Nivell A1.2 Grundstufe I

• Objectius
• Continguts
• Avaluació

 Objectius generals de nivell

1. Objectius generals

L’ aprenent ha de ser capaç de:

a)   Comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls rellevants (punts principals) que es troben en textos breus, orals transmesos de viva veu o per mitjans tècnics (telèfon, megafonia, etc.) referits a assumptes de la vida quotidiana, que presenten una estructura senzilla i clara, en un registre neutre formal o informal i que s’articulen a una velocitat natural, però que permeta realitzar la tasca, en condicions acústiques bones i sempre que el missatge no estigui distorsionat.

b)   Produir textos orals, tant en comunicació cara a cara com per telèfon o altres canals, i comunicar-se de forma comprensible.

c)   Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls rellevants que es troben en textos escrits breus.

d)   Escriure textos que, a més de ser coherents, utilitzen adequadament els recursos de cohesió i les convencions elementals d’ortografia i puntuació.

e)   Utilitzar, de manera reflexiva i apropiada al nivell, els elements formals de l'idioma de tipus morfosintàctic, lèxic i fonètic, i entendre la seva importància com instruments eficaços per millorar la comunicació.

f)    Mostrar una actitud oberta i positiva davant una realitat plurilingüe i pluricultural, que fomente l’enteniment la tolerància i el respecte mutu i que facilite la mobilitat i la cooperació internacionals.

g)   Conèixer i analitzar les característiques i singularitats pròpies de la societat i la cultura de la llengua estudiada, amb la finalitat de facilitar la competència comunicativa i desenvolupar la consciència intercultural.

h)   Desenvolupar estratègies de treball personal i aprenentatge autònom utilitzant diverses fonts de comunicació i recursos, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, que permetan un aprenentatge al llarg de la vida.

i)    Desenvolupar estratègies de comunicació que faciliten la comprensió, expressió, interacció i mediació, les quals permetan afrontar amb èxit el procés comunicatiu.

j)    Adquirir un repertori lèxic suficient per dur a terme activitats comunicatives elementals.

2. Objectius específics del nivell A1.2 per destreses

2.1 Comprensió lectora

• Comprendre indicacions bàsiques per omplir fitxes i impresos.
• Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques, breus i usuals que es troben en anuncis públics, rètols i cartells, carrers, botigues, restaurants, mitjans de transport o en altres serveis i llocs públics.
• Comprendre notes o missatges senzills i anuncis públics que incloguen formes gramaticals simples i que utilitzen un lèxic d’ús freqüent. La informació, instruccions i indicacions estaran relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.
• Comprendre la informació essencial inclosa a la correspondència personal senzilla i que continga formes gramaticals simples i vocabulari freqüent, com ara faxos, postals, correus electrònics i missatges de textos, entre d’altres. Aquests assumptes tractaran sobre la vida quotidiana.
• Comprendre la correspondència formal breu sobre qüestions pràctiques properes a l’experiència de l’alumnat i a la vida quotidiana; com ara la reserva de l’habitació d’un hotel o la informació sobre un curs d’idiomes a l’estranger, o la concessió d’una beca.
• Fer-se una idea clara del contingut general i localitzar informació específica senzilla inclosa en el material informatiu comú i d’ús quotidià, com ara menús, plànols, horaris, directoris, opuscles, guies telefòniques i pàgines web que presenten una estructura clara, tracten temes familiars de l’entorn dels aprenents i vagen, preferentment, acompanyats d’il·lustracions o imatges.
• Reconèixer el tema i comprendre el sentit general i la informació específica senzilla en articles i reportatges breus, d’estructura simple i clara, que incloguen formes gramaticals senzilles i un repertori lèxic d’ús molt freqüent i que es refereixen a temes habituals.

2.2. Comprensió auditiva

• Comprendre la informació essencial del que es diu directament en transaccions i gestions bàsiques cara a cara; per exemple: registrar-se en un hotel, fer compres o inscriure’s en un curs, sempre que es puga demanar confirmació del que s’ha dit i es tracten temes de la vida quotidiana.
• Comprendre el sentit general i la informació essencial d’allò que es diu en conversacions breus i molt senzilles en les quals l’alumnat participa, sempre que es puguen demanar aclariments o repeticions. L’interlocutor ha de parlar de forma clara i pausada. Aquestes conversacions versaran principalment sobre l’àmbit personal i els assumptes quotidians o d’immediata rellevància pel que fa als interessos de l’alumnat, sempre que es produeixen en condicions acústiques favorables.
• Identificar el tema i comprendre la informació específica molt senzilla d’extractes breus de televisió o mitjans audiovisuals, quan els comentaris tracten sobre temes quotidians i relacionats amb els coneixements que l’alumne té del món, sempre que s’emetan amb claredat, pausadament i no hi haja distorsions acústiques.

