• Objectius
• Continguts
• Avaluació
• Model d'examen (PDF)

Objectius generals de nivell

1. Objectiu​s generals

• Comprendre la informació general, les idees principals i els detalls més rellevants en textos orals estructurats amb claredat, produïts en llengua estàndard i articulats a velocitat pausada emperò natural. Aquests textos poden ser transmesos directament o per mitjans tècnics, sempre que les condicions acústiques siguen adequades i es puga tornar a escoltar el que s’ha dit.
• Expressar-se i interactuar en textos ben organitzats i adequats als interlocutors i al propòsit comunicatiu. Els aprenents hauran de fer-se comprendre amb una correcció, fluïdesa i espontaneïtat que permetan mantenir la interacció encara que resulten evidents l’accent estranger i les pauses per planejar el discurs o corregir errors, i encara siga necessària la cooperació per part dels interlocutors.
• Comprendre el sentit general, la informació essencial, les idees principals i els detalls més rellevants que es troben en textos escrits clars i ben organitzats, produïts en llengua estàndard i sobre temes generals, temes actuals o d’altres menys rutinaris relacionats amb les àrees d’especialitat dels aprenents.
• Escriure textos senzills i cohesionats sobre temes generals i quotidians, o d’altres menys rutinaris d’interès personal en els quals es demana o transmet informació; es narren històries; es descriuen experiències, esdeveniments (reals o imaginats), sentiments, reaccions, desitjos i aspiracions; es justifiquen opinions i s’exposen plans, arguments i intencions.
• Utilitzar, de manera reflexiva i apropiada al nivell, els elements morfosintàctics, lèxics i fonètics, i entendre la seva importància per tal de fer efectiu el procés de comunicació.
• Consolidar gradualment l’actitud oberta i positiva que s’ha de mantenir davant una realitat plurilingüe i pluricultural que fomente la tolerància i el respecte mutu i que facilite la mobilitat i la cooperació internacionals.
• Ampliar els coneixements i analitzar les característiques i singularitats pròpies de la societat i la cultura de la llengua estudiada amb la finalitat de continuar desenvolupant la competència comunicativa i la consciència intercultural.
• Ampliar les estratègies de treball personal i desenvolupar l’aprenentatge autònom, utilitzant tots els recursos a l’abast que permetan l’aprenentatge al llarg de la vida. Mostrar habilitat per analitzar les pròpies necessitats comunicatives, autoavaluar i controlar el propi procés d’aprenentatge de la llengua per tal de millorar les tasques plantejades i assolir els objectius establerts.
• Ampliar les estratègies de comunicació que faciliten la comprensió, expressió, interacció i mediació encara que en aquest nivell es segueixen utilitzant freqüentment les estratègies compensatòries.
• Ampliar el repertori lèxic per expressar-se sobre temes relatius a la vida quotidiana, com ara la família, el temps lliure, els sentiments i d’altres temes inclosos en el present nivell, encara que es necessite l’ajuda de pauses, reformulacions i repeticions.
• Desenvolupar la capacitat de destriar la informació rellevant de la que és accessòria.
• Començar a desenvolupar la capacitat d’inferir i deduir la informació no explícita.
• Utilitzar el context, lingüístic i no lingüístic, com mitjà per incrementar la comprensió.
• Identificar la funció i tipologia dels textos i documents de treball, tant orals com escrits (procedència, emissor, finalitat, etc.)
• Comprendre les actituds i els estats d’ànim de les persones que parlen.
• Utilitzar eficaçment diccionaris, llibres i altres materials de consulta.
• Identificar les característiques de la   llengua objecte d’aprenentatge   per contrast i comparació amb la llengua materna o altres llengües, quan escaiga.
• Apreciar el valor de la llengua estrangera com mitjà de comunicació amb persones que pertanyen a una cultura diferent i com element afavoridor de les relacions socials i interpersonals, tot desenvolupant actituds de respecte cap a altres llengües i els seus parlants

Al finalitzar aquest nivell encara cal esperar errors morfosintàctics, així com la utilització de pauses, reformulacions i repeticions, sobretot quan es parla de forma poc controlada. La pronunciació ha de ser intel·ligible encara que es produïsquen errors d’accentuació i entonació S’espera també que l’aprenent utilitze les estratègies adients per evitar que es trenque la comunicació.

