Campanya "El nostre masclisme de cada dia" Visibilitzem les microagressions masclistes

22/10/2021 | FCHS
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

"El nostre masclisme de cada dia"

La FCHS vol recollir el testimoni de la comunitat universitària sobre les microagressions que pateixen les identitats de gènere no dominants a l'espai que compartim.

 

Del 8 de novembre al 10 de desembre, trobeu una urna per recollir testimonis, propostes, consultes i estratègies per acarar els micromasclismes i visibilitzar-los com a primer pas per erradicar-los.

Participa en l'enquesta!

 

Visibilitzem les microagressions

La FCHS posa a la teua disposició una enquesta en línia i una urna al vestíbul de l’edifici principal perquè pugues compartir missatges quotidians que poden paréixer normals i inofensius, però que traspuen una perspectiva excloent que va en contra dels drets de les dones i d’altres identitats de gènere no dominants.

Com a primer pas per eliminar les microagressions del nostre entorn, necessitem prendre consciència de com d’omnipresents són. Et demanem que compartisques amb nosaltres el teu testimoni de casos concrets (comentaris, conductes o elements de l’entorn físic) per poder fer-les visibles i que veiem que no són casos aïllats sinó un problema social que també afecta la nostra comunitat.

Volem conéixer també quines estratègies tens per fer front a aquests micromasclismes o microagressions. Què podem fer individualment per a canviar-nos com a comunitat? Com podem organitzar-nos?

 

Existeix encara el masclisme?

Gràcies als avanços de les polítiques d’igualtat, el masclisme ha hagut de mutar per sobreviure. El masclisme tradicional és el que coneixem com a masclisme agressiu, que diu clarament que ni les dones ni altres identitats de gènere tenen el mateix valor que l’home cis. El masclisme modern, benèvol, ambivalent o neomasclisme no nega aquest valor igual, però no reconeix les desigualtats que encara existeixen i, per tant, nega que calga fer res per corregir-les.

Hem de treballar perquè tothom tinga les mateixes oportunitats en la nostra societat. Ajuda’ns amb el teu testimoni, les teues preguntes o les teues solucions.

 

Microagressions i micromasclismes

Les microagressions són comentaris, conductes i elements de l’entorn físic que comuniquen un menyspreu envers els individus i els grups minoritzats, i que en perjudiquen el desenvolupament material, social i personal. Les microagressions solen ser subtils i passar desapercebudes perquè es vinculen estretament amb valors i sistemes de discriminació culturalment arrelats.

Un tipus de microagressió són els anomenats micromasclismes, que codifiquen culturalment un menyspreu envers les dones. Com també fan les microagressions, creen un entorn hostil i despectiu que pot perjudicar la salut física i mental de la persona o grups a què s’adrecen.

Les microagressions i els micromasclismes són la mà invisible que restringeix les oportunitats de les dones i altres grups minoritzats. És difícil de veure i, amb la teua ajuda, la farem desaparèixer.

 

 

Algunes microagressions quotidianes

 

Manologuing

En les societats patriarcals, hi ha la idea que l’home és més capaç que la dona i que això li dona una legitimació innata per parlar i ser escoltat. Veiem sovint que els homes pregunten més a classe o agafen el torn de paraula i no el cedeixen (manologuing), o també que interrompen les dones de forma habitual (el que es coneix com a manterrupting). Les dues coses són manifestacions d’aquesta legitimació epistèmica.

 

Hepeating

En canvi, el patriarcat ens socialitza per pensar que la dona té una falta de capacitat innata i, com a conseqüència, ha d’invertir un temps addicional dels seus dies per agafar torns de paraula o guanyar credibilitat davant el professorat, l’estudiantat, col·legues o altres membres de la comunitat universitària.

Un fenomen que es deriva d’això és el hepeating, que fa que el que ha dit una dona passe desapercebut en les interaccions en grup (en reunions o correu electrònic), però no quan, més tard, un home repeteix el mateix. Semblant a això és el bropriating, que fa que un home presente com a pròpia la idea que ha sentit d’una dona, fins i tot quan la dona l’ha dita en públic (però ha passat desapercebuda).

 

Misgendering o error de gènere

El misgendering és l'atribució a una persona dels pronoms equivocats basant-nos en una atribució de sexe incorrecta. Com la resta de microagressions, pot ser no intencionada i es basa en el mite culturalment arrelat de l’atribució de sexes com a pràctica exempta de valors socials i de complexitat científica.

 

Dude wall

Les microagressions ambientals són manifestacions macroscòpiques o institucionals del biaix de gènere que tenen una representació física en l'entorn. Una manifestació concreta de les microagressions ambientals és el dude wall. Les universitats solen tindre sales específiques amb fotografies de personatges il·lustres de la seua història, ja sien mecenes, càrrecs específics o doctorats honoris causa. Quan la paret commemorativa legitima només homes cis blancs com a destinataris de dignitats institucionals, es crea un entorn hostil per a la resta de grups.

Com les parets, els programes de cursos i congressos, els noms de sales o edificis, els tribunals de TFG, TFM o doctorat o les lectures recomanades d’una assignatura poden també crear entorns hostils.

 

 

I algunes solucions

 

Sigues una aliada o un aliat

Si veus que interrompen una dona en una reunió, parla i digues educadament que voldries acabar de sentir el que estava dient.

Si veus que un home repeteix el que acaba de dir una dona, agraeix-li que done suport a la idea que ella havia expressat abans i digues que voldries sentir com ho veu ella.

 

Valida les experiències de les persones agredides

Quan algú t’explique que un comentari, conducta o factor ambiental fa que se senta malament, contribueix a la reflexió per esbrinar quina n’és la causa. Si és dona, membre del col·lectiu LGBTQI+ o té una identitat minoritzada per qualsevol motiu, és molt probable que s’haja trobat amb una microagressió, però que no li puga posar nom. Escolta, valida l’experiència i busqueu conjuntament com solucionar-ho.

 

Pregunta els pronoms de cadascú

Si has de treballar amb algú, assegura’t d’utilitzar els pronoms que ha triat per descriure la seua identitat. Mira de pronunciar bé els noms i els cognoms de les persones de la nostra comunitat en funció de la llengua que trien, també els d’altres grups ètnics, i vigila els prejudicis sobre grups identitaris que encara circulen en la nostra societat.

 

Recomana companyes

Si ets home i et conviden a un programa o tribunal amb una representació desproporcionada d’homes, recomana col·legues dones que hi puguen participar. Si has de programar esdeveniments, assegura’t que representen una diversitat suficient.

 

Agafa un compromís amb la no agressió

Busca informació sobre les microagressions i evita cometre’n. L’arrel cultural de les desigualtats ens exposa a ser còmplices i a cometre’n sense ser-ne conscients, però ho podem canviar.

 

Participa. Construïm. Visibilitza. Erradiquem

 

Informació proporcionada per: Facultat de Ciències Humanes i Socials