Fa 80 anys Europa vivia l’any 1941: gran part d’Europa estava ocupada, s’imposava el toc de queda, la ràdio estava prohibida, de vegades no hi havia electricitat. Les famílies passaven llargues hores de la nit a casa sense res a fer, en condicions que conduïen a la depressió i la crisi nerviosa; es desesperaven. 

Els avis van arribar al rescat: els seus records es remuntaven a l’època en què les persones podien crear el seu propi gaudi, quan no depenien de la televisió, de sortir a sopar, anar a el cinema o assistir a esdeveniments. 

Tenien entreteniment actiu, no passiu. Els més joves havien perdut la capacitat de gaudir, explicar històries, explicar acudits, cantar i ballar a casa en bona companyia. 

Els avis es van convertir en l’ànima de la festa, cantant velles cançons, ballant les danses, i reunint a tota la família amb ells, a més dels veïns. Així és com les cançons i balls mig oblidats van saltar d’una generació a una altra i van sobreviure, produint després de la guerra un renaixement de les danses tradicionals. 

Com a professionals de la Dansa, penseu en el vostre paper en la situació actual de pandèmia, tancament i toc de queda. La gent us necessita ara i us necessitarà després d’aquesta crisi. Produïu una vacuna contra el virus de l’ànima: vosaltres sabeu com fer ballar a la gent. Escolteu la crida: escolteu-la!

Alkis Raftis, President del Comité Internacional de la Dansa CID, UNESCO, París

El Dia Internacional de la Dansa se celebra, cada 29 d'abril, com a proposta del Comitè Internacional de Dansa (CID) de la UNESCO per commemorar el naixement de Jean-Gorges Noverre considerat com  l'impulsor del ballet modern