La progressiva desaparició de les variables autòctones i de la cultura popular en els temes musicals utilitzats en la programació infantil televisiva és la principal conclusió a la que ha arribat un grup de 20 investigadors de quatre països (Espanya, Brasil, Argentina i Xile) que han realitzat un estudi comparat de la banda sonora de la programació infantil de la televisió de la cultura iberoamericana.
Els investigadors han constatat la seua hipòtesi de partida: que els xiquets escolten cada vegada menys varietat de música a conseqüència dels efectes de la globalització, provocant un empobriment en el patrimoni sonor i a l’hàbitat en el que els xiquets viuen. La primera fase del projecte “Estudi de les bandes sonores de la programació infantil de televisió a la cultura iberoamericana” i les primeres conclusions han estat recopilades en el llibre ¿Qué escuchan los niños en la televisión? publicat per l’editorial Rivera Editores i Publicacions de la Universitat Jaume I.
L’anàlisi quantitatiu i comparat s’ha realitzat sobre les bandes sonores de vuit programes infantils, alguns d’ells tan coneguts per al públic espanyol com Los Simpson i Patito Feo (Argentina); Los Lunnis (TVE); Club Super 3 (TV3); o Babalà (Canal 9) i altres com La Banda (Canal Sur); Musitronia (Xile); o Castelo Rá-Tim-Bum (Brasil), amb una mostra total d’un centenar d’hores de televisió, i sobre els tres elements que formen part dels programes contenidors infantils: la programació pròpia; la publicitat, que pot incloure fins 23 anuncis en un tall; i els dibuixos animats, que són habitualment de producció estrangera i ocupen quasi un 75% del temps de programació.
L’estudi ha consistit en la confecció d’un qüestionari prèviament elaborat pels investigadors (en un anàlisi de 867 plantilles relacionades amb l’escolta de la televisió), que inclou preguntes relacionades amb la tipologia dels instruments musicals; la continuïtat o no de la melodia; el ritme utilitzat; o els gèneres i estils musicals que apareixen. En aquest últim apartat s’ha observat que la major part de la música infantil està vinculada al pop i que els gèneres i estils tradicionals que apareixen són d’altres països, com en el cas de RTVE, que inclou ranxeres, country o blues, però cap cançó tradicional espanyola.
El següent pas és l’inici de la fase qualitativa on es preguntarà directament als xiquets i xiquetes sobre què música recorden, què cançons poden cantar, què melodia les convida a ballar o què música els fa sentir-se tristes o contents, per conèixer la percepció de les bandes sonores infantils per part dels xiquets. Però l’equip d’investigadors projecta ampliar l’anàlisi també a la imatge i estudiar la relació d’aquesta amb el so i també la història que es compta, amb el propòsit de crear un pont educatiu i oferir alternatives des de la pedagogia.
Les investigacions han estat subvencionades per mitjà de dues projectes d’I+D de la Generalitat Valenciana i de Bancaixa i també per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) que ha permés la publicació del llibre. A més s’ha comptat amb la col·laboració de les universitats del professorat participant que ha propiciat, mitjançant ajudes de desplaçament, la trobada de l’equip investigador.
Els investigadors i investigadores que formen part de l’estudi, coordinats per la professora Amparo Porta, pertanyen al Departament d’Educació de la Universitat Jaume I (àrees de Didàctica de l’Expressió Musical, Didàctica de l’Expressió Plàstica i Mètodes d’Investigació); la Universitat de València; la Universidad de Granada; la Universitat de Barcelona; la Universidad de La Serena, de Xile; la Universidad de Lanús i la Universidad de Tucumán, en Argentina; la Universidade Federal do Río de Janeiro, de Brasil; i l’Institut Superior del Professorat de Música “Profesor L.Y.P de Elizondo” en Chaco, Argentina.