Llotja del Cànem. Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I. C/ de Cavallers, 1. Castelló.
Horari de sala:
De dimarts a dijous de 18.30 a 20.30 h, divendres i dissabtes de 11.30 a 13.30 h i de 18.30 a 20.30 h. Diumenge i dilluns tancada.
* La sala romandrà tancada els dies 24, 25 i 31 de desembre de 2014 i l'1 i el 6 de gener de 2015.
Visites guiades per a grups: per a concertar-les s’ha de telefonar al 964 72 91 20, de dilluns a divendres de 10 a 14 h.
Robert Muñoz és, abans que res, un fotògraf inspirat. És, a més, un investigador nat que vol arribar més enllà del que suposa la reproducció fotogràfica. Potser per això porta ja alguns anys indagant, amb passió il·lusionada, no exempta de plaer científic, la fotografia estereoscòpica o tridimensional que atorga una corporeïtat especial i, sobretot, vinculant als seus motius. El procés requereix una gran habilitat científica del fotògraf, però també d’inspiració per a buscar els motius que puguen resultar més sorprenents i més reals i entroncar-los amb aquesta tècnica anaglífica.
En anteriors mostres Robert M. Awa es va encimbellar penyes amunt per les salvatgies del Maestrat i del Desert de les Palmes. Ara, motivat per un instint de romàntica arqueologia històrica, ha viatjat per la península Ibèrica i per l’arxipèlag Balear per a enquimerar-se amb les pedres mil·lenàries, testimoni impertèrrit i solemne d’un passat ple de sensació i de misteri.
Historiadors, amb molt de novel·lista i fantasiador, han volgut relacionar les construccions megalítiques menorquines amb unes altres de l’àrea mediterrània i fins i tot atlàntica, i les han relacionat amb el cicle dels eclipsis lunars o la definició dels solsticis i els equinoccis, les eixides i les postes del Sol i de la Lluna. El nostre fotògraf, no podia ser d’una altra manera, s’enquimerà amb aquestes històries amb psalm druídic i va voler penetrar en l’arcà de la seua fantasia i, sobretot, del seu poder arrabassat que aclapara quan l’espectador o l’espectadora es troba envoltat per aquests testimonis de civilització.
Hi ha arcà, misteri, força ancestral, ritual, quimera i llegenda. Tot això ho va sotjar amb els ulls de la cara i els de l’ànima i va voler que la seua càmera produïra el miracle de la visió sensorial de la seua percepció humana.
Per això, les seues estereoscòpies introdueixen l’espectador en el potent àmbit del que és ancestral, i fan que el contemplador, que es calça davant dels ulls les lents argelaga-turquesa, es capbusse en un oceà de sensacions històriques, les quals són poderoses i recòndites ensems, suggeridores, insondables i grandioses sempre.
Mai el silenci d’aqueixes pedres mil·lenàries és més real i més viu alhora. Les pedres silents parlen amb llenguatge d’un mutisme eloqüent, el de la intensitat de l’enigma que esglaia a qui es troba immers en aqueix panorama per la fascinació aterridora del jeroglífic incomprensible que uneix l’home amb la incògnita grandesa del sagrat i del mil·lenari.
Quan contemplem les imatges tridimensionals de Robert M. Awa no podem per menys que recordar la frase de Thomas Carlyle: «El silenci és l’element en el qual es formen totes les coses grans.»
Antonio Gascó
Crític d’art i catedràtic i acadèmic de les reials acadèmies de Sant Ferran i de Sant Carles