UJI

Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

Última modificació: 25/02/2021 | Font: InfoCampus

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria, pretén  formar tècnics i tècniques capaços d’intervindre, reflexivament i responsablement, en tots els processos  implicats en la producció vegetal.  [Llegir més]

Per què estudiar aquest grau a l’UJI?

Pla d'estudis anterior

Contacte: grauagro@uji.es

 

INTRODUCCIÓ

Presentació

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria, pretén  formar tècnics i tècniques capaços d’intervindre, reflexivament i responsablement, en tots els processos  implicats en la producció vegetal.

Des de la gestió del material vegetal, base dels cultius, la dotació d’infraestructures necessàries per al cultiu (instal·lacions de reg, hivernacles, etc.), el procés productiu, així com la conservació i la comercialització dels productes i serveis que s’hi generen.

Aquests professionals han de ser capaços d’entendre la tecnologia que es produeix als centres de recerca i transferir aquests coneixements al sector agrari per a l’aplicació pràctica. Per aconseguir-ho, cal formar tècnics i tècniques amb un bon bagatge en coneixements bàsics, que els permetrà adaptar-se, en el futur, a l’entorn concret on exerciran la seua professió, sense perdre la flexibilitat i l’adaptabilitat que demana la nostra societat.

L'estructura del grau es basa en l'ordre CIN/323/2009, de 9 de febrer, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió d'enginyer o enginyera tècnic agrícola. 

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural té atribucions professionals regulades ( BOE núm.79 de 2-04-1986 i BOE núm.100 de 26-04-1986).

 

Gemma Camañes Querol

Vicedirectora del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

Contacte: grauagro@uji.es

Per què estudiar aquest grau a l’UJI?

- El sector agroalimentari és un dels de major importància econòmica. L’UJI té una gran implicació amb aquest entorn social per mitjà d’un gran nombre de convenis i projectes signats amb empreses i institucions.

Qualificació del professorat. Més de 40 professors doctors i professores doctores a temps complet dedicats a docència i recerca en temes d’actualitat avalats per indicadors científics internacionals. El grau té el suport de grups de recerca capdavanters en el sector de l’enginyeria agroalimentària, entomologia agrícola, biologia molecular en protecció de cultius, millora vegetal, ecofisiologia, biotecnologia, patologia i bioquímica.

Infraestructures específiques (laboratoris, parcel·la experimental, hivernacles) i dotades de tecnologia moderna.

Procediments docents innovadors. Èmfasi en la formació integral, aplicada i multidisciplinària que prepare per a l’activitat professional.

Programa d’acció tutorial universitari (PATU): per a facilitar l’adaptació a la Universitat Jaume I de l’estudiantat de primer curs. 

Què és important conèixer?

Què és?

L’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural és una ciència interdisciplinària l’àmbit d’actuació de la qual són totes les activitats relacionades amb la producció agrària sostenible i respectuosa amb el medi ambient, la transformació i comercialització de productes agroalimentaris i el desenvolupament rural. L’alimentació continua sent una necessitat primordial que fa que el sector agroalimentari tinga una gran importància econòmica en tots els països, especialment en els desenvolupats. A més, el major poder adquisitiu actual comporta que el mercat de consum tinga demandes més sofisticades que requereixen satisfer necessitats nutricionals i estètiques a les quals abans no es prestava tanta atenció i per les quals el consumidor està disposat a pagar un preu més elevat.

Els graduats i graduades en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural de la Universitat Jaume I en finalitzar la seua formació hauran adquirit competències que els permetran conèixer, desenvolupar i aplicar coneixements científics i tecnològics a la producció agrícola i ramadera, l’obtenció de productes de més qualitat i seguretat alimentària, l’organització i gestió d’empreses agroalimentàries, el disseny, implantació i manteniment de jardins i paisatges, la implantació d’infraestructures agràries i la planificació i desenvolupament rural. Tot això de forma respectuosa amb el medi ambient i econòmicament rendible.

Organització dels estudis

Primer curs:

Formació bàsica (FB): 60 crèdits ECTS

Segon curs:

Formació bàsica (FB): 18 crèdits ECTS      

Obligatòries (OB): 42 crèdits ECTS

Tercer curs:

Obligatòries (OB): 60 crèdits ECTS

Quart curs:

Obligatòries (OB): 24 crèdits ECTS

Optatives (OP): 18 crèdits ECTS

Pràctiques Externes (PE): 6 crèdits ECTS   

Treball de Final de Grau (TFG): 12 crèdits ECTS

Total de crèdits del grau: 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer System)

La Universitat Jaume I ha establert que cada crèdit ECTS equival, per norma general, a 25 hores de treball de l'estudiantat. D’aquestes, entre 7,5 i 10 hores corresponen a docència presencial (classes, pràctiques, tutories, seminaris, etc.) i la resta són les hores de treball autònom de l’alumnat (treballs, projectes, hores d’estudi, etc.).

El preu del crèdit establert per al curs 2020/21 és de 19,27 €. Com que un curs són 60 crèdits, el cost de la matrícula del primer any és de 1.156,20 € més taxes administratives.

Alguns aspectes del grau que és important que conegues:

TREBALL DE FINAL DE GRAU

El Treball de Final de Grau no es pot realitzar fins que no s’ha superat el 79,41% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) i obligatòries (OB), sense considerar les matèries de Pràctiques Externes i Treball de Final de Grau en el còmput d'aquest percentatge.

Consisteix en el desenvolupament d’un treball pràctic aplicat en qualsevol de les línies obertes en la docència del grau, amb aplicació específica dels aspectes de creativitat i memòria addicional en el qual es puga constatar la capacitat relacional, reflexiva i crítica de l’estudiantat. El treball s’ha d’orientar a un producte terminal, és a dir, un projecte que s’ha de desenvolupar i finalitzar.

TÍTOLS I CERTIFICACIONS

En acabar obtindràs:

Títol de graduat o graduada en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural per la Universitat Jaume I.

Suplement europeu al títol (SET). Aquest document acompanya els títols universitaris de caràcter oficial i amb validesa a tot el territori nacional i inclou informació unificada i personalitzada sobre els estudis cursats, els resultats obtinguts, les capacitats professionals adquirides i el nivell de la titulació en el sistema nacional d’educació superior. 

L'estudiantat del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural pot obtenir un segon títol.

 

Trets d'identitat

Estar a la universitat no és només assistir a classe de les assignatures en què t’has matriculat. La universitat apareix en un període de la teua vida en el qual t’estàs formant acadèmicament, però també desenvolupant com a persona. Aprofita’l!

Per això és fonamental que conegues una sèrie d’aspectes relacionats amb la titulació, però també altres que són generals, i que com a universitari o universitària no sols has de conèixer sinó també utilitzar.

De la titulació...

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural s’imparteix a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, que disposa de les següents instal·lacions i recursos tecnològics per al desenvolupament de l’activitat docent:

