• Objectius
• Continguts
• Avaluació
• Model d'examen (PDF)

Objectius generals de nivell

1. Objectius generals

L'aprenent ha de ser capaç de:

• Comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls rellevants (punts principals) que es troben en textos breus, orals transmesos de viva veu o per mitjans tècnics (telèfon, megafonia, etc.) referits a assumptes de la vida quotidiana, que presenten una estructura senzilla i clara, en un registre neutre formal o informal i que s’articulen a una velocitat natural, però que permeta realitzar la tasca, en condicions acústiques bones i sempre que el missatge no estiga distorsionat.
• Produir textos orals, tant en comunicació cara a cara com per telèfon o altres canals, i comunicar-se de forma comprensible.
• Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls rellevants que es troben en textos escrits breus i senzills.
• Escriure textos que, a més de ser coherents, utilitzen adequadament els recursos de cohesió i les convencions elementals d’ortografia i puntuació.
• Utilitzar, de manera reflexiva i apropiada al nivell, els elements formals de l' idioma de tipus morfosintàctic, lèxic i fonètic, i entendre la seva importància com instruments eficaços per millorar la comunicació.
• Mostrar una actitud oberta i positiva davant una realitat plurilingüe i pluricultural, que fomente l’enteniment, la tolerància i el respecte mutu i que facilite la mobilitat i la cooperació internacionals.
• Conèixer i analitzar les característiques i singularitats pròpies de la societat i la cultura de la llengua estudiada, amb la finalitat de facilitar la competència comunicativa i desenvolupar la consciència intercultural.
• Desenvolupar estratègies de treball personal i aprenentatge autònom utilitzant diverses fonts de comunicació i recursos, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, que permetin un aprenentatge al llarg de la vida.
• Desenvolupar estratègies de comunicació que faciliten la comprensió, expressió, interacció i mediació, les quals permetan afrontar amb èxit el procés comunicatiu.
• Adquirir un repertori lèxic suficient per dur a terme activitats comunicatives bàsiques.

2. Objectius per destreses

2.1 Comprensió lectora

• Comprendre textos curts i senzills sobre temes que contenen vocabulari molt freqüent i quotidià o relacionat amb la feina.
• Comprendre els principals tipus de cartes i faxos d’ús habitual (sol·licituds d’informació, encàrrecs o comandes, etc.) referents a temes de la vida quotidiana.
• Trobar informació específica en llistes o repertoris i tenir capacitat per identificar aquesta informació de forma aïllada.
• Trobar informació específica que puga ser previsible, en documents senzills d’ús quotidià com prospectes, menús, anuncis, inventaris i horaris.
• Comprendre els rètols i els cartells més habituals que es troben en llocs públics com carrers, restaurants, estacions de tren, llocs de treball, etc., com ara adreces, instruccions i senyals de perill.
• Identificar informació específica d’escrits senzills; com ara extractes de premsa que descriuen fets o esdeveniments.
• Comprendre instruccions d’ús corrent que poden anar acompanyades d’imatges, com per exemple l’ús d’un telèfon públic.
• Extreure una idea del significat general i deduir a partir del context el sentit probable de paraules desconegudes que es troben a textos i enunciats curts i tracten temes concrets de la vida quotidiana.

2.2 Comprensió auditiva

• Comprendre la informació suficient per respondre a necessitats concretes, a condició que el discurs siga clar i pausat.
• Comprendre expressions i frases relacionades amb temes de la vida quotidiana, com ara informació personal i familiar bàsica, temes relacionats amb les compres, el lloc de residència, el treball, etc., sempre que es parle de forma clara i pausada.
• Identificar el tema d’una conversa entre parlants nadius sobre assumptes de la vida quotidiana, si es porta a terme lentament i s’articula amb claredat.
• Extreure el sentit global d’una presentació o monòleg si es produeix a ritme pausat.
• Copsar la idea principal de missatges o anuncis breus, senzills i clars.
• Comprendre indicacions senzilles referents a l’ús dels mitjans de transport públic.
• Comprendre i extreure la informació essencial de textos curts enregistrats sempre que tracten de temes corrents, amb informació que puga ser previsible, i que s’ hagen expressat d’una manera pausada i clara.
• Identificar la idea principal de les notícies de televisió sobre esdeveniments, accidents, etc., si el comentari va acompanyat d’imatges.
• Saber quan es dóna un canvi de tema en qualsevol informació oral de tipus senzill o quotidià i fer-se una idea del contingut principal, com ara els continguts generals de les notícies televisives.
• Deduir el sentit probable de paraules desconegudes a partir del context.