2. Objectius per destreses

L’aprenent ha de ser capaç de prendre part de manera senzilla però suficient en una varietat de situacions comunicatives habituals o quotidianes sobre temes que li són coneguts o d’interès general, sempre que puga comptar amb l’ajuda de l’interlocutor, puga tornar a llegir els textos, puga utilitzar les reformulacions o demanar repetició en les produccions orals i quan les condicions de comunicació siguen apropiades.

El lèxic i les estructures s’hauran d’adequar a un tema determinat i a una situació comunicativa concreta. Els aprenents hauran de ser capaços de reconèixer les diferències bàsiques d’ús entre el codi oral i l’escrit i entre els registres formal i informal i mostrar un coneixement suficient dels usos i convencions socials de la llengua.

2.1 Comprensió lectora

L’aprenent ha de ser capaç de comprendre els punts principals, la idea general i els detalls més rellevants en textos escrits clars, ben estructurats i en llengua estàndard que versen sobre temes generals o de la seva àrea d’interès.

L’aprenent haurà de ser capaç de comprendre informacions, descripcions, i articles breus sobre temes quotidians i d’interès general. Segons el tipus de lectura i en la mesura que l’estructura del text ho permeta (quantitat d’informació, manera d’organitzar aquesta informació, riquesa lingüística del text, etc.) l’aprenent estarà en condicions d’extreure tant la informació general com l’especifica.

Els textos que l’aprenent haurà de comprendre en aquest nivell inclouen:

• Manuals o extractes de manuals de manuals, fulletons o fulls d’instruccions senzilles i clarament estructurades sobre el funcionament i ús d’aparells o dispositius, o procediments o disposicions a seguir per a desenvolupar una activitat (p. ex. matricular-se en un curs de llengua a l’estranger).
• Textos informatius d’àrees de la vida quotidiana, tals com menús, horaris, anuncis públics o publicitaris, prospectes, etc., independentment del tipus de suport en què es presenten (electrònic o imprès).
• Correspondència personal, comercial o professional d’exposició senzilla i clarament estructurada, independentment del tipus de suport en què es presente (carta, fax o correu electrònic).
• Versions originals senzilles o adaptades d’obres literàries i de ficció, en llengua estàndard i sobre temes coneguts, que poden contenir referències culturals i alguns usos idiomàtics.
• Notícies, articles no especialitzats i textos de seccions d’interès general que es troben en diaris i revistes de caràcter no específic.
• Informes, programacions, memòries, plans, etc., relacionats amb l’àmbit laboral, redactats en llengua estàndard, clarament estructurats, el contingut dels quals no siga excessivament tècnic.

2.2 Comprensió auditiva

L’aprenent ha de ser capaç de comprendre la idea general i extreure’n informació sobre els punts principals i els detalls més rellevants en textos orals produïts en llengua estàndard, a velocitat pausada però natural, sempre que aquests textos versen sobre temes quotidians o d’interès general i es refereixen als àmbits públic, privat, professional i educatiu. Els accents dels parlants han de ser fàcilment comprensibles i l’ús dels registres no ha de comportar excessiva dificultat.

En certes condicions els aprenents han de ser capaços de captar els matisos d’aquesta informació, quan la velocitat és normal, la pronunciació clara, o quan es donen altres condicions favorables com ara la repetició del que s’ha dit o l´ajuda que suposa l’ús del llenguatge no verbal.

Els textos que els aprenents han de comprendre en aquest nivell inclouen:

• Instruccions, missatges i anuncis públics o publicitaris enregistrats, els quals poden comptar amb el suport d’imatges, sempre que les condicions d’audició siguen bones.
• Converses de caràcter informal sobre temes quotidians i coneguts o inclosos en les àrees d’interès dels aprenents, independentment del canal utilitzat.
• Extractes de programes de ràdio, televisió o Internet; pel·lícules i enregistraments en àudio o vídeo, sempre que els temes siguen familiars o d’interès general, es produïsquen en llengua estàndard i a ritme pausat i clar, però natural.
• Monòlegs o xerrades sobre temes no especialitzats o d’interès personal o professional per a l’aprenent, sempre que es produïsquen en llengua estàndard, a velocitat pausada i clarament articulats.

2.3 Expressió oral i interacció

L’expressió oral inclou la producció oral per poder descriure, narrar o fer presentacions; la interacció o capacitat d’interactuar i el desenvolupament del discurs oral per tal de poder començar, mantenir i acabar una conversa.

L’aprenent ha de ser capaç d’expressar-se oralment, tant unidireccionalment com en situacions d’interacció, en situacions comunicatives quotidianes en l’àmbit privat, públic, professional o acadèmic, utilitzant amb correcció suficient i de manera adient els recursos bàsics de cohesió i coherència del discurs parlat, un vocabulari suficient i adequat, les convencions sociolingüístiques bàsiques d’intercanvi verbal, i una pronunciació i un ritme que facen suficientment comprensible el seu missatge.

Els aprenents han de ser capaços de:

• Participar en converses de caràcter informal sobre temes generals o quotidians en les quals es narren, de forma senzilla, però suficientment adequada, experiències, fets, anècdotes, esdeveniments (reals o imaginaris), es descriuen persones, objectes i situacions i s’expressen idees, opinions, sentiments, desitjos, expectatives i plans.
• Dur a terme de forma raonablement eficaç transaccions comercials habituals (en comerços, bancs, hotels, etc.) i gestions o operacions senzilles en organismes privats o públics de diversa índole.
• Prendre part en entrevistes de l’àmbit laboral o acadèmic i participar amb eficàcia suficient en reunions, debats i discussions sobre qüestions pràctiques, no especialitzades o de l’àrea d’interès del candidats.
• Fer anuncis públics, transmetre missatges i instruccions breus suficientment acurades sobre assumptes familiars i quotidians.

2.4 Expressió escrita

L’aprenent ha de ser capaç de produir diversos tipus textos sobre temes quotidians, com ara descripcions, narracions, exposicions i ressenyes. S’ha d’utilitzar un vocabulari suficient i adequat, i fer servir els recursos bàsics de cohesió i coherència textual, tot respectant les convencions ortogràfiques i de puntuació fonamentals.

L’aprenent ha de ser capaç d’escriure notes i comunicacions personals, omplir els impresos més habituals, descriure tant persones i objectes com llocs i situacions, relatar fets i esdeveniments presents, passats i futurs, expressar opinions, hipòtesis, actituds i sentiments de manera senzilla sobre temes quotidians i d’interès general i organitzar les idees i la informació de manera coherent i comprensible.

Els textos que l’aprenent haurà de ser capaç de produir inclouen:

• Correspondència personal sobre temes coneguts que descriguen o expressen experiències, idees, sentiments, fets i esdeveniments, de forma senzilla i coherent.
• Correspondència formal bàsica, fonamentalment destinada a sol·licitar i/o proporcionar informació i documentació en els àmbits públic, professional i acadèmic.
• Formularis, impresos i qüestionaris amb informació personal i professional o acadèmica.
• Notes, missatges, anuncis, currículums, informes, memòries i ressenyes i articles breus, d’estructura i contingut senzills.
• Una àmplia varietat de textos de curta extensió, com ara històries, descripcions narracions i ressenyes.

Objectius generals de grau

EL MECR defineix el nivell B1.2 de la següent manera:

El nivell B1.2 presenta les dues mateixes característiques principals del B1.1, però s’hi afegeixen un nombre de descriptors que se centren en els intercanvis de quantitat d’informació, per exemple: prendre nota de missatges que deixa algú que sol·licita informació i explica un problema; proporcionar la informació concreta que requereix una entrevista o consulta (per exemple, descriure símptomes a un metge), tot i que es fa amb poca precisió; explicar el motiu d’un problema; resumir i donar l’opinió sobre una història curta, un article, una conferència, una entrevista o un documental, i respondre qüestions que exigeixen informació més detallada; portar a terme una entrevista preparada; preguntar alguna cosa sobre un tema i confirmar informació, encara que de manera ocasional ha de demanar que es repetisca el que s’ha dit si la resposta de l’altra persona és ràpida o llarga; descriure de quina manera s’ha de fer alguna cosa i proporcionar instruccions detallades; intercanviar amb certa confiança informació acumulada sobre fets, rutines familiars i problemes que no són específicament quotidians.

