Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més adients per a la seua assignatura.
Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat que pren els apunts o amb participació de l’estudiantat (implica l’ús de tècniques com ara lliçó magistral, debats i discussions, etc.).
Ensenyament pràctic. Classes on l’estudiantat ha d’aplicar continguts apresos en les sessions de teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori (implica l’ús de tècniques com ara la resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d’eines informàtiques, etc.).
Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’estudiantat amb anterioritat –teòrics i/o pràctics– (implica l’ús de tècniques com ara tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, convidar persones expertes, etc.).
Tutories. Treball personalitzat amb un estudiant o estudianta o grup, a l’aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l’ús de tècniques com ara l’ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).
Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.
Treball personal. Preparació per part de l’estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com pràctiques.
Preparació d’exàmens. Revisió i estudi per als exàmens. Inclou qualsevol activitat d’estudi: estudiar per a l’examen, lectures complementàries, fer problemes i exercicis, etc.
D'acord amb les activitats anteriors, per a la docència d'aquest grau es preveuen les diferents estratègies metodologies:
Lliçó magistral. Mètode expositiu consistent en la presentació d'un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Centrat fonamentalment en l'exposició verbal per part del professor dels continguts sobre la matèria objecte d'estudi.
Resolució d'exercicis i problemes. Situacions on l'alumnat ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.
Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d'ensenyament-aprenentatge el punt de partida del qual és un problema que, dissenyat pel professor, l'estudiant ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.
Estudi de casos. Anàlisi intensiu i complet d'un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-ho, interpretar-ho, resoldre-ho, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-ho i, en ocasions, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.
Aprenentatge per projectes. Mètode d'ensenyament-aprenentatge en el qual els estudiants duen a terme la realització d'un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d'una sèrie d'activitats i tot açò a partir del desenvolupament i aplicació d'aprenentatges adquirits i de l'ús efectiu de recursos.
Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d'organització del treball en l'aula en el qual els alumnes són responsables del seu aprenentatge i del dels seus companys i companyes en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals.
Aprenentatge a través de l'Aula Virtual. Situació d'ensenyament-aprenentatge en les quals s'usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professor-alumne i es desenvolupa un pla d'activitats formatives integrades dins del curriculum.
A l’hora de fer l’avaluació cada professor o professora pot utilitzar alguna d’aquestes formes:
Dossiers d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant o estudianta que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.
Diaris o quaderns de notes. Informe personal i informal en el qual es poden trobar preocupacions, sentiments, observacions, interpretacions, hipòtesis, explicacions...
Elaboració i/o exposició de treballs acadèmics. Desenvolupament d'un treball escrit que pot anar des de treballs breus i senzills fins a treballs amplis i complexos i fins i tot projectes i memòries propis d'últims cursos. Combinat amb l'exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seves pròpies experiències.
Entrevista de tutorització i/o informes de personal expert. Testimoni escrit per un o una professional o tutor o tutora, sovint sobre la base de qüestionaris, on es valora la competència de l’estudiantat. Pot incloure reunions individuals o de grup per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat (a més del resultat/producte).
Examen escrit (test, desenvolupament i/o problemes). Inclou proves de desenvolupament o resposta llarga (prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat però quasi sense limitacions d’espai); de resposta curta (prova escrita tancada, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat i amb un espai molt restringit); tipus test (prova escrita estructurada amb diverses preguntes o ítems en els quals l’alumnat no elabora la resposta, només ha d’assenyalar la correcta o completar-la amb elements molt precisos, com per exemple omplir buits), i/o exercicis i problemes (prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment).
Examen oral. Prova d’avaluació per a mesurar, a més dels coneixements i comprensió, competències relacionades amb l’expressió oral.
Informe mestre-supervisor. Testimoni escrit pel mestre supervisor que l'estudiant o estudianta ha tingut durant l'estada en pràctiques mitjançant qüestionaris, on es valora la competència de l'estudiantat o reunions individuals per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat (a més del resultat/producte).
Memòries i informes de pràctiques. Treball estructurat que té la funció d’informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtindre els resultats. Pot tindre des de format lliure a seguir un guió estructurat o, fins i tot, respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la memòria de pràctiques externes.
Observació/execució de tasques i pràctiques. Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el context d’aprenentatge: execució de tasques, pràctiques, etc. Pot ser sobre la base de qüestionaris i escales de valoració, registre d’incidents, llistes de verificació i/o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els indicadors respectius (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l’execució (conductes observables). Pot incloure el control d’assistència i/o participació a l’aula.
Participació en seminaris i/o tutories. Estratègia basada en la participació de l'estudiantat en seminaris i tutories i en la recollida sistemàtica de dades, per part del professor, en el propi context d'aprenentatge: execució de tasques, pràctiques… Pot ser mitjançant qüestionaris i escales de valoració, registre d'incidents, llistes de verificació i /o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els seus respectius indicadors (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l'execució (conductes observables). Pot incloure el control d'assistència i/o participació a l'aula.
Presentacions orals i pòsters. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seues pròpies experiències.
Procés d'autoavaluació i d'avaluació entre estudiants. Participació de l'estudiant en la identificació i selecció d'estàndards i/o criteris a aplicar en el seu aprenentatge i en l'emissió de judicis sobre en quina mesura ha assolit aquests criteris i estàndards. Combinat amb la valoració dels estudiants sobre la quantitat, nivell, valor, qualitat i/o èxit del producte o resultat de l'aprenentatge dels companys i companyes de classe (avaluació entre iguals). Especialment indicat per al treball en equip. Es pot usar qualsevol tipus de prova: oral, escrita, individual, grupal, etc.
Prototips. Elaboracions pràctiques de models o versions inicials del disseny d'un producte que permeten valorar competències professionals (escultures, maquetes, programes informàtics, ...).
Projectes. Situacions en les quals l’alumnat ha d’explorar i treballar un problema pràctic mitjançant l’aplicació i integració de coneixements interdisciplinaris.
Resolució de casos. Suposa l'anàlisi i la resolució d'una situació professional amb la finalitat de realitzar una conceptualització d'experiències i buscar solucions eficaces.
Resolució d’exercicis i problemes. Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposta inicialment.
Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.