Objectius generals de nivell

1. Objectius generals

L'aprenent ha de ser capaç de:

1. Comprendre el sentit general, la informació essencial i els detalls rellevants (punts principals) que es troben en textos breus orals, transmesos de viva veu o per mitjans tècnics (telèfon, megafonia, etc.) referits a assumptes de la vida quotidiana. Aquests textos han de presentar una estructura senzilla i clara, en un registre neutre formal o informal i s’han d’articular d’una manera clara i pausada que permeta realitzar la tasca. Les condicions acústiques han de ser bones i el missatge no ha d’estar distorsionat.
2. Produir textos orals molt breus, tant per expressar-se cara a cara com per telèfon o altres canals, i comunicar-se de forma comprensible.
3. Comprendre el sentit general, la informació essencial, els punts principals i els detalls rellevants que es troben en textos escrits breus i senzills.
4. Escriure textos que utilitzen els recursos de cohesió adequats al nivell i les convencions elementals d’ortografia i puntuació.
5. Utilitzar, de manera reflexiva i apropiada al nivell els elements formals de l’idioma de tipus morfosintàctic, lèxic i fonètic, i entendre la seva importància com a instruments eficaços per a millorar la comunicació.
6. Mostrar una actitud oberta i positiva davant una realitat plurilingüe i pluricultural, que fomenti l’enteniment, la tolerància i el respecte mutu i que faciliti la mobilitat i la cooperació internacionals.
7. Reconèixer i mostrar interès envers les característiques i singularitats pròpies de la societat i la cultura de la llengua estudiada, amb la finalitat de facilitar la competència comunicativa i desenvolupar la consciència intercultural.
8. Desenvolupar estratègies de treball personal i aprenentatge autònom utilitzant diverses fonts de comunicació i recursos, incloses les tecnologies de la informació i la comunicació, que permetin un aprenentatge al llarg de la vida.
9. Desenvolupar estratègies de comunicació que faciliten la comprensió, expressió, interacció i mediació i que permetin afrontar amb èxit el procés comunicatiu.
10. Adquirir un repertori lèxic suficient per desenvolupar i per dur a terme activitats comunicatives bàsiques.

2. Objectius per destreses

2.1 Comprensió lectora

1. Comprendre textos curts i senzills sobre temes que contenen vocabulari molt freqüent i quotidià o relacionat amb la feina.
2. Comprendre els principals tipus de cartes i faxos d’ús habitual (sol·licituds d’informació, encàrrecs o comandes, etc.) referents a temes de la vida quotidiana.
3. Trobar informació específica en llistes o repertoris i tenir capacitat per identificar aquesta informació de forma aïllada.
4. Trobar informació específica que puga ser previsible, en documents senzills d’ús quotidià com prospectes, menús, anuncis, inventaris i horaris.
5. Comprendre els rètols i els cartells més habituals que es troben en llocs públics com carrers, restaurants, estacions de tren, llocs de treball, etc., com ara adreces, instruccions i senyals de perill.
6. Identificar informació específica d’escrits senzills; com ara extractes de premsa que descriuen fets o esdeveniments.
7. Comprendre instruccions d’ús corrent que poden anar acompanyades d’imatges, com per exemple l’ús d’un telèfon públic.
8. Extreure una idea del significat general i deduir a partir del context el sentit probable de paraules desconegudes que es troben a textos i enunciats curts i tracten temes concrets de la vida quotidiana.

2.2 Comprensió auditiva

1. Comprendre la informació suficient per respondre a necessitats concretes, a condició que el discurs sigui clar i pausat.
2. Comprendre expressions i frases relacionades amb temes de la vida quotidiana, com ara informació personal i familiar bàsica, temes relacionats amb les compres, el lloc de residència, el treball, etc., sempre que es parli de forma clara i pausada.
3. Identificar el tema d’una conversa entre parlants nadius sobre assumptes de la vida quotidiana, si es porta a terme lentament i s’articula amb claredat.
4. Extreure el sentit global d’una presentació o monòleg si es produeix a ritme pausat.
5. Copsar la idea principal de missatges o anuncis breus, senzills i clars.
6. Comprendre indicacions senzilles referents a l’ús dels mitjans de transport públic.
7. Comprendre i extreure la informació essencial de textos curts enregistrats sempre que tracten de temes corrents, amb informació que puga ser previsible, i que s’ hagen expressat d’una manera pausada i clara.
8. Identificar la idea principal de les notícies de televisió sobre esdeveniments, accidents, etc., si el comentari va acompanyat d’imatges.
9. Saber quan es dóna un canvi de tema en qualsevol informació oral de tipus senzill o quotidià i fer-se una idea del contingut principal, com ara els continguts generals de les notícies televisives.
10. Deduir el sentit probable de paraules desconegudes a partir del context.