1. Habilitats lingüístiques

1.1 Comprensió lectora

• Comprendre rètols, cartells, prospectes, fulletons i manuals amb instruccions, indicacions i informació rellevant sobre el funcionament i la utilització de productes o serveis.
• Comprendre cartes, notes personals i missatges que continguen descripcions d’esdeveniments, de sentiments i de desitjos amb l’objectiu de mantenir correspondència.
• Comprendre la informació rellevant d’escrits quotidians oficials i textos breus referents a l’entorn de l’alumnat, com ara cartes i documents; informes i memoràndums, entre d’altres.
• Comprendre els punts significatius de textos periodístics senzills sobre temes quotidians amb un lèxic habitual o propi del entorn dels aprenents.
• Comprendre amb suficient detall els missatges en textos adreçats a l’alumnat, com ara els referents al seu entorn acadèmic.
• Comprendre lectures adients al nivell (originals o adaptades), seguint el desenvolupament argumental i mantenint viu l’ interès pel text, sense que la lectura es veja dificultada per un lèxic i una morfosintaxi massa complexos, i sempre que la major part des elements desconeguts puga ser interpretada a partir del context.

1.2 Comprensió auditiva

• Comprendre la informació principal i els detalls rellevants d’anuncis i missatges orals que continguen instruccions senzilles, indicacions clares o altres tipus d’informació sempre que el discurs siga clar, la velocitat normal i es tracten temes quotidians o de la vida professional expressats en llengua estàndard.
• Comprendre converses sobre aspectes quotidians que es produeixen entre dos interlocutors en presència de la persona aprenent, les quals no siguen proposicionalment ni lingüísticament complexes ni tampoc estiguen distorsionades pel soroll ambiental.
• Comprendre, en relació directa amb un interlocutor que parla pausadament, informació relativa a situacions personals, fets esdeveniments i necessitats de la vida quotidiana i poder expressar l’opinió personal encara que es necessiten freqüents aclariments i repeticions.
• Comprendre, en comunicacions telefòniques, enunciats relatius a necessitats materials i relacions socials de la vida quotidiana, sensacions físiques i sentiments formulats explícitament i opinions personals expressades de manera senzilla a una velocitat lenta però no forçada.
• Comprendre els punts principals exposats en converses que tinguen lloc entre un nombre reduït d’interlocutors, en presència de l’alumnat, identificant els canvis de tema, a condició que el discurs s’articule amb claredat i en llengua estàndard.
• Comprendre gran part del que es diu en presentacions i xerrades curtes i senzilles sobre temes familiars a condició de que s’articulen amb claredat i en llengua estàndard.
• Comprendre el contingut essencial de les negociacions i gestions comercials més habituals.
• Poder seguir discussions i debats senzills sobre temes de l’entorn de l’alumnat.
• Comprendre la informació continguda en documents enregistrats senzills i en llengua estàndard referits a temes habituals o de l’entorn de l’aprenent, sempre que aquests textos es puguen escoltar més d’una vegada.
• Comprendre la informació essencial de butlletins informatius radiofònics o televisats i extractes de programes senzills que tracten temes familiars, expressats amb claredat i en llengua estàndard.
• Comprendre les idees principals de seqüències de pel·lícules o en les quals el llenguatge siga clar i senzill i tant la imatge com l’acció ajuden a comprendre l’argument.
• Poder seguir instruccions relacionades amb tasques d’orientació, processos senzills o funcionament d’aparells tècnics habituals.

1.3 Expressió oral

• Fer presentacions breus i senzilles preparades amb antelació, que estiguen clarament estructurades, i poder contestar a les preguntes dels oients sempre que aquestes facen referència a qüestions rellevants per a l’aprenent.
• Participar amb un cert grau d’eficàcia en una entrevista, contestant preguntes o plantejant-les, mentre es puguen seguir unes pautes establertes i les preguntes adreçades a l’aprenent no requereixen un alt grau d’improvisació.
• Produir, de forma improvisada, enunciats relatius a situacions quotidianes, esdeveniments, estats físics o sensacions, experiències personals o laborals, actituds pròpies, opinions i sentiments, contacte social (salutacions, agraïments, disculpes, etc.) o intercanvis d’ informació, invitacions, demostracions d’interès per l’estat dels altres, etc. Aquests intercanvis poden tenir lloc en relació directa amb un interlocutor o en comunicacions telefòniques, tot tenint en compte que en aquest nivell es produeixen freqüents pauses i repeticions.
• Prendre part activa en converses amb un nombre reduït d’interlocutors, en les quals es narre o descriga algun fet quotidià, s’exposen idees, s’expresse acord, s’explique el que plau o desplau, es comparen i contrasten alternatives, etc., sempre que els continguts siguen proposicional i lingüísticament senzills, i l’aprenent puga fer repetir certes paraules i expressions.
• Actuar amb un cert grau d’eficàcia en situacions habituals que poden tenir lloc en comerços, oficines de correus o entitats bancàries, entre d’altres. En poden ser exemples: demanar informació sobre talles de roba, materials o colors; informar-se de formes de pagament, o solucionar problemes quan s’està de viatge, com ara demanar a un passatger d’un autobús on cal baixar, o demanar on està l’oficina d’objectes perduts., etc.
• Intervenir, encara que siga mitjançant col·laboracions senzilles, en discussions, debats i col·loquis sobre temes generals o relacionats amb els interessos dels aprenents.
• Presentar un comunicat breu, prèviament assajat
• Prendre part en transaccions i gestions senzilles relacionades amb temes d’informació personal, nombres, quantitats, preus, dates i horaris, així com participar en converses sobre béns i serveis públics quotidians, com ara restaurants o transports, entre d’altres.
• Fer descripcions senzilles sobre temes relacionats amb l’entorn dels aprenents, com ara descriure objectes que els són familiars
• Adquirir gradualment la capacitat d’actuar de manera adequada davant el que han dit i fet altres persones.
• Desenvolupar la capacitat d’utilitzar els patrons de ritme, entonació i accentuació, així com la pronunciació dels fonemes vocàlics i consonàntics.

