Dolz Lago assegura que “la prova de l’ADN no sols ha servit per a inculpar, sinó també per a exculpar en molts casos”

04/09/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

“La prova de l’ADN ha servit per a exculpar en molts casos i no únicament per a incriminar, perquè per a esta última opció es tenen en compte altres proves”, ha assegurat el fiscal del Tribunal Suprem Manuel-Jesús Dolz Lago durant la seua exposició sobre “ADN i drets fonamentals”, dins del curs d'estiu “Proves científiques, ADN i procés penal” que s'ha realitzat en l’UJI esta setmana.

Per al magistrat la presa de vestigis biològics no és una declaració de culpabilitat, perquè segons la seua opinió no atempta contra el dret fonamental de no declarar contra si mateix, equiparant-la a la prova d'alcoholèmia. “Cal tenir en compte els drets fonamentals de la persona acusada, però també fer efectiva la protecció dels drets fonamentals de les víctimes”.

El fiscal s'ha mostrat partidari que siguen els legisladors i no els jutges els encarregats d'articular la norma, en referència a algunes sentències que han propiciat diferents interpretacions de la legislació vigent, com per exemple si en la petició de consentiment per a la prova, la persona acusada ha d'estar assistida o no per lletrat i si una orde judicial aprovant la prova té o no un valor coercitiu.

Dolz Lago, qui durant alguns anys ha format part de la Comissió per a l'ús Forense de l’ADN i les bases de dades, ha explicat la legislació establix una sèrie de limitacions per a l'ús dels vestigis biològics, com el principi de proporcionalitat (que siga adequada per al fi que es desitja obtindre) o en delictes greus que impliquen presó superior a 5 anys, entre altres. I que establix una sèrie de condicionants com que siga ADN no codifiquen-te (identitat i sexe); que es realitze una prova no invasiva com el frotis bucal o que existisca un consentiment informat.

Finalment, el fiscal ha indicat que des que des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 10/2007, reguladora de base de dades policials sobre identificadors obtinguts a partir del ADN, que establix un model policial per a la recopilació i custòdia de les dades, i fins a l'any 2011 s'han aclarit 7.500 delictes (581 violacions, 454 homicidis i 51 actes de terrorisme).

Imatges del curs: http://www.uji.es/noticies/foto/num&id_a=29367008

Arxiu sonor en l’epìgraf de “Ponències Cursos Estiu 2012” de programes especials: http://www.radio.uji.es/radioteca.php

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions