L'oferta d'enguany ha tingut una gran acollida per part del públic. | FOTO: DAMIÁN LLORENS
Un any més, la Universitat Jaume I ha oferit una completa programació de cursos per al període estival per tal que la comunitat universitària i la societat en general puguen ampliar la seua formació en diversos àmbits de coneixement. L'oferta ha tingut una gran acollida per part del públic, amb una participació total de 308 persones, 127 més que l’any passat. Salut, televisió, cinema, literatura, arquitectura, medi ambient o art són algunes de les temàtiques que s’han abordat enguany i que han tingut com a escenari diverses localitats de la província, concretament el campus de l’UJI, la Llotja del Cànem, Forcall, Morella, Vilafamés, Vila-real i Vinaròs.
SALUT
El professor Ausiàs Cebolla, del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiología de l’UJI, va afirmar que «la gent és menys feliç quan la seua ment divaga. És més feliç quan connecta amb el present» en el curs d'estiu «Mindfulness i benestar: introducció als tractaments psicològics basats en mindfulness». Cebolla va presentar alguns estudis que mostren l'eficàcia del mindfulness contra la depressió, l'ansietat o la reducció de l'estrès. No obstant això, va assenyalar que també és beneficiós per a les persones que no pateixen cap patologia, atès que millora la satisfacció amb la vida, les relacions personals i augmenta l'empatia i l'afecte positiu.
L’establiment d’un vincle afectiu adequat amb un o més curadors en la primera infància, de 0 a 3 anys, és fonamental per a un correcte desenvolupament del bebè, tant emocionalment com neurocognitivament, va destacar la professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de València Lola Gil durant el curs d’estiu «Humanització en l’assistència a la dona i la primera infància». Malgrat que es tendisca a pensar que el més important per a un bebè són les cures bàsiques, com són l’alimentació o la higiene, resulta igual d’important l’establiment de llaços afectius adequats per al seu desenvolupament emocional i neurocognitiu. No obstant això, Lola Gil va fer insistència que, malgrat la importància en el desenvolupament futur, l’absència d’un aferrament adequat no té per què ser determinant.
La professora del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de l'UJI i directora del curs d'estiu «Rehabilitació neurocognitiva en trastorn mental greu», Micaela Moro, va incidir en la necessitat d'incloure els tractaments de rehabilitació cognitiva en la cartera de serveis sanitaris i socials, així com de potenciar més programes de formació especialitzats dirigits als professionals sanitaris. La professora va manifestar que es té suficient evidència científica que indica que els pacients amb trastorns mentals greus poden millorar en un grau significatiu. «En una època de crisi com la que estem vivint, és inexcusable engegar uns tractaments que només requereixen formació adequada dels professionals i uns mínims recursos materials i que redundaran en una disminució de la càrrega emocional, social i econòmica associada amb la malaltia mental», va reivindicar Moro.
TELEVISIÓ, CINEMA I LITERATURA
«La societat considera que el cinema espanyol és un sector fràgil que cal cuidar i protegir, però del qual se sent desenganxat», va indicar el professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Complutense de Madrid Rafael Rodríguez Tranche en el curs d'estiu «El cinema espanyol en la cultura actual: nous models de gestió i creació». El professor va opinar que malgrat que la legislació ha intentat imitar el reeixit model francès, basat en un fons de suport, l'excepció cultural i un cert «xovinisme», a Espanya «no s'ha aconseguit consolidar una indústria amb el suficient poder econòmic per a mantenir una producció continuada» que alhora «anime el públic a veure les pel·lícules espanyoles».