1.4 Expressió escrita

• Escriure textos reals o imaginaris sobre temes quotidians o del entorn de l’alumnat, on s’haurà de desenvolupar la capacitat d’organitzar la informació fent servir els connectors més freqüents per enllaçar oracions i mostrar la suficient precisió i correcció en l’exposició de les idees.
• Escriure notes personals, missatges, instruccions i anuncis que transmetan informació senzilla dirigida a qualsevol lector. Els aprenents hauran de expressar clarament els aspectes que consideren importants.
• Escriure correspondència personal en la qual l’aprenent narre amb cert detall experiències, sentiments o esdeveniments.
• Escriure correspondència formal breu i senzilla tot seguint patrons establerts.
• Escriure informes a partir d’un model senzill, relacionats directament amb els interessos de l’aprenent on es tracten amb claredat i suficient precisió els punts establerts per la tasca que s’ha de dur a terme.
• Mostrar un domini suficient del vocabulari i de les estructures per poder produir textos que s’utilitzen en situacions quotidianes, encara que es donen interferències i es facen servir reformulacions o solucions alternatives quan no es coneix una expressió o una paraula.

Continguts

Continguts morfosintàctics

1. L'oració simple

1.1 Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

L’oració enunciativa, interrogativa, exclamativa, exhortativa i dubitativa
Parèntesi oracional i camps oracionals:
Elements del camp anterior (Vorfeld)
Elements del camp interior (Mittelfeld):
Elements amb posició fixa.
El subjecte
Els complements acusatiu i datiu
Els complements circumstancials
Posició del element negatiu nicht
Elements del camp posterior (Nachfeld)
Fenòmens de concordància
OI en posició inicial amb passiva: Dat(Pl.) + VAux.Sg. + Part. Pas., p.ex. Ihm/Ihnen
wurde geholfen

2. L'oració composta

2.1 Expressió de relacions lògiques:

Exclusió: entweder ... oder
Adició: sowohl ... als auch, nicht nur ... sondern auch, weder ... noch
Objecció/Oposició: aber, jedoch, obwohl, trotzdem, zwar ... aber,  wenn auch,
während, anstatt dass, statt+genitiu, statt ...zu + infinitiu
Causa: weil, da, denn, deshalb, deswegen, daher, darum, nämlich
Consecuència: so ... dass, sodas,also, folglich
Comparació: als, (nicht) so ... wie, während . Irreal: als ob, als
Finalitat: um ... zu, damit, zum + infinitiu substantivat                                      
Condició: wenn, sonst, falls
Dubte, pregunta: pronoms interrogatius, ob.
Modalitat: ohne dass, ohne zu, indem, je ... desto/umso
Posició dels elements constitutius en l’oració subordinada.

