es trenque la comunicació.
2. Objectius per destreses
L’aprenent ha de ser capaç de prendre part de manera senzilla però suficient en una varietat de situacions comunicatives habituals o quotidianes sobre temes que li són coneguts o d’interès general, sempre que puga comptar amb l’ajuda de l’interlocutor, puga tornar a llegir els textos, puga utilitzar les reformulacions o demanar repetició en les produccions orals i quan les condicions de comunicació siguen apropiades.
El lèxic i les estructures s’hauran d’adequar a un tema determinat i a una situació comunicativa concreta.
Els aprenents hauran de ser capaços de reconèixer les diferències bàsiques d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els registres formal i informal i mostrar un coneixement suficient dels usos i convencions socials de la llengua.
2.1 Comprensió lectora
L’aprenent ha de ser capaç de comprendre els punts principals, la idea general i els detalls més rellevants en textos escrits clars, ben estructurats i en llengua estàndard que versen sobre temes generals o de la seva àrea d’interès.
L’aprenent haurà de ser capaç de comprendre informacions, descripcions, i articles breus sobre temes quotidians i d’interès general. Segons el tipus de lectura i en la mesura que l’estructura del text ho permeta (quantitat d’informació, manera d’organitzar aquesta informació, riquesa lingüística del text, etc.) l’aprenent estarà en condicions d’extreure tant la informació general com l’especifica.
Els textos que l’aprenent haurà de comprendre en aquest nivell inclouen:
Manuals o extractes de manuals de manuals, fulletons o fulls d’instruccions senzilles i clarament estructurades sobre el funcionament i ús d’aparells o dispositius, o procediments o disposicions a seguir per a desenvolupar una activitat (p.ex. matricular-se en un curs de llengua a l’estranger).
Textos informatius d’àrees de la vida quotidiana, tals com menús, horaris, anuncis públics o publicitaris, prospectes, etc., independentment del tipus de suport en què es presenten (electrònic o imprès).
Correspondència personal, comercial o professional d’exposició senzilla i clarament estructurada, independentment del tipus de suport en què es presente (carta, fax o correu electrònic).
Versions originals senzilles o adaptades d’obres literàries i de ficció, en llengua estàndard i sobre temes coneguts, que poden contenir referències culturals i alguns usos idiomàtics.
Notícies, articles no especialitzats i textos de seccions d’interès general que es troben en diaris i revistes de caràcter no específic.
Informes, programacions, memòries, plans, etc., relacionats amb l’àmbit laboral, redactats en llengua estàndard, clarament estructurats, el contingut dels quals no siga excessivament tècnic.
2.2 Comprensió auditiva
L’aprenent ha de ser capaç de comprendre la idea general i extreure’n informació sobre els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals produïts en llengua estàndard, a velocitat pausada però natural, sempre que aquests textos versen sobre temes quotidians o d’interès general i es refereixen als àmbits públic, privat, professional i educatiu. Els accents dels parlants han de ser fàcilment comprensibles i l’ús dels registres no ha de comportar excessiva dificultat.
En certes condicions els aprenents han de ser capaços de captar els matisos d’aquesta informació, quan la velocitat és normal, la pronunciació clara, o quan es donen altres condicions favorables com ara la repetició del que s’ha dit o la ajuda que suposa l’ús del llenguatge no verbal.
Els textos que els aprenents han de comprendre en aquest nivell inclouen:
Instruccions, missatges i anuncis públics o publicitaris enregistrats, els quals poden comptar amb el suport d’imatges, sempre que les condicions d’audició siguen bones.
Converses de caràcter informal sobre temes quotidians i coneguts o inclosos en les àrees d’interès dels aprenents, independentment del canal utilitzat.
Extractes de programes de ràdio, televisió o Internet; pel·lícules i enregistraments en àudio o vídeo, sempre que els temes siguen familiars o d’interès general, es produïsquen en llengua estàndard i a ritme pausat i clar, però natural.