  • Aules d’informàtica, una aula d’accés lliure per a ús general de l’alumnat amb 72 equips informàtics i aules dedicades a la docència amb ordinadors, excepte una que només en té vint. Totes les aules disposen de canó de vídeo.
  • Deu laboratoris docents, específics de l’àmbit de la titulació: de biologia animal, de química analítica, de física aplicada, de cristal·lografia-mineralogia, de producció vegetal, de geodinàmica externa i d’enginyeria mecànica.
  • Zona d’hivernacles amb 500 m2 d’instal·lacions. Es disposa de diferents tipus d’hivernacles amb sistemes automatitzats de control ambiental (calefacció, sistemes de refrigeració, malles d’ombreig i sistemes d’il·luminació artificial).
  • Parcel·la de 1.200 m2 de pràctiques de camp en la qual amb finalitats docents es mantenen col·leccions de cultius llenyosos (dèsset espècies fruiteres) i hortícoles (en període lectiu hi ha 22 cultius entre els de més importància econòmica).
  • Dues aules de dibuix amb taules multimèdia amb accés a Internet, megafonia i projector de vídeo.
  • Línies d’investigació: al Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural es desenvolupen els següents programes d’investigació:
    • Bioquímica i biotecnologia: estrès biòtic, abiòtic, resistència induïda, metabolòmica, reguladors del desenvolupament, expressió de gens, metabolisme del nitrogen, agricultura sostenible, cítrics, tomata, arabidopsis.
    • Ecofisiologia i biotecnologia: agricultura, estrès abiòtic, metabolòmica, hormones vegetals, reguladors del desenvolupament vegetal, cultiu in vitro, biotecnologia vegetal, cítrics, pebreres, arabidopsis.
    • Integració metabòlica i senyalització cel·lular: interacció planta-patogen, metabolisme del nitrogen, resistència induïda, estrès biòtic, senyalització hormonal, biologia molecular de plantes.
    • Maneig integrat de plagues agrícoles: entomologia de cítrics, maneig integrat de plagues, control biològic, efectes secundaris de plaguicides, quarantena, aplicació de tècniques de biologia molecular al control biològic de plagues.
    • Protecció de cultius i biologia molecular: protecció de cultius, plagues, biologia molecular, relacions tròfiques, genòmica, metagnòmia, seqüenciació, microbioma, endosimbiosi.
    • Millora de la qualitat agroalimentària: avaluació instrumental, qualitat organolèptica, avaluació de la qualitat nutritiva, millora de la qualitat, control de qualitat, optimització de sistemes de producció, selecció de material vegetal.
    • Institut Universitari de Plaguicides i Aigües. Impacte dels plaguicides sobre la qualitat de les aigües; investigació sobre nous contaminants en aigües naturals i residuals; fàrmacs, hormones i drogues il·legals d’abús; aplicacions tècniques híbrides cromatografia/espectrometria de masses en la quantificació, confirmació i elucidació de contaminants orgànics en mostres d’interès ambiental, alimentari i toxicològic; determinació de xenoestrògens en matrius biològiques humanes; estudis sobre el comportament de compostos orgànics persistents en xarxes tròfiques marines, incloent-hi les activitats de l’aqüicultura; toxicitat, bioacumulació i biomagnificació en organismes marins; gestió de recursos hídrics; hidrogeologia; contaminació d’aigües subterrànies.
    • Mineralogia aplicada i ambiental: contaminació atmosfèrica i mineralotècnia de roques i minerals industrials.

Finalment, per a saber més sobre els estudis universitaris

Webs d’interès general

Díptic informatiu del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

Què puc estudiar i on

Guia oficial de titulacions i postgraus de les universitats espanyoles (RUCT)

Llibres blancs de les titulacions

Guia Preocupa’t

 

Webs específiques

Departament de Ciències Agràries  i del Medi Natural

Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Ministeri d'Agricultura,Alimentació i Medi Ambient

Institut Valencià d’Investigacions Agràries

 

De la universitat

La informació i suport que et proporciona la Universitat Jaume I s’agrupa en dos grans àmbits, la vessant acadèmica —informació relacionada amb els estudis, etc.— i la vessant personal —informació relacionada amb el propi desenvolupament.

Vessant acadèmica

Unitat de Suport Educatiu (USE). S’ocupa de l’assessorament personalitzat a l’estudiantat sobre temes acadèmics i professionals (elecció d’assignatures, tècniques d’estudi, eixides laborals, etc.) i de l’atenció a les persones amb algun tipus de discapacitat o que presenten alguna problemàtica que afecte la seua integració acadèmica, social i laboral.

Programes que desenvolupa:

Jornada d’acollidaEs porta a terme amb la finalitat de facilitar l’adaptació i la integració de l’estudiantat de nou ingrés.

Estudia i investiga a l’UJI. Des de l’USE s’està treballant perquè els millors estudiants i estudiantes de les olimpíades de secundària que després es matriculen a l’UJI, tinguen, a més d’una formació acadèmica, una formació amb vessant investigadora.

Assessorament personalitzat. Atenció individual sobre qualsevol tema d’orientació acadèmica: elecció d’assignatures, continuació d’estudis, canvi de titulació...

Programa d’acció tutorial universitari (PATU). El Programa d’acció tutorial universitari pretén facilitar la incorporació i adaptació de l’estudiantat a la Universitat Jaume I i comprèn diferents accions en funció de les necessitats de les titulacions i/o centres.

InfoCampus (Oficina d'Informació i registre) ofereix atenció personalitzada de forma presencial, telefònica i telemàtica. Està ubicat als locals 14 i 15 de l’Àgora universitària. La seua missió és centralitzar la difusió de la informació de la universitat de forma fiable, completa i actualitzada, i assistir al registre.

A InfoCampus es pot consultar tota la informació acadèmica relacionada amb els estudis universitaris, allotjament, vida universitària, etc., i plantejar qualsevol tipus de consultes, queixes i suggeriments.

Eines:

  • Portal del nou estudiantat: és el canal de referència informativa per al nou estudiantat de grau, màster i doctorat.
  • Portal de l’estudiantat: és el canal de referència informativa per l’estudiantat de grau, màster i doctorat
  • Borsa d’allotjament: servei de recerca d’habitatges que ofereix la Universitat
  • Tauler d’anuncis: per a publicar anuncis classificats, d’acord amb les categories que s’assenyalen: audiovisuals, compra-venda, esports, informàtica, intercanvis, llibres i apunts, oci, treball i altres.
  • Bústia UJI. És el canal obert de comunicació de la Universitat Jaume I. Mitjançant la Bústia UJI i a través d’Internet qualsevol persona, siga membre de la comunitat universitària o no, pot fer consultes o plantejar queixes, suggeriments o felicitacions als serveis i departaments de l’UJI.
  • Assistència a registre, per a deixar  constància oficial de la presentació de qualsevol document a la Universitat.

Consulteu l’horari d’atenció d’InfoCampus (Oficina d’Informació i Assistència a Registre)

Normativa d’avaluació. Tota la informació relacionada amb la normativa d’avaluació i els exàmens de l’UJI.

Estatut de l’estudiantat universitari. L’objectiu d’aquest document és el desenvolupament dels drets i deures de l’estudiantat universitari de les universitats públiques i privades espanyoles.

- Sindicatura de Greuges. És l’òrgan que defensa i protegeix els drets i els interessos dels membres de la comunitat universitària. La seua funció és tramitar les queixes, les observacions i els suggeriments que no han pogut ser atesos per les vies habituals. Si necessites aquest servei pots enviar un correu electrònic a l’adreça: sindicatura-greuges@uji.es.

Biblioteca-Centre de Documentació. Disposa d’un fons bibliogràfic i documental que comprèn totes les matèries que s’imparteixen a la Universitat Jaume I, al qual podeu recórrer per completar els apunts de la titulació.

A la Biblioteca pots estudiar en grup, ja que disposa d'aules condicionades. En període d’exàmens la Biblioteca s'obri les 24 hores.

A la Biblioteca també hi ha diferents serveis de suport a la formació acadèmica que són de gran utilitat, com ara:

- Mediateca. Dissenyada per a l’ús de la informació electrònica i audiovisual, d’evident rellevància per als graduats i graduades en Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual.

- Hemeroteca. Per a consultar revistes.

- Centre de Documentació Europea. Presta serveis de documentació comunitària.

- Centre d’Autoaprenentatge de Llengües (CAL). El CAL és un espai d’aprenentatge on, de manera autònoma, es pot començar l’aprenentatge d’un idioma sense coneixements previs o s’hi pot ampliar els que ja es tenen d’una altra llengua. Al CAL de la Universitat Jaume I es pot aprendre alemanyanglèscatalàcatalà i espanyol com a llengües estrangeresfrancès i italià de manera integrada o per habilitats, segons les pròpies necessitats. El CAL disposa de recursos i materials classificats per habilitats, aspectes lingüístics i nivells, i també d’un equip d’assessors que orienten i guien l’aprenent de manera personalitzada. Cada persona pot fixar-se els objectius i les activitats més idònies per assolir-los, i treballar segons el seu ritme i la seua disponibilitat.