2.3 Expressió oral

Producció oral

1. Utilitzar expressions i frases simples en forma de llista per fer descripcions o presentar d’una manera senzilla les persones, les condicions de vida, les condicions laborals, les rutines diàries, el que plau o desplau, els llocs o emplaçaments, etc.
2. Utilitzar un llenguatge senzill per descriure objectes o fer enunciats breus.
3. Descriure l’entorn familiar i les condicions de vida personal i professional.
4. Narrar una història o descriure un fet utilitzant una llista senzilla de punts a tractar.
5. Fer exposicions breus i preparades amb anterioritat sobre temes relacionats amb la vida quotidiana, i poder justificar i explicar de forma breu i senzilla opinions, projectes i accions.

Interacció

Sempre que els aprenents puguen demanar, de tant en tant, aclariment del que s’ha dit i que reben ajuda per expressar el que volen dir, han d’estar capacitats per:

1. Interactuar amb una facilitat raonable en situacions ben estructurades i en converses curtes.
2. Intervenir en converses senzilles i habituals sense gaire esforç: formular preguntes i respondre-les, i intercanviar idees i informacions sobre temes corrents en situacions de la vida quotidiana que puguen ser previsibles.
3. Saber demanar i proporcionar béns i serveis d’ús quotidià.
4. Saber donar i seguir directrius i instruccions simples com, per exemple, la manera de dirigir-se a un lloc determinat.
5. Dur a terme intercanvis de tipus social molt breus, però tenint en compte que freqüentment l’aprenent tindrà dificultats per dirigir una conversa.
6. Participar en converses de cortesia sobre temes d’interès que es donen en contextos habituals.
7. Fer suggeriments i reaccionar a propostes.
8. Respondre a un nombre limitat de preguntes directes i senzilles sobre el contingut d’una presentació oral.
9. Fer-se entendre en una entrevista i comunicar idees i informació sobre temes familiars.

Desenvolupament del discurs oral

1. Començar, mantenir i acabar una conversa senzilla cara a cara sobre temes familiars o d’interès personal.
2. Utilitzar els connectors més freqüents per enllaçar frases senzilles a fi d’explicar una narració curta o descriure algun objecte amb el suport d’una llista senzilla d’elements.
3. Fer-se entendre en intervencions breus i construir frases sobre temes familiars sense gaire dificultat per dur a terme intercanvis curts, malgrat que siguin evidents els dubtes i els falsos començaments.

2.4 Expressió escrita

Producció escrita

1. Escriure sobre aspectes de l’entorn de l’aprenent, per exemple: la gent, els llocs més freqüentats, la feina o els estudis, utilitzant frases enllaçades amb connectors senzills.
2. Fer descripcions breus i elementals d’esdeveniments, activitats passades i experiències personals o imaginàries.
3. Escriure una sèrie de frases i d’expressions senzilles sobre la família, les condicions de vida, la formació acadèmica, la feina i els projectes futurs.

Interacció escrita

1. Escriure notes i cartes personals breus que responguin a fórmules d’ús freqüent, per sol·licitar o transmetre informació que els interlocutors consideren important.
2. Escriure cartes personals per convidar algú, per expressar agraïment, per excusar-se o també actuar en altres situacions que requereixen un intercanvi escrit.
3. Escriure i prendre nota de missatges que contenen informació senzilla d’importància immediata per als amics, companys i altres persones que formen part de la vida quotidiana i l’entorn de l’aprenent.

