Antonio José Osuna, llicenciat en Biologia i màster en Neurociència i Biologia del Comportament per la Universitat de Granada, va afirmar que «som animals socials i tota la nostra percepció de la realitat la devem a la nostra naturalesa animal» en el cicle de conferències «SOMos» organitzat per la Facultat de Ciències de la Salut.
Per respondre a la pregunta «Què som?», que donava títol a la xarrada, Osuna va explicar que encara hi ha una gran polèmica pel que fa a la teoria de l’evolució, una polèmica que no és científica, sinó creada pels grups de pressió creacionistes. «La teoria de l’evolució no ens explica l’origen de la vida, però sí que ens diu molt sobre nosaltres mateixos. El que diu és que som animals, concretament animals socials, i tot el que som ho devem a la nostra naturalesa animal», va assenyalar. Sobre aquest tema, va posar l’accent que se segueix pensant que en l’ésser humà conviuen dues naturaleses: una espiritual, racional, cultural i empàtica, i una altra animal i irracional. No obstant això, va posar en dubte si realment es poden separar aquestes dues naturaleses.
En aquesta línia, el biòleg va fer un repàs a les característiques que suposadament ens distingeixen dels animals. En primer lloc, va fer al•lusió a la cultura, és a dir, el conjunt de coneixements i costums adquirits mitjançant la transmissió d’informació social. Segons va explicar, els organismes tenen dues formes d’adaptar-se al mitjà; una és mitjançant la selecció natural, en la qual els organismes s’adapten a causa de les diferències genètiques. No obstant això, una altra forma d’adaptació per als organismes suficientment intel•ligents és la comportamental, i per a transmetre aquesta informació s’utilitza el mitjà social i cultural. En aquest sentit, va afirmar que els humans no som els únics éssers intel•ligents que s’adapten de forma creativa i social. Per a il•lustrar aquesta idea, va mostrar exemples de comportaments en cetacis, que tenen un llenguatge complex i són també culturals i socials.
D’altra banda, també va fer referència a la idea que la naturalesa humana es distingeix per l’ús d’eines. Osuna va desmentir aquesta idea presentant exemples d’espècies animals que també les usen, com ara ximpanzés, dofins o diferents tipus d’aus.
Quant a l’aspecte més espiritual, com ara la consciència de la mort, va abordar els comportaments dels elefants, els quals sofreixen grans trastorns socials i culturals davant la pèrdua de certs individus dins de la seua societat. «Els elefants són empàtics i en el cas extrem sembla que fins i tot es preocupen per la mort d’altres éssers», va apuntar. Així mateix, els elefants i també altres espècies realitzen enterraments, un ritual que sembla molt propi de l’ésser humà i que s’associa normalment amb un origen religiós.
Per a concloure, va afirmar que «per a arribar a respondre què som, hem de conèixer i estudiar aquelles espècies amb què compartim la nostra pròpia naturalesa. Sense conèixer altres espècies no arribarem a saber-ho mai».
Alimentació sostenible
«No podem menysprear cap font d'alimentació saludable», ha explicat la professora de Biologia Animal de la Universitat d'Alacant, Estefanía Micó, durant la seua intervenció en el cicle de conferències SOMos de la Facultat de Ciències de la Salut de l’UJI, on amb el títol de «Som sostenibles?» ha enumerat els avantatges d'incloure insectes en l'alimentació.
Micó ha descrit les principals raons per les quals els dos terços de la població mundial que no practiquen l’entomofàgia comencen a fer-ho. La primera seria perquè és una alimentació saludable que aporta gran quantitat de proteïnes, vitamines B i greixos poliinsaturats i, a més, «és un aliment net, ja que es nodreix de vegetals» i solucionaria en part (si es creara la infraestructura necessària) problemes com ara la desnutrició o el sobrepès.
En segon lloc, l’entomofàgia permetria reduir l’mpacte ambiental que provoca la ramaderia tradicional, en l'alimentació de la qual s'inverteix un 34% dels cereals que es conreen i un 16% del peix que es pesca, i causa a més el 18% dels gasos d'efecte hivernacle. I el tercer i quart motius fan referència a la conservació de l'hàbitat i la possibilitat d'augmentar l'eficiència ambiental i econòmica.
«El principal repte que ha de superar la població del món occidental és el rebuig cultural», ha comentat Estefanía Micó, qui ha plantejat que caldria solucionar problemes com ara l'ambigüitat legal que existeix en molts països (per exemple Espanya); la manca de recerca en cria massiva d'insectes o la falta de conscienciació quant al seu valor nutricional, així com contrarestar l’occidentalització de les dietes en països on sí que n'és habitual el consum i evitar l'exportació de models no tolerants amb els insectes en els cultius.
Imatges de la conferència d'Antonio José Osuna
Imatges de la conferència d'Estefanía Micó
Altres notícies de la FCS: