El Departament d’Educació de la Universitat Jaume I va iniciar el passat 10 de novembre el cicle de conferències amb el títol «Cap a una escola plurilingüe» a la Llotja del Cànem.

Laura Portolés, secretària de la Unitat d‘Educació Multilingüe de l’UJI i professora del Departament d’Estudis Anglesos, va ser l’encarregada d’oferir la primera conferència que portava per títol «El repte del professorat en l’escola multilingüe». Portolés va començar la ponència amb la diferenciació de dos termes importants: multilingüe, la coexistència de dos o més llengües en un mateix espai independentment de si les persones que estan en aquest espai les parlen, i plurilingüe, definida com la capacitat d’un individu per comunicar-se en més de dos llengües. Segons la professora, dins d’un territori «el multilingüisme és la norma i no l’excepció».

Portolés va fer una crítica al sistema actual d’aprenentatge de llengües. Així, va afirmar que «a les universitats espanyoles es demana un nivell B2 d’anglès, però no s’inverteix en recursos, en formació del professorat, ni en crear una base en l’escola per fer que això siga possible. Per a suplir tot això, es contracta a natius que no saben quines dificultats podem tenir nosaltres en l’aprenentatge de l’anglès perquè ells no han passat per açò».

D’altra banda, també va remarcar la importància de l’actitud d’un parlant front a la seua llengua i va destacar el rol del professor o de la família ja que  «són models de conducta per a l’estudiantat d’infantil, de primària i de secundària». En aquest sentit, va destacar la necessitat que la gent que sàpiga parlar altres llengües les practique perquè no es perden.

Segons va explicar la professora, una persona que des d'una edat primerenca parla dues llengües té més probabilitat d’arribar a ser plurilingüe en un futur perquè «els infants són com esponges, tenen més facilitats, més flexibilitat i més plasticitat en el cervell». També va destacar la importància de l’autoaprenentatge, és a dir, que els xiquets i xiquetes busquen més informació en llengua estrangera la que disposen als seus llibres, per exemple per Internet. D’aquesta manera «tenen un input major, és a dir, la informació que reben té major penetració» va apuntar.