Vessant de desenvolupament personal

Oficina de Relacions Internacionals (ORI). Gestiona els programes internacionals i nacionals d’àmbit educatiu i els programes d’intercanvi. També s’ocupa del foment de l’ocupació i dels programes d’inserció laboral.

Oficina d’Inserció Professional i Estades en Pràctiques (OIPEP). Desenvolupa accions dirigides al foment de l’ocupabilitat que faciliten la inserció professional de l’estudiantat i dels titulats i titulades, mitjançant la cooperació amb altres institucions i empreses: gestió de pràctiques en empresa, jornades i fires d’ocupació, programes d’inserció laboral i mobilitat internacional, i seguiment de les trajectòries laborals dels titulats a través de l’Observatori Ocupacional.

Servei d’Activitats Socioculturals (SASC). A la universitat, a més d’estudiar, podeu gaudir d’altres activitats: culturals, lúdiques, esportives...

Servei d’Esports. Té com a objectiu contribuir a la formació integral de l’estudiantat i del personal i oferir la possibilitat de realitzar activitats esportives. El Servei d’Esports ofereix actualment més de cent activitats diferents. Tens moltes opcions, des de mantindre’t en forma amb la pràctica d’exercicis físics i de millora de la salut, fins a participar en competicions oficials amb altres universitats representant la Universitat.

- Centre sanitari. Proporciona assistència sanitària i psicològica.

Servei d’Assistència Psicològica (SAP)Ofereix a totes aquelles persones que ho requereixen els avanços en el tractament que es deriven del coneixement de les últimes investigacions en la psicopatologia i tractament dels trastorns d’ansietat.

L’UJI és més...

  • Estil UJI: formació en llengües estrangeres, en noves tecnologies, en humanitarisme, en ciutadania europea i en foment de l’esperit emprenedor.
  • Situada a Castelló, una ciutat mediterrània i còmoda, amb facilitats d’allotjament.
  • Un campus modern i ben comunicat a cinc minuts de l'estació de trens i autobusos i  a 15 minuts en bicicleta del centre de la ciutat.
  • 100 % d’aules amb equipament multimèdia i laboratoris amb l’última tecnologia.
  • Biblioteca oberta les 24 hores en període d’exàmens.
  • Àmplies instal·lacions esportives amb una oferta de més de 100 activitats.
  • Professorat altament qualificat amb formació pedagògica permanent i nombrosos professionals externs implicats en la docència.
  • Grups reduïts que permeten un tracte personalitzat a l’estudiantat.
  • Aula virtual de suport tecnològic a la docència.
  • Estades en pràctiques per a tot l’estudiantat amb una oferta de 2.700 entitats.
  • Alta inserció professional dels titulats i titulades de l’UJI.

Eixides professionals

Els graduats i graduades en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural posseeixen les atribucions professionals, reconegudes per la Llei 12/1986, de l’enginyer o enginyera tècnic.

Àmbits de treball

  • Empreses agrícoles: maquinària, adobs, regs, etc.
  • Empreses de comercialització de productes hortofructícoles.
  • Explotacions hortícoles o fructícoles.
  • Explotacions ramaderes.
  • Indústries agroalimentàries (IV gamma, làctics, conserves, etc.)
  • Cooperativisme i emprenedoria agrària.
  • Administració pública.
  • Indústria agroquímica.
  • Departaments d’R+D d’empresa de sector i administracions.
  • Departaments de medi ambient.
  • Empreses de jardineria i paisatgisme.
  • Exercici lliure de la professió: projectes, assessoria, consultoria, valoracions, peritatges, direcció d’obres, estudis d’impacte mediambiental, estudis de seguretat i salut laboral, etc.

 

Tasques professionals

Algunes de les tasques que realitzen són:

- Redactar, programar i executar projectes.

- Intervenir o redactar altres documents que poden formar part del projecte o que són conseqüència d’aquest, com ara l’estudi de seguretat i salut, estudis d’impacte ambiental, projectes d’activitats i avaluació financera de projectes agrícoles. S’instrueix l’alumnat en els principals procediments administratius derivats de la gestió de projectes.

  • Assessorar en temes agrícoles i de comercialització de productes agrícoles.
  • Realitzar estudis d’impacte mediambiental.
  • Realitzar valoracions o peritatges.
  • Analitzar les característiques dels aliments i els motius de la seua degradació.
  • Analitzar els mètodes utilitzats en la conservació dels aliments.
  • Analitzar els processos d’elaboració de productes d’origen animal i vegetal.
  • Aplicar tècniques de producció i de control de plagues i malalties.
  • Aplicar tècniques de conreu i de reconeixement de varietats i patrons en diferents cultius (cítrics, fruiters, hortícoles).
  • Treballar amb els conreus hortícoles i fruiters.
  • Analitzar el clima, el sòl, la fisiologia del desenvolupament del conreu, les necessitats nutricionals, les operacions de conreu i la recol·lecció.
  • Estudiar i tractar fisiopaties, plagues i malalties que afecten cada conreu.
  • Recuperar espais degradats: mines i abocadors.
  • Revegetació de riberes.
  • Actuar sobre el paisatge: rotondes i mitjanes enjardinades, parcs naturals, itineraris verds, cobertes enjardinades, pèrgoles, urbanitzacions, etc.
  • Dissenyar i projectar jardins i altres projectes paisatgístics, conservar-los i mantenir-los (gestió).
  • Associar programes de fertilització, adobs, etc., amb la fisiologia dels nutrients en les plantes.
  • Estudiar l’expressió dels danys provocats per plagues, malalties o males herbes, tenint en compte la interacció entre l’agent causal, el cultiu i el medi ambient.
  • Amidar el terreny natural, representar-lo i modificar-lo. El terreny és el principal àmbit de treball i constantment ens trobem amb la necessitat de conèixer la seua geometria i/o realitzar-hi modificacions.

 

Relació amb la generació de noves ocupacions

  • Serveis de medi ambient
    • Gestió de residus
      • Tractament de residus sòlids, biodegradables, etc.
    • Gestió de l’aigua
      • Gestió de l’aigua residual, consum, eliminació de residus, etc.
    • Protecció de la natura
      • Gestió de conservació d’espècies vegetals.
    • Regulació i control de la contaminació
      • Aplicar tècniques de conservació de medi ambient per a evitar la contaminació.
    • Agricultura ecològica
      • Promoure la transformació de camps on s’aplica l’agricultura tradicional.
  • Noves tecnologies
    • Biotecnologia
      • Aplicar tècniques de biotecnologia per a la propagació vegetal, millora genètica, etc.
  • Qualitat i seguretat agroalimentària
    • Producció integrada i certificació de qualitat
      • Implementació de sistemes de producció integrada i traçabilitat segons les noves normatives.
      • Auditories i certificació de l’ús de sistemes de producció integrada segons les normes oficials.
      • Certificació de característiques de qualitat de productes hortofructícoles.

RESUM

S’estableixen per a aquest títol de grau deu perfils professionals que inclouen des dels purament productius fins als relacionats amb la gestió de la informació, el medi ambient i l’organització territorial. La relació de perfils proposats és la següent:

  • Producció vegetal.
  • Jardineria i paisatgisme.
  • Producció animal.
  • Biotecnologia i millora genètica.
  • Gestió de recursos hídrics i altres recursos naturals.
  • Tecnologia ambiental.
  • Projectes d’enginyeria agrària.
  • Gestió d’empreses agràries i comercialització.
  • Desenvolupament rural.
  • Enginyeria rural.

 

 

 

Com accediré?

Perfil d’ingrés

Els estudis del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural demanaran a l’alumnat que ingresse un alt nivell d’esforç i dedicació a l’estudi. Per això, és important que l’alumnat tinga vocació, habilitat per al raonament abstracte, creativitat i enginy, mentalitat analítica crítica, capacitat d’observació, instint de superació i constància, tant en l’estudi com en el treball.

Així mateix, és desitjable que l'alumnat de nou ingrés tinga amplis coneixements de química, matemàtiques, física i biologia, que constitueixen els fonaments de gran part dels coneixements a impartir. També seran convenients nocions de dibuix tècnic. Tot això facilitarà, sense dubte, un progrés adequat en els estudis que es proposen.