2.2 Relacions temporals

Simultaneïtat: als, wenn, während, bis, seit(dem), solange (Solange du deine Aufgaben nicht gemacht hast, gehst du nicht zum Fußball!)
Anterioritat: nachdem, sobald
Posterioritat: bevor, ehe

3. El sintagma nominal

3.1 Nucli:

3.1.1 El Substantiu

Gènere
Número: els cinc tipus de formació del plural.
Formació dels sustantius: composició, derivació, afixació, diminutius, sustantivació
Declinació: n-Deklination (receptiu)
Genitiu amb noms propis: Gudruns Bruder
Ús especial de determinats casos, p.ex.: Er blieb einen Monat, eines Tages ... Vergangenes Jahr/ im vergangenen Jahr
Grau

3.1.2 El Pronom

Tipus de pronom
Indefinits: beid-, einig-, manch-, mehrer-, wenig-, irgendein-, irgendjemand- ...
Possessius: el seu ús i la seva sustitució mitjançant els demonstratius dessen i deren.
Demostratius: dies-/jen-, der-/die-/dasjenig-, ein solch-
Relatius: en genitiu; amb preposició; wo, was, (p. ex.:Das ist die Stadt, wo wir uns kennengelernt haben), wer
Recíprocs: einander, miteinander, aufeinander...
Interrogatius: wofür, wozu, worauf ...
El pronom es. Funcions

3.2 Modificació del nucli mitjançant:

Els determinants

Aposició: Er kommt aus Graz, einer schönen Stadt ...
Sintagma adjectiu
Sintagma adverbial
Sintagma verbal
Sintagma preposicional: Lust auf ..., Angst vor ...
Oració de relatiu.
Posició dels elements del sintagma nominal
Fenòmens de concordància.
Funcions sintàctiques

4. El sintagma adjectiu

4.1 L'Adjectiu

Declinació: forta, feble i mixta
Particularitats de la declinació: solch-, wie viel-, einig-, irgendwelch-, manch-, mehrer-, viel-/ wenig- (receptiu)
Substantivació de l’adjectiu i la seva declinació: der Bekannte/ein Bekannter, alles Gute, nichts Neues, etwas Besonderes ... (receptiu)
Cas: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu.
Els adjectius numerals: ordinals : Papst Pius der Zweite (II.) i fraccionaris: halb, eineinhalb, anderthalb
Adjectius amb preposició: froh über, enttäuscht von, typisch für ...
Modificació del nucli mitjançant sintagma (SAdv , SPrep, SAdj, SV, p.ex. leicht zu verstehen) o oració
Posició dels elements del sintagma adjectiu
Fenòmens de concordància segons els determinants
Funcions sintàctiques: només atributiu: letzt-, link-, ander- ...; només predicatiu: egal, schade ...

5. El sintagma verbal

5.1 Nucli. Verb

Verbs modals (consolidació i aprofundiment): sollen (Wir sollen niemandem etwas sagen; Soll ich dir einen Kaffee machen?; Er soll krank sein), können (Sie können im Stau stehen)

5.1.1 Temps verbals:

Expressió del passat: Perfekt, Präteritum i Plusquamperfekt, present històric, el perfet dels verbs modals, temps compostes del Konjunktiv II
Expressió del futur: present de werden + inf. (Futur I)

5.1.2 Modalitat: Konjunktiv II: perifràsi amb würde i formes simples del Konjunktiv II (käme, ginge, gäbe, nähme, stünde ...); Konjunktiv I

Veu: passiva de procés (formes de present, Präteritum i pretèrit perfet). i passiva d’estado. Passiva impersonal. Passiva amb verbs modals

5.1.3 Verbs reflexius:

Reflexius autèntics: Ich kenne mich hier gut aus; Sie beeilte sich
Parcialment reflexius: sich verlassen/jdn verlassen; sich ärgern/jdn ärgern
Falsos reflexius: sich waschen

5.1.4 Verbs recíprocs: Peter und Maria lieben sich

5.1.5 Verbs amb complement preposicional

5.2 Modificació del nucli

5.3 Posició dels elements i fenòmens de concordança

5.4 Funcions sintàctiques

6. El sintagma adverbial

6.1 Nucli: Adverbis i locucions adverbials

6.1.1 Classes:

Modals: irgendwie, wenigstens
Causals: also, dann, deshalb, deswegen, darum, nämlich
Locals: d(a)r + preposició (da drin/darin), da + preposició (davor, daneben), dort/dorthin, rein, raus, rauf ...; irgendwo, irgendwohin ...
Temporals: davor, vorher, erst, irgendwann, inzwischen, nachher ...
Pronominals (preposicionals): dabei, darum, davor, dazu, hiermit ...