Objectius generals de grau

1. Habilitats lingüístiques

1.1 Comprensió lectora

1. Comprendre informació, instruccions i indicacions bàsiques en rètols, anuncis públics i cartells, que es troben a la via pública, centres comercials, restaurants, mitjans de transport o d’altres serveis o llocs públics.
2. Comprendre missatges o notes breus que contenen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.
3. Comprendre el contingut de la correspondència personal, com cartes, correus electrònics i postals que inclouen textos breus i senzills sobre qüestions de la vida quotidiana.
4. Comprendre el contingut de la correspondència formal breu que es pot trobar a cartes, correus electrònics o faxos, entre d’altres, i que versen sobre qüestions pràctiques exposades de forma senzilla.
5. Comprendre informació essencial i específica en fullets il·lustrats o a d’altres materials informatius senzills i d’ús quotidià, com prospectes, menús, llistats, formularis, horaris, informació bàsica extreta d’Internet, pàgines web d’estructura clara i que utilitzen un llenguatge familiar.
6. Identificar els punts principals i la informació essencial en textos breus i senzills que descriguin fets o esdeveniments, que incloguin xifres, noms i il·lustracions, i que utilitzen principalment vocabulari d’ús freqüent, com ara els resums de notícies en els diaris.
7. Comprendre instruccions sobre aparells d’ús freqüent, com un telèfon públic, un caixer automàtic, etc.
8. Comprendre el sentit general d’un relat o una descripció lineals.

1.2 Expressió escrita

1. Escriure notes, anuncis i missatges i prendre notes de missatges senzills en els quals s’inclouen informació, instruccions i indicacions relacionades amb activitats i situacions de la vida quotidiana.
2. Escriure correspondència personal breu i senzilla, com ara per mostrar agraïment, disculpar-se o convidar alguna persona.
3. Fer descripcions breus i senzilles de persones, objectes i llocs, vivències personals, intencions futures, gustos i preferències, etc.
4. Escriure correspondència formal molt senzilla i breu per sol·licitar un servei o demanar informació, entre d’altres.
5. Escriure instruccions senzilles referents a aspectes de la vida quotidiana, com una recepta o les indicacions necessàries per arribar a un lloc determinat, entre d’altres.
6. Escriure de forma breu i elemental sobre experiències, activitats o esdeveniments i contar històries reals o imaginades utilitzant de manera simple però coherent les formes verbals i els connectors bàsics per articular la narració.
7. Emplenar formularis, qüestionaris i impresos senzills relacionats amb l’activitat quotidiana de l’aprenent.

1.3 Comprensió auditiva

1. Identificar i comprendre els punts principals i la informació específica en missatges i anuncis públics breus, clars i senzills que es produeixen de forma pausada i que continguin instruccions, indicacions o altres tipus d’informació.
2. Comprendre el que es diu en les transaccions i gestions senzilles, sempre que es puga demanar confirmació, com les que tenen lloc als comerços.
3. Comprendre la informació essencial i els punts principals d’allò que es diu en les converses en què l’aprenent participa, sempre que puga demanar confirmació del que s’ha dit i que es tracten temes relacionats amb la vida quotidiana i/o els interessos de l’aprenent. El ritme de la conversa ha de ser clar i pausat.
4. Comprendre el sentit general i els punts principals de missatges enregistrats breus i senzills i de programes de televisió, com ara els butlletins meteorològics o els anuncis comercials, quan els comentaris compten amb el suport d’imatges i les condicions acústiques no dificulten l’audició.
5. Copsar la línia argumental i els episodis més importants de relats curts adaptats al nivell.

1.4 Expressió oral i interacció

1. Fer, davant una audiència, anuncis públics i presentacions breus prèviament preparades que versen sobre temes habituals i poder respondre preguntes breus i senzilles plantejades pels oients.
2. Parlar breument sobre experiències o esdeveniments i descriure aspectes quotidians relacionats amb l’entorn de l’aprenent, referits a persones, llocs, experiències de treball o estudi, objectes i possessions, així com activitats habituals, parlar de plans, fer comparances o parlar d’allò que plau o desplau.
3. Contar històries senzilles que poden anar acompanyades de suports visuals, com ara les vinyetes d’un còmic.
4. Poder interactuar de manera bàsica en situacions comunicatives que es produeixen a centres comercials, entitats bancàries, botigues, comerços i restaurants, entre d’altres.
5. Participar en entrevistes amb objectius diversos, en les quals les preguntes siguen bàsiques i properes a l’entorn de l’aprenent, sempre que es puga demanar aclariment o repetició.
6. Participar en converses breus en les quals s’estableix contacte social, s’intercanvia informació sobre temes senzills i habituals, es fan oferiments o suggeriments, es donen instruccions, s’expressen sentiments i opinions, es donen consells, s’expressa acord i desacord, sempre que es puga demanar repetició.