Marcial Murciano, catedràtic de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, va analitzar els reptes de la televisió pública i les seues línies de futur en el curs d'estiu «Qui mana en la televisió? Models de governança dels mitjans de comunicació públics». Murciano va destacar que el principal repte amb el qual s'enfronta la televisió pública a Espanya és el repte polític. «Després de 30 anys de democràcia, encara no tenim consells audiovisuals per a exercir d'organismes de control d'una activitat tan important com és la comunicació audiovisual». Així mateix, va afegir que encara no hi ha independència en les televisions públiques i que aquesta independència, basada en la qualitat i en l'autoritat dels professionals dels mitjans, és quelcom que no s'ha experimentat a Espanya. «Sense la solució al repte polític, la televisió pública decaurà i no serà legítima en la societat», va afirmar.
L'escriptor Lorenzo Silva va analitzar la importància del diàleg en la literatura i el cinema en el marc del curs d'estiu «Televisió, cinema i llengua: un reflex de la realitat?». En primer lloc, va reflexionar sobre la importància del diàleg en la novel·la, «escriure bons diàlegs és un repte constant, perquè els personatges han de ser coherents amb si mateixos i amb les seues circumstàncies; han de ser convincents i parlar amb naturalitat, perquè un diàleg és la millor forma de retratar un personatge, és la més eficaç, la més versemblant i la més directa». Quant al diàleg cinematogràfic, va afirmar que és molt menys flexible que el diàleg literari, ja que requereix més art i més capacitat de síntesi, alhora que té limitacions temporals, pressupostàries, de mitjans, etcètera. En últim lloc, Silva va destacar la dificultat que comporta realitzar l'adaptació d'una obra literària de 300 pàgines a una pel·lícula de 90 minuts i va assegurar que el concepte clau per a realitzar una bona adaptació d'una novel·la al cinema és la lleialtat.
TECNOLOGIA I MEDI AMBIENT
José Vicente Oliver, professor de la Universitat Politècnica de València, va abordar els reptes i oportunitats que ofereix per al desenvolupament local l'ús de bioenergia forestal en el curs d'estiu «Biomass for sustainable rural development», emmarcat en el projecte europeu IT Forest (http://www.itforest.uji.es/). Segons va explicar, la biomassa té un gran potencial en les àrees rurals de la Comunitat Valenciana per la gran varietat de fonts i recursos existents. «Més del 50% del territori és bosc i encara tenim més potencial de biomassa, perquè no tenim una gran indústria que realitze productes amb fusta. Si utilitzem la fusta al mateix ritme que el bosc creix tenim un potencial d'1,2 milions de tones cada any. Si no ho usem, el que estem fent és acumular un gran volum de boscos sense gestionar, amb la qual cosa augmenta el risc d’incendi», va apuntar. Així mateix, va afegir que la fusta d'aquesta zona té un gran poder calorífic, ja que «si comparem els pins amb altres arbres d'Europa, el nostre valor és un 20% major».
Mulet assegura que el menjar a Europa és segur i recomana no deixar-se convèncer per la publicitat
El professor de la Universitat Politècnica de València José Miguel Mulet va indicar durant la seua intervenció «Menjar sense por» en el curs d'estiu «La biotecnologia: bases i aplicacions en agricultura, nutrició, farmàcia i medicina» que «el menjar a Europa, ara com ara, és segur» i que existeix una bretxa entre les dades objectives i la percepció de la població que ha de ser superada amb coneixements científics. En la seua opinió, la indústria alimentària inverteix molts diners a complir la normativa de seguretat alimentària i a oferir al públic el que li demana, en el que ell va anomenar «el bell joc de les paraules màgiques», que consisteix a usar certs noms que influeixen en el públic positivament (natural, tradicional, sense conservants, sense colorants) i evitar uns altres que podrien causar un efecte de rebot (tecnologia, química, artificial, etc.), per la qual cosa va recomanar que siguem més crítics amb el que ens expliquen.