6.2 Modificació del nucli: Mitjançant el sintagma adverbial i d’un sintagma preposicional.

6.3 Posició dels elements del sintagma: SN+ N

6.4 Funcions sintàctiques

7. El sintagma preposicional

7.1 Nucli: Preposicions i locucions preposicionals (consolidació i aprofundiment)

Recció de les preposicions
Combinació de preposicions: von ... ab, bis auf, bis zu, bis über ...
Preposicions en forma de grup preposicional: in der Nähe von, im Norden von ...
Preposicions amb adverbi: ab morgen, von hier ...

7.2 Modificació del nucli

7.3 Posició dels elements del sintagma

7.4 Funcions sintàctiques

Continguts​ Ortogràfics

La nova ortografia
Ortografia d’estrangerismes
Abreviatures
Ùs dels caràcters en les seves diverses formes
Puntuació: coma, parèntesi, guió, punt i coma, dos punts, punts suspensius

Continguts fonètics i fonològics

Accent fònic dels elements lèxics aïllats (accent principal i secundari)
Accent i atonicitat en el sintagma
Entonació expresiva
Accent contrastiu (Kontrastakzent)
Acumulació de consonants en els compostos
Unió entre les paraules
Accentuació de les paraules compostes

Continguts lèxics i semàntics

L'alumne haurà de conéixer el lèxic corresponent als següents TEMES:

1. Identificació personal

Lèxic relacionat amb la informació personal. Dades personals necessaris per a desembolicar-se en els àmbits personal i públic en situacions quotidianes, amb amics i coneguts, i en visites turístiques a països estrangers, passaport, carnet d'estudiant, abonament de transport i documents identificatius; lèxic relacionat amb el caràcter, les emocions, les habilitats i la descripció física i psíquica de les persones; lèxic relacionat amb la vestimenta i accessoris.

2. Vivenda, llar i entorn

La vivenda; ampliació de tipus, ubicació, parts i distribució; lèxic propi del mobiliari, objectes i utensilis de la vivenda; ampliació relacionats amb les distintes parts de la casa; la ciutat: situar-se en plans, distingir les distintes parts; el camp: vida rural.

3. Activitats de la vida diària

Lèxic relacionat amb la rutina diària i les activitats en la casa, en el treball o en centres escolars, en la ciutat i en el camp. Horaris.

4.Temps lliure i d'oci

Lèxic relacionat amb les activitats de temps lliure i d'oci: esports, jocs, activitats culturals excursions, música, lectura; llocs d'oci: lèxic relacionat amb elements d'un teatre, un museu, la platja, el cine, espectacles; la ràdio i la televisió, premsa escrita, internet i les noves tecnologies; aficions i interessos; festes.

5. Mitjans de comunicació

Ràdio, televisió, premsa, telefonia

6. Viatges

Lèxic relacionat amb el turisme i l'emigració; mitjans de transport; vacacions: naturalesa, turisme rural, platja, balnearis, muntanya, esports; viatges

alternatius; vacacions amb una ONG, camps de treball; allotjament: tipus

7. Relacions humanes i socials

Lèxic relacionat amb els membres d'una família; ampliació; lèxic relacionat amb l'amistat, els sentiments, relacions amoroses; lèxic relacionat amb el món laboral, escolar o d'oci; convencions i tabúes de comportament i de les conversacions; correspondència privada (família, amics); correspondencia comercial senzilla (bancs, publicitat, factures etc.) correspondència formal senzilla(reclamacions, sol·licitud d'informació, de treball.)

8. Salut i cures físiques

Parts del cos (ampliació); estat físic i anímic; símptomes i malalties comunes, tractaments i consells (ampliació); lèxic relacionat amb el món sanitari:

malalties, consultes, farmàcies; lèxic relacionat amb medicaments comuns; estètica, higiene personal, consulta mèdica, accidents i urgències.

9. Educació i informació

Lèxic relacionat amb l'educació: distints nivells educatius, assignatures,informació i matrícula, qualificacions, certificats; lèxic relacionat amb les activitats de l'aula i material escolar; lèxic relacionat amb el món universitari i les seues distintes opcions; estudis en l'estranger; intercanvi, beques,programes europeus, allotjament; la importància de conéixer altres llengües estrangeres.

10. Compres i activitats comercials.

Nom dels objectes d'ús personal (ampliació del lèxic de la roba i accessoris, menjar, objectes per a la llar i neteja, objectes per a l'oci, regals etc.); selecció I comparació de productes; lèxic per a descriure aquests objectes d'ús personal (color, grandària); establiments i operacions comercials i bancàries bàsiques; preu; monedes, formes de pagament, targetes; correu comercial (banc, publicitat, factures etc.)