Vies d’accés

L’accés a la universitat es pot dur a terme per diferents vies:

 

BATXILLERAT+PAU

Per a l'accés i admissió a la Universitat en aquest curs de l'estudiantat que curse segon de batxillerat, es considerarà la qualificació de batxillerat més la de la prova d'avaluació de batxillerat per a l'accés a la universitat: PAU.

La prova consistirà en una fase obligatòria i una fase voluntària.

Les persones que han cursat el batxillerat s’han de presentar i superar  la fase obligatòria de la prova d’accés a la universitat (PAU). Per a superar la PAU s’han de complir dues condicions:

a)  La qualificació de la fase obligatòria, com a mínim, ha de ser de 4,000.

b)  La  nota d’accés ha de ser igual o superior a 5,000. Per a calcular-la es tenen en compte: la qualificació de la fase obligatòria, que equival al 40% de la nota, i la nota mitjana del batxillerat (que s’expressava amb dos decimals), que equival al 60% de la nota. La puntuació màxima que es pot obtindré és 10,000.

Per a incrementar aquesta nota (fins a un màxim de 4 punts), de manera voluntària, es pot realitzar la fase voluntària de la PAU. Cada persona ha de triar de quantes (fins a un màxim de quatre) i de quines assignatures de modalitat de segon de batxillerat vol examinar-se —la puntuació en aquestes assignatures ha de ser igual o superior a 5,00.

 Per a la nota d’admissió a la universitat s’ha de tindre en compte que:

a) La ponderació de les assignatures (0,1-0,2) és diferent en funció del grau i de la universitat.

b) Només es tindran en compte les dues assignatures més favorables després de la ponderació.

c) La nota d’admissió pot variar en funció dels graus i de les universitats que se sol·liciten.

Consulta les ponderacions de les assignatures per a l’accés a la universitat

Més informació

Estudiantat amb PAU aprovada segons el Reial decret 1892/2008 o normatives anteriors

Aquest estudiantat accedirà amb les qualificacions de la fase general i de la fase específica obtingudes amb anterioritat, considerant la caducitat de la fase específica establida per la normativa.

Les assignatures que se'ls ponderaran així com els valors de les ponderacions, seran les del curs en què van aprovar les assignatures de la fase específica.

Si aquest estudiantat desitja millorar la seua nota d'admissió podrà presentar-se als exàmens d'un màxim de quatre assignatures en la fase voluntària de l'actual PAU. També podrà presentar-se a la fase obligatòria actual, per millorar la seua nota d'admissió, però s'examinarà de la fase completa.

Estudiantat que van iniciar els estudis de batxillerat d'acord amb el sistema educatiu anterior

L'estudiantat que va iniciar estudis de batxillerat amb el sistema educatiu anterior, i que no els va finalitzar o no va superar la PAU amb anterioritat, no haurà de realitzar l'avaluació final de batxillerat i la seua qualificació d'accés a la Universitat serà la qualificació obtinguda en el seu batxillerat. S'aplicarà el mateix criteri a l'alumnat que va obtindre el títol de batxiller en el curs 2015/2016 i no va accedir a la universitat en finalitzar aquest curs.

L'exempció de la fase obligatòria de les PAU vindrà donada pel fet que el seu títol de batxillerat siga LOE i no LOMCE.

L'estudiantat amb el batxillerat anterior a curs 2015/2016 no estan exempts de realitzar la fase obligatòria de les PAU.

Si aquest estudiantat desitja millorar la seua nota d'admissió podrà presentar-se als exàmens d'un màxim de quatre assignatures en la fase voluntària de l'actual PAU. També podrà presentar-se a la fase obligatòria actual, per millorar la seua nota d'admissió, però s'examinarà de la fase completa.

 

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Els tècnics i les tècniques de formació professional tenen accés a la universitat sense haver de fer cap prova obligatòria. I la seua nota d’accés a la universitat és la nota mitjana del cicle formatiu (s’expressa amb tres decimals i ha d’estar compresa entre 5,000 i 10,000).

Per a incrementar aquesta nota (fins a un màxim de 4 punts), de manera voluntària, es pot realitzar la fase voluntària de la PAU. Cada persona ha de triar de quantes (fins a un màxim de quatre) i de quines assignatures de modalitat de segon de batxillerat vol examinar-se —la puntuació en aquestes assignatures ha de ser igual o superior a 5,00.

Per a la nota d’admissió a la universitat s’ha de tindre en compte que:

a) La ponderació de les assignatures (0,1-0,2) és diferent en funció del grau i de la universitat.

b) Només es tindran en compte les dues assignatures més favorables després de la ponderació.

c) La nota d’admissió pot variar en funció dels graus i de les universitats que se sol·liciten.

Consulta les ponderacions de les assignatures per a l’accés a la universitat 

L’adjudicació de plaça es porta a terme en funció de la nota d’accés obtinguda.

(Només en el cas d’empat tindran preferència l'estudiantat que tinga el títol adscrit a la branca de coneixement en la qual es troba el grau que es vol cursar. Vinculacions:

Tècnic Superior de Formació Professional (PDF)
Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny (PDF)
Tècnic Esportiu Superior (PDF)

Més informació

 

ESTUDIANTAT AMB ESTUDIS PREUNIVERSITARIS ESTRANGERS

Estudiantat de la Unió Europea i de països amb conveni d’accés amb l’Estat espanyol

L’estudiantat ha de dirigir-se a UNEDasiss per a sol·licitar la verificació que compleixen el requisit d’accés a la universitat en el sistema educatiu d’origen, el reconeixement d’assignatures de proves d’avaluació externa realitzades en el país d’origen, si escau, i la realització de les proves de competències específiques (PCE), si escau.

Estudiantat de països no comunitaris i sense conveni d’accés amb l’Estat espanyol

L’estudiantat ha de sol·licitar, en primer lloc, l’homologació del títol estranger preuniversitari pel títol espanyol de batxillerat o sol·licitar la convalidació d’estudis estrangers de formació professional pel títol espanyol equivalent.

Una vegada sol·licitada l’homologació, han de dirigir-se a UNEDasiss per a sol·licitar la verificació que compleixen el requisit mínim d’accés a la universitat espanyola, obtindre una nota d’accés i realitzar les proves de competències específiques (PCE), si escau.

Més informació

 

PROVA D'ACCÉS PER A MAJORS DE 25 ANYS

Per accedir al grau per la via de persones majors de 25 anys s’ha de realitzar una prova d’accés que consta de dues fases, una general i una altra específica.

La fase general comprèn quatre exercicis:

1. Comentari de text o desenvolupament d’un tema general d’actualitat.

2. Llengua: castellà.

3. Llengua: valencià.

4. Llengua estrangera (cal elegir entre francès, anglès, alemany, italià i portuguès).

La fase específica consta de dos exercicis que s’han d’elegir segons la branca de coneixement a la qual pertany cada títol de grau. Atès que el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural pertany a la branca d’enginyeria i arquitectura, els exercicis són:

1. Obligatori: Matemàtiques

2. A elegir entre Física o Dibuix Tècnic

Si tens interès en diversos títols de grau que pertanyen a branques diferents, pots presentar-te a la prova de més d’una branca de coneixement.

Més informació

 

PERSONES MAJORS DE 40 ANYS QUE ACREDITEN EXPERIÈNCIA LABORAL O PROFESSIONAL

Per a accedir al grau per la via de persones majors de 40 anys s’ha  de superar un procediment de selecció que s’estructura en dues fases:

1a. Fase de valoració, on es valora:

a) Experiència laboral i professional

b) Formació

c) Coneixements de valencià

d) Coneixements d’idiomes comunitaris

e) Coneixements d’informàtica

2a. Fase d’entrevista personal.

En aquesta fase es valora i s’aprecia la maduresa i la idoneïtat de les persones que s’examinen per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari oficial del grau triat. És condició indispensable superar la fase de l’entrevista per a poder accedir als estudis de grau.