2.3 Expressió oral

- Producció oral

• Utilitzar expressions i frases simples en forma de llista per fer descripcions o presentar d’una manera senzilla les persones, les condicions de vida, les condicions laborals, les rutines diàries, el que plau o desplau, els llocs o emplaçaments, etc.
• Utilitzar un llenguatge senzill per descriure objectes o fer enunciats breus.
• Descriure l’entorn familiar i les condicions de vida personal i professional.
• Narrar una història o descriure un fet utilitzant una llista senzilla de punts a tractar.
• Fer exposicions breus i preparades amb anterioritat sobre temes relacionats amb la vida quotidiana, i poder justificar i explicar de forma breu i senzilla opinions, projectes i accions.

- Interacció

Sempre que els aprenents puguen demanar, de tant en tant, aclariment del que s’ha dit i que reben ajuda per expressar el que volen dir, han d’estar capacitats per:

• Interactuar amb una facilitat raonable en situacions ben estructurades i en converses curtes.
• Intervenir en converses senzilles i habituals sense gaire esforç: formular preguntes i respondre-les, i intercanviar idees i informacions sobre temes corrents en situacions de la vida quotidiana que puguen ser previsibles.
• Saber demanar i proporcionar béns i serveis d’ús quotidià.
• Saber donar i seguir directrius i instruccions simples com, per exemple, la manera de dirigir-se a un lloc determinat.
• Dur a terme intercanvis de tipus social molt breus, però tenint en compte que freqüentment l’aprenent tindrà dificultats per dirigir una conversa.
• Participar en converses de cortesia sobre temes d’interès que es donen en contextos habituals.
• Fer suggeriments i reaccionar a propostes.
• Respondre a un nombre limitat de preguntes directes i senzilles sobre el contingut d’una presentació oral.
• Fer-se entendre en una entrevista i comunicar idees i informació sobre temes familiars.

- Desenvolupament del discurs oral

• Començar, mantenir i acabar una conversa senzilla cara a cara sobre temes familiars o d’interès personal.
• Utilitzar els connectors més freqüents per enllaçar frases senzilles a fi d’explicar una narració curta o descriure algun objecte amb el suport d’una llista senzilla d’elements.
• Fer-se entendre en intervencions breus i construir frases sobre temes familiars sense gaire dificultat per dur a terme intercanvis curts, malgrat que siguen evidents els dubtes i els falsos començaments.

2.4 Expressió escrita

- Producció escrita

• Escriure sobre aspectes de l’entorn de l’aprenent, per exemple: la gent, els llocs més freqüentats, la feina o els estudis, utilitzant frases enllaçades amb connectors senzills.
• Fer descripcions breus i elementals d’esdeveniments, activitats passades i experiències personals o imaginàries.
• Escriure una sèrie de frases i d’expressions senzilles sobre la família, les condicions de vida, la formació acadèmica, la feina i els projectes futurs.

- Interacció escrita

• Escriure notes i cartes personals breus que responguen a fórmules d’ús freqüent, per sol·licitar o transmetre informació que els interlocutors consideren important.
• Escriure cartes personals per convidar algú, per expressar agraïment, per excusar-se o també actuar en altres situacions que requereixen un intercanvi escrit.
• Escriure i prendre nota de missatges que contenen informació senzilla d’importància immediata per als amics, companys i altres persones que formen part de la vida quotidiana i l’entorn de l’aprenent.

