Un estudi de l’UJI recull i analitza la història, l’arquitectura i la construcció de 17 molins fariners hidràulics del terme de les Coves de Vinromà i planteja una ruta turística adaptada

01/06/2017 | SCP

El treball «Estudio de los molinos harineros hidráulicos del término municipal de Les Coves de Vinromà» realitzat per l’alumne del Grau en Arquitectura Tècnica de la Universitat Jaume I de Castelló Albert Cifre Colomer, recull i analitza les dades històriques, arquitectòniques i de construcció dels 17 molins fariners hidràulics dels quals hi ha coneixement al terme municipal de les Coves de Vinromà, des del segle XIII fins al XX. «La idea –exposa l’autor– era explicar des de l’àmbit de l’arquitectura una època important per a l’economia del meu poble, relacionar-la amb les famílies que hi viuen i aportar una visió diferent d’aquests tipus de construccions».

La investigació planteja també un projecte de remodelació d’algunes de les sèquies per a crear una ruta adaptada, apta per a tots els públics, amb el propòsit de donar a conèixer i valorar el patrimoni històric i arquitectònic d’aquestes construccions, que van exercir un paper fonamental en el desenvolupament econòmic de la població, així com de les sèquies que els envolten, que formen una xarxa de 24  kilòmetres per al transport d’aigua usada en l’agricultura i la ramaderia. «El 1921 hi va haver una riuada –explica Cifre– i es van perdre més de la meitat dels que hi havia en funcionament, però dels 17 que s’han estudiat, 15 formaven una xarxa interconnectada que aprofitava l’aigua que un deixava caure per al següent, encara que no tots van funcionar alhora».

L’estudi, tutoritzat pel professor de l’Àrea de Construccions Arquitectòniques Ángel Miguel Pitarch Roig, s’ha iniciat amb el reconeixement físic de les restes dels molins, en companyia de Benjamí Barberà Miralles, gran coneixedor d’aquesta temàtica i autor d’una publicació sobre els molins fariners de tota la província castellonenca. A continuació, s’ha realitzat un procés analític de la informació històrica, arquitectònica i constructiva a què també s’han sumat imatges de les restes localitzades. «L’estudi –explica Pitarch– conjumina molt bé les dues vessants, històrica i tècnica, i en els treballs sobre patrimoni és important conèixer com es va crear i quina ha sigut la seua evolució històrica».

L’apartat històric, en què ha sigut fonamental la documentació recopilada per Pascual Boira Muñoz, recull dades sobre les famílies que van participar en la construcció o el van fer servir; les modificacions que es van realitzar; la repercussió en l’economia del municipi i, fins i tot, els anys de mòlta de cadascun. «La investigació ha sigut molt gratificant —indica Albert Cifre— però, en alguns moments, ha sigut complicat trobar la documentació històrica relacionada amb aquestes construccions». En la part arquitectònica s’ha analitzat, d’una banda, la tipologia (accessos, entrada i eixida de l’aigua, les sèquies, etc.), i d’altra banda, els elements més singulars del molí (arcs, voltes o sèquies peculiars).

Per últim, l’anàlisi constructiva, dividida en tres parts, ha analitzat la tipologia constructiva, els materials emprats i la influència de la climatologia o de l’acció de l’home en el seu aspecte actual, en un intent de mostrar com era la construcció original. La descripció es completa amb una detallada explicació sobre l’antiga xarxa de sèquies, un recorregut marcat mitjançant GPS que ha sigut més senzill de localitzar gràcies a la tasca desinteressada de Juan Zaragozá Muñoz, qui es dedica a rescatar, en el seu temps lliure, aquestes joies arquitectòniques de l’abandonament i de la mala herba que les rodeja.

Al final del treball, Albert Cifre Colomer planteja un projecte de remodelació per a crear un recorregut turístic adaptat per a tothom que afavorisca el coneixement arquitectònic, històric, cultural i paisatgista del municipi. La proposta inclou la recuperació d’una xicoteta secció de les sèquies; el condicionament d’un camí accessible i una zona d’aparcament a l’inici de la ruta que estaria adequada tant per a la mobilitat reduïda com per a la discapacitat visual. El camí, dotat d’un passamans per la part propera al riu, comptaria amb diferents paviments en les zones de major interès, postes i cartells identificatius per al tacte i la lectura. En opinió del professor Pitarch, «el plantejament que ha fet Albert és molt interessant perquè, a més de ser la forma correcta de concloure un treball sobre patrimoni arquitectònic, ofereix una opció divulgativa perquè tothom puga conèixer la història del poble mitjançant els molins. Ara, només quedaria incloure’l en un projecte cultural més gran d’aquesta zona o comarca».

L’estudi dels molins fariners hidràulics del terme municipal de Les Coves de Vinromà ha sigut guardonat per la Càtedra FACSA d’Innovació en el Cicle Integral de l’Aigua de la Universitat Jaume I de Castelló en la categoria de Millor Treball de Fi de Grau. Un guardó que, segons Albert Cifre, «és per a tot el poble, perquè hi ha molta gent que ha col·laborat aportant informació, netejant les sèquies i les sendes o gravant vídeos». Els guardons volen donar a conèixer els treballs desenvolupats des de les universitats i centres tecnològics de la Comunitat Valenciana que realitzen propostes perquè el cicle integral de l’aigua siga més eficient, més respectuós amb el medi ambient i més sostenible.

Vídeo en Vímeo:  https://vimeo.com/190394299
 
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16