Més informació 

 

PROVA D'ACCÉS PER A MAJORS DE 45 ANYS

Per accedir al grau per la via de persones majors de 45 anys s’ha de realitzar una prova d’accés que consta de tres exercicis:

1. Comentari de text o desenvolupament d’un tema general d’actualitat;

2. Llengua: castellà;

3. Llengua: valencià;

i d’una entrevista personal on es valora i s’aprecia la maduresa i la idoneïtat de les persones que s’examinen per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari oficial del grau triat. És condició indispensable superar la fase de l’entrevista per a poder accedir als estudis de grau.

Més informació 

 

ESTUDIANTAT AMB TITULACIÓ UNIVERSITÀRIA

Per a accedir al grau per aquesta via s’ha d’estar en possessió d’un títol universitari de grau o d’una titulació oficial de diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica, llicenciatura, arquitectura, enginyeria o equivalent.


 

CANVI D'UNIVERSITAT I/O ESTUDIS UNIVERSITARIS OFICIALS ESPANYOLS ("Trasllat d'expedient") 

Estudiantat amb estudis universitaris oficials espanyols parcials que desitge ser admès en la Universitat Jaume I i/o estudiantat de l’UJI que vulga canviar d’estudis i que se li reconega un mínim de 30 crèdits ECTS.

Més informació 

 

ADMISSIÓ D'ESTUDIANTAT AMB ESTUDIS UNIVERSITARIS ESTRANGERS (“Trasllat d’expedient”)

Estudiantat amb estudis universitaris parcials o totals que no haja obtingut l’homologació, que desitge ser admès en la Universitat Jaume I i que se li reconega un mínim de 30 crèdits ECTS.

Més informació

 

PERSONES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS  (NEE)

L’UJI intenta facilitar a l’estudiantat amb necessitats educatives especials (NEE) la plena integració i normalització en la vida acadèmica mitjançant el Programa d’atenció a la diversitat (PAD) i l’adaptació de les normatives acadèmiques. Si tens necessitat d’aquest servei pots dirigir-te a la Unitat de Suport Educatiu (USE) o enviar un correu electrònic a suport@uji.es.

Oferta de places i procediment d’admissió

Per a accedir a la universitat és important que tingues en compte una sèrie d’aspectes referents al procediment d’admissió a una determinada titulació:
 

Oferta de places...

En el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural s’ofereixen seixanta places.

 

La nota de tall o d’accés...

  • És la nota de l’última persona que ha accedit a la titulació.
  • No està predeterminada, ja que depèn de l’oferta de places i de la demanda per part de l’estudiantat que la sol·licita.
  • Si una titulació està molt sol·licitada la nota d’accés tendeix a ser alta.
  • S’ha de considerar com un referent, ja que varia cada any.

Per exemple, si en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural s’han oferit seixanta places, i la nota de tall per a un determinat any ha sigut 5,235 això significa que la persona que va accedir en l’últim lloc (el número seixanta) tenia aquesta qualificació.

Notes de tall

 

Preinscripció

  • S’han d’indicar les carreres que vols cursar per ordre de preferència.
  • La sol·licitud per a cursar una determinada carrera ha de fer-se d’acord amb els procediments, els impresos i els terminis de la comunitat autònoma on es vol accedir.

Encara que es tinga una nota inferior a la nota de tall de l’últim any també es pot sol·licitar.

Més informació

 

Llistes d’espera

  • Cada universitat estableix un determinat procediment per a l’adjudicació de les places que queden vacants.

Més informació

 

Matrícula

  • Cada universitat té un procediment i un període de matrícula (a l’UJI sol ser la segona quinzena de juliol).
  • A l’UJI es formalitza la matrícula de forma no presencial per Internet.

Més informació

 

Permanència i rendiment

Permanència en primer curs

  1. L’estudiantat matriculat per primera vegada en el primer curs d’un estudi de grau a la Universitat Jaume I ha de superar un mínim del 20 % del total de crèdits matriculats.
  2. L’estudiantat que no supere aquest mínim només podrà matricular-se, en el curs acadèmic següent en què es matricule, d’assignatures de primer curs o fer la preinscripció en un estudi de grau diferent.
  3. A aquest efecte, les assignatures reconegudes no comptabilitzaran com a assignatures superades, excepte les cursades en un programa d’intercanvi.

Rendiment acadèmic

  1. L’estudiantat que es matricule per segona vegada o posteriors en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics consecutius no supere almenys el 50 % dels crèdits matriculats en cadascun d’aqueixos dos anys, ha d’estar un curs acadèmic sense matricular-se o fer la preinscripció en un estudi de grau diferent.
  2. No s’aplicaran aquestes normes de permanència a l’estudiantat que haja superat el 80 % dels crèdits del pla d’estudis.
  3. A aquests efectes, les assignatures reconegudes no comptabilitzaran com a assignatures superades, excepte les cursades en un programa d’intercanvi.

Més informació

Què aprendré?

Competències MECES, genèriques i específiques

En el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural per la Universitat Jaume I, es garantirà el desenvolupament per part de l'estudiantat de les competències bàsiques recollides en el RD1393/2007 i l'Ordre CIN/323/2009:

  • Que haja demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi;
  • Que  sàpia aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseïsca les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seua àrea d'estudi;
  • Que tinga la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;
  • Que puga transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;
  • Que haja desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Aquestes competències bàsiques es concreten en les següents competències genèriques i/o específiques avaluables corresponents als objectius genèrics i exigibles per a obtenir el títol. Les competències s'han codificat com es descriu a continuació: CB per a les competències bàsiques, CCR per a les competències comunes a la branca i CE per a les competències de tecnologia específica, CET per a les competències del treball de final de grau, CNP per a les competències de les pràctiques externes i COP per a les competències de l'assignatura de Projectes d'enginyeria.

G - COMPETÈNCIES GENÈRIQUES

CG01 - Capacitat d'anàlisi i síntesi
CG02 - Aprenentatge autònom
CG03 - Comunicació oral i escrita en llengua nativa
CG04 - Coneixement d'una llengua estrangera
CG05 - Motivació per la qualitat
CG06 - Resolució de problemes
CG07 - Treball en equip
CG08 - Sensibilitat cap a temes mediambientals
CG09 - Capacitat de gestió de la informació
CG10 - Compromís ètic
CG11 - Capacitat d'organització i planificació
CG12 - Informàtica relativa a l'àmbit d'estudi
CG13 - Presa de decisions
CG14 - Raonament crític
CG15 - Adaptació a noves situacions
CG16 - Creativitat

E - COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CB01 - Capacitat per a la resolució dels problemes matemàtics que puguen plantejar-se en l'enginyeria. Aptitud per a aplicar els coneixements sobre: àlgebra lineal; geometria; geometria diferencial; càlcul diferencial i integral; equacions diferencials i en derivades parcials; mètodes numèrics; algorítmica numèrica; estadística i optimització.
CB02 - Comprensió i domini dels conceptes bàsics sobre les lleis generals de la mecànica, termodinàmica, camps i ones i electromagnetisme i la seua aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria.
CB03 - Coneixements bàsics sobre l'ús i programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació en enginyeria.
CB04 - Coneixements bàsics de la química general, química orgànica i inorgànica i les seues aplicacions en l'enginyeria.   
CB05 - Capacitat de visió espacial i coneixement de les tècniques de representació gràfica, tant per mètodes tradicionals de geometria mètrica i geometria descriptiva, com mitjançant les aplicacions de disseny assistit per ordinador.
CB06 - Coneixement adequat del concepte d'empresa, marc institucional i jurídic de l'empresa. Organització i gestió d'empreses.
CB07 - Coneixements bàsics de geologia i morfologia del terreny i la seua aplicació en problemes relacionats amb l'enginyeria. Climatologia.
CB08 - Coneixement de les bases i fonaments biològics de l'àmbit vegetal i animal de l'enginyeria.