Objectius generals de grau

1. Habilitats lingüístiques

1.1 Comprensió lectora

• Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques en rètols, anuncis públics i cartells, que es troben a la via pública, centres comercials, restaurants, mitjans de transport o d’altres serveis o llocs públics.
• Comprendre missatges o notes breus que contenen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.
• Comprendre el contingut de la correspondència personal, com ara cartes, correus electrònics i postals que inclouen textos breus i senzills sobre qüestions de la vida quotidiana
• Comprendre el contingut de la correspondència formal breu, que es pot trobar a cartes, correus electrònics o faxos, entre d’altres, i que versen sobre qüestions pràctiques exposades de forma senzilla.
• Comprendre informació essencial i localitzar informació específica en fullets il·lustrats o a altres materials informatius d’ús quotidià, com ara prospectes, menús, llistats, formularis, horaris, plans i pàgines web d’estructura clara i que utilitzen un llenguatge familiar.
• Identificar els punts principals i la informació específica en textos periodístics breus i senzills que descriuen fets o esdeveniments, que inclouen xifres noms i il·lustracions, i que utilitzen principalment vocabulari d’ús freqüent, com ara els resums de notícies, entre d’altres.
• Comprendre instruccions sobre aparells d’ús freqüent com ara un telèfon públic, un caixer automàtic, etc.
• Comprendre amb relativa exactitud un relat o una descripció lineals.

1.2 Expressió Escrita

• Emplenar formularis, qüestionaris i impresos senzills relacionats amb l’ activitat quotidiana dels alumnes.
• Escriure notes, anuncis i missatges i prendre notes de missatges senzills en els quals s’inclouen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.
• Escriure correspondència personal breu i senzilla, com ara per mostrar agraïment, disculpar-se o parlar d’un mateix o d’alguna persona de l’entorn familiar, així com parlar de les condicions de vida, del treball, dels amics o de les diversions.
• Fer descripcions senzilles de persones, objectes i llocs, vivències personals, intencions futures, gustos i preferències, etc.
• Escriure correspondència formal molt senzilla i breu per sol·licitar un servei, demanar informació, demanar disculpes o donar informació sobre un mateix o el seu entorn.
• Escriure instruccions senzilles referents a aspectes de la vida quotidiana, com ara una recepta o les indicacions necessàries per arribar a un lloc determinat, entre d’altres.
• Escriure de forma breu i elemental històries imaginades o activitats i experiències personals del passat, utilitzant de manera simple però coherent les formes verbals i els connectors bàsics per articular la narració.

1.3  Comprensió auditiva

• Identificar i comprendre els punts principals, la informació específica i els detalls rellevants en missatges i anuncis públics breus, clars i senzills que es produeixen de forma pausada i que contenen instruccions, indicacions o altres tipus d’informació.
• Comprendre el que es diu en les transaccions i gestions senzilles, sempre que es puga demanar confirmació, com ara les que tenen lloc a una entitat bancària.
• Comprendre la informació essencial i els punts principals d’allò que es diu en les converses on l’aprenent participa, sempre que puga demanar confirmació del que s’ha dit i que es tracten temes relacionats amb la vida quotidiana i/o els interessos de l’alumnat.
• Comprendre el sentit general i la informació específica de converses que tenen lloc en presència de l’alumne produïdes amb claredat i ritme pausat, en les quals l’alumne ha de poder identificar un canvi de tema.
• Comprendre el sentit general, els punts principals i la informació específica de missatges enregistrats en un contestador i de programes de televisió, com ara els butlletins meteorològics o informatius, quan els comentaris compten amb el suport d’imatges i les condicions acústiques no dificulten l’audició.
• Copsar la línia argumental i els episodis més importants de relats curts.