11. Alimentació

Hàbits alimentaris en el país objecte d'estudi; menjar, plats i productes típics lèxic relacionat amb els aliments, tipus d'envasos i porcions; quantitats, pesos i mesures; preparació de menjars; establiments de restauració, tipus d’ aliments, avantatges i inconvenients; dietes, menjars típics, menjar sa, menjar fem.

12. Béns i serveis

Serveis privats i públics; bancs, correus, recollida de fem, policia, hospitals, etc.

13. Llengua i comunicació

Lèxic relacionat amb l'aprenentatge d'un idioma; metallenguatge; diferents idiomes del món (ampliació); mitjans de comunicació aplicats a la formació; el llenguatge gestual; el llenguatge juvenil.

14. Medi físic i clima

Medi físic: accidents geogràfics; fenòmens atmosfèrics i climàtics (ampliació);lèxic relacionat amb la flora i la fauna; lèxic relacionat amb la protecció del medi ambient (reciclatge, energies alternatives etc.); el canvi climàtic.

15. Ciència i tecnologia

Lèxic bàsic relacionat amb els aparells elèctrics i electrònics; instruccions d'ús bàsiques; lèxic bàsic relacionat amb el món científic i tecnològic (ordinadors,televisió, internet)

16. Política i societat

Sistema polític del país (institucions més conegudes, partits polítics i govern);entitats regionals i autonòmiques; administració i institucions públiques; altres organitzacions públiques i privades, religió.

Avaluació

a. Descripció de la prova

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral

En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de tres textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.

Comprensió escrita

Consisteix en un mínim de tres textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Els examinands han de redactar dos textos de 250 paraules com a mínim entre els dos, de diferent tipologia i registre.  

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)

EXPRESSIÓ ORAL

Consisteix en un mínim de tres activitats d´enfocament diferent (presa de contacte, exposició sobre un tema i mantindre una conversa amb dos examinadors).

b. Criteris d´avaluació

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral.

Es puntuarà cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Comprensió escrita.

Es puntuarà cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

Adequació. S' avalua l' adequació del text a la finalitat i la situació comunicativa sol.licitada. Així com a un registre lingüístic apropiat  i al nombre de paraules exigit. Es valora també el compliment de la tasca.

Coherència i Cohesió. S' avalua la claredat expositiva i la coherència temàtica. L’organització apropiada de la informació en oracions i paràgrafs amb l’ús adequat dels signes de puntuació. També s' avalua l'ús adequat de connectors i marcadors del discurs.  

Riquesa lèxica. S' avalua la varietat de vocabulari bàsic i precisió referent al contingut, estructures i lèxic. S' avalua també la capacitat de variar i adequar les estructures, el vocabulari i els connectors als diferents aspectes de la tasca.

Correcció gramatical i aspectes generals. S' avaluen la presència d' estructures gramaticals simples i bàsiques sense errors importants que interferisquen en la comprensió del text. A més, la presència de varietat d' oracions i temps verbals simples (Präsens, Perfekt, Präteritum, Pluskuamperfekt), algunes oracions complexes (Nebensätze, Relativsätze). També s' avalua la presència d' errors d' escriptura, així com la puntuació del text i l'ús correcte de majúscules.

 CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Es puntuarà cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ORAL

En les tres parts de la prova oral s’avaluarà:

Compliment de la tasca: S' avalua si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta al que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversa o demanar aclariments quan no entén.

Correcció formal. Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible. Així doncs, es considera la capacitat de l' examinand d' enllaçar una sèrie de seqüències discursives curtes amb elements simples en fils seqüencials i lineals simples. Es valora també la capacitat de l' examinand a dur a terme la tasca de manera efectiva en el context comunicatiu adequat. 

Capacitat expresiva. Fluïdesa. Es refereix a la capacitat de l' examinand d' expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.

Riquesa, varietat i precisió. Es considera la capacitat de l' examinand per a poder expressar-se de manera clara sobre temes relacionats amb la família, les aficcions i els interessos, treball,viatges i temes d' actualitat. S' avalua també que l' examinand use un repertori raonablement apropiat d' expressions relacionades amb les rutines i situacions del dia a dia.  

Pronunciació i entonació. Es considera que l' examinand puga parlar de manera clara i comprensible. La pronunciació ha de ser clarament comprensible encara que l' examinand mostre un clar accent estranger i hi haja errors ocasionals.

Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.