Monòlegs o xerrades sobre temes no especialitzats o d’interès personal o professional per a l’aprenent, sempre que es produïsquen en llengua estàndard, a velocitat pausada i clarament articulats.
2.3 Expressió oral i interacció
L’expressió oral inclou la producció oral per poder descriure, narrar o fer presentacions; la interacció o capacitat d’interactuar i el desenvolupament del discurs oral per tal de poder començar, mantenir i acabar una conversa.
L’aprenent ha de ser capaç d’expressar-se oralment, tant unidireccionalment com en situacions d’interacció, en situacions comunicatives quotidianes en l’àmbit privat, públic, professional o acadèmic, utilitzant amb correcció suficient i de manera adient els recursos bàsics de cohesió i coherència del discurs parlat, un vocabulari suficient i adequat, les convencions sociolingüístiques bàsiques d’intercanvi verbal, i una pronunciació i un ritme que facen suficientment comprensible el seu missatge.
Els aprenents han de ser capaços de:
Participar en converses de caràcter informal sobre temes generals o quotidians en les quals es narren, de forma senzilla, però suficientment adequada, experiències, fets, anècdotes, esdeveniments (reals o imaginaris), es descriuen persones, objectes i situacions i s’expressen idees, opinions, sentiments, desitjos, expectatives i plans.
Dur a terme de forma raonablement eficaç transaccions comercials habituals (en comerços, bancs, hotels, etc.) i gestions o operacions senzilles en organismes privats o públics de diversa índole.
Prendre part en entrevistes de l’àmbit laboral o acadèmic i participar amb eficàcia suficient en reunions, debats i discussions sobre qüestions pràctiques, no especialitzades o de l’àrea d’interès del candidats.
Fer anuncis públics, transmetre missatges i instruccions breus suficientment acurades sobre assumptes familiars i quotidians.
2.4 Expressió escrita
L’aprenent ha de ser capaç de produir diversos tipus textos sobre temes quotidians, com ara descripcions, narracions, exposicions i ressenyes. S’ha d’utilitzar un vocabulari suficient i adequat, i fer servir els recursos bàsics de cohesió i coherència textual, tot respectant les convencions ortogràfiques i de puntuació fonamentals.
L’aprenent ha de ser capaç d’escriure notes i comunicacions personals, omplir els impresos més habituals, descriure tant persones i objectes com llocs i situacions, relatar fets i esdeveniments presents, passats i futurs, expressar opinions, hipòtesis, actituds i sentiments de manera senzilla sobre temes quotidians i d’interès general i organitzar les idees i la informació de manera coherent i comprensible.
Els textos que l’aprenent haurà de ser capaç de produir inclouen:
Correspondència personal sobre temes coneguts que descriguen o expressen experiències, idees, sentiments, fets i esdeveniments, de forma senzilla i coherent.
Correspondència formal bàsica, fonamentalment destinada a sol·licitar i/o proporcionar informació i documentació en els àmbits públic, professional i acadèmic.
Formularis, impresos i qüestionaris amb informació personal i professional o acadèmica.
Notes, missatges, anuncis, currículums, informes, memòries i ressenyes i articles breus, d’estructura i contingut senzills.
Una àmplia varietat de textos de curta extensió, com ara històries, descripcions narracions i ressenyes.
EL MECR defineix el nivell B1.1 destacant els trets següents:
El primer és la capacitat de l’aprenent de mantenir la interacció i poder comunicar el que vol en una varietat de contextos, encara que tinga dificultats per expressar exactament el que vol dir i les pauses per a la planificació gramatical i lèxica i per a la correcció siguen molt evidents, especialment en torns llargs de producció lliure.
El segon tret és la capacitat d’enfrontar-se de manera flexible els problemes de la vida diària, sent capaç de fer front a situacions no tant previsibles com en els nivells anteriors, com ara tractar les situacions que es poden presentar arran dels preparatius d’un viatge a través d’una agència o participar de manera improvisada en una conversa sobre temes familiars. En el procés d’interacció, l’actuació de l’aprenent depèn molt de la de l’entrevistador i l’aprenent freqüentment demanarà clarificació.