1.4 Expressió oral i interacció

• Fer, davant una audiència, anuncis públics i presentacions prèviament preparades que tracten sobre temes habituals, poder donar explicacions sobre opinions, plans o accions i poder respondre a preguntes breus i senzilles plantejades pels oients.
• Narrar històries, experiències o esdeveniments i descriure aspectes quotidians de l’entorn, referits a persones, llocs, experiències de treball o estudi, objectes i possessions, així com activitats habituals, parlar de plans, fer comparacions o parlar d’allò que plau o desplau, relacionant adequadament els diferents elements.
• Saber actuar amb els aspectes més comuns de transaccions i gestions de béns i serveis quotidians, gestions a centres comercials, botigues, entitats bancàries i restaurants, entre d’altres.
• Participar de forma senzilla en entrevistes amb objectius diversos, per exemple de treball, i poder donar informació o expressar idees sobre qüestions habituals, sempre que es pugui demanar aclariment o repetició.
• Participar en converses breus en les quals s’estableix contacte social; s’intercanvia informació sobre temes senzills i habituals, com ara el treball o el temps lliure, en les quals es fan oferiments o suggeriments, es donen instruccions, s’expressen sentiments i opinions, es donen consells, s’expressa acord i desacord, sempre que de tant en tant es puga repetir o es torne a proposar el que s’ha dit.

Continguts

Continguts morfosintàctics

1. L'oració simple

Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

1.1 L’oració declarativa afirmativa i negativa:

• Nom. Objekt +V (copulatiu) + Nom. Objekt
• Nom. O +V + Akk. Objekt
• Nom. O +V + Dat. Objekt
• Nom. O +V + Dat. Objekt + Akk. Objekt
• Nom. O +V + Lokalobjekt (direktiv/situativ)
• Nom. Objekt +V reflex.+ Präp. Objekt (receptiu)
• Nom. O +V + Dativ Objekt + Präp. Objekt
• Nom. O +V + Präp. Objekt (receptiu)
• Nom. O +V + Temporalobjekt
• La negació neutral i emfàtica.

1.2 L’oració imperativa: V + (Nom. O) + Präp. O
Posició dels elements constitutius quan l’oració no comença amb el subjecte.

La negació amb nicht: posició de la particula negativa.

El parèntesi verbal: posició i distribució (V1 ... V2)

• amb verbs separables (p.ex.: Heute ruft er sie an),
• amb verbs modals amb infinitiu (p.ex.: Er kann nicht schwimmen),
• amb pretèrit perfecte d’indicatiu (p.ex.: Ich habe lange geschlafen)

1.3 L’oració interrogativa:
Total (Ja/Nein Frage): amb verb en posició inicial (p.ex.: Sind Sie müde?)
Parcial (W-Frage): amb pronom interrogatiu en posició inicial (p.ex.: Wie heißt du?)

1.4 L’oració imperativa:
V + (Nom.O)
V1 + (Nom. O) + Akk. O + V2

Els camps sintàctics: Vorfeld, Mittelfeld i Nachfeld i el parèntesi oracional.
L’el·lipsi i les proformes oracions Ja, Nein, Doch.

Fenòmens de concordància:
Subjecte + Predicat
Subjecte múltiple unit per und o oder + predicat.
Subjecte multiple unit per weder ... noch i entweder          . oder (receptiu).

2. L'oració composta

2.1 Expressió de relacions lògiques.

Coordinació: und
Disjunció: oder
Oposició: aber, sondern, doch, trotzdem, jedoch, weder ... noch
Concessió: obwohl
Condició: amb wenn ..., dann i sense nexe.
Causa: denn, weil, deshalb.
Resultat: so ..., dass ...(receptiu)
Finalitat: um ... zu ... (receptiu)
Relacions temporals:

• Simultaneïtat: wenn, als, während
• Anterioritat : nachdem, seit(dem) . només receptiu
• Posterioritat: bevor

3. EL sintagma nominal

3.1 Nucli

3.1.1Substantiu

Classes: comuns i propis. concrets (genèrics i col·lectius) i abstractes.
substantius compostos, , sigles i abreviatures.

Nombre:

Gènere gramatical i natural: masculí, femení i neutre. El gènere dels noms geogràfics.

