Javier Pérez Alarcón (València, 1990) és alumni del Grau en Traducció i Interpretació, on es va especialitzar en traducció audiovisual. Des que va finalitzar els seus estudis en 2013 no ha parat de treballar i ja ha traduït més de cent guions per a doblatge que inclouen documentals, pel·lícules i sèries com The Handmaid’s Tale, Britannia, El justiciero, Star Trek: the Animated Series, Wynonna Earp i moltes més.

L’UJI és una de les poques universitats espanyoles que compta amb un itinerari d’especialització en traducció audiovisual integrat dins del propi pla d’estudis i un professorat que, com ell diu, «em va ensenyar tot el necessari per a poder eixir al mercat laboral (després d’unes pràctiques d’allò més profitoses en l’estudi de doblatge SDI Media de Madrid) i defensar-me com a autònom, que ja sabem que no sempre és fàcil.»

Premio ATRAE a millor traducció per a veus superposades pel seu treball en Viajes espaciales, hui Javier es sotmet al qüestionari alumni.

Per què l’UJI?
Perquè en el seu moment era (i em consta que continua sent) una de les millors universitats per a estudiar Traducció i Interpretació d’Espanya.

Quin és el descobriment més interessant que has fet a Castelló?
Encara que sone a tòpic, els companys i la Universitat.

Per què Traducció i Interpretació?
En el meu cas ho vaig tenir clar en assabentar-me que hi existia com a carrera. Sempre havia suposat que algú havia de traduir les coses, però no li havia donat moltes voltes fins que cursava quart de l’ESO, moment en què ho vaig veure clar. I per sort, perquè la meua alternativa era Arquitectura i just vaig començar a estudiar quan esclatà la bombolla immobiliària, així que hauria estat graciós...

Una paraula que defineix l’estudiantat de Traducció i Interpretació enfront de la resta d’estudiantat?
Curiosos, i és que en la nostra professió s’ha d’estar al dia de tot perquè mai no saps quan et pot aparèixer una referència a la darrera crisi política de vés a saber quin país o un modisme que utilitzen els adolescents de determinada tribu urbana. Un no parar, vaja.

Una assignatura que et va marcar?
Traducció per a Doblatge, amb Gloria Torralba. L’assignatura que en va ensenyar a fer allò amb el que em guanye el pa diàriament.

Un professor difícil d’oblidar?
Són molts, així que en citaré uns quants (i encara em deixaré algun): Justine Brehm, Steve Jennings, Gloria Torralba, José Luis Martí Ferriol, Frederic Chaume Varela, Irene de Higes, Beatriz Cerezo... La veritat és que vaig quedar molt content amb el professorat en general i amb el d’audiovisual en particular.

Un espai de l’UJI?
Com no, la cafeteria, però també la biblioteca, assortida de materials acadèmics i (no menys important) novel·la i còmic de ficció. Em van amenitzar hores i hores de viatges de tren a la Facultat...

Una paraula per a descriure l’UJI?
Aprenentatge.

Què creus que ha aportat l’UJI en la teua vida?
A banda del fet evident (una carrera, gràcies a la qual em guanye la vida), que he conegut gent amb qui continue veient-me i fent uns bons riures encara hui, que no és poca cosa.

Què significa ser antic alumne d’aquesta Universitat?
Per a mi és un orgull, ja que recorde les classes amb molta estima, i tinc la sort de tornar de tant en tant per a fer-hi xarrades sobre traducció a l’alumnat. Vulgues o no, fa goig veure’s reflectit en les cares dels qui ara estudien i pensar que (fa no tant) era un d’ells.