1. Habilitats lingüístiques
1.1 Comprensió lectora
a) Comprendre rètols, cartells, prospectes, fulletons i manuals amb instruccions, indicacions i informació rellevant sobre el funcionament i la utilització de productes o serveis d’ús quotidià.
b) Comprendre cartes, notes personals i missatges que continguen descripcions d’esdeveniments, de sentiments i de desitjos amb l’objectiu de mantenir correspondència.
c) Comprendre la informació rellevant d’escrits quotidians i textos breus referents a l’entorn de l’aprenent, com ara cartes i informes i memoràndums, entre d’altres.
d) Comprendre els punts significatius de textos periodístics senzills sobre temes quotidians amb un lèxic habitual o propi del entorn dels aprenents.
e) Comprendre amb suficient detall els missatges en textos adreçats a l’aprenent, com ara els referents al seu entorn acadèmic.
f) Comprendre lectures adients al nivell, seguint el desenvolupament argumental i mantenint viu l’interès pel text.
1.2 Expressió escrita
a) Escriure textos reals o imaginaris sobre temes quotidians o de l’entorn de l’aprenent, on s’ha de desenvolupar la capacitat de fer servir els connectors més freqüents per formar una seqüència lineal d’idees relacionades, encara que el lèxic i les estructures emprades no estiguen ben consolidades.
b) Escriure notes personals, missatges, instruccions i anuncis que transmeten informació senzilla. Els aprenents han de expressar clarament els aspectes que consideren importants.
c) Escriure correspondència personal en la qual l’aprenent narra amb cert detall experiències, sentiments o esdeveniments.
d) Escriure correspondència formal breu i senzilla tot seguint patrons establerts i tenint en compte que l’aprenent gradualment haurà d’incorporar els textos model al seu repertori personal.
e) Escriure ressenyes a partir d’un model senzill, relacionats directament amb els interessos de l’aprenent, on es tracten amb claredat i suficient precisió els punts establerts per la tasca que s’ha de dur a terme, com ara la sinopsis d’una pel·lícula.
f) Mostrar el domini morfosintàctic i lèxic suficient per poder produir textos que s’utilitzen en situacions quotidianes, encara que en aquest nivell s’haja de recórrer freqüentment a les reformulacions i solucions alternatives quan es desconeixen estructures o paraules.
1.3 Comprensió auditiva
a) Comprendre la informació principal i els detalls rellevants d’anuncis i missatges orals que continguen instruccions senzilles, indicacions clares o altres tipus d’informació sempre que el discurs siga clar, la velocitat normal i es tracten temes quotidians o de la vida professional expressats en llengua estàndard.
b) Comprendre converses sobre aspectes quotidians que es produeixen entre dos interlocutors en presència de la persona aprenent, les quals no siguen proposicionalment ni lingüísticament complexes ni tampoc estiguen distorsionades pel soroll ambiental.
c) Comprendre, en relació directa amb un interlocutor que parla pausadament, informació relativa a situacions personals, fets esdeveniments i necessitats de la vida quotidiana i poder expressar l’opinió personal encara que es necessiten freqüents aclariments i repeticions.
d) Comprendre, en comunicacions telefòniques, enunciats relatius a necessitats materials i relacions socials de la vida quotidiana, sensacions físiques i sentiments formulats explícitament, i opinions personals expressades de manera senzilla a una velocitat lenta però no forçada.
e) Comprendre els punts principals exposats en converses que tinguen lloc entre un nombre reduït d’interlocutors, en presència de l’aprenent, identificant els canvis de tema, a condició que el discurs s’articule amb claredat i en llengua estàndard.
f) Comprendre gran part del que es diu en presentacions i xerrades curtes i senzilles sobre temes familiars, a condició de que s’articulen amb claredat i en llengua estàndard.
g) Comprendre el contingut essencial de les negociacions i gestions comercials més habituals.