Nombre: singular i plural. Formació del plural. Plural en els substantius compostos
Plural amb –leute, -männer, -frauen.

Substantius amb una única forma en singular (p.ex.: Milch, Zucker, Regen, Schnee).

Substantius amb una única forma en plural (p.ex.: Eltern, Ferien, Leute, Geschwister)

Cas: nominatiu, acusatiu,datiu i genitiu en singular i plural. 

Grau: els diminutius en –chen i –lein.

3.1.2 Pronoms.

Pronoms personals en nominatiu, acusatiu i datiu.

Demostratius.

Interrogatius: formes variables (Wer?, Wen?, Wem?, Welch-?, Was für -?, Von wem?, etc.) i invariables (Was?, Wo?, Wohin?, Woher?, Wie?, Wo?, Wieso?, Warum?, etc.)

Reflexius

Indefinits (nichts, etwas, alles, man, jemand, niemand, ein paar ...)

Possessius: meiner/meine/meins

Relatius en nominatiu, acusatiu i datiu.

3.2 Modificació del nucli

Els determinants:

L’article

Definit: der, die, das

Indefinit : ein- i negatiu: kein-

Nullartikel

Demostratius (dieser)

Possessius

Quantificadors: numerals cardinals i altres quantificadors (alle, viele, wenige, einige, etc.)

Sintagma preposicional.
Oració de relatiu.
Posició dels elements: (Det.+) (SAdj. +) N (+SPrep.) (+ oració de relatiu).
Fenòmens de concordància.
Funcions sintàctiques: Subj., Atrib., OD, OI, CC.

4. EL sintagma adjectiu

4.1 Nucli

Adjectiu.

Gènere: declinació segons determinant i gènere del substantiu, p.ex.: ein kleines Kind, das kleine Kind.

Nombre: declinació segons determinant, p.ex.: schöne Häuser, die schönen Häuser.

Cas: nominatiu, acusatiu i datiu.

Grau: comparatiu i superlatiu

4.2 Modificació del nucli mitjançant SAdv i SPrep

Posició dels elements: (SAdv.+) N (+SPrep)

Fenòmens de concordància

4.3 Funcions sintàctiques: atributiu, predicatiu (p.ex.: Ist der Film gut?) i adverbial (p.ex.:Sie sind falsch gefahren)

5. El sintagma verbal

5.1 Nucli: verb.

5.1.1 Haben i sein com a verbs plens i com a verbs auxiliars.

5.1.2 Verbs separables

5.1.3 Verbs modals (mögen, müssen, können, wollen) sollen i (nicht) dürfen.

5.2 Temps verbals.

5.2.1 Expressió del present: present d’indicatiu

5.2.2 Expressió del passat: pretèrit perfet (Perfekt), Präteritum i plusquamperfet d’indicatiu ( aquest només receptiu)

5.2.3 Präteritum de sein i haben (1ª i 3ª persona) i dels verbs modals (müssen, können, wollen)

5.2.4 Expressió del futur: present d’indicatiu; present de werden + inf. (receptiu)

5.3 Aspecte:

Terminatiu: perífrasi amb oració d’infinitiu (formules, p. ex.: aufhören + zu + Inf.)

Incoatiu: perífrasi amb oració d’infinitiu (formules; p. ex.: beginnen/anfangen + zu + Inf.)

5.4 Modalitat

Factualitat: indicatiu i Konjunktiv II (würde-Form; hätte i wäre).

5.5 Veu: activa i passiva de procés (present d’indicatiu- receptiu-)

5.6 Funcions sintàctiques: Subj., OD, CC.

6. El sintagma adverbial

6.1 Nucli: Adverbi i locucions adverbials.

6.1.1 Classes: modals, causals, de grau i preposicionals.

6.1.2 Grau: positiu, comparatiu i superlatiu.

7. EL sintagma preposicional

7.1Preposicions que regeixen acusatiu.

7.2 Preposicions que regeixen datiu

7.3 Les Wechselpräpositionen: preposicions que regeixen acusatiu o datiu.

7.4 Locucions preposicionals (p.ex.: von zu Hause, von ...an, von ... aus)

7.5 Classes: locals i temporals

7.6 Modificació del nucli mitjançant SAdv.

7.7 Posició dels elements: Prep + termini

7.8 Funcions sintàctiques: Atrib., CC.

Continguts fonètics i fonològics

La pronunciació. L’entonació com a recurs de cohesió del text oral. Ús dels patrons d’entonació.

1. Sons i fonèmes vocàlics: quantitat i timbre vocàlic.

1.1 Grafies <ä>, <ü>,<ö>

1.2 Grafies dobles <aa, oo, ee> i diftongs <ai, ei, au, äu, eu>

2. Sons i fonemes consonàntics

2.1 Consonants sordes i sonores.

2.2 Consonants duplicades (p.ex.: <tt>,<mm>,<nn>,<gg>).

2.3 Dígrafs <sp>,<st>,<ck>,<ch>, <tz>,<pf>,<ph>,<dt>,<qu>.

2.4 Trígrafs <sch>,<chs>,<cks>,<tsch>.

3. Processos fonològics

3.1 Contracció de preposició i article .(p.ex.: im, ans, ...)

3.2 Processos de modificació vocàlica: metafonia (Umlaut): p.ex.: Buch/Bücher..

3.3 Allargament vocàlic: <ie> i <h> detrás de vocal.

3.4 Modificació vocàlica: apofonia (Ablaut)

3.5 La r vocalitzada en posició final o pre-consonàntica., p.ex.: der Vater

4. Accent dels elements lèxics aïllats

4.1 Accent i atonicitat: patrons tonals del sintagma.

Continguts ortogràfics

La puntuació com a recurs de cohesió del text escrit. Ús dels signes de puntuació.

1. L’alfabet

2. Els fonemes alemanys i les seves correspondències gràfiques

3. L’escriptura en majúscula i minúscula.

4. Ortografia dels pronoms de tractament

5. La puntuació: signes ortogràfics (apòstrof, guió, etc.)

6. Separació de paraules (simples i compostes) a final de línea.

7. Separació i unió gràfica.

8. Ús de les grafies <s>, <ss> i <ß>.

9. Ortografia d’estrangerismes.

10.Separació i unió gràfica. Unions de Adj.+ V, Adj. + part., V + V, Adv. + V, particles + V., etc.)

11.Puntuació: usos de la coma, dos punts, cometes; abreviatures més freqüents (usw., bzw., z.B, etc.)

Continguts semàntics

L'alumne haurà de conéixer el lèxic corresponent als següents TEMES:

1. Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbits personal i públic en situacions quotidianes (nom i cognoms, adreça, telèfon, lloc i data de naixement, edat, sexe, estat civil, documentació legal, nacionalitat, idioma, procedència, formació i estudis, professió o ocupació, família, gustos i preferències, aparença física, trets més característics de la personalitat, estat d’ànim, experiències personals).

2. Habitatge, llar i entorn: l’habitatge (tipus, serveis, habitacions, mobles, roba de casa instal·lacions i útils de la llar, reparacions), ciutat/camp, zona on es viu (el barri, la ciutat, el camp), regió i país.

3. Activitats de la vida diària: en la casa i en el treball, la rutina diària, professions, treball (característiques, horari i activitat diària, qualificació professional, plans i condicions de treball, obligacions familiars i laborals).

4. Temps lliure i oci: afeccions, interessos personals, activitats de temps lliure, activitats intel·lectuals i artístiques, esports, festes, la televisió, el cinema, la música, el teatre, els instruments musicals.

5.Viatges: transport privat i públic, aeroport, estacions de tren, autobús, metro, taxi. Bitllets, preus i horaris. El tràfic. Turisme: camp, platja, muntanya. Vacances: tipus d’allotjament (lloguer, hotel, acampada), documents, equipatge, problemes més comuns.

6.Relacions humanes i socials: família, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions, contactes per correu.

7. Salut: parts del cos, sensacions físiques, higiene personal, malalties i dolences més comunes i freqüents, consultes i cures mèdiques.

8.Educació: estudis, assignatures, tipus de centres (col·legi, institut, universitat), normes i tasques.

9. Compres i activitats comercials: tipus de botigues, grans magatzems, la roba (talles, colors), estris bàsics (casa, col·legi, treball), preus, moneda, bancs, restaurants, bars, formes de pagament i reclamacions.

10. Alimentació: pesos i mesures, tipus de menjar i beguda, plats típics, hàbits dietètics, receptes menús, locals de menjars i begudes.

11.Béns i serveis: transports, hospitals, centres educatius, tallers mecànics, estacions de servei, la policia, correus, telèfons, oficines d’informació turística.

12. Llengua i comunicació: la llengua que s’estudia i el seu lloc en el món, els idiomes, les tecnologies de la informació i comunicació, la premsa, la ràdio.

13. Fenòmens atmosfèrics més comuns: prediccions, cures del medi ambient.

14. Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

Avaluació

a. Descripció de la prova

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral

En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.

Comprensió escrita

Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Els examinands han de redactar dos textos de 100 paraules com a mínim entre els dos, de diferent tipologia i registre.  

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)

EXPRESSIÓ ORAL

Consisteix en un mínim de tres activitats d´enfocament diferent (presa de contacte, exposició sobre un tema i mantindre una conversa amb dos examinadors).

b. Criteris d´avaluació

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral.

Es puntuarà per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Comprensió escrita.

Es puntuarà per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

Adequació. S' avalua l' adequació del text a la finalitat i la situació comunicativa sol.licitada. Així com a un registre lingüístic apropiat  i al nombre de paraules exigit. Es valora també el compliment de la tasca.

Coherència i Cohesió. S' avalua la claredat expositiva i la coherència temàtica. L’organització apropiada de la informació en oracions i paràgrafs amb l’ús adequat dels signes de puntuació. També s' avalua l'ús adequat de connectors i marcadors del discurs.  

Riquesa lèxica. S' avalua la varietat de vocabulari bàsic i precisió referent al contingut, estructures i lèxic. S' avalua també la capacitat de variar i adequar les estructures, el vocabulari i els connectors als diferents aspectes de la tasca.

Correcció gramatical i aspectes generals. S' avaluen la presència d' estructures gramaticals simples i bàsiques sense errors importants que interferisquen en la comprensió del text. A més, la presència de varietat d' oracions i temps verbals simples (Präsens, Perfekt, Präteritum) i alguns complexos (Nebensätze, Relativsätze). També s' avalua la presència d' errors d' escriptura, així com la puntuació del text i l'ús correcte de majúscules.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Es puntuarà cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ORAL

En les tres parts de la prova oral s’avaluarà:

Compliment de la tasca: S' avalua si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta al que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversa o demanar aclariments quan no entén.

Correcció formal. Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible. Així doncs, es considera la capacitat de l' examinand d' enllaçar una sèrie de seqüències discursives curtes amb elements simples en fils seqüencials i lineals simples. Es valora també la capacitat de l' examinand a dur a terme la tasca de manera efectiva en el context comunicatiu adequat. 

Capacitat expresiva. Fluïdesa. Es refereix a la capacitat de l' examinand d' expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.

Riquesa, varietat i precisió. Es considera la capacitat de l' examinand per a poder expressar-se de manera clara sobre temes relacionats amb la família, les aficcions i els interessos, treball,viatges i temes d' actualitat. S' avalua també que l' examinand use un repertori raonablement apropiat d' expressions relacionades amb les rutines i situacions del dia a dia.  

Pronunciació i entonació. Es considera que l' examinand puga parlar de manera clara i comprensible. La pronunciació ha de ser clarament comprensible encara que l' examinand mostre un clar accent estranger i hi haja errors ocasionals.

Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.