CCR01 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar les bases de la producció animal; instal·lacions ramaderes.
CCR02 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar les aplicacions de la biotecnologia en l'enginyeria agrícola i ramadera.
CCR03 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de les bases de la producció vegetal, els sistemes de producció, de protecció i d'explotació.
CCR04 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'identificació i caracterització d'espècies vegetals.
CCR05 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'ecologia; estudi d'impacte ambiental: avaluació i correcció; gestió i aprofitament de subproductes agroindustriales.
CCR06 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'aixecaments i replantejos topogràfics; cartografia, fotogrametria; sistemes d'informació geogràfica i teledetecció en agronomia.
CCR07 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del mitjà rural: motors i màquines, hidràulica, projectes tècnics.
CCR08 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del mitjà rural: càlcul d'estructures i construcció, projectes tècnics.
CCR09 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del mitjà rural: electrotècnia, projectes tècnics.
CCR10 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de valoració d'empreses agràries i comercialització.
CCR11 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de presa de decisions mitjançant l'ús dels recursos disponibles per al treball en grups multidisciplinaris.
CCR12 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de transferència de tecnologia, entendre, interpretar, comunicar i adoptar els avanços en el camp agrari.

CE01 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de genètica i millora vegetal.
CE02 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de material vegetal: producció, ús i manteniment; bases i tecnologia de la propagació i producció hortícola, frutícola i ornamental.
CE03 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de tecnologia de la producció hortofructícola, control de qualitat de productes hortofrutícoles, comercialització i maquinària per a hortofructicultura i jardineria.
CE04 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria de les àrees verdes, espais esportius i explotacions hortofrutícoles; projectes i plans de manteniment de zones verdes; obra civil, instal·lacions i infraestructures de les zones verdes i àrees protegides; electrificació.
CE05 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de gestió i planificació de projectes i obres.
CE06 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del medi ambient i del paisatge; legislació i gestió mediambiental; estratègies de mercat i de l'exercici professional; principis de paisatgisme; ecosistemes i biodiversitat; valoració d'actius ambientals; desenvolupament pràctic d'estudis d'impacte ambiental; eines específiques de disseny i expressió gràfica; projectes de restauració ambiental i paisatgística.
CE07 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'hidrologia; erosió, medi físic i canvi climàtic; anàlisi, gestió i Planes d'Ordenació Territorial; projectes de desenvolupament sostenible; instruments per a l'Ordenació del territori i del paisatge.
CE08 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de regs i drenatges, obra civil i electrificació.

COP - Coneixements i capacitats per a organitzar i gestionar projectes. conéixer l'estructura organitzativa i les funcions d'una oficina de projectes.

CNP - Capacitat d'aplicar coneixements en un entorn professional de l'àmbit de l'Enginyeria Agroalimentària.

CET - Exercici original a realitzar individualment i presentar i defensar davant un tribunal universitari, consistent en un projecte en l'àmbit de les tecnologies específiques de l'Enginyeria Agrícola de naturalesa professional en el qual se sintetitzen i integren les competències adquirides en els ensenyaments.


 

Pla d’estudis

Primer curs:

Càlcul I (FBB)

Física I (FBB)

Química (FBB)

Informàtica (FBB)

Biologia (FB)**

Ampliació de Matemàtiques (FBB)

Física II (FBB)

Expressió Gràfica (FBB)

Geologia, Edafologia i Climatologia (FB)

Història de la Ciència i la Tecnologia (FB)

Segon curs:

Estadística i Optimització (FB)

Anglès Cientificotècnic (FB)*

Ecologia i Impacte Ambiental (OB)

Fitotècnia (OB)

Fonaments de Biotecnologia (OB)

Empresa (FBB)

Topografia (OB)

Botànica (OB)

Protecció de Cultius (OB)**

Fisiologia vegetal (OB)

Tercer curs:

Instal·lacions Electrotècniques (OB)

Zootècnia (OB)

Valoració i Comercialització (OB)**

Propagació i Sanejament de Material Vegetal. Vivers (OB)

Fonaments d’Hidràulica i Maquinària (OB)

Estructures i Construccions Rurals (OB)

Millora Genètica Vegetal (OB)

Jardineria, Cultius Ornamentals i Enginyeria de les Àrees Verdes (OB)

Horticultura (OB)

Fructicultura General (OB)

Quart curs:

Projectes d’Enginyeria (OB)

Regs i Drenatges (OB)

Paisatgisme i Projectes de Restauració Ambiental i Paisatgística (OB)

Recursos Hídrics, Gestió Sostenible i Ordenació del Territori (OB)

Pràctiques Externes (PE)1

Treball de Final de Grau (TFG)1**

Optativa 1 (OP)

Optativa 2 (OP)

Optativa 3 (OP)

OPTATIVES:

Bioquímica (OP)**

Genètica Molecular (OP)**

Fructicultura Especial (OP)**

Entomologia Agrícola (OP)**

Fitopatologia (OP)**

Postrecol·lecció i Indústries Agroalimentàries (OP)**

Consulta l'oferta d'assignatures optatives de cada curs acadèmic en http://sia.uji.es.

1Per a cursar les assignatures Pràctiques Externes (PE) i Treball de Final de Grau (TFG) cal d’haver superat el 79,41% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) / formació bàsica de branca (FBB) i obligatòries (OB), sense considerar les matèries de Pràctiques Externes i Treball Final de Grau en el còmput d'aquest percentatge.

*Docència en llengua estrangera.

**Docència parcial en llengua estrangera.

 

Assignatures, guia docent i horaris

En el Sistema d'Informació Acadèmica (SIA), trobaràs tota la informació relacionada amb cada assignatura del grau (horaris, aules, professorat, temaris, dates d'examen, sistema d'avaluació, guies docents, ....): Consulta SIA.

Continuar la meua formació

Màster 

Què és?

Els estudis de màster tenen com a objectiu la formació avançada, especialitzada o multidisciplinària, dirigida a una especialització acadèmica o professional o a la iniciació en activitats investigadores.

Quina és la diferència entre màster oficial i màster propi?

Els màsters oficials tenen una càrrega lectiva de 60 a 120 crèdits europeus (un o dos cursos acadèmics) i han de disposar d’una acreditació oficial per part del Ministeri d’Educació.

El màster oficial és reconegut en tota la Unió Europea sense haver de realitzar cap tràmit de reconeixement i, per això, garanteix la mobilitat entre països.

El màster propi acredita un cicle universitari de formació de postgrau no doctoral, i reconeix un nivell qualificat de formació superior a la de grau.

El màster propi de la universitat comprèn, com a mínim, 50 crèdits (un crèdit correspon a 10 hores d’ensenyament teòric, pràctic o de les seues equivalències).

Quins màsters pots cursar a l'UJI relacionats amb aquest grau?

- Màsters oficials:

  • Màster universitari de Protecció Integrada de Cultius
  • Màster universitari en Química Sostenible
  • Màster universitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades
  • Màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals
  • Màster universitari en Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes

Així mateix, amb el títol de grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural també pots accedir a altres màsters.

 

Doctorat

Els ensenyaments de doctorat tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiantat en les tècniques d’investigació. Poden incorporar cursos, seminaris o altres activitats orientades a la formació investigadora i inclouen l’elaboració i presentació de la corresponent tesi doctoral, que consisteix en un treball original d’investigació.   

 

Més informació sobre estudis de postgrau a l'UJI:  https://www.uji.es/serveis/ode/

 

Per a continuar la teua formació professional

Consulta els programes per a titulats/des en la guia PROMOTE your International Career elaborada per la OIPEP

http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/promote/?urlRedirect=http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/promote/&url=/societat/laboral/promote/

Consulta la Guia PREOCUPA’T: Com millorar l’empleabilitat?

http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/preocupat/preocupat/millora/

Més informació:

www.uji.es/serveis/oipep

 

Coordinació docent

Coordinació docent

Seguint amb la filosofia de coordinació duta a terme aquests anys a la Universitat Jaume I, es realitzen labors de coordinació amb projecció tant horitzontal com vertical. Les labors de coordinació horitzontal es realitzen a través de la coordinació de curs, amb reunions periòdiques de coordinació amb el professorat per a estructurar adequadament els continguts i la càrrega de l'estudiantat al llarg de cada semestre. D'altra banda, es realitzen labors de coordinació vertical per mitjà de seminaris permanents d'innovació educativa (SPIEs) que agrupen professorat de diferents cursos per a finalitats concretes. Totes aquestes labors de coordinació són promogudes i dirigides per la comissió de titulació del grau. 

