Dissabte 17 i diumenge 18 d’abril de 2021
Paranimf de la Universitat Jaume I

EUA. 1950. B/N. 105 min. DCP.
Versió original en anglès subtitulada en castellà

Direcció: John Ford
Guió: James Kevin McGuinness 
Intèrprets: John Wayne, Maureen O’Hara, Ben Johnson, Chill Wills, Ken Curtis, Claude Jarman Jr., Harry Carey Jr., J. Carrol Naish, Victor McLaglen
Sinopsi: El coronel York combat els apatxes des del seu fort pròxim a la frontera amb Mèxic. El seu fill, que ha fracassat a West Pont, s’allista al seu regiment. Disposada a traure’l d’allí, també arriba al fort l’esposa de York. És el retrobament del matrimoni després de molts anys de separació. Enmig d’un agre conflicte familiar, la lluita contra els indis s’empitjora.

Es compleixen 70 anys de l’estrena de Rio Grande, una de les pel·lícules preferides de John Ford. Curiosament, el mestre, que llavors tenia 56 anys, no volia rodar-la perquè caminava entusiasmat amb la preproducció de L’home tranquil a Irlanda.
Va ser Herbert Yates, l’amo de la productora Republic, qui es va entestar perquè Ford rodara primer Rio Grande, en el calorós estiu de 1950, en el desert de Moab (estat d’Utah) i a Arizona.
Ford es va resistir perquè acabava de rodar la xicoteta i extraordinària Wagonmaster (caravana de pau), potser la seua pel·lícula preferida, produïda per Argosy (la companyia fundada l’any 39 per Ford i Merian C. Cooper) per a RKO, amb guió del gran Frank S. Nugent, protagonitzada per Ben Johnson, Harry Carey Jr. i Joanne Dru. Wagonmaster es va estrenar el 22 d’abril de 1950 i va passar sense pena ni glòria (a Espanya es va estrenar en TVE el 1969).
En Rio Grande, Ford va ajuntar per primera vegada en pantalla Maureen O’Hara i John Wayne. Els coneixia bé, havia treballat amb ells des de 1930. El resultat va ser senzillament sublim. Kirby York és el tinent coronel al capdavant d’un fort a Texas al qual arriba el seu fill Jefferson l’any 1879, amb nom fals per a aconseguir allistar-se com soldat ras. Al poc, arriba l’esposa de York, Kathleen, que porta 15 anys separada d’ell i ve a emportar-se al seu fill amb ella. Kirby va cremar la hisenda familiar de Kathleen durant la Guerra Civil, en la campanya de Shenandoah Valley a Virgínia.
York (interpretat per John Wayne) apareixia com a capità a Fort Apache (1948), la pel·lícula que recrea la derrota al juny de 1876 del Setè de Cavalleria en Little Bighorn, en la qual mor el tinent coronel Custer, que en la pel·lícula es diu Thursday (interpretat per Henry Fonda en un treball excepcional). 

Una pel·lícula com a aval
El productor Yates no acabava d’estar convençut de les possibilitats d’èxit de L’home tranquil i, hàbilment, va proposar a Ford que rodara Rio Grande, com un aval que assegurara ingressos en previsió d’un mal funcionament en taquilla de la pel·lícula irlandesa. Així podria provar la química entre Wayne i O’Hara, mentre Yates l’animava a ficar cançons del grup Sons of The Pionners, del qual formava part Ken Curtis, que després es casaria amb Barbara Ford el 1952 i tindria l’honor de ser el divertit Charlie, nuvi de Laurie Jorgensen en Centaures del desert (1956).
El guió de Rio Grande és de James Kevin McGuinness, que adapta el relat Mission With No Record de l’escriptor James Warner Bellah (1899-1976), publicat en The Saturday Evening Post el 27 de setembre de 1947.
Els relats de Bellah van donar lloc a altres pel·lícules de Ford, incloent les altres dues de la trilogia de la Cavalleria: Fort Apache (1948) i La legió invencible (1949). McGuinness va morir poc després de l’estrena, amb només 56 anys. Havia treballat en guions de pel·lícules mudes de Ford (Strong Boy, 1929; The Black Watch, 1929; Men whitout Women, 1930) i el guió del curt La batalla de Midway (1942), guanyador de l’Oscar.
La pel·lícula seria la primera de les tres dirigides per Ford protagonitzades per O’Hara i Wayne. A Rio Grande li seguirien L’home tranquil (1952) i Escrit sota el sol (1957). Maureen va començar a treballar amb Ford l’any 1940, com a protagonista de Que verda era la meva vall.

Maureen
Sobre Maureen vaig escriure amb motiu de la seua mort, el 24 d’octubre de 2015, aquestes anotacions:
«No hi ha una actriu viva amb la qual em passe el mateix. Em sé cada girada de cap, cada gest seu en tres pel·lícules monumentals: Que verda era la meva vall, Rio Grande i L’home tranquil.
Només caldria escriure que Maureen va ser l’actriu predilecta de John Ford».
I escrit això, està dit tot, absolutament tot.
Però afig que els quinze primers minuts de Que verda era la meva vall són una de les demostracions de talent més impressionants que recorde. L’aparició d’Angharad Morgan recolzada en l’ampit, saludant el seu germà Huw, la forma com mira Mr. Gruffydd per primera vegada en les noces del seua germà major…
En Rio Grande, Maureen/Kathlligen es baixa d’un carro (aqueix esquinç de la falda en un eixint del pescant, Ford, eres un superdotat) que la porta al fort on està el seu fill i veu vindre el seu marit Wayne/Kirby, amb qui porta quinze anys enemistada. El pla és arrasador: se’t clava i ací es queda, en l’ull, el cor i el cap, per aquest ordre.
En L’home tranquil, tot és un miracle en el qual Maureen aconsegueix que cada gest de Mary Kate Danaher siga una festa. Per alguna cosa és una de les pel·lícules més perfectes del cinema.

La millor història d’amor de Ford
Rio Grande alberga la que, per a mi, és la millor història d’amor que ha explicat Ford. I les té de molt bones: sense anar molt lluny, la història d’amor de La legió invencible és sublim, amb Olivia Dandridge (meravellosa Joanne Dru) enamorada del vidu Natham Brittles (en la tomba de la seua dona, Mary, Brittles li confesa: «Nice girl… reminds me of you») que es reflecteix en el tinent Cohill.
Té Rio Grande algunes de les seqüències més belles dels poemes de Ford i, per tant, de la història de l’invent. Una l’he esmentada ja: l’arribada de Kathleen al fort. Hi ha altres dues en la tenda de campanya on viu el militar: el sopar i l’aparició en la nit de Kathleen.
El pla de Kathleen agafant la mà un York ferit que arriba en una llitera arrossegada per un cavall és un quadre que hauria d’estar en algun dels grans museus del món.
Finalment, la tribuna de la parada amb Kathleen enlluernadora i picardiosa, jugant amb l’ombrel·la, al costat del seu marit, quan sona la cançó sudista Dixie.
La pel·lícula se’t queda clavada en l’ànima com un brindis a l’honor, el que fa Kathleen en el sopar amb el general i els oficials, devorant el seu espòs amb la mirada d’una dona que és pur foc: «To my only rival, the United States Cavalry». Es beu el porto de colp i posa la copa boca avall.
No hi ha més per dir: John Ford pur.

Alberto Fijo https://filasiete.com/