Tendències del mercat laboral

02/07/2018 | OIPEP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Segons els últims estudis prospectius que s'han realitzat sobre les tendències del mercat laboral, cada dia seran més nombrosos els professionals que experimenten canvis en la seua activitat laboral provocats per:

  •     Les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).
  •     La mobilitat geogràfica o funcional.
  •     L'obsolescència del seu lloc.
  •     Les noves demandes dels usuaris

En conseqüència, el nombre de llocs de treball "permanents" o fixos serà menor amb el pas del temps, mentre que els "temporals" seran més habituals.

En aquest enllaç http://www.preocupat.uji.es/ponencies.html trobareu la ponència de Cecilia Albert: ¿Com és el mercat laboral que troba el recent titulat a Espanya?, presentada en les Jornades de Formació de Responsables i Tècnics de Serveis Universitaris d'Ocupació realitzada a Salamanca al juny de 2006. Malgrat la seua antiguitat, encara segueix molt vigent en els nostres dies pel que us pot ser d'utilitat a l'hora de formar-vos una visió general sobre la panoràmica actual del mercat laboral.

Entre les noves tendències que transformen el mercat de treball destaquem les següents:

 

Aparició d'una nova cultura contractual:

Cada vegada més es promouen modalitats de contractació menys "segures" però més posibilistas. Hem d'acceptar que la contractació temporal (de durada determinada, de finalització d'obra, etc.) és cada vegada més freqüent, i que per açò s'ha de desenvolupar una actitud predisposada al canvi permanent. La flexibilitat del mercat laboral en el context actual es ve tractant com un imperatiu del que convé que sigueu molt conscients.

 

Increment de la subcontractació (outsourcing):

L'externalización i/o subcontractació d'alguns serveis, com per exemple comptabilitat, manteniment, informatització, etc., que, encara que pot provocar la supressió o readaptació professional d'alguns llocs de treball de l'empresa-client, també possibilitarà els nous llocs de l'empresa subcontractada. A més, com a conseqüència, s'obrin noves alternatives, com per exemple l'autoocupació, quan prestem els nostres serveis professionals a les empreses.

 

Noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC):

Actualment pot resultar ja redundant fer menció a l’impacte que el sorgiment d’Internet i el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC) estan tenint en pràcticament totes les facetes de la nostra vida. I aquest impacte està modificant l’ocupació, l’estructura d’habilitats requerides i fins a l’organització de les empreses.

Per tant, les competències digitals s’han convertit en quelcom obligatori per a la immensa majoria dels llocs de treball oferits actualment, molt en relació amb l’actual societat de la informació i el mercat del coneixement. Qualsevol empresa la matèria primera de la qual siga la informació, un element cada vegada més demandat en la nostra societat, és susceptible de demandar aquestes competències: professionals liberals, vendes, assessories, comptabilitat, assegurances, edició, captació i fidelització de clients, etc., són activitats que es poden realitzar, fins i tot, a distància o des de “casa”, una modalitat que coneixem com a teletreball.

Però, a més de la deslocalització del treball, les TIC han donat lloc també a noves professions, com ara els gestors de comunitat (community manager) o els curadors de continguts (content curator). També han provocat el desenvolupament d’altres, com ara les relacionades amb el màrqueting digital, la telemedicina, o tot allò que s’ha relacionat amb l’administració electrònica. Avui en dia ja no es concep el món sense un ordinador (o altres dispositius com ara telèfons intel·ligents o tauletes tàctils) i connexió a internet. Penseu, per exemple, en la revolució de les tecnologies GPS i de geolocalització en el sector logístic, en el del transport de mercaderies i/o persones. 

 

Idiomes:

El domini d'idiomes és imprescindible en el nou marc del mercat laboral en l'actualitat: És obligatori tenir un bon nivell d'anglès, escrit i parlat, encara que quants més idiomes sapieu, millor. Açò us permetrà, d'una banda, donar resposta a la demanda de coneixement d'idiomes que avui acompanya a pràcticament qualsevol oferta laboral i, per un altre, a optar a altres mercats de treball també fora d'Espanya, com per exemple l'europeu. Si esteu interessats en aquest últim us recomanem la Guia Promote de l'OIPEP; us serà de gran utilitat.

