Període expositiu
Del 24 de novembre de 2022 al 14 de gener de 2023

Cicle
Programa FotoGràficaMent

Títol
Exposició | «ATLES PROVISIONAL DE BERLÍN» de Sergio Belinchón

Horari de sala
De dimarts a dijous de 18.30 a 20.30 h,
divendres i dissabtes d'11.30 a 13.30 h i de 18.30 a 20.30 h.
Diumenge, dilluns i festius (6, 8, 24, 25, 31 de desembre i 1 i 6 de gener) tancada

Presentació i visita guiada a càrrec de l'autor
dijous, 24 de novembre a les 19.30 h

Activitats complementàries
Sessió especial Photobook Club Castelló amb l'autor, el dijous, 24 de novembre a les  18h

Visita guiada oberta amb l'autor
dissabte, 26 de novembre a les 12 h

Lloc
Sala d'exposicions de la Llotja del Cànem. C/ de Colom, 22. Castelló de la Plana

Accés
Entrada lliure fins a completar l'aforament

Entitats
Universitat Jaume I i Generalitat Valenciana

Descripció
Atles provisional de Berlín fa referència al lloc en què es porta a terme el treball, la ciutat de Berlín, i l’assumpte de què tracta: del caràcter provisional del document, del moment de profunda transformació en què es troba submergida Berlín, on les noves construccions encobreixen la ciutat del mur, dels descampats, de les ferides de la guerra.

Seguint amb el meu interès per retratar el territori i els espais urbans, que fa uns quants anys que desenvolupe, em vaig sentit atret per fotografiar les restes de com era fins fa no res la ciutat que vaig conèixer en arribar-hi fa vint anys, els escenaris quotidians dels seus habitants.

L’ultracapitalisme arrasa l’espai urbà: es construeix a cada mil·límetre lliure de la ciutat en un afany especulatiu sense precedents, es disfressa l’existent per fer-lo atractiu al sector immobiliari, en què l’ultraliberalisme homogeneïtza els elements característics de la ciutat. Res de nou, res d’original, això ja ocorre en qualsevol ciutat europea. Per això, el possible retrat de Berlín no deixa de ser un assumpte més general i global: les ciutats es normalitzen, perden a poc a poc el seu caràcter i es transformen en urbs cada vegada més semblants les unes amb les altres, alhora que el poder econòmic influeix i determina marcadament la forma de la ciutat i la vida dels seus habitants.

El meu treball barreja la representació i la interpretació. Tot i ser un treball estrictament documental, fotografie el que existeix, i el resultat n’és una mera opinió, el meu punt de vista. No és inventari de Berlín. No m’interessa ni em plantege un treball que abrace tot el que significa Berlín, una tasca que, d’altra banda, és impossible. És una sèrie d’imatges que assenyalen els canvis de la ciutat, que es fixa en el que ha desaparegut i preveu el que s’ha de transformar. Defuig els grans monuments de la ciutat. Més que el monument, m’interessen els escenaris secundaris, el paisatge de fons, l’ordinari. I hi afig la figura humana, les persones com a generadores d’històries i narracions a l’escenari urbà. Busque analogies amb la pintura, no tant emular ni anar buscant imatges que concorden amb obres d’art clàssiques, sinó reconèixer certs elements relacionats amb la pintura i descobrir-los en l’espai quotidià.