A més, s'analitzaran els possibles problemes de cara a una millora contínua.

La Comissió de Titulació de Grau és l'òrgan d'assessorament encarregat de facilitar l'organització i la coordinació dels ensenyaments.

La Comissió de Titulació de Grau la presideix el vicedirector o la vicedirectora del títol, nomenada a aquest efecte pel Rectorat i d'entre els seus membres haurà de triar a la persona que exercisca la secretaria. 

La Comissió de Titulació de Grau està formada per una representació del professorat a temps complet (preferentment amb vinculació permanent i que imparteix docència en la titulació) i per una representació de l'estudiantat. La seua composició serà la següent:

• Vicedirector/a del grau.

• Coordinador/a acadèmic de grau.

• Coordinador/a de seguiment de la qualitat del grau.

• Coordinador/a del TFG.

• Coordinador/a de pràctiques externes.

• Representant de l'estudiantat.

A més, comptarà amb una representació de les àrees implicades en la docència del títol, a proposta de cadascun dels Departaments, seguint el procediment arreplegat en el “Reglament de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I”.

A aquesta estructura, se li podrà afegir un coordinador/a de programes d'intercanvi en funció dels criteris establits pel vicerectorat amb competències en internacionalització.

A continuació es detalla la llista de funcions de la Comissió de Titulació de Grau tal com apareix en el Reglament de l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I:

a) Col·laborar en el disseny d'informació institucional del grau.

b) Coordinar els ensenyaments de les matèries impartides en el títol, especialment en aspectes com les competències que s'han de complir, les modalitats organitzatives o les tècniques d'avaluació i distribució del volum de treball de l'estudiant entre les assignatures de cada curs acadèmic.

c) Coordinar-se amb altres comissions de titulació de grau implicades en la docència de les assignatures bàsiques de branca o assignatures compartides per diferents títols.

d) Designar els tribunals que han d'avaluar els treballs de fi de grau.

e) Organitzar acadèmicament la realització de les pràctiques externes i els intercanvis d'estudiantat amb títols equivalents altres universitats.

f) Proposar i gestionar la planificació docent, vetlar per la correcta execució i resoldre les incidències i reclamacions en el desenvolupament de l'activitat docent de la seua titulació.

g) Proposar a la Junta de Centre l'assignació de les matèries a les àrees de coneixement, d'acord amb els criteris establits per aquesta comissió.

h) Proposar a la Junta de Centre les modificacions tècniques necessàries del títol corresponent.

i) Proposar el nomenament del professorat tutor de titulació previst en l'Estatut de l'Estudiantat Universitari.

j) Realitzar un seguiment del desenvolupament dels plans d'estudis i responsabilitzar-se del control i millora del sistema de garantia interna de qualitat que s'haja establit en el títol.

k) Revisar les guies docents de cada curs i la planificació setmanal d'activitats en cada semestre.

l) Revisar i analitzar la informació sobre els resultats del títol transmesa per la coordinació de curs i la Vicedirecció i proposar, si és el cas, accions de millora, que s'han de comunicar als departaments, al professorat corresponent i informar la direcció de l'ESTCE.

m) Les funcions de la Comissió de Titulació de Grau en el cas d'assignatures i aspectes compartits han d'assumir-se, si és el cas, per la Comissió de Coordinació Intergraus.

n) Qualsevol altra competència que li delegue la Direcció o li conferisquen els Estatuts i les normes de desenvolupament i totes les funcions que possibiliten la coordinació del pla d'estudis.

Com aprendré?

Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Activitats d'ensenyament aprenentatge

Per a aconseguir les competències marcades i definides en aquest pla d'estudis s'han previst les següents activitats d'ensenyament aprenentatge:

Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat que pren els apunts o amb participació de l’estudiantat (implica l’ús de tècniques com ara lliçó magistral, debats i discussions, etc.).

Ensenyament pràctic. Classes on l’estudiantat ha d’aplicar continguts apresos en les sessions de teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori (implica l’ús de tècniques com ara la resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d’eines informàtiques, etc.).

Tutories. Treball personalitzat amb l'estudiantat o en grup, a l’aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l’ús de tècniques com ara l’ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Treball personal. Preparació per part de l’estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com pràctiques.

Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’estudiantat amb anterioritat –teòrics i/o pràctics– (implica l’ús de tècniques com ara tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, convidar persones expertes, etc.).

Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.

Metodologies docents

Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més adients per a la seua assignatura.

Avaluació contínua. La majoria de les assignatures  del grau plantegen més d'un itinerari d'avaluació, de manera que els alumnes poden acollir-se a un sistema d'avaluació contínua. Aquesta avaluació contínua es realitzarà de diverses formes: controls de curta durada al final de cada classe; carpetes d'aprenentatge; en assignatures amb gran càrrega de pràctiques, aquestes avaluen durant tot el curs, etc. En diverses assignatures es preveu que l'avaluació contínua es realitze per la combinació de diverses de les formes descrites.

Lliçó magistral. Mètode expositiu consistent en la presentació d'un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Centrat fonamentalment en l'exposició verbal per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d'estudi.

Resolució d'exercicis i problemes. Situacions on l’alumnat ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.

Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d’ensenyament-aprenentatge que pren com a punt de partida un problema, dissenyat pel professorat, que l'estudiantat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.

Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, a vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.

Aprenentatge per projectes. Mètode d'ensenyament-aprenentatge en el qual l’estudiantat du a terme la realització d’un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats i tot açò a partir del desenvolupament i aplicació d’aprenentatges adquirits i de l’ús efectiu de recursos.

Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d’organització del treball a l’aula en el qual l'alumnat és responsable del seu aprenentatge i del dels seus companys en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals.

Aprenentatge a través de l'aula virtual. Situació d’ensenyament-aprenentatge en la qual s’usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d’activitats formatives integrades dins del curriculum.

Avaluació

Per a totes les assignatures del grau s’ha definit un sistema d’avaluació que s’estructura en dues parts diferenciades i que s’indiquen a continuació:

Examen. Suposa la realització d’un examen en finalitzar l’assignatura, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 30 i el 70 %. Pot admetre diferents formats segons l’assignatura: examen de tipus test, resolució de problemes, desenvolupaments teòrics, examen oral, etc.

Avaluació contínua. Suposa la realització de diferents proves al llarg del semestre per a poder valorar el progrés de l’alumnat, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 70 i el 30 %.

Algunes de les proves que poden realitzar-se:

Avaluació de pràctiques de laboratori a partir de les memòries i informes de pràctiques.

Avaluació de tutoria. Entrevista de tutorització, observació, memòries i informes, etc.

Avaluació de treballs acadèmics. Resolució de problemes, prototips, projectes, casos, treballs, etc.

Avaluació de presentacions orals.

Avaluació de projectes en els quals un alumne o un grup de diversos alumnes han d'explorar i treballar un problema pràctic i aplicar-hi i integrar-hi coneixements interdisciplinaris.

Avaluació de dossiers d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.

L'assignatura Pràctiques Externes l’avaluarà el profesorat coordinador o el professorat tutor i el supervisor o supervisora de les pràctiques. Aquesta avaluació es realitzarà sobre la base dels informes que han de formalitzar el supervisor o supervisora en l'empresa (40 % de la nota final), el professorat tutor (30 % de la nota final) i l'informe final elaborat per l'estudiantat (30 % de la nota final).

El Treball de Final de Grau l’avaluarà un tribunal constituït per professorat del grau, i tindrà en compte la redacció i contingut tècnic del treball o projecte (60 % de la nota final), l’avaluació del professorat tutor del treball de final de grau (10 % de la nota final) i la presentació i defensa pública d’aquest davant el tribunal (30 % de la nota final).