Continguts

Continguts morfosintàctics

1. L'oració simple

Tipus d’oració, els elements constitutius i la seva posició.

1.1 Oració declarativa: la negació (ne ... pas/plus/rien/personne) utilitzada en verbs en forma simple i composta.

1.2 Oració interrogativa: interrogació total (entonació, est-ce que, inversió) i parcial (amb qui, que, quel, combien, où, comment, quand, pourquoi).

1.3 Oració exclamativa: oració declarativa amb marques exclamatives, element exclamatiu en posició inicial (quel).

1.4 Oració imperativa: el imperatiu afirmatiu y negatiu (ne ... pas/plus/rien/personne).

1.5 Fenòmens de concordança.

2. L'oració composta

Expressió de relacions lògiques mitjançant conjuncions: conjunció (et), disjunció (ou), oposició (mais, quand même), comparació (comme) condició (si), finalitat (pour), causa (parce que), resultat (donc, alors), temps (quand, pendant que).

3. El sintagma nominal

3.1 El substantiu: Gènere (amb oposició irregular). Número (amb oposició irregular). El grau: positiu, comparació d’inferioritat (moins de) i superioritat (plus de).

3.2 Els pronoms: Personals (me, te, le, la, les, nous, vous, lui, leur, en, y). Possessius. Demostratius. Interrogatius/Exclamatius. Relatius (simples).

3.3 Modificació mitjançant determinants (articles, demostratius, possessius, quantificadors), aposició, sintagma nominal, adjectival, verbal, adverbial, preposicional), frase de relatiu o oració.

3.4 Posició dels elements: (determinant+) (sintagma adjectiu+) nucli (+sintagma adjectiu) (+sintagma preposicional) (+frase de relatiu).

3.5. Fenòmens de concordança.

4. El sintagma adjectival

4.1 L’Adjectiu: Gènere i Número (amb oposició irregular). Grau: positiu i comparatiu.

4.2 Modificació del nucli mitjançant sintagma (nominal, adjectival, verbal, adverbial, preposicional), frase de relatiu o oració.

4.3 Posició dels elements: adverbi + adjectiu (très beau) i adjectiu + preposició (facile à faire).

4.4 Fenòmens de concordança.

5. El sintagma verbal

5.1 El Verb. Verbs regulars (amb i sense canvis en el radical) i irregulars. Construccions impersonals ( il y a, il faut, etc.).

5.2 El temps. El present d’indicatiu, l’imperfecte d’indicatiu, el pretèrit perfet (Passé composé). La concordança dels participis conjugats amb être i avoir. El futur simple.

5.3 Les perífrasis verbals (être en train de, venir de i aller + infinitif, se mettre à i commencer à + infinitif.

5.4 La Modalitat. Factualitat (indicatiu). Necessitat (devoir, il faut, avoir besoin de + infinitiu). Obligació (devoir / il faut + infinitiu, imperatiu). Capacitat (pouvoir / savoir + infinitiu). Permís (pouvoir + infinitiu, imperatiu). Possibilitat (pouvoir+ infinitiu). Prohibició (ne pas pouvoir / devoir i il ne faut pas + infinitiu, imperatiu negatiu). Intenció (vouloir+ infinitiu, condicional de cortesia).

5.5 La Veu activa.

5.6 La Modificació del nucli mitjançant la negació. La Posició de les partícules de la negació: negació + nucli + negació), (negació + negació + infinitiu)

5.7 Les Funcions sintàctiques del sintagma: verb, subjecte, atribut, objecte directe i complement circumstancial.

6. El sintagma adverbial

6.1 L’adverbi i locucions adverbials. Classes: quantitat, temps, mode, lloc, causa, oposició, concessió, resultat. Els adverbis acabats en –ment.

