Al llarg de la història, el Mediterrani ha sigut un espai d'intenses trobades entre societats i civilitzacions, d'intercanvis i conflictes, de comerç i de guerra, de creació cultural i de fanatismes irreconciliables. Entre els segles XV i XIX, en el naixement de la moderna societat europea, el Mediterrani va experimentar una profunda transformació que va definir un nou marc de relacions polítiques i econòmiques, així com renovats horitzons culturals. Però la construcció d'imperis, monarquies i estats va desembocar sovint en conflictes armats; l'efervescència dels estudis humanístics i científics, havia de conviure amb la superstició, la ignorància i la intolerància; i la construcció d'una economia mundial va redefinir la dimensió de l'espai mediterrani. L'estudi d'aquests processos, a més de posseir un innegable atractiu intrínsec, proporciona les claus per a la comprensió del nostre món.
El màster interuniversitari en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX) té per objectiu formar especialistes en l'estudi de l'evolució històrica i la configuració de les identitats de les societats del Mediterrani occidental durant l'Edat Moderna. Proporciona un complet panorama de la història del període, així com les competències per a aprofundir en la seua anàlisi i plantejar projectes de recerca. Però també ofereix perspectives per a una millor comprensió històrica dels problemes als quals s'enfronta el procés de construcció política de la Unió Europea, tals com els límits recíprocs de la sobirania entre els seus diversos integrants, l'harmonització d'entitats amb tradicions culturals i històriques diferents i la necessitat de cercar un fonament ideològic comú que respecte les identitats dels seus components.
Els estudis englobats en el màster aprofundeixen en els complexos processos històrics que van tenir lloc en el Mediterrani de l'Edat Moderna, a partir de diverses perspectives i amb especial atenció als diferents enfocaments historiogràfics i al treball amb les fonts. El màster abasta un any acadèmic. En el primer semestre els alumnes s'inicien en l'estudi de la historiografia i les fonts, i dels aspectes polítics, socials, culturals i econòmics del Mediterrani occidental en l'Edat Moderna. En el segon semestre els alumnes accedeixen a una formació més específica, per a la qual (en funció de l'oferta anual) poden escollir entre assignatures sobre temes diversos: entre uns altres, el Meditérráneo com a espai d'intercanvis, la influència del mitjà natural sobre les societats, la guerra o l'espiritualitat i el control de les consciències. Finalment, els alumnes realitzen un treball escrit que defensen en públic i davant un tribunal, en el qual demostren les diverses competències i habilitats adquirides al llarg del màster.
El màster s'orienta principalment cap a la recerca i els estudis de doctorat; però també cap a altres àmbits professionals com l'ensenyament, l'arxivística, la museografía, el món editorial, la gestió de la cultura i dels processos interculturals, els últims dels quals actualment tenen una presenca notable en el marc de relacions de la Unió Europea amb el món mediterrani i el Magrib.
El màster s'imparteix conjuntament per les Universitats de Barcelona (UB), València (UV), Alacant (UA) i Jaume I de Castelló (UJI). Els estudiants el poden cursar íntegrament en cadascun d'aquests centres, sense necessitat de desplaçar-se, rebent docència presencial i on line del professorat de les quatre universitats, doncs són els professors els que es desplacen entre aquestes. Els professors, entre els quals s'expliquen destacats especialistes i acadèmics, tenen àmplia experiència en docència i recerca sobre el Mediterrani dels segles XV a XIX. No en va, aquest màster és resultat de l'adaptació del màster Interuniversitari en Història i Identitats Hispàniques en el Mediterrani Occidental, que, durant sis anys (fins al curs 2013-2014) s'ha impartit per la UV, la UA i la UJI, superant les avaluacions pertinents.
Interès acadèmic, científic o professional: És una exigència ineludible de les societats conèixer-ne la trajectòria històrica per comprendre’n millor el present. És necessària la reconstrucció d’aquesta història aplicant un mètode científic per evitar les explicacions basades en mites o tergiversacions interessades. Es fa necessari, en conseqüència, formar especialistes capaços de fer avançar la historiografia i aprofundir en el coneixement del passat des de pressupòsits científics. El procés de construcció política de la Unió Europea afronta, en el moment actual, una sèrie de problemes com ara els límits recíprocs de la sobirania entre els diversos integrants, l’harmonització d’entitats amb tradicions culturals i històriques diferents –quan no enfrontades–, i la necessitat de buscar un fonament ideològic comú que respecte les identitats dels seus components. La reflexió històrica i un millor coneixement del passat, en especial l’estudi de les entitats polítiques que van haver d’afrontar a problemes semblants, pot contribuir a una millor comprensió dels reptes presents. Una d’aquestes la constitueixen, dins l’àmbit regional del sud d’Europa, els territoris del Mediterrani occidental, tant italians com espanyols, que van estar integrats a la Monarquia Hispànica. Aquesta va imposar als seus components un projecte basat en la fidelitat política a la dinastia Habsburg, identificada amb la defensa de la catolicitat, i en el respecte a les particularitats territorials que configuraven el model de govern de la Monarquia, cosa que va facilitar la consolidació i la permanència de trets identitaris –llengües, cultures, sistemes jurídics i polítics...–, que va tenir el suport dels grups dirigents locals. Amb la desaparició de la Monarquia Hispànica, els territoris espanyols i italians van seguir una trajectòria diferent, que va culminar en el segle XIX amb la seua integració respectiva als regnes d’Espanya i Itàlia. No obstant això, han perviscut alguns d’aquells caràcters identitaris. La riquesa d’aquesta història comuna i dels seus trets diferenciadors exigeix la formació d’especialistes que puguen desenvolupar tasques d’investigació directa basada en els riquíssims materials arxivístics, i de reflexió i síntesi a partir de fonts historiogràfiques.