h) Poder seguir discussions i debats senzills sobre temes de l’entorn de l’aprenent.
i) Comprendre la informació continguda en documents senzills enregistrats en llengua estàndard i referits a temes habituals o de l’entorn de l’aprenent.
j) Comprendre la informació essencial de butlletins informatius radiofònics o televisats i extractes de programes senzills que tracten temes familiars, expressats amb claredat i en llengua estàndard.
k) Comprendre les idees principals de seqüències o extractes de pel·lícules en les quals el llenguatge siga clar i senzill i quan les imatges i l’acció ajuden a comprendre l’argument.
l) Poder seguir instruccions relacionades amb processos senzills, com ara el funcionament d’aparells tècnics habituals.
1.4 Expressió oral i interacció
a) Fer presentacions breus i senzilles preparades amb antelació, que estiguen ben estructurades, i poder contestar a les preguntes dels oients sempre que aquestes facen referència a qüestions rellevants per a l’aprenent.
b) Participar amb un cert grau d’eficàcia en una entrevista, contestar preguntes o plantejant-les, mentre es puguen seguir unes pautes establertes i les preguntes adreçades a l’aprenent no requereixen un alt grau d’improvisació. En pot ser un exemple una visita al metge on l’aprenent podrà descriure símptomes d’una malaltia encara que ho faça amb un grau limitat de precisió.
c) Produir, de forma improvisada, enunciats relatius a situacions quotidianes, esdeveniments, estats físics o sensacions, experiències personals o laborals, actituds pròpies, opinions i sentiments, contacte social (salutacions, agraïments, disculpes, etc.) o intercanvis d’ informació, invitacions, demostracions d’interès per l’estat dels altres, etc. S’ha de tenir en compte que en aquest nivell es produeixen freqüents pauses, errors i repeticions.
d) Prendre part activa en converses amb un nombre reduït d’interlocutors, en les quals es narre o descriga algun fet quotidià, s’exposen idees, s’expresse acord, s’explique el que plau o desplau, es comparen i contrasten alternatives, etc., sempre que els continguts siguen proposicional i lingüísticament senzills, i l’aprenent puga demanar repetició.
e) Actuar amb un cert grau d’eficàcia en situacions habituals que poden tenir lloc en comerços, oficines de correus o entitats bancàries, entre d’altres. En poden ser exemples: demanar informació sobre talles de roba, materials o colors; informar-se de formes de pagament, o solucionar problemes quan s’està de viatge, com ara demanar a un passatger d’un autobús on cal baixar, o demanar on està l’oficina d’objectes perduts., etc.
f) Intervenir, encara que siga mitjançant col·laboracions senzilles, en discussions, debats i col·loquis sobre temes generals o relacionats amb els interessos dels aprenents.
g) Presentar un comunicat breu, prèviament assajat.
h) Prendre part en transaccions i gestions senzilles relacionades amb temes d’informació personal, nombres, quantitats, preus, dates i horaris, així com participar en converses sobre béns i serveis públics quotidians, com ara restaurants o transports, entre d’altres.
i) Fer descripcions senzilles sobre temes relacionats amb l’entorn dels aprenents, com ara descriure objectes que els són familiars.
j) Adquirir gradualment la capacitat d’actuar de manera adequada davant el que han dit i fet altres persones.
k) Desenvolupar la capacitat d’utilitzar els patrons de ritme, entonació i accentuació, així com la pronunciació dels fonemes vocàlics i consonàntics.
Continguts morfosintàctics
1. L’oració simple
1.1 Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició
1.1.1 Consolidació i ampliació dels components sintàctics de:
L’oració declarativa en forma afirmativa i negativa.
L’oració interrogativa.
L’oració interrogativa negativa: Haven’t you finished?
L’oració interrogativa amb preposició final: Who were you talking to?
Question tags.
Respostes curtes.
L’oració interrogativa amb Who, What o Which com a subjecte.
L’oració imperativa en forma afirmativa o negativa.
