Estic parlant de l’any 2001 quan vaig ingressar en magisteri de música, la meua primera opció de carrera, ja que sempre he tingut una gran vocació per la docència. Encara recorde els nervis de la preinscripció de la matrícula, després les eleccions de les assignatures, que pugueren compaginar amb les classes del conservatori professional de música. 

Quan vaig arribar a la universitat, que si fotocòpies a reprografia, que si el manual d’una assignatura, d’altra, que si treballs en grups, un llarg etc que et fa madurar i créixer com a persona.

Jo, alumna que si podia s’amagava baix de la taula, amb vergonya i que venia de les classes magistrals on el professor explica i l’alumne escolta i vomita als exàmens, vaig trobar-me a l'UJI una manera molt diferent i implicativa d'impartir la docència, personificada en un professorat de gran qualitat com el cas de Joan Traver. 

Ell ens va fer que ens preguntarem el perquè de les coses, ens escoltava, que ens feia tutoria per a què nosaltres li explicarem els conceptes apresos en classe i que canviarem els rols. Gràcies a ell vaig començar a creure en mi després de patir assetjament escolar durant un any d’institut. Aquest fet va marcar la meua decisió de ser mestra, per a què mai passaren aquestes coses en una classe on jo fóra responsable com a docent. Perquè si alguna cosa ens va ensenyar Joan és que no recordaràs allò que un mestre t’ensenya sinó com et sents quan t’ensenya. 

Actualment treballe com a mestra de primària en el CEIP Ausiàs March de la Vall d’Uixó, és un centre d'acció educativa singular (CAES).

Vaig tindre l’oportunitat de començar un projecte nou a l’escola: mestra de l’aula experimental de dos anys durant dos cursos i encara vaig enamorar-me més d’aquesta etapa. 

Sempre m'ha agradat implicar a les famílies en una manera activa en la vida de les aules, ja siga amb una participació directa o indirecta, les famílies sempre sumen. A més d’aquesta participació activa de les famílies juntament amb el procés d’ensenyament vam crear més projectes meravellosos, ens hem posat les botes d’aigua i hem saltat en els tolls d’aigua, hem anat a l’horta a jugar amb la terra, ens hem divertit, hem experimentat, hem pintat amb els peus, amb gel, en definitiva hem crescut junts.

Jo tinc dos secrets, el primer, mai deixeu de formar-se i d’autoavaluar-se i el segon fer que cada alumne siga únic i especial per a vosaltres.

És bonic i important continuar tenint vives les relacions de la universitat i mantenir el contacte, per a seguir formant-se, per a aprendre, inclús per a ajudar amb el treball de les persones que duen endavant aquest magnífic projecte. Una tasca que desenvolupen els programes alumni, i en el cas de la nostra universitat, el programa AlumniSAUJI.