Càrrec: Mestra d'educació primària

 

 

En primer lloc, m'agradaria ressaltar que, sota el meu punt de vista, aquest grau ha de ser totalment vocacional. Deixant aquest matís clar, he de dir que la meua experiència com a alumna del grau de Mestre/a d'Educació Primària ha estat tot un aprenentatge constant. He pogut comprovar que és la professió que vull desenvolupar en un futur pròxim. Potser els primers anys es pot percebre la carrera dins d'un àmbit prou teòric. No obstant això, quan arriben les pràctiques veus clarament que eixa teoria era necessària per poder dur a terme les pràctiques amb els fonaments i la professionalitat que es requereix. 

Personalment, les assignatures que més m'han agradat han sigut les que parlaven de psicologia dels infants, ja que considere que per ser una bona mestra és fonamental entendre les etapes evolutives dels mateixos i el perquè de les seues accions.

És ben cert que el treball de mestre està prou cotitzat i que, aprovar una oposició és una tasca molt dura, però que amb esforç i constància es pot aconseguir. Una vegada comences al teu primer treball com a mestra d'educació primària, la resta va rodat. En el meu cas, jo no considere que anar a escola siga un treball, ja que és el que m'agrada i el disfrute tant que no em suposa un suplici. Supose que en això consisteix estudiar un grau que t'agrade realment i et plene com a persona, que el dia de demà es converteix en un estil de vida apassionant.   

Vaig triar la Universitat Jaume I pel pla d'estudis, principalment. Per altra banda, volia viure l'experiència d'estar fora de casa i desenvolupar-me com a persona, ja que la meua residència habitual està a València. Tot i això, la primera vegada que vaig visitar el campus em vaig quedar fascinada, era tan acollidor que em va donar una motivació extra per començar la carrera dels meus somnis. Està prou complet en quant a instal·lacions i el professorat està molt capacitat en quant a coneixements i experiència docent.

Com a experiències en tinc moltes però, potser, a nivell general recomanaria gaudir de cada moment del grau. Des de les angoixes en èpoques d'exàmens, fins les estones lliures a la cafeteria del campus amb els companys. Tots i cadascun dels moments viscuts són tot un aprenentatge cognitiu i vital; el temps passa molt ràpid, en quant menys ho esperes has acabat el grau i la vida universitària ha finalitzat. És una etapa molt bonica que sense dubte tornaria a repetir en aquesta universitat, ja que m'ha format professionalment i m'ha fet conèixer a amics i amigues que em duc per a tota la vida.