PROGRAMA DE MÀ
Dissabte 28 i diumenge 29 de novembre de 2020
Paranimf de la Universitat Jaume I
Algèria. França. 2019. Color. 108 min. BR
Versió original en àrab i francès subtitulada en castellà
Direcció: Mounia Meddour
Guió: Fadette Drouard, Mounia Meddour
Intèrprets: Marwan Zeghbib, Lyna Khoudri, Shirine Boutella, Amira Hilda Douaouda, Yasin Houicha, Zahra Manel Doumandji, Aida Ghechoud, Nadia Kaci, Meriem Medjkrane, Samir El Hakim
Sinopsis: Algèria, anys 90. Nedjma és una estudiant universitària que intenta que els esdeveniments de la guerra civil que comencen a ocórrer al seu voltant no li impedisquen viure una vida normal, eixir de nit amb la seua millor amiga, Wassila, i vendre vestits en els banys de les discoteques fets per ella. Mentre la societat es torna més conservadora, ella decideix lluitar per la seua llibertat i independència i organitza amb les seues amigues una desfilada de moda en la universitat que desafia totes les normes establides.
Premis César 2019: Millor òpera prima i millor actriu revelació (Khoudri)
-------------------------------------
Els enormes rotllos de teles, sedes, organzes, chiffons, crepès, llins i cotons, que es venen per metres en els immensos i fabulosos mercats del món àrab representen en aquesta bella i terrible òpera preval de l’algeriana Mounia Meddour una commovedora metàfora sobre la feminitat i la llibertat. Papicha, la jove protagonista que interpreta amb lliurament i passió l’actriu Lyna Khoudri, vol ser dissenyadora de moda i a les nits s’escapa del campus universitari on resideix per a vendre els seus fantasiosos models en discoteques.
Una jove somiadora enfrontada a una realitat que li explota en la cara: amb l’arribada de les noves forces integristes el haik blanc que tradicionalment cobria el cos de les dones algerianes comença a mutar en una ombra fosca, els nicab negres del fanatisme religiós. Una guerra de teles i tradicions que a Mounia Meddour, que als 18 anys va abandonar Algèria amb la seua família per les amenaces al seu pare dels grups integristes, li val per a parlar de la guerra civil, o dècada negra, des de l’òptica d’una xica dels anys 90 que, com a quasi totes en aqueixa dècada, el que li agrada és eixir, ballar i Madonna.
Amb el ritme desesperat d’un atac d’ansietat, Papicha (paraula que en algerià es refereix a una xica rebel que fa el que vol) corre per la casba en solitari amb texans trencats i la cabellera llarga. El seu desafiament i el seu gest contrariat recorda a la icònica fotografia de Ruth Orkin d’una turista nord-americana assetjada per la mirada dels homes a la Florència dels anys cinquanta. Papicha i les seues amigues s’expressen amb allò que es posen, amb el seu maquillatge i els seus invents per a estar boniques, però també amb la seua tossuda gosadia en negar la realitat.
La màquina de cosir, els esbossos dels vestits, la desfilada feta amb teles de haik que es converteix en l’obsessió de la protagonista, la germana periodista o l’estupenda mare conformen un univers femení carregat de detalls i veritat on tocar o embolicar-se en una tela és un gest polític en el qual la felicitat i l’alegria juguen un paper vital. De la mà de Lyna Khoudri i de les altres joves actrius, Meddour guia l’espectador a través dels sentits i el desconcert mentre ens acosta al pou negre que amenaça la vida en aquesta pel·lícula que, malgrat tots els titubejos d’una cineasta novençana, té l’impagable arrossegament de l’autèntic
(Elsa Fernández Santos, 07/08/2020, https://elpais.com/)
Dues xiques s’escapen de la seua residència universitària de matinada. En el taxi, es pinten els llavis i els ulls de colors virolats i es vesteixen amb lluentons. Aquesta escena tan corrent en el món occidental, dos joves preparant-se per a eixir de festa, troba en Papicha un xicotet contratemps quan dos policies algerians paren el taxi en el qual viatgen i les interroguen: “On aneu a aquestes hores? Que no teniu por?”. Les protagonistes de l’òpera prima de Mounia Meddour no tenen por. Ni tan sols quan, endinsant-se en la dècada negra algeriana, comencen a veure perillar les seues llibertats fonamentals. “Germana, tenim estima per la teua imatge. Cuida-la o ho farem nosaltres”, resen els cartells que, cada vegada més, pengen als carrers d’Alger. El conserge de la seua residència, abans permissiu, comença a controlar les entrades i eixides de les xiques; les fonamentalistes irrompen en la universitat on estudien amb agressions als professors per parlar en francès; en les notícies informen dels cada vegada més freqüents assassinats de dones i xiquetes.
Amb molta intel·ligència, Meddour aprofita el camp semàntic de la moda –Nedjma, interpretada per Lyna Khoudri, vol ser dissenyadora– per a reflexionar sobre la fragilitat de la llibertat de la dona als països àrabs. Els lluentons dels vestits de Nedjma enfront del nicab amb el qual els fonamentalistes i les fonamentalistes volen vestir-les. La llibertat creativa de la dona enfront de la inacció sota el vel negre. Aqueix recordatori clar, directe, sense floritures, és el millor de Papicha, com ho és el naturalisme amb el qual retrata les seues protagonistes, xiques amb les hormones revolucionades que ixen, beuen i fumen sense que ningú no les controle, la llibertat de les quals és difícil de compaginar amb el terror que les va envoltant, i que Meddour representa amb exquisidesa en l’assassinat en segon terme, fora de focus, però no per això menys brutal.
(Andrea G. Bermejo, 03/08/2020, https://www.20minutos.es/)