L’UJI impulsa el primer Simposi Europeu de Nanofluids per a millorar l’eficiència tèrmica El congrés ha reunit més d’un centenar d’investigadors i diverses empreses de 24 països

12/10/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

La Universitat Jaume I (UJI) ha impulsat la celebració a Lisboa del primer Simposi Europeu de Nanofluids en el marc de la COST Action NanoUptake finançada pel programa comunitari H2020. El congrés, organitzat en col·laboració amb la Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa, ha reunit més d’un centenar d’investigadors i diverses empreses de 24 països amb la finalitat de crear xarxes de recerca per millorar l’eficiència tèrmica de fluids de transport i emmagatzematge de calor mitjançant l’ús de la nanotecnologia.

El director del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció i professor de Mecànica de Fluids a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, Enrique Juliá, coordina la iniciativa NanoUptake, la primera COST Action gestionada des de l’UJI, i assegura que aquest primer congrés europeu de nanofluids «ha servit per a conèixer el estat actual de la investigació europea en aquest àmbit i per a establir col·laboracions entre universitats i empreses que seran el inici de noves propostes de projectes europeus». En total, vuit investigadors dels departaments de Física i d’Enginyeria Mecànica i Construcció han participat en aquesta trobada que finalitzarà al llarg del dia d’avui.

L’optimització dels sistemes tèrmics es considera fonamental en l’àmbit de l’eficiència i de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, «l’Agència Internacional de l’Energia estima que al voltant del 50% de la reducció d’emissions d’efecte hivernacle, promotores de l’escalfament global, haurà de produir-se, durant les pròximes dues dècades, per la millora dels sistemes actuals de generació i consum de recursos energètics», apunta el professor Juliá, també membre del grup de recerca en Fluids Multifàsics de l’UJI.

TRAINING SCHOOL PER A JOVES INVESTIGADORS

Simultàniament a la realització del Simposi Europeu de Nanofluids, han tingut lloc  reunions dels diversos grups de treball –centrats en àmbits com ara l'emmagatzematge tèrmic, l’energia solar, la preparació d’aquestes nanopartícules, etc- i la trobada anual del comitè gestor de la xarxa. A més a més, «ha tingut un gran èxit de participació de joves investigadors la segona edició de la Training School NanoUptake, una línia de treball que considerem fonamental per tal de captar i formar a una nova generació de talents en una matèria tan innovadora com ara els nanofluids, la qual es troba en la frontera del coneixement», argumenta Enrique Juliá.

Per la seua banda, la gestora de NanoUptake -Overcoming Barriers to Nanofluids Market Uptake- i tècnica del Departament d’Enginyeria Mecànica i Construcció, Isabel Giménez, explica que les activitats organitzades per la xarxa estan tenint «un alt impacte dins de la comunitat d'investigadors europeus en aquest camp, en conseqüència, s'estan complint els ambiciosos objectius que es van plantejar en la proposta de la xarxa, els quals van fer que NanoUptake es trobara entre les 30 seleccionades, de les 300 presentades en 2015, per al seu finançament per COST».

IMPLICACIÓ EMPRESARIAL INTERNACIONAL

El primer simposi europeu de nanofluids «ha estat fonamental per a avançar cap a la sostenibilitat del projecte, buscant que els resultats i experiències generades en NanoUptake es mantinguen, fins i tot, quan finalitze», afegeix Giménez. En aquest sentit, en opinió de la gestora de NanoUptake, «estem fent un important esforç per atraure empreses del sector i diversificar les fonts de finançament per a la investigació, alhora que s’ha començat a treballar en nous projectes i s’està ampliant la xarxa de contactes per a passar de la dimensió europea a l’àmbit global».

Una de les missions principals de la COST Action NanoUpake és crear una xarxa europea que fomente l'ús de nanofluids de transport de calor i emmagatzematge tèrmic avançat per a incrementar l'eficiència dels sistemes d'intercanvi tèrmic. Aquesta iniciativa, la qual es va engegar al maig de 2016 i s'estendrà fins al mes d'abril de 2020 amb un pressupost aproximat de 130.000 euros per any, aglutina 45 grups de científics de 23 països amb representació d'universitats, centres de recerca i empreses del sector.

Més informació

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions