El III Congrés Internacional d'Aprenentatge al Llarg de la Vida celebrat a la Universitat Jaume I amb el títol «Formació, inserció laboral i emprenedoria social en l'Europa actual» va posar de manifest la necessitat d’empoderar l'alumnat dels centres de formació de persones adultes (FPA) en un sentit ampli, és a dir, dotar de les capacitats per a desenvolupar-se personalment i participar en la societat. En aquesta línia, es va incidir que la formació integral de les persones adultes ha de ser la predominant en l'aprenentatge al llarg de la vida, superant la concepció de cenyir-se únicament a l'aprenentatge de continguts acadèmics; un objectiu en el qual els centres FPA juguen un paper decisiu.
Quant a les metodologies d'ensenyament-aprenentatge, es va afirmar que en l'alumnat adult han de ser diferents o adaptades respecte a les emprades en altres nivells educatius i es van proposar diverses innovacions. Una d'aquestes innovacions va ser la creació de grups interactius i l'aprenentatge dialògic per a promoure la participació social. Així mateix, es va parlar sobre el coaching, tècnica aplicable a tot tipus d'alumnat que consisteix a marcar objectius comuns docent-alumne per a explorar les motivacions de l'alumnat i provocar l'aprenentatge a partir d'això, gaudint del procés. També es va ressaltar la importància de treballar la dimensió socioemocional de l'alumnat, ja que el descoratjament sol ser una constant en l'estudiantat adult.
Sobre l'ús de les TIC es va exposar que aporten avantatges a la formació si són adequadament utilitzades i adaptades als adults. Entre els avantatges es va destacar la millora dels fluxos d'informació i la possibilitat que ofereixen per a treballar competències generals (aprendre a aprendre, pensament crític, etc.). També es va subratllar la seua capacitat de desenvolupar el sentit de pertinença al grup, una qüestió especialment rellevant per a l'optimització del procés d'ensenyament/aprenentatge.
D'altra banda, es va debatre el model formatiu que s'aplica en els centres FPA. En aquesta línia, es va reflexionar sobre els principis que fonamenten l'educació al llarg de la vida, advocant per una formació no solament centrada en la capacitació laboral, sinó que aporte alhora una formació humana. Així, es van posar de manifest els avantatges que comporta que els docents adopten un paradigma sociocrític, entenent que s'adapta millor a l'especificitat de la formació al llarg de la vida, encara que valorant les qüestions positives que aporten altres paradigmes. En aquest sentit, es va coincidir amb els postulats de la Unesco en la seua concepció del que ha de ser l'aprenentatge al llarg de la vida.
La importància d'escoltar la veu de l'alumnat adult és una altra de les conclusions a les quals es va arribar en el congrés. Segons es va exposar, és molt rellevant donar participació a les persones en els processos educatius, acceptar les seues propostes i actuar adequadament perquè se senten valorades. Així, conèixer les seues inquietuds, problemes, interessos, expectatives, etc., és desitjable per a poder contribuir a la seua formació, intentant el màxim grau d'individualització possible. En el congrés es van mostrar algunes experiències pràctiques que poden ajudar el professorat a avançar en aquesta qüestió com ara cartes de presentació, enquestes per a conèixer els seus interessos, etc.
Així mateix, es va abordar un dels reptes amb els quals s'enfronten els docents de persones adultes: despertar en l'alumnat adult la seua capacitat emprenedora. En aquesta direcció, el congrés va oferir als participants alguns models i exemples pràctics sobre la temàtica: el model del Servei d'Esports de l'UJI com a sistema d'educació integral per a totes les edats; els programes intergeneracionals en educació; actuacions amb adults i joves de barris marginals i en risc d'exclusió social o intervencions a través de la música. A més, es va exposar un ampli panorama d'idees aplicables als centres d'adults per a donar resposta a les demandes relacionades amb aquesta temàtica.
Finalment, del debat va sorgir la necessitat d'aclarir la regulació legal dels centres que ofereixen aquesta formació. Segons els experts que van participar en el congrés, l'actual reforma de la llei que regula l'administració local posa en perill la prestació d'aquest servei i introdueix un element d'inquietud entre els col•lectius implicats. És per això que van posar de manifest la necessitat que l'administració s'implique per a solucionar aquest problema i reforçar aquest nivell formatiu tan necessari en el moment actual. Dotar d'estabilitat les plantilles, finançar adequadament els centres i les administracions locals responsables del servei i determinar les competències de cada estructura implicada són algunes de les reivindicacions que van sorgir en el congrés.