2.3 Expressió oral

• Presentar davant una audiència un comunicat breu, prèviament assajat; per exemple, per presentar-se a si mateix o a uns altres.
• Parlar breument d’un mateix i dels aspectes més rellevants de la pròpia experiència, com ara activitats habituals, el que plau o desplau, el que és essencial sobre vivències (experiències) personals i esdeveniments.
• Prendre part de manera molt bàsica en transaccions i gestions senzilles relacionades amb temes d’informació personal, nombres, quantitats, preus, dates i horaris, així com en la comunicació essencial sobre bens i serveis quotidians, com ara restaurants o transports, entre d’altres.
• Participar en entrevistes, per exemple de treball, i poder respondre a preguntes bàsiques i directes sobre aspectes personals.
• Participar en converses breus i molt bàsiques en les quals s’estableix contacte social i s’intercanvia informació, com ara salutacions i comiats; agraïments i disculpes; invitacions i respostes; demostracions d’interès per l’estat dels altres i altres conversacions sobre aspectes personals, assumptes quotidians o d’immediata necessitat, en les quals s’expressen opinions i sentiments molt senzills, sempre i quan es compte amb la repetició de les produccions orals o la cooperació dels interlocutors. En aquestes situacions s’espera que els alumnes reaccionen de forma adient a les intervencions dels altres.

2.4. Expressió escrita

• Escriure notes i anuncis i prendre notes de missatges senzills amb informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.
• Escriure correspondència personal simple com ara cartes, faxos o correus electrònics, per mostrar agraïment, disculpar-se o parlar d’un mateix o d’alguna persona de l’entorn familiar, així com parlar de les condicions de vida, del treball, dels amics o de les diversions.
• Fer descripcions molt senzilles de persones, vivències personals, plans i projectes o descriure el que ens plau o desplau.
• Escriure correspondència formal molt senzilla i breu per sol·licitar un servei o demanar informació.
• Redactar instruccions senzilles referents a aspectes de la vida quotidiana, com ara una recepta o les indicacions necessàries per arribar a un lloc determinat, entre d’altres.
• Narrar de forma molt breu i elemental històries imaginades o activitats i experiències personals del passat, utilitzant de manera simple però coherent les formes verbals i els connectors bàsics per articular la narració.
• Omplir formularis, qüestionaris o fitxes que requereixen dades personals, com ara informació sobre qualificacions laborals, interessos i coneixements, entre d’altres.

Continguts

Continguts funcionals/comunicatius

• Actes assertius: funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió del coneixement; l’opinió, la creença i la conjectura (afirmar, anunciar, assentir, classificar); descriure (educació, treball, persones, caràcter, significat, experiències) accions i projectes referits al moment present, al passat i al futur; dissentir, expressar acord i desacord, expressar desconeixement, expressar una opinió, formular hipòtesis, expressar graus de certesa, identificar-se, informar sobre rutines, hàbits, gustos, plans, decisions; presentar i presentar-se, recordar a algú, rectificar, corregir informació.
• Actes compromisius: funcions o actes de parla relacionats amb l’expressió d’oferiment, intenció, voluntat i decisió (expressar la intenció, la decisió o la voluntat de fer o de no fer alguna cosa, convidar, oferir alguna cosa o ajuda, oferir-se a fer alguna cosa).
• Actes directius: funcions o actes de parla que tenen com a finalitat que el destinatari faça o no alguna cosa, tant si això és un acte verbal com una acció d’altra índole (aconsellar, alertar, donar instruccions o permís; demanar alguna cosa, ajuda, confirmació, informació, instruccions, opinió, permís; prohibir o denegar, proposar, permetre, ordenar, sol·licitar, acceptar i rebutjar).
• Actes fàctics i solidaris: funcions o actes de parla que es realitzen per establir o mantenir el contacte social i expressar actituds pel que fa als altres (acceptar o declinar una invitació, ajuda o oferiment, agrair, atreure l’atenció, donar la benvinguda, acomiadar-se, expressar aprovació, felicitar, interessar-se per algú o alguna cosa, lamentar, demanar i acceptar disculpes, refusar, saludar i respondre a salutacions).
• Actes expressius: funcions o actes de parla que expressen actituds i sentiments davant determinades situacions (expressar alegria, felicitat, estima, simpatia, decepció, desinterès, dubte, esperança, preferència, satisfacció, tristesa i molèstia).