Ángel Pitarch destaca la necessitat de preservar l’arquitectura popular de les comarques de Castelló
El responsable de la titulació d’Arquitectura Tècnica de l’UJI i professor de Construccions Arquitectòniques Ángel Pitarch va defensar en el curs d’estiu «L'arquitectura de tàpia: la seua posada en valor i utilització de la terra piconada en la construcció sostenible» la necessitat de preservar l’arquitectura popular, i va explicar que hi ha dues tendències a l’hora de decidir com s'ha de conservar aquest patrimoni: reconstruir les ruïnes al seu millor estat i arribar fins i tot a superar l’estat original, o deixar les ruïnes com estan i no tocar res, per a no falsejar la història. Com a conclusió, Pitarch va afirmar que «en l’arquitectura popular s'ha d'actuar amb afecte i intentar fer-ho bé perquè les nostres empremtes quedaran per al futur».
Carlos Muñoz Marzá, gestor del Centre de Coneixement i Emprenedoria Vinalab (Vinaròs), va afirmar que «la indústria del videojoc avui dia ha superat el cinema, mou més diners i és un negoci rendible» en el curs d'estiu «Crea el teu propi videojoc i negoci». En la seua ponència, va analitzar el prisma empresarial i rentabilitzable del sector dels videojocs, un sector en renovació constant que ofereix moltes oportunitats de negoci. «Per a tenir èxit és important conèixer l'entorn i definir el format de l'empresa perquè la rendibilitat depèn de com ens adaptem a aqueix entorn, detectem les oportunitats i plantegem el nostre negoci», va apuntar.
HUMANITATS
Montserrat Nadal, biòloga, enòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, va analitzar els efectes del canvi climàtic en el cultiu i la composició del vi en el curs d'estiu «Enoturisme i vinicultura, maridatge d'oportunitats». La biòloga va explicar que el canvi climàtic està tenint molta incidència en el món vinícola: la pujada de les temperatures i l'estrès hídric a què estan sotmesos els cultius per la falta de precipitacions afecta la fenologia de la vinya (els canvis que pateix durant el seu cicle de vida en relació amb les condicions climàtiques i atmosfèriques), la producció de la vinya i la composició del raïm i del vi. Malgrat aquesta situació, Nadal va assenyalar que es poden mitigar aquests efectes utilitzant material genètic que s'adapte millor a la sequera, millorant les tècniques vitícoles i diversificant el producte en funció dels resultats del vinyer, tot això tenint molt presents la viabilitat econòmica i els gustos del mercat.
La professora de la Universitat de Sevilla Anabel Moriña, juntament amb l'estudiant Javier Cortés, va abordar la metodologia de les històries de vida en el curs d'estiu «Comunicació i educació per al canvi social». Moriña va afirmar que aquest tipus de metodologia biograficonarrativa serveix per a donar veu a col·lectius oprimits o silenciats, ja que es basa en la participació i ressalta la subjectivitat. «És una recerca participativa o crítica en la qual investigador i participant adopten papers quasi al mateix nivell; és col·laboratiu. Per tant, és ideal per a donar veu a grups oprimits i apoderar-los. La finalitat última és buscar transformacions tant en la persona com en les institucions», va assenyalar.
La professora Rodríguez Moya destaca l'important llegat del Museu de San Carlos de Mèxic
La professora Inmaculada Rodríguez Moya va explicar detalladament la transformació d'acadèmia d'art a pinacoteca i la importància del llegat pictòric i escultòric del Museu de San Carlos de Mèxic en el curs d'estiu «Col·leccionar art, de les cambres de meravelles al museu modern». La Reial Acadèmia de San Carlos de Mèxic va ser fundada en 1781 com a centre de formació, però des dels seus inicis es van recopilar quadres i escultures que servien com a model per a la pràctica del dibuix, la pintura, l'escultura i l'arquitectura. Les seues col·leccions de pintura europea, novohispana i buidatges (còpies en guix d'escultures), especialment aquestes últimes, van ser comparades amb les col·leccions alemanyes, pel seu excel·lent acabat, qualitat i nombre.
Les conferències dels cursos d'estiu es poden escoltar en la següent adreça web: http://www.radio.uji.es/.