6.2 La Modificació del nucli mitjançant el sintagma adverbial, preposicional, etc.

6.3 Grau: positiu, comparatiu i superlatiu.

6.4 La Posició dels elements del sintagma.

Les Funcions sintàctiques del sintagma: atribut i complement circumstancial.

7. El sintagma preposicional

7.1 L’Ús de les preposicions lligades a estructures verbals.

7.2 La Modificació del sintagma mitjançant el sintagma adverbial.

7.3. La Posició dels elements.

7.4 Les Funcions sintàctiques del sintagma: complement circumstancial i objecte indirecte.

Continguts fonètics i fonològics

1. Els Sons i fonemes vocàlics. El sistema vocàlic. Les oposicions entre vocals orals/nasals, “e” tancada/”e” caduca, “e”oberta/”e”tancada.
2. Els diftongs i triftongs: combinacions amb iod.
3. Els Sons i fonemes consonàntics. El sistema consonàntic. Les oposicions entre consonants orals / nasals i sordes / sonores. Les consonants finals.
4. Els processos fonològics. La Nasalització i la desnasalització. La liaison. L’elisió (l’apostrophe). La sonorització i l’ensordiment. L’epèntesi. Les contraccions (du, des, etc.).
5. L’accent dels elements lèxics aïllats.
6. L’accent i la atonicitat: patrons tonals en el sintagma. Els Accents tònics en el nucli del sintagma, l’adjectiu posposat, el pronom tònic, l’adverbi i la negació pas. Els accents àtons en el determinant, l’adjectiu anteposat, el pronom àton i la preposició.

Continguts ortogràfics

1. El sistema d’escriptura: l’alfabet.
2. La Representació gràfica de fonemes i sons. Les Correspondències (simples, dobles i triples; per a ú o dos sons).
3. L’Ortografia de les paraules estrangeres.
4. L’ús del caràcters en les seues diverses formes (majúscules, minúscules, cursiva).
5. Els Signes ortogràfics. Els signes de puntuació. L’Accent (agut, greu i circumflex), la ç i l’apòstrof.
6. La Divisió de les paraules al final de la línia. Estructura sil·làbica.

Continguts semàntics

L'alumne haurà de conèixer el lèxic corresponent als següents TEMES:

1. Identificació personal: dades personals necessàries per identificar-se i actuar en els àmbits personal i públic en situacions quotidianes (nom i cognoms, adreça, telèfon, lloc i data de naixement, edat, sexe, estat civil, documentació legal, nacionalitat, idioma, procedència, formació i estudis, professió o ocupació, família, gustos i preferències, aparença física, trets més característics de la personalitat, estat d’ànim, experiències personals).
2. Habitatge, llar i entorn: l’habitatge (tipus, serveis, habitacions, mobles, roba de casa instal·lacions i útils de la llar, reparacions), ciutat/camp, zona on es viu (el barri, la ciutat, el camp), regió i país.
3. Activitats de la vida diària: en la casa i en el treball, la rutina diària, professions, treball (característiques, horari i activitat diària, qualificació professional, plans i condicions de treball, obligacions familiars i laborals).
4. Temps lliure i oci: afeccions, interessos personals, activitats de temps lliure, activitats intel·lectuals i artístiques, esports, festes, la televisió, el cinema, la música, el teatre, els instruments musicals.
5. Viatges: transport privat i públic, aeroport, estacions de tren, autobús, metro, taxi. Bitllets, preus i horaris. El tràfic. Turisme: camp, platja, muntanya. Vacances: tipus d’allotjament (lloguer, hotel, acampada), documents, equipatge, problemes més comuns.
6. Relacions humanes i socials: família, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions, contactes per correu.
7. Salut: parts del cos, sensacions físiques, higiene personal, malalties i dolences més comunes i freqüents, consultes i cures mèdiques.
8. Educació: estudis, assignatures, tipus de centres (col·legi, institut, universitat), normes i tasques.
9. Compres i activitats comercials: tipus de botigues, grans magatzems, la roba (talles, colors), estris bàsics (casa, col·legi, treball), preus, moneda, bancs, restaurants, bars, formes de pagament i reclamacions.
10. Alimentació: pesos i mesures, tipus de menjar i beguda, plats típics, hàbits dietètics, receptes menús, locals de menjars i begudes.
11. Béns i serveis: transports, hospitals, centres educatius, tallers mecànics, estacions de servei, la policia, correus, telèfons, oficines d’informació turística.
12. Llengua i comunicació: la llengua que s’estudia i el seu lloc en el món, els idiomes, les tecnologies de la informació i comunicació, la premsa, la ràdio.
13. Fenòmens atmosfèrics més comuns, prediccions, cures del medi ambient.
14. Ciència i tecnologia: avanços científics, mitjans tecnològics.