S’admetran tres modalitats de treball de final de grau: projectes d’enginyeria, treballs de recerca o un altre tipus de projectes de l’àmbit agroalimentari i del medi rural. La documentació del projecte d’enginyeria ha d’incloure com a mínim els apartats següents: memòria, annexos, pressupost, plans i plec de condicions.

La documentació dels treballs de recerca ha de constar d'introducció, objectius i pla de treball, materials i mètodes, resultats i discussió, conclusions, bibliografia i, si escau, annexos.

L’última modalitat del treball de final de grau ha de presentar una estructura similar a alguna de les dues anteriors, encara que es poden admetre variacions ateses característiques concretes de cada treball de final de grau.

Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.

Pràctiques externes

Consulta guia docent de l'assignatura

Durant les pràctiques l’estudiantat observa la realitat institucional, empresarial i laboral del seu entorn dins de les seues respectives professions. Els objectius més específics són el desenvolupament de competències (coneixements, habilitats i destreses, actituds) i la facilitació de la transició al mercat de treball. Al llarg de l’estada, cada estudiant o estudianta comptarà amb una doble tutoria: un professor o professora de la universitat i un o una professional de l’organització a què s’incorpora. La durada de l’estada ve determinada pel pla d’estudis.

Aquestes pràctiques les pots fer quan superes el 79,4% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) i obligatòries (OB), sense comptar l’assignatura Treball de Final de Grau.

Poden ser objecte de les estades en pràctiques i del projecte de final de grau tots els temes que són propis de la professió d’enginyer o enginyera tècnic agrícola. Amb aquesta finalitat, es pren com a referència el Decret sobre atribucions professionals dels enginyers i enginyeres tècnics agrícoles (Llei 12/1986, d’1 d’abril, BOE núm. 79, 2/4/1986). En particular, es consideren temes del treball de final de grau:

- Els projectes de qualsevol tipus d’instal·lacions i explotacions compreses en les branques de l’enginyeria tècnica agrícola.

-  El desenvolupament d’una part específica d’un projecte que, per la seua dificultat, tinga l’entitat i la importància d’un projecte complet.

- El desenvolupament de part o de la totalitat d’un projecte d’investigació i desenvolupament.

Consulta les entitats cooperadores.

També hi ha la possibilitat de realitzar les pràctiques a l’estranger amb el programa Erasmus Pràctiques:

Aquesta nova acció Erasmus Pràctiques té com a finalitat la realització de pràctiques en empreses, centres de formació, centres d’investigació i altres organitzacions. Els principals objectius d’aquesta acció són:

  1. Adaptar-se a les exigències del mercat de treball a escala europea i millorar les competències professionals.
  2. Millorar la comprensió de l’entorn econòmic i social del país de destinació, en el context de l’adquisició d’experiència laboral.
  3. Adquirir aptituds específiques.

Aquest programa està emparat pels principis del compromís de qualitat de l’European Quality Charter for Mobility i està finançat per l’Organisme Autònom de Programes Europeus, que depèn del Ministeri d’Educació espanyol, a través de fons europeus. http://www.uji.es/serveis/oipep/base/programes/pi/convocatories/erasmus-plus/

La guia  “PROMOTE Your International Career” elaborada per la OIPEP recull tots els programes de pràctiques internacionals.

 

Més informació:

Oficina d’Inserció Professional i Estades en Pràctiques (OIPEP)

Mobilitat i programes d’intercanvi

Es pot cursar part dels estudis del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural en altres universitats, tant espanyoles com estrangeres, mitjançant els programes d’intercanvi en els quals participa l’UJI. Es gestionen des de l’Oficina de Relacions Internacionals i cobreixen un ampli ventall d’opcions i països. Al web de l’ORI pots trobar informació sobre els requisits i criteris de selecció (acadèmics, lingüístics, etc.) per a participar en els diferents programes.

 

Mobilitat en universitats estrangeres

PROGRAMA ERASMUS+

El programa Erasmus+ contempla la mobilitat de l’estudiantat que cursa els últims anys dels estudis de grau amb la finalitat d’oferir una experiència d’aprenentatge a Europa. Les estades poden tindre una durada des d’un semestre fins a un curs acadèmic , amb les finalitats següents:

  • Fomentar l'adquisició de competències (coneixements, habilitats i aptituds) de l'estudiantat, per a la millora del seu desenvolupament personal i ocupabilitat.
  • Contribuir a la creació d’una comunitat de joves i futurs professionals ben qualificats, amb ments obertes i amb experiència internacional.
  • Adquirir major consciència i comprensió d’altres cultures i països per tal de desenvolupar un sentit de la ciutadania i la identitat europea.
  • Millorar notablement la competència en llengües estrangeres.
  • Cursar estudis reconeguts relacionats amb el seu programa d’estudis.

 

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB AMÈRICA DEL NORD

Aquest programa promou la mobilitat de l’estudiantat de grau durant un semestre acadèmic a alguna de les universitats sòcies amb les quals s’ha establert conveni als Estats Units.

 

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB ÀSIA, ÀFRICA I OCEANIA

L’objectiu del programa és la mobilitat de l’estudiantat de grau en universitats d’Àsia, Àfrica i Oceania durant un semestre acadèmic (generalment les estades es realitzen al segon semestre del curs acadèmic).

 

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB AMÈRICA LLATINA

L’objectiu d’aquest programa és la mobilitat de l’estudiantat de grau a universitats sòcies d’Amèrica Llatina per a realitzar estades d’un semestre acadèmic (generalment durant el segon semestre del curs acadèmic).

 

Mobilitat en universitats espanyoles

SICUE

El programa SICUE té com a objectiu la mobilitat de l’estudiantat que cursa estudis de grau de realitzar part dels seus estudis (estades d’un mínim de cinc mesos i d’un màxim de nou) en qualsevol altra universitat pública o privada de l’Estat espanyol amb la qual hi haja un conveni signat, amb la garantia de reconeixement acadèmic i d’aprofitament així com d’adequació al seu perfil curricular. Es pretén aconseguir que l’estudiantat experimente sistemes docents diferents i que conega la societat i cultura d’altres autonomies, amb la finalitat, sobretot, de formació curricular i de projecció professional.

 

Pots consultar l'oferta d'universitats en cada programa per als teus estudis.

 

Més informació:

Oficina de Relacions Internacionals (ORI)

http://ujiapps.uji.es/serveis/ori/

 

Amb qui aprendré?

Direcció del títol

Gemma Camañes Querol (camanes@uji.es)

Vicedirectora del Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

Coordinació per al seguiment de la qualitat

Rosa María Pérez Clemente (rclement@uji.es)

Coordinació acadèmica de grau

Salvador Antonio Roselló Ripollés (rosello@uji.es)

 

Coordinació de pràctiques

Mónica Hurtado Ruiz (mhurtado@uji.es)

 

Coordinació d’intercanvi mobilitat

Aquest grau participa de les convocatòries d'intercanvi que coordina l'Oficina de Relacions Internacionals (ORI) de l'UJI, a Europa, Espanya, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania.

Per a qüestions administratives podeu posar-vos en contacte amb l'ORI, intercanviat@uji.es i per a qüestions acadèmiques de l'estada, amb el coordinador d'intercanvi i mobilitat del grau:

Miguel González Guzmán

mguzman@uji.es

Coordinació de treball de final de grau

María Victoria Pastor Fuentes

pastorm@uji.es

 

Qualitat del títol

Sistema d’assegurament intern de qualitat

Indicadors del títol

Els membres de la comunitat universitària de la Universitat Jaume I poden consultar els indicadors en:
https://e-ujier.uji.es/pls/www/grs_gpp.gpp_info.indicadores_avap?est=2000007

Satisfacció dels grups d'interès

Es pot consultar la informació en aquesta adreça https://e-ujier.uji.es/pls/www/grs_gpp.gpp_info.evidencias_avap?&est=2000007

Altres
Normatives
Informació proporcionada per: InfoCampus