El repte per combatre patologies com la malaltia d'Alzheimer és entendre com s'inicia la neurodegeneració per poder frenar-la.

Els nostres objectius impliquen construir un catàleg de virus i nanopartícules mitjançant tècniques biotecnològiques (teràpia gènica) per poder arribar a prevenir o frenar la mort neuronal.

En l'actualitat, més de 46 milions de persones sofreixen demència a tot el món. Si la tendència continua com fins ara, en 2050 hi haurà 131,5 milions. Marc Wortmann – Executive Director, Alzheimer’s DiseaseInternational (ADI)

El factor de risc més alt per a l’Alzheimer és l'edat avançada. Dades epidemiològiques mundials estimen que a partir dels 65 anys la taxa augmenta un 10% cada deu anys, aconseguint als 85 anys una prevalença de 30%, una de cada nou persones majors de 65 i gairebé un terç de majors de 85 anys. Actualment, la població mundial de majors de 65 anys aconsegueix els 414 milions; i aquesta xifra s'incrementarà a 804 milions en 2025.

Aquests canvis demogràfics augmentaran significativament el nombre de subjectes amb demència en pocs anys, resultant en un sever problema de salut pública amb un impacte econòmic insostenible per als sistemes de salut.

No solament la prevenció, pal·liar símptomes i sobretot tractaments efectius contra la malaltia són, per tant, objectius d'alta prioritat per a la societat.

Actualment, els medicaments utilitzats per combatre la malaltia d'Alzheimer, tenen poc o nul efecte. Per un curt període sembla frenar el declivi, no obstant això, en pocs mesos la deterioració cognitiva contínua irreversiblement. Això indica que l'acció d'aquests tractaments és merament simptomàtica sense resoldre o corregir les causes. El motiu és que l'etiologia de l'Alzheimer segueix sent desconeguda i no existeix actualment una teràpia clínica efectiva.

L'envelliment comporta una sèrie de canvis fisiològics en el sistema nerviós, que poden afectar la capacitat cognitiva. No obstant això, nombrosos estudis suggereixen que l'envelliment “normal” no ha de tenir necessàriament una deterioració, i per tant la deterioració és patologia, les neurones poden sofrir una acumulació d'insults tòxics durant la vida, que indueixen la seva mort. Aquesta acaba per desencadenar processos neuroinflamatoris continuats, és a dir neuroinflamació crònica, que afecten a neurones circumdants acabant en un bucle imparable de degeneració.

Existeixen nombrosos factors ambientals; hàbits d'alimentació que donen lloc a la síndrome metabòlica en persones amb obesitat i/o sobrepès; estrès; sedentarisme; ictus i traumatismes.

D'altra banda, solament el 5% de pacients amb la malaltia d’Alzheimer apareix en subjectes menors de 60 anys, i menys de la meitat d'aquests casos és causada per mutacions (gens codificants de la proteïna precursora de l'amiloide (APP) i els gens responsables de les presenilines 1 i 2).

El nostre abordatge al problema és estudiar esdeveniments intracel·lulars afectats per la neuroinflamació i estudiar com aquests processos inflamatoris indueixen mort neuronal per poder interferir i combatre-ho. El treball implica a més un estudi exhaustiu de com interaccionen astròcits i neurones en aquest procés degeneratiu.