(Don’t) + V.
Let’s (not) + V.
Les formes impersonals amb verb en forma afirmativa o negativa. There’s been an accident.
1.2 Fenòmens de concordança: concordança gramatical, nocional i de proximitat. The day before/the day after.
2. L’oració composta
Expressió de relacions lògiques: consolidació i ampliació.
2.1 Oracions de:
Coordinació: and, both, also, too.
Disjunció: either / or.
Concessió: although; however.
Oposició: but, while.
Comparació: like + SN, as + ADJ/ADV + as, less than.
Causa i resultat: because, because of.
Finalitat: (in order) to + INF, so that: We had lunch early so that Susan coud get to work on time.
Condició: if, unless en oracions subordinades condicionals de tipus “zero”, primer, segon i tercer.
2.2 Relacions temporals
Anterioritat: before, until, till.
Posterioritat: after, when.
Simultaneïtat: when, while, as soon as.
2.3 Estil indirecte:
Statements & Questions.
She said(that) / her parents were very well / couldn’t come to the party/ she was going away for a few days.
3. El sintagma nominal.
3.1 Nucli
3.1.1 Substantiu: el nom propi, comú i abstracte.
Nombre: singular, plural, regulars i irregulars: brush/brushes, tooth/teeth (ampliació).
Ús del gerundi com a nom: heating, air conditioning, fishing, etc .
Substantius comptables i incomptables.
3.1.2 Cas:
Genitiu: ‘s o s’ i la construcció amb of . Expressions com:
a day’s work, a year’s salary, our school’s headteacher, my aunts’ house.
Genitiu locatiu: the hairdresser’s
Genitiu temporal: in a week’s time
3.1.3 Pronom (Consolidació i ampliació)
Tipus de pronom:
Els pronoms de complement i subjecte: ordre en el sintagma.
Reflexius i recíprocs: myself, each other.
Relatius: who, which, that, whose.
Partitius i de quantitat: each, every, enough.
Duals: either ... or, both.... and ... .
L’ús de one: this one, that one, etc.
Pronoms indefinits: la sèrie de some i any: nobody, no-one; everybody, everything; all, none, each, both.
3.2 Modificació del nucli
Mitjançant
Els determinants:
Articles definits i indefinits: ús i omissió de l’article definit.
Demostratius.
Els possessius: mine, yours...
Quantificadors:
Indefinits: some, any, no, every, much, many, more, most, several, few, little.
Distributius: each
L’aposició: Sean, my next door neighbour, is from Ireland..
Sintagmes nominals, adjectivals, verbals, etc: a metal cage. Do we have enough glasses?
Frases de relatiu:
(who/which/that/whose) + SV: Here’s the book (that) you lent me.
4. El sintagma adjectiu
4.1 L’adjectiu
4.1.1 Classes:
D’ús lexicalitzat (Collocations): rainy, day, tasty dish, red wine.
El gerundi com a adjectiu: a working mother, this film is boring.
El participi passat com a adjectiu: I am bored, my pen is broken.
4.1.2 Grau:
Grau comparatiu: intensificadors de comparació: much too; a lot more; much more; etc.
Formes regulars i irregulars.
Grau superlatiu: Formes regulars i irregulars.
Amb “like”: She looks like her father.
Amb (the) same (as).
Amb (as) + ADJ + (as).
Amb “different from”.
4.2. Modificació del nucli: prefixes and suffixes: lucky, unlucky, careful, careless.
Amb sintagma verbal, adverbial i adjectiu:
She was busy doing her homework
Her brother is always smartly dressed
They are very hard working
5. El sintagma verbal
5.1 Nucli. Verb.
5.1.1 Classes:
Intransitiu: SN + V (+CC). The lorry braked at the roundabout.
Transitiu: SN + V + CD (+ CC). We saw an accident in the village.
Incoatiu: He is getting old.
Stative verbs: + (SN) + (SAdj): She seems a nice girl; + SAdj This pie tastes nice.