Avaluació

a. Descripció de la prova

Àrea de comprensió

Comprensió oral

En aquesta part, els examinands han de solucionar tasques sobre un mínim de dos textos orals de registres diferents. Les tasques poden ser del tipus marcar si les afirmacions són vertaderes o falses, de resposta múltiple o respondre preguntes de forma senzilla sobre els textos.

Comprensió escrita

Consisteix en un mínim de dos textos o fragments escrits de registres diferents. Les tasques a realitzar poden tractar sobre aspectes gramaticals, lèxics, microhabilitats lectores, etc. Els exercicis poden ser de resposta múltiple, transferència d'informació, ordenació d'informació, relacionar elements, etc.

Expressió escrita

Els examinands han de redactar un text de 50 paraules, com ara un missatge electrònic, una nota curta, una postal, etc.; i un altre text de 100 paraules de tipologia narrativa, discursiva, descriptiva o informativa.

Coneixements gramaticals i lèxics

Els examinands han de demostrar els coneixements sobre vocabulari i estructures bàsiques. Els aspectes gramaticals es poden avaluar en exercicis de producció específics (completar un text amb espais, etc.)

Expressió oral

Consisteix en un mínim de tres activitats d’enfocament diferent (presa de contacte, exposició sobre un tema i mantindre una conversa amb dos examinadors).

b. Criteris d’avaluació

Àrea de comprensió

Comprensió oral.

Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Comprensió escrita.

Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Expressió escrita

Les tasques d’aquesta prova s’avaluaran d’acord amb els següents criteris:

Adequació. L’ajustament al format requerit; l’adequació al registre en funció del destinatari, propòsit i situació; la rellevància del contingut i el compliment de la tasca.

Cohesió i coherència. L’organització de la informació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels signes de puntuació.

Riquesa. La varietat i precisió referent al contingut, estructures i lèxic. Capacitat de variar i adequar les estructures, el vocabulari i els connectors als diferents aspectes de la tasca.

Correcció. L’ús gramatical, sintàctic i lèxic correctes.

Coneixements gramaticals i lèxics

Es donarà un punt per cada resposta correcta. Les respostes incorrectes o no contestades no resten.

Expressió oral

En les tres parts de la prova oral s’avaluarà:

Compliment de la tasca: Si la informació està relacionada amb el tema i la tasca i si segueix les pautes i/o punts que conformen la dita tasca, respectant els temps d’intervenció establits en les instruccions i l’extensió s’ajusta la que es requereix. En la fase d’interacció, el candidat demostra si sap iniciar, mantindre o acabar una conversa o demanar aclariments quan no entén.

Correcció formal. Coherència i cohesió. Es refereix a l’organització de la informació i de les idees de manera lògica perquè el discurs siga fàcilment comprensible.

Capacitat expressiva. Fluïdesa. Es refereix a la capacitat d’expressar-se amb un ritme prou regular per a no interrompre la comunicació amb vacil·lacions o pauses excessives o massa llargues per al nivell.

Riquesa. Es refereix a la varietat i precisió del vocabulari i les estructures utilitzades en la mesura que la situació comunicativa ho demane i el nivell de competència ho permeta.

Correcció. Pronunciació i entonació. Es refereix a l’ús correcte gramatical, sintàctic, lèxic i de pronunciació.

Per superar aquesta prova i obtenir el certificat d’APTE, cal obtenir un 50% en cada àrea i un 60% del total de la prova.