L'equip de redacció de la revista Modelling and Simulation in Materials Science and Engineering (MSMSE) ha seleccionat un article de recerca signat per professorat de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i el Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals (CDMF) de la Universitat Federal de Sao Carlos (Sao Paulo) de Brasil per a incloure’l en l'exclusiva col·lecció «Highlights of 2016».

La col·lecció inclou els principals articles publicats en MSMSE cada any, seleccionats pels editors i revisors per la seua novetat, impacte científic i qualitat.

En l'article «A 3D platform for the morphology modulation of materials: first principles calculations on the thermodynamic stability and surface structure of metal oxides: Co3O4, α-Fe2O3, and In2O3» han participat el professor Juan Andrés Bort, investigador principal, i la doctora Lourdes Gracia del grup de recerca de Química Teòrica i Computacional (QTC) del Departament de Química Física i Analítica de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló i el professor Elson Longo, director del CDMF, així com Mateus Ferrer i Amanda Gouveia. Aquest treball forma part de la tesi doctoral dels dos últims autors i es va realitzar durant una estada de recerca a l’UJI l'any 2015 dins del conveni de col·laboració entre l’UJI i el CDMF.

El treball presenta un nou mètode desenvolupat recentment per l'equip de recerca que explica com utilitzant els principis, mètodes i tècniques de la QTC es pot explicar i predir la termodinàmica i estructura superficial dels materials sòlids a escala macro i nano. En particular, aquest mètode és útil per a predir i avaluar la transformació morfològica d'òxids metàl·lics. S'aconsegueix accedir a totes la possibles morfologies que poden presentar aquests materials, les quals serveixen de guia per als investigadors en l'anàlisi de les imatges que s'obtenen de microscopis electrònics i així faciliten comprendre i racionalitzar el control de la forma cristal·lina que s'obté durant la síntesi, manejant la química superficial i els valors relatius de les energies superficials de les diferents cares del material.

El control de la morfologia d'un micro/nanocristall és actualment un repte científic, ja que és fonamental i és la base per a les posteriors aplicacions d'interès tecnològic com ara la catàlisi, propietats sensòries, bactericides, etc.

Figura: estructura cristalográfica i morfologies d'In2O3 amb plànols de cristall.

Més informació: http://iopscience.iop.org/journal/0965-0393/page/highlights-of-2016