Phrasal verbs: Tractats com vocabulari.
5.1.2 Temps verbals
Expressió del present: present simple and progressive; present perfect; present perfect progressive
Expressió del passat: present perfect; past simple and progressive; past perfect.
Verbs irregulars en past simple i el participi passat.
Expressió del futur: present simple; present progressive; going to + infinitiu; will + infinitiu.
5.1.3 Aspecte:
Duratiu: Verbs intrínsecament duratius.
I have been writing letters all day .
Habitual:
We used to wear horrible bell-bottom trousers when I was at University.
Incoatiu: We are going to begin our journey in London.
Iteratiu: She went on talking until it was time for bed.
5.1.4. Modalitat: verbs modals:
Capacitat: can / could; be able to
Permís: can; could; may; allowed to
Predicció i intenció: will
Obligació: must; have to
Necessitat/Absència d’obligació: don’t have to / (don’t) need to / (didn’t) need to
Prohibició: mustn’t; (not) allowed to
Possibilitat: can (not); could (not); might (not)
Suggeriment / consell: could; should (not)
Oferiments can; shall
Deduccció: must/may/might/can(can’t)
5.1.5 Veu passiva i activa
Veu passiva:
Estructures: is / was done; is / has /have been done/will be done.
5.2 Modificació del nucli
Mitjançant:
Frase completiva: (that) + SN + SV: They believed (that) the world was flat.
“so”: I think so, I hope so.
La forma –ing darrera preposicions.
Paradigmes verbals més comuns: La forma –ing /to + infinitiu darrera de verbs com:
like, love, prefer, hate, etc.
Contrast: Would like + to / like +-ing
5.3. Funcions sintàctiques del sintagma: Subjecte, aposició, OD, CC.
6. El sintagma adverbial
6.1 Nucli. Locucions adverbials.
6.1.1 Classes:
Adverbis de : temps; referència futura, present i passada; lloc; manera; grau; direcció; ordre; anterioritat; posterioritat, simultaneïtat; seqüència; freqüència; preferència.
Indefinits: anywhere, everywhere, somewhere, nowhere, always, never, sometimes.
Deíctics, anafòrics: here , there, now, then, etc.: She said, “I will do it now” / She said she would do it then.
Interrogatius i relatius:
when (?) When do they arrive? I heard him when he opened the door.
where (?) Where are my keys? We visited the place where she was born.
6.1.2 Grau
Adverbis de grau: enough, quite, rather,really a lot...
Grau comparatiu:
Adverbi monosil·làbic + er: (adv)+er.
Adverbi polisil·làbic: more + (adj+ly).
Formes irregulars: well, better, best, etc.
6.2 Modificació del nucli:
Mitjançant:
Adverbi de grau: She types very fast.
Sintagma preposicional: We travelled to London by coach.
6.3 Posició dels elements del sintagma:
We often travelled on domestic flights while in China.
The train usually arrives on time.
The child walked slowly up the path to school.
6.4 Funcions sintàctiques del sintagma adverbial.
Modificació de:
SAdj: We’re (very good).
SAdv: We did it (very well).
SN: So you arrived (the day before).
7. El sintagma preposicional
7.1 Preposició i locucions preposicionals
Classes: Preposicions de posició, distancia, direcció, , distribució, temps, durada, anterioritat, posterioritat, referència futura, freqüència, manera, agencia, instrument, , possessió, similitud.
7.2 Modificació del nucli.
Mitjançant:
Sintagma adjectiu: We walked right through the woods.
Sintagma preposicional: The children spend all evening in front of the television;. Jack and Sally always sat at the back of the class.
7.3 Posició dels elements del sintagma.
7.4 Preposition dependent adjectives and verbs: good at, involved in; deal with, dream about.
Continguts ortogràfics
1. Representació gràfica de fonemes i sons
1.1. Relació entre el so i la representació gràfica dels consonants “ck”, “tch”, “qu”, “th” “gh”
1.2. Valor mut de certes consonants: “t”, “l”, “b”: castle, could, lamb.
1.3. “y” final que es pronuncia /I/: sky; fly, etc.
