Dissabte 15 y diumenge 16 de Gener 2022

Paranimf de la Universitat Jaume I 

Hong Kong. 1990. Color. 100 min. DCP

Versió original en cantonès, shanghainès, tagal, anglès i mandarí subtitulada en castellà

No recomanada per a menors de 18 anys

Direcció: Wong Kar-Wai.

Guió: Wong Kar-Wai i Jeffrey Lau.

Intèrprets: Leslie Cheung, Andy Lau, Maggie Cheung, Carina Lau, Jacky Cheung, Tony Leung Chiu-Wai, Alicia Alonzo, Ling-Hung Ling, Mei-Mei Hung, Rebecca Pan.

Sinopsi: Hong Kong, anys seixanta. Yuddy, un jove atractiu i seductor, intenta trobar la seua mare biològica després de descobrir la veritat sobre la dona que l’ha criat. Això li causa seriosos conflictes emocionals que el porten a forçar dues dones a lluitar pel seu amor.

-------------------------------------------------------------

En Historiadelcine.es som uns seguidors devots de Wong Kar-Wai. Per això, durant les pròximes setmanes analitzarem algunes de les obres més destacables d’aquest. Per a començar amb l’univers de Wong Kar-Wai, no hi ha millor manera de fer-ho que amb un dels seus primers llargmetratges: Días salvajes va ser la segona pel·lícula d’aquest director i va servir de precedent del que més tard veuríem en el seu cinema.

Estrenada l’any 1990 i coescrita per Kar-Wai i Jeffrey Lau, Días salvajes va marcar una fita per al cinema asiàtic de l’època, i va palesar el ventall de possibilitats que llavors podia oferir. Aquesta segona pel·lícula del director ens introdueix en la idiosincràsia de la joventut i les vivències passionals d’aquesta, així com en la importància de la perpetuació de la memòria.

A través de dos trames entrellaçades, Days of Being Wild (Días salvajes) és la primera entrega de la trilogia de Wong Kar-Wai, que es va completar uns quants anys més tard amb l’estrena de Deseando amar (2000) i, finalment, amb 2046 (2004).

Alguns dels personatges que veiem en Días salvajes seran els mateixos que acabaran protagonitzant les dues seqüeles següents, sobretot l’icònic personatge de Su Li-zhen, interpretat per l’actriu Maggie Cheung. La resta del repartiment està format per Leslie Cheung, Andy Lau, Carina Lau, Jacky Cheung o pel magnífic Tony Chiu-Wai Leung, entre d’altres. La cinta té una arrancada prou vertiginosa, per tal com ens introdueix ràpidament en la trama que tenen el personatge protagonista, Yuddy, amb el de Su Li-zhen. En comparació amb altres pel·lícules del director, en què la fotografia ressalta per l’ús de colors molt intensos, ací la paleta de colors destaca per la suavitat i per l’ús de colors molt desgastats. Per a ser més precisos, els colors que constitueixen l’estètica de tota la pel·lícula són el verd, el blau i el gris.

Aquests colors transmeten a l’espectador la sensació constant que alguna cosa se n’ha anat per a sempre, impregnada de dolor però alhora d’una calma una mica silenciosa. No són colors dels quals d’entrada podríem dir que no són alegres, sinó que, com he esmentat adés, sembla que són el reflex d’alguna cosa bella que s’ha desgastat amb el pas del temps. La fotografia que presenta Días salvajes també accentua la presència de les ombres en cada pla que veiem i que vessa per complet en els primers plans dels personatges de la història.

Tornant a la trama, i amb l’inici de la pel·lícula, veiem com la càmera segueix el personatge de Yuddy mentre es disposa a comprar una botella de Coca-Cola. En aquell instant, es troba amb el personatge de Su Li-zhen, que treballa al local de cambrera i de qui més tard descobrirem que està pluriocupada. Yuddy és un home ben plantat i jove, que resulta ser un falder un poc descarat. Su Li-zhen se sent ofesa per la barra i la confiança desmesurada amb què l’ha tractada aquell desconegut però, en el fons, descobreix que al seu interior ha nascut una atracció cap a ell.

L’endemà, li confessa que no ha pogut aclucar els ulls perquè li resultava impossible no somiar amb ell. Ací tenim el primer punt clau de la trama, la impossibilitat de controlar l’incontrolable. Wong Kar-Wai ens diu amb això que no decidim de qui ens enamorem o per qui ens sentim atrets. Su Li-zhen sap que aquesta mena de xic pot ser que no li convinga, però li resulta impossible traure-se’l del cap des que el va veure per primera volta. No es pot fer marxa enrere i Yuddy li ho recorda: «Em veuràs de nou aquesta nit en els teus somnis». Es tracta de la constatació clara que hi ha una atracció mútua entre tots dos personatges.