Continguts socioculturals

Es tindran en compte les àrees següents de la cultura i societat de la llengua alemanya:

• Vida quotidiana: horaris i hàbits de menjars. Horaris i costums relacionats amb el treball. Activitats d’oci. Festivitats més rellevants.
• Relacions personals: introducció a l’estructura social. Relacions familiars, generacionals i professionals. Relacions amb diferents grups socials i entre ells.
• Condicions de vida: introducció al món laboral. Cobertura dels drets bàsics de la població.
• Valors, creences i actituds: valors i creences fonamentals. Tradicions importants.
• Característiques bàsiques del sentit de l'humor: Referents culturals i artístics d’ampli espectre.
• Llenguatge corporal: gestos i postures. Proximitat i contacte visual.
• Convencions socials: convencions i tabús relatius al comportament. Normes de cortesia.
• Comportament ritual: celebracions i cerimònies més rellevants.
• Geografia bàsica: països més importants en els quals es parla la llengua i informació sobre les ciutats més significatives. Incidències geogràfiques que afecten la llengua objecte d’estudi (introducció bàsica a les varietats de llengua).

Continguts temàtics

• Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbits personal i públic en situacions quotidianes (nom i cognoms, adreça, telèfon, lloc i data de naixement, edat, sexe, estat civil, documentació legal, nacionalitat, idioma, procedència, formació i estudis, professió o ocupació, família, gustos i preferències, aparença física, trets més característics de la personalitat, estat d’ànim, experiències personals).
• Habitatge, llar i entorn: l’habitatge (tipus, serveis, habitacions, mobles, roba de casa, instal·lacions i útils de la llar, reparacions), ciutat/camp, zona on es viu (el barri, la ciutat, el camp), regió i país.
• Activitats de la vida diària: a la casa i a la feina, la rutina diària, professions, treball (característiques, horari i activitat diària, qualificació professional, plans i condicions de treball, obligacions familiars i laborals).
• Temps lliure i oci: afeccions, interessos personals, activitats de temps lliure, activitats intel·lectuals i artístiques, esports, festes, la televisió, el cinema, la música, el teatre, els instruments musicals.
• Viatges: transport privat i públic, aeroport, estacions de tren, autobús, metro, taxi. Bitllets, preus i horaris. El trànsit. Turisme: camp, platja, muntanya. Vacances: tipus d’allotjament (lloguer, hotel, acampada), documents, equipatge, problemes més comuns.
• Relacions humanes i socials: família, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions, contactes per correu.
• Salut: parts del cos, sensacions físiques, higiene personal, malalties i dolences més comunes i freqüents, consultes i cures mèdiques.
• Educació: estudis, assignatures, tipus de centres (col·legi, institut, universitat), normes i tasques.
• Compres i activitats comercials: tipus de botigues, grans magatzems, la roba (talles, colors), estris bàsics (casa, col·legi, treball), preus, moneda, bancs, restaurants, bars, formes de pagament i reclamacions.
• Alimentació: pesos i mesures, tipus de menjar i beguda, plats típics, hàbits dietètics, receptes, menús, locals de menjars i begudes.
• Béns i serveis: transports, hospitals, centres educatius, tallers mecànics, estacions de servei, la policia, correus, telèfons, oficines d’informació turística.
• Llengua i comunicació: la llengua que s’estudia i el seu lloc en el món, els idiomes, les tecnologies de la informació i comunicació, la premsa, la ràdio.
• Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions, cura del mediambient.
• Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

Continguts lingüístics: morfosintàctics, fonètics i fonològics

CONTINGUTS MORFOSINTÀCTICS

1. L’ oració simple

Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició

1.1  L’oració declarativa afirmativa i negativa:

• Nom. Objekt +V (copulatiu) + Nom. Objekt
• Nom. O +V + Akk. Objekt
• Nom. O +V + Dat. Objekt
• Nom. O +V + Dat. Objekt + Akk. Objekt
• Nom. O +V + Lokalobjekt (direktiv/situativ)
• Posició dels elements constitutius quan l’oració no comença amb el subjecte.
• La negació amb nicht: posició de la particula negativa.
• El parèntesi verbal: posició i distribució (V1 ... V2) amb verbs separables (p.ex.: Heute ruft er sie an),amb verbs modals amb infinitiu (p.ex.: Er kann nicht schwimmen,)amb pretèrit perfecte d’indicatiu (p.ex.: Ich habe lange geschlafen)

1.2 L’oració interrogativa:

• Total (Ja/Nein Frage): amb verb en posició inicial (p.ex.: Sind Sie müde?)
• Parcial (W-Frage): amb pronom interrogatiu en posició inicial (p.ex.: Wie heißt du?)