2. Ortografia de paraules estrangeres
3. Ús de les convencions ortogràfiques: majúscules, minúscules, lletra cursiva, subratllat, etc.
4. Ús dels signes ortogràfics.
5. Abreviatures, sigles i símbols d’us més freqüent.
Continguts fonètics i fonològics
1. Sons i fonemes vocàlics i les seves combinacions
Vocals breus i llargues: articulació i reducció de vocal.
Discriminació i articulació de parells mínims : pot/port ; cat/cut; etc.
Diftongs centrals: near; square; poor , etc. Consolidació i producció. Ampliació i Consolidació del primer nivell.
Consolidació del schwa.
2. Sons i fonemes consonàntics i les seves combinacions
Producció correcta de l’inflexió –ed: worked, wanted, earned.
Discriminació i producció dels fonemes consonàntics.
Agrupacions de consonants (consonant clusters):
Reconeixement i producció en posició inicial i final: voice/boys; that/dad; shoe/choose.
Conscienciació i producció de ’ll en la contracció del futur amb will.
Evitar /k/ final: plannink.
3. Accent i atonicitat /paradigmes tonals en el sintagma i l’oració
3.1 Discurs encadenat
Formes dèbils: Reducció. Insistència en el schwa
Elisió vocàlica en posició àtona.
Enllaç entre consonants: bad dog, must come, short time.
Elisió de sons consonàntics: firstly, secondly.
Assimilació consonàntica: Whatjya do yesterday?
3.2 Accent i ritme
Reducció vocalica.
Agrupaments, llistes.
Accent dins de l’oració: what do you do?
Accent fònic: sufixos -ion, -ist,-ious.
Accent gramatical: Noun / verb stress change: project, export.
Accent modal: I can swim, I can’t swim.
Prominència. I didn’t do it!
3.3 Entonació
Ascendent en oracions incompletes creant expectació.
Descendent en preguntes d’elecció oberta: Do you want coffee or tea?
Per fer una correcció: I’m not from Denver, I’m from Boulder.
Per contrastar/ expressar una cosa que ens ha sorprès: high pitch: She has flowers for breakfast?
Continguts semàntics
Els següents continguts temàtics són aplicables a tots els nivells i es tractaran d’acord amb els descriptors de cada nivell:
1. Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbits personal i públic.
2. Habitatge, llar i entorn: l’habitatge En aquest nivell es poden incloure temes sobre la flora i fauna de l’entorn.
3. Activitats de la vida diària a casa i al treball; activitats de temps lliure; les professions.
5. Viatges: transport privat i públic.
6. Relacions humanes i socials.
7. Salut: física i mental.
8. Educació.
9. Compres i activitats comercials.
10. Alimentació i dietes.
11. Béns i serveis: transports, hospitals, etc.
12. Llengua i comunicació.
13. Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions i cura del medi ambient.
14. Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.
a. Descripció de la prova
La prova consta de les següents parts:
ÀREA DE COMPRENSIÓ
Comprensió oral. En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.
Comprensió escrita. Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.
EXPRESSIÓ ESCRITA
Els examinands han de redactar un text curt a triar entre dos, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un text més llarg a triar entre dos de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa depenent del nivell.
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS
Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)
EXPRESSIÓ ORAL
Consisteix en un mínim de dues activitats de contingut i enfocament diferent (exposició sobre un tema i mantindre una conversa amb dos examinadors).
b. Criteris d’avaluació
ÀREA DE COMPRENSIÓ (40 punts)
Comprensió oral. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
Comprensió escrita. Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
EXPRESSIÓ ESCRITA (20 punts)
Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:
Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.
Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.
Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic.
Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS (20 punts)
Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.
EXPRESSIÓ ORAL (20 punts)
En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:
Adequació. Es refereix al compliment de la tasca: si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversació o demanar aclariments quan no entén.
Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.
Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil•lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.
Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.
Correcció. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.
Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.