La següent escena, per contra, és la constatació exacta del moment en què Su Li-zhen s’adona que està enamorada d’ell. En aquesta escena —que pot ser que siga la més mítica de Días salvajes— Yuddy li demana que passe un minut en silenci amb ell. Ella, tot i no entendre molt bé què vol ell, accedeix a la proposició. Transcorregut aquell minut, Yuddy pregunta a Su Li-zhen l’hora i la data en què ha ocorregut aquell moment exacte: 16 d’abril de 1960 a les tres de la vesprada. Una escena tremendament poètica i important de la trama que vol parlar-nos sobre la funció que ocupa la memòria en el joc de l’amor. A partir d’aquell instant mateix, aquell efímer instant, serà un fet compartit que no podran negar que haja existit. Dependrà d’ells que aquell instant es mantinga viu o no, segons si un o ambdós l’aconsegueixen mantenir en el record en passar els anys.

Així comença la relació entre Yuddy i Su Li-zhen, un idil·li romàntic en què, poc de temps després de començar, Su Li-zhen acaba per entropessar amb la trista realitat que ella ja temia: és a dir, s’adona que Yuddy no li convé, però no pot posar remei al profund amor que sent per ell. Su Li-zhen desitja casar-se amb algú algun dia, mentre que Yuddy no s’ho planteja de cap de les maneres. Ella entropessa amb la duresa i la fredor de les seues paraules, que són un colp dur per a les seues il·lusions i somnis personals. Les ombres s’accentuen i els colors dels enquadraments es tornen encara més lúgubres del que ho eren: és el punt de la trama que posa fi a la història d’amor entre ambdós personatges.

En arribant a aquest punt, percebem diversos aspectes que predominaran en tota la filmografia de Wong Kar-Wai. D’un costat, la profunda soledat per què travessen els seus personatges. Tots els personatges que ha escrit el director hongkonguès acaben per veure-s’hi terriblement sols, i els de Días salvajes no en són l’excepció. De l’altre, la necessitat afectiva dels personatges atesa la manca d’amor previ d’algú que haja deixat una empremta en les seues vides. Yuddy, tot i que sembla que no sent res per les dones amb què ix o jau, també pateix aquesta carència però d’una manera distinta. Heus ací on entra en el joc el personatge de la seua mare adoptiva.

Yuddy ha passat gran part de la seua vida volent desxifrar qui eren els seus vertaders pares. En canvi, la seua mare adoptiva mai no ha volgut dir-li qui eren en realitat, per pur egoisme. La por de perdre’l l’ha feta decidir-se per no donar al seu fill adoptiu l’oportunitat de conèixer la veritat. Ací ocorre el mateix que comentava adés sobre la necessitat arrelada en una carència pròpia. En el cas de la mare adoptiva de Yuddy, la carència és no haver pogut tindre un fill propi i la necessitat a què es veu empesa per la por de perdre el qui va adoptar.

Després tenim el personatge de Leung Fung-ying, interpretat per l’actriu Carina Lau; personatge que veurem alguns anys més tard, amb el llançament de 2046 (2004). Leung Fung-ying o Mimi és una xica que treballa en un club de striptease que també s’acaba enamorant perdudament de Yuddy. En aquesta trama tenim un triangle amorós que passa una mica desapercebut: és a dir, un triangle entre Yuddy, Mimi i Zeb (el millor amic de Yuddy). Zeb s’enamora de Mimi i fa tots els possibles per a conquerir-la. No obstant això, de qui ella està enamorada és de Yuddy, i li deixa molt clar que no ha d’enamorar-se d’ella de cap de les maneres.

L’altre triangle amorós, i el que personalment em sembla més interessant, és el que protagonitzen Yuddy, Tide i Su Li-zhen. En trencar amb Yuddy, veiem el dol que travessa Su Li-zhen. Es troba desemparada, sense ningú a qui contar-li com se sent. De sobte coneix Tide (un policia local). Les trobades que tenen Tide i Su Li-zhen són els més interessants, íntims i millor rodats de la pel·lícula. Es juga amb les perspectives en tot moment i veiem com cada personatge se situa en els diferents enquadraments en diferents nivells que representen el moment sentimental que viuen.

Dani Jiménez, https://historiadelcine.es/