El catedràtic de Dret Processal de la Universitat Jaume I de Castelló, Juan Luis Gómez Colomer, ha publicat una anàlisi de la situació actual de la Fiscalia espanyola per a determinar si aquesta hauria de ser o no independent del poder polític. L’estudi s’ha realitzat atenent el problema de l’autonomia funcional del Ministeri Fiscal en el procés penal i ha determinat que la Fiscalia, pel seu caràcter defensor de la legalitat i vetllador del respecte als drets de la ciutadania, hauria de ser seguir sent un òrgan dependent del Govern, encara que convindria realitzar canvis en el sistema d’enjudiciament criminal espanyol per tal de garantir la seua plena objectivitat.
Recentment s’ha qüestionat la independència política del Ministeri Fiscal respecte al Govern, un fet que ha provocat, en opinió de Gómez Colomer, «turbulències severes» al voltant d’aquesta institució. Malgrat aquest fet, el catedràtic recorda que la Fiscalia espanyola és un òrgan jurídic constitucional amb una certa naturalesa política, ja que és qui executa la política criminal del Govern, i recalca que és així en tots els països que influeixen en la nostra legislació, exceptuant Itàlia.
A Espanya, el fiscal general de l’estat és nomenat pel rei a proposta del Govern, que l’escull entre juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d’exercici. A més, l’Executiu pot instar el fiscal general de l’estat a actuar en defensa de l’interès públic, i aquest ha d’obeir-lo, bé de manera directa o traslladant l’ordre al fiscal del cas, encara que podria ser rebutjada si la Junta de Fiscals de Sala estima que no és correcta jurídicament. Aquest últim seria un dels aspectes que reforça la idea de la politització de la Fiscalia, encara que el problema es produeix, segons Gómez Colomer, «quan aquesta funció no es realitza de manera transparent, per escrit i amb la publicitat adequada», tal com recomana el Grup GRECO del Consell d’Europa.
A propòsit de la instrucció dels casos, a Espanya, excepte en determinades circumstàncies, el fiscal no instrueix el procediment judicial, sinó que actua simplement com a part acusadora per a promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat. No obstant això, segons Gómez Colomer, la funció d’instrucció no té per què recaure únicament en el jutge, «perquè instruir no és jutjar» i no formaria part de la funció jurisdiccional, però allò que no té sentit és «que en uns casos instruïsca el jutge i en altres el fiscal».
En la seua opinió, «no pot ser la mateixa persona la que considere necessari un acte d’instrucció i la que en valore la legalitat». La fiscalia hauria d’assumir la instrucció i comptar amb atribucions per a investigar el delicte, i la judicatura hauria de controlar la legalitat dels actes processals que realitza la fiscalia mitjançant peticions i recursos. Encara que el catedràtic és partidari d’aquesta opció, assegura que «encara no ha arribat el moment d’emprendre aquest canvi» mentre la Fiscalia tinga com a principal funció en el procés penal la d’acusar, se seguisca opinant que no és un òrgan independent a Espanya, o es valore si Espanya disposa de suficients fiscals per a afrontar un canvi tan radical.
A causa de la situació actual del Ministeri Fiscal a Espanya, Gómez Colomer considera inajornable realitzar una reforma del sistema d’enjudiciament criminal en un futur pròxim. Per a això, recomana evitar canvis radicals en el sistema d’enjudiciament criminal i advoca per una transició pròpia en què es faça ús del dret comparat per a adoptar aquells punts que puguen servir de millora i evitar la còpia directa de qualsevol altre sistema d’un altre país. «Aquest progrés legal avançat permetria una evolució més assossegada i la fixació d’un nou sistema molt millor que l’actual, que resoldria el problema de l’autonomia funcional del Ministeri Fiscal», ha conclòs.
Referència:
Gómez Colomer, Juan Luis (2018): «La Fiscalía española, ¿debe ser una institución independiente?», Teoría y Realidad Constitucional, 41, 157-184.
http://revistas.uned.es/index.php/TRC/article/view/22136/18064