Podreu trobar més informació sobre l'estudi d'idiomes en l'apartat “Formació” d'aquesta Guia. No obstant açò a continuació us deixem una sèrie d'enllaços útils:

  • Escola Oficial d'Idiomes. Imparteixen els ensenyaments reglats d'idiomes que porten porten a l'obtenció de títols acadèmics oficials.
  • Cursos de valencià i altres idiomes en el Servei de Llengües i Terminologia (UJI).
  • Proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Les persones que no han cursat estudis en valencià en el període escolar i que vulguen una acreditació oficial de coneixements de valencià, bé siga per a aconseguir un lloc de treball, accedir a la funció pública o per qualsevol un altre motiu, poden obtenir el corresponent certificat superant les proves que cada any convoca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Per més informació en http://www.edu.gva.es/polin/val/jqcv 
  • Centres oficials: British Council, Institut Camõés, Institut français, Goethe-Institut Spanien, etc.: en ells no solament podreu cursar idiomes sinó que a més són centres oficials de certificació en els mateixos segons el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (pdf).
  • Exàmens de certificació oficial: A més dels recursos anteriorment esmentats cal tenir en compte l'existència d'exàmens específics de certificació àmpliament utilitzats i reconeguts com és el cas del Cambridge English Lenguage Assessment, o l'examen TOEFL (Test Of English as a Foreign Language).

 

Actitud versus aptitud:

Tradicionalment, les empreses contractaven els professionals pels seus coneixements ("saber") i la seua experiència en un determinat lloc ("saber fer").

Aquesta situació, no obstant açò està canviant: avui dia es parla de selecció "per competències", i el que més es valora és la motivació per a fer un treball ben fet i l'actitud per a aprendre. És a dir, actualment es té molt en compte  actituds com per exemple la motivació (voler fer) i la funció que la persona exerceix en l'empresa (saber estar).

Unit a aquestes competències apareix el concepte de polivalència, entès no com "saber fer de"tot , sinó com estar preparat per a "voler fer" i saber "estar".

 

Flexibilitat, reciclatge i aprenentatge permanent:

Aquesta situació de canvi demana que tots els treballadors, tant en actiu com a potencials, tinguen una actitud predisposada al canvi permanent, a la seua actualització constant, a la mobilitat geogràfica... En definitiva, a la flexibilitat entesa de manera àmplia.

Haureu de parar especial atenció al reciclatge i a l'aprenentatge permanent, també denominat aprenentatge al llarg de la vida: actualitzeu vostra formació i amplieu els vostres coneixements al llarg de tota la vida (Life-Long Learning), de manera que estigueu preparats en tot moment per a aquest entorn laboral canviant i dinàmic, reduint la importància del "saber" i del "saber fer" i introduint el "voler fer" (motivació) i el "saber estar".

La capacitat per a adaptar-se als canvis tecnològics i a la redefinició dels perfils professionals marcarà qui té majors oportunitats en el mercat de treball.

 

Polítiques d'igualtat d'oportunitats:

Amb l'entrada en vigor del Tractat d'Ámsterdam (1997), firmat pels caps d'estat i de govern dels estats membres, la promoció de l'ocupació va entrar a formar part dels objectius comunitaris i es va convertir en una "qüestió d'interès comú".

A més, es va aprovar una disposició relativa a la no-discriminació que autoritza a adoptar les mesures necessàries a fi de lluitar contra tota discriminació basada en el sexe, la raça, l'origen ètnic, la religió o les conviccions, una discapacitat, l'edat o l'orientació sexual.

En resum, aquesta és la millor recepta per a trobar ocupació

 

Formació generalista
+
Especialització/Postgrau
+
Coneixements de NTIC i d'idiomes
+
Flexibilitat/ Polivalència/ Mobilitat geogràfica
+
Aprenentatge al llarg de la vida
 
 

L'economia del coneixement

Si quelcom ha degut quedar clar d’allò que s’ha explicat fins al moment, és que la realitat ha canviat i que l’economia ha trobat un nou recurs per a generar valor i riquesa: el coneixement.

Els sectors productius tradicionals, en els quals s’emmarcava el mercat laboral fins fa relativament poc, ha vist desenvolupar-se un quart sector, precisament el denominat sector quaternari o sector de la informació, i que es fonamenta en aquelles activitats relacionades amb el valor intangible de la informació, comprenent la seua gestió i distribució. També en aquest sector s’engloben activitats especialitzades d’investigació, desenvolupament, innovació i informació. Aquest nou enfocament sorgeix dels conceptes de societat de la informació i societat del coneixement.

L’economia del coneixement és un nou marc per al mercat laboral que precisa de nous professionals amb unes noves competències específiques (tecnològiques, digitals, informacionals, en innovació i creativitat…) fonamentades en una necessària actitud proactiva enfocada cap a la formació permanent al llarg de la vida, optimisme, resiliència, i intel·ligència emocional. 

Així, els professionals han deixat de ser considerats simples recursos, eines o mà d’obra substituïble i indistingible entre si, per a adquirir un altre valor de forma individual, el d’algú que pensa per si mateix que no deixa de créixer, que innova i que és creatiu.

.