1.3 L’oració imperativa:

• V + (Nom.O)
• V1 + (Nom. O) + Akk. O + V2

1.4   Els camps sintàctics: Vorfeld, Mittelfeld i Nachfeld i el parèntesi oracional.

1.5   L’el·lipsi i les proformes oracions Ja, Nein, Doch.

1.6.  Fenòmens de concordància

1.2.1.    Subjecte + Predicat

1.2.2.    Subjecte múltiple unit per und o oder + Predicat.

2.   L’ORACIÓ COMPOSTA

2.1.   Expressió de relacions lògiques

2.1.1.    Coordinació: und

2.1.2.    Disjunció: oder

2.1.3.    Oposició: aber, sondern

2.1.4.    Causa: denn, deshalb

3.   EL SINTAGMA NOMINAL

3.1.    Nucli

3.1.1.    Substantiu

Classes: comuns i propis

Gènere gramatical i natural: masculí, femení i neutre. El gènere dels noms geogràfics.

Nombre: singular i plural. Formació del plural.

Cas: nominatiu, acusatiu i datiu en singular i plural.

3.1.2.    Pronom.

3.1.3.    Pronoms personals en nominatiu, acusatiu i datiu.

3.1.4.    Demostratius.

3.1.5.    Interrogatius: formes variables (Wer?, Wen?, Wem?) i invariables (Was?, Wo?, Wohin?, Woher?)

3.2.    Modificació del nucli

3.2.1.    Els determinants:

3.2.2.    L’article

3.2.3.    Definit: der, die, das

3.2.4.    Indefinit: ein- i negatiu: kein-

3.2.5.    Nullartikel

3.2.6.    Demostratius (dieser)

3.2.7.    Possessius

3.2.8.    Quantificadors: numerals cardinals i altres quantificadors (alle, viele, wenige, einige, etc.)

4.   EL SINTAGMA ADJECTIU

4.1.    Nucli: adjectiu

4.2.    Grau: positiu

4.3.    Modificació del nucli: mitjançant l’adverbi (p.ex.: sehr/ganz/zu + teuer)

4.4.    Funcions sintàctiques: predicatiu (p.ex.: Ist der Film gut?) i adverbial (p.ex.: Sie sind falsch gefahren)

5.   EL SINTAGMA VERBAL

5.1.    Nucli: verb

5.1.1.    Haben i sein com a verbs plens i com a verbs auxiliars.

5.1.2.    Verbs separables

5.1.3.    Verbs modals (mögen, müssen, können i wollen)

5.2.    Temps verbals

5.2.1.    Expressió del present: present d’indicatiu

5.2.2.    Expressió del passat: pretèrit perfet (Perfekt), Präteritum de sein i haben (1a i 3a persona) i dels verbs modals (müssen, können, wollen)

5.2.3.    Expressió del futur: present d’indicatiu

5.3.    Aspecte

5.3.1.    Habitual/duratiu: Pres. d’ind./ gerade + pres. d’ind.; sein + am/beim + inf.

5.3.2.    Incoatiu/terminatiu: gerade/schon + prèt. perf. d’ind.

5.4.    Modalitat:

5.4.1.    Factualitat: indicatiu

5.4.2.    Necessitat/desig: brauchen, müssen, sollen, Konjunktiv II dels verbs mögen i haben (möchte, hätte gern)

5.4.3.    Obligació: müssen, (sollen)

5.4.4.    Capacitat: können

5.4.5.    Permís: dürfen, können, nicht dürfen, (nicht sollen)

5.4.6.    Possibilitat: können

5.4.7.    Intenció: wollen

5.4.8.    Preferència: mögen + gern

5.5.    Veu: activa

5.6.    Modificació del nucli mitjançant la negació

5.7.    Funcions sintàctiques: Verb

6.   EL SINTAGMA ADVERBIAL

6.1.    Nucli: adverbi

6.1.1.    Classes:

• de temps: heute, gestern, morgen ...
• de lloc: hier, dort, unten ...
• de freqüència: nie, oft, immer, manchmal ...
• interrogatius: wo?, wohin?, woher?, wie?
• de manera: gut, schlecht ...
• de grau: sehr, so ...

6.1.2.    Grau positiu, comparatiu i superlatiu d' alguns adverbis d' ús més freqüent (p. ex.: oft, öfter;gern, lieber, am liebsten)

6.1.3.    Locucions adverbials

6.2.    Modificació del nucli: mitjançant partícules (sehr, zu, ziemlich)

6.3.    Posició dels elements

6.4.    Funcions sintàctiques: CC

7.   EL SINTAGMA PREPOSICIONAL

7.1.    Nucli: preposició

7.1.1.    Preposicions que regeixen acusatiu

7.1.2.    Preposicions que regeixen datiu

7.1.3.    Les Wechselpräpositionen: preposicions que regeixen acusatiu o datiu

7.2.    Classes: locals i temporals

7.3.    Posició dels elements: Prep + termini

7.4.    Funcions sintàctiques: Atrib., CC.

CONTINGUTS FONÈTICS I FONOLÒGICS

La pronunciació. L’entonació com a recurs de cohesió del text oral. Ús dels patrons d’entonació.

1. Sons i fonemes vocàlics. Aproximació a la quantitat i el timbre vocàlics

1.1. Grafies <ä>, <ü>,<ö>

1.2. Grafies dobles <aa, oo, ee> i diftongs <ai, ei, au, äu, eu>

2. Sons i fonemes consonàntics. Aproximació a les consonants sordes i sonores

2.1. Consonants duplicades (p.ex.: <tt>,<mm>,<nn>,<gg>)

2.2. Dígrafs <sp>,<st>,<ck>,<ch>, <tz>,<pf>,<ph>,<dt>,<qu>

2.3 Trígrafs <sch>,<chs>,<cks>,<tsch>

3. Processos fonològics

3.1. Contracció de preposició i article. (p.ex.: im, ans, ...)

3.2. Processos de modificació vocàlica: metafonia (Umlaut): p.ex.: Buch/Bücher

3.3. La r vocalitzada en posició final o pre-consonàntica., p.ex.: der Vater

4. Accent dels elements lèxics aïllats

4.1. Accent i atonicitat: patrons tonals del sintagma

Avaluació

a. Descripció de la prova

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral

En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.

Comprensió escrita

Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Els examinands han de redactar un text de diversos registres com ara un correu electrònic, una postal, una descripció etc.    

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)

EXPRESSIÓ ORAL

Consisteix en un mínim de dos activitats d´enfocament diferent (presa de contacte i mantindre una conversa amb un altre examinand).

b. Criteris d´avaluació

ÀREA DE COMPRENSIÓ

Comprensió oral.

Es puntuarà per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Comprensió escrita.

Es puntuarà per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

Adequació. S' avalua l' adequació del text a la finalitat i la situació comunicativa sol.licitada, així com a un registre lingüístic apropiat  i al nombre de paraules exigit. Es valora també el compliment de la tasca.

Coherència i Cohesió. S' avalua la claredat expositiva i la coherència temàtica. L’organització apropiada de la informació en oracions i paràgrafs amb l’ús adequat dels signes de puntuació. També s' avalua l'ús adequat de connectors i marcadors del discurs.  

Riquesa lèxica. S' avalua la varietat de vocabulari bàsic i precisió referent al contingut, estructures i lèxic. S' avalua també la capacitat de variar i adequar les estructures, el vocabulari i els connectors als diferents aspectes de la tasca.

Correcció gramatical i aspectes generals. S' avaluen la presència d' estructures gramaticals simples i bàsiques sense errors importants que interferisquen en la comprensió del text. A més, la presència de varietat d' oracions i temps verbals simples (Präsens, Perfekt, Präteritum sein und haben) També s' avalua la presència d' errors d' escriptura, així com la puntuació del text i l'ús correcte de majúscules.

CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Es puntuarà cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

EXPRESSIÓ ORAL

En les dos parts de la prova oral s’avaluarà:

Compliment de la tasca: S' avalua si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establerts en les instruccions i l’extensió s’ajusta al que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversa o demanar aclariments quan no entén.

Correcció formal. Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible. Així doncs, es considera la capacitat de l' examinand d' enllaçar una sèrie de seqüències discursives curtes amb elements simples en fils seqüencials i lineals simples. Es valora també la capacitat de l' examinand a dur a terme la tasca de manera efectiva en el context comunicatiu adequat. 

Capacitat expresiva. Fluïdesa. Es refereix a la capacitat de l' examinand d' expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.

Riquesa, varietat i precisió. Es considera la capacitat de l' examinand per a poder expressar-se de manera clara sobre temes relacionats amb la família, les aficcions i els interessos, treball,viatges S' avalua també que l' examinand use un repertori raonablement apropiat d' expressions relacionades amb les rutines i situacions del dia a dia.  

Pronunciació i entonació. Es considera que l' examinand puga parlar de manera clara i comprensible. La pronunciació ha de ser clarament comprensible encara que l' examinand mostre un clar accent estranger i hi